• Aucun résultat trouvé

^ equiparació* dels complements amb els altres cossos

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "^ equiparació* dels complements amb els altres cossos "

Copied!
12
0
0

Texte intégral

(1)

we Mo2

/OBOOO / FONS

9 M É

B u t l l e t í dala Comités d* Acció* d* 3n a amants (&A*'3«) ï@brer 73-10*-pts,

(2)

SITUACIÓ ANTERIOR AL CONFLIffTE

De t o t s é s s a b u t q u e , d* e n ç à d e l a d i c t a d u r a f r a n q u i s t a , e l COS ESTATAL DE MAGISTERI h a s o f e r t t o t a mena d * e x p l o t a c i ó i d i s c r i m i n a © c i d . A p a r t d e l a i m p o s i c i d i d e o l ò g i c a , c o m a f u n c i o n a r i s , c a l d e s t a - c a r l * e x p l o t a c i ó econòmica :

SOU BASE ( t a n t amb o p o s i c i o n s com c o n t r a c t a t s ) . . . . 8700 p t e s quan s e g o n s l a l l e i h a u r i e n d"1 é s s e r . . . 10260 p t e s SOU REAL ( s e n s e c o m p t a r t r i e n i s n i p u n t s )

- amb o p o s i c i o n s 1 0 . 3 4 7 - s e n s e o p o s i c i o n s ( c o n t r a c t a t s ) . . 8 . 1 2 7

T e n i n t p r e s e n t que :

— f a més de dos anys que nm e s convoquen o p o s i c i o n s

— t a n t e l s m e s t r e s amb o p o s i c i o n s com e l s c o n t r a c t a t s r e a l i t z e n e l m a t e i x t r e b a l l i t e n e n e l s m a t e i x e s ecfcíuüe

- a l n a a p l i c a r - s e l a l l e i ( l ' a n y 1973 c o r r e s p o n e l 95% d e l c o e - f i c i e n t 3 , 6 ) i m a l g r a t l a · ' g r a t i . f i c a c i d " de 1.175 p t e s , l * A d - - m i n i s t r a c i d r o b a a c a d a m e s t r a amb o p o s i c i o n s 115 p t e s que , m u l t i p l i c a d e s , donen u n t o t a l de 135 m i l i o n s de p t e s a n u a l s

- en c o n c e p t e de c a s a - h a b i t a c i d un m e s t r e r e b , com a màxim, 6°/8pt.

( f a 23 anys que no. sxh a r e v i s a t a q u e s t c o n c e p t e quan s e g o n s l a l l e i h a dNé s s e r c a d a 5 anys )

- l a m u t u a l i t a t no, c o b r e i x l a t o t a l i t a t d e l s s e r v e i s m è d i c s , n i e s - t á ñ e l e s a l e s c l í n i q u e s n i t a n t s o l s l e s m e d e c i n e s

L* o r i g e n d e l c o n f l i c t e r e c a u en l"1 a r b i t r à r i a d i s t r i b u c i d d * i n c e n - t i u s a l s d i f e r e n t s c o s s o s d e l M i n i s t e r i d*Educacid i C i e n c i a . M e n t r e l a m a j o r i a d e l s c o s s o s r e b i e n u n a g r a t i f à c a c i d i g u a l a l p r o p i sou b a - s o , a l s m e s t r e s s ^ e l s a s s i g n a v e n ú n i c a m e n t 2 . 4 0 0 p t e s ( a i x í u n ca - t e d r à t i c r e b i a 1 6 . 5 0 0 p t e s , u n " o r d e n a n z a " 3 . 2 5 0 . . . ) Aquest f e t e s d e - v i n g u é l a g o t a que f e u v e s s a r e l v a s de l a p a c i e n c i a i l a h u m i l i a c i d .

E n c o r a t j a t s dxe n t r a d a i en p a r t p e l S e r v i c i o E s p a ñ o l d e l M a g i s - t e r i o ( S . E . M . ) , s ^ a i x e c à a M a d r i d , M à l a g a , V a l è n c i a , c t c . l a veu en c o n t r a de lx A d m i n i s t r a c i d i es p r o p o s à i a c c e p t à u n p r o g r a m a r c i v i n - d i c a t i u i u n e s formes d e l l u i t a .

A i x í , c l 25 do g e n e r , a l è l o c a l s d e l SEM do B a r c e l o n a més do 500 m e s t r e s demanaven :

(3)

im p-

l^aplicacid immediata del coeficient 3»6

^ equiparació* dels complements amb els altres cossos

^> igualtat de sous entro mestres propietaris i contractats

;.., ^ la llibertat as» per ois dos detinguts de Madrid i a fi d*obtenir aquest programa os proposà ;

atur actiu

V

endemà , dilluns i dimarts

yfc

atur total dimecres, dijous i divendres. •

3K iniciar setmanalment el mateix ciclo en cas do no robre resposta

El divendres 26 s

%

inicià 1

%

atur actiu. Al vespre, en Consell do Ministros, l

x

Administració" prometé posar remei on un plac do 15 dies.

Pou endebades.

El dissabte 27 do Gener, uns 4000 mestres als locals dol S M

:

do Barcelona i després a 1"*Escola Normal ratificaven els acorda presos, solidaritzant-nos amb tots els companys do la rosta do 1"Estat Espanyol especialment amb els doè detinguts do Madrid . 3"INICIAVA LA LLUITA

GENERAL.

Davant 1"energia dels mostres, cl SEM os desenmascara i pública- ment os posà al costat do 1*Administració* intentant por tots ois mit-

jans frenar la lluita dividint i enganyant.

Abans no s*

1

arribés a 1* atur total cl Ministeri llença la"gran noticia" Ï els mestres cobraran notes 18.020.

Malgrat aquestos inconcretos i vagues promeses 1"atur es portà a terme en gran part dols centros estatals do Catalunya i d" altres indrets, ja que amb aquesta quantitat no es modificava substancialment cap rei- vindicació* :

- continua el mateix sou basc (que on definitiva és cl que comp- ta a l

x

hora do pagues extres, jubilació* ..-.)

-

no s

%

aplica oi mateix criteri que als altres funcionaris on re- lació" als incentius

— o s desconeix 1* amplitud dels descomptes

— no es mencionen els contractats

— ipjan s* aplicaràs: el nou sou ? amb quins criteris retroactius '

• Durant la setmana a fi d

x

analitzar la situació" i encoratjar-nos s

x

inicien unes trobades per zones i comarques . Es formen grups de mos- tres que visiten ois mestres indecisos, os confeccionen fulls explica- tius i os convoquen assemblees amb els paros... Cada vespre ens trobem

en àmplia Assemblea dins el recinte do la Universitat. Això permeté

aguantar on els acorda presos amb decisió*, resseguint la realitat con-

creta de cada centre i do cada zona : mestres quo claudicaven, noticies

de la premsa, repressió* etc....

(4)

Davant les pressions de la Inspecció: trucades tolfòniques, ame- naces d'expedients, telegrames, exigències, etc. ...molts centres, pau- latinament tornaren a la normalitat. .:-

Pou novament el dissabte dia 3 de febrer que ens aplegarem en assemblea general dins cl recinte de la NormalsAllà, do 1'anàlisi de la situació, s'evidencià que;

— Per primera vegada el cos de mestres estatals s'havia conmogut i respost unitàriament.Per primera vegda uns funcionaris do l'estat aixecaven la veu i seguien un cami en contra d'ell? la VAGA C-ENERAL.

— El Sffl, que si mai havia defensat els interessos dols mestres, ara es posava clarament al costat de l'administració*

% ajornant

indefinidament les assemblees, dividint, amenaçant...

— Molts directors de centres, davant les amenaces d'Inspecció han intentat i, en part, aconsseguit boicotejar l'atur.

— Molts pares,a traves d'assemblees i escrits, s'han fet ressò de la problemàtica dels mestres i recolzat la lluita.

— Hem aconsseguit una mínima coordinació

1

entre zones i comarques que. ha possibilitat la durada de l'atur i preveu noves accions.

Die3 mes tard es proposà i s'acceptà una vaga general d'ensenyants pel dimarts 6 de febrer, precedida d'un atur acedbmic el dilluñs^La

-

"

situació*, però, dels mestres estatals havia canviat i la vaga de di- marts malgrat uns seriosos intents, es pot afirmar que forn mós esporà-

dica que general en aquest sector.

M e S T R E S ESTATALS , $UE C A L F*TB- ?

Els Comitès-d'Acció d'Ensenyants proposem aquest camí per a dis- cutir entre tots ;

«^

•-. _ LTJPORMAR als mestres del propi centre i els altres centres de

la situació actual i problemàtica general de l'ensenyament (cal estar a l'aguait de les noves disposicions, discutir-les..»)

2 -

ò _

INTEGRAR_SE a les lluites populars de cada barri o població.

Nomós amb el contacte directe i en la lluita del poblo,•aquest comprendrà les nostres reivindicacions i les farà seves, a fi que desaparegui la figura del mestre funcionari d'un estat fei- xista i aparegui la nova figura del MESTRE AL SERVEI DE LA CLA- SSE OBRERA I POPULAR.

CONSOLIDAR i AMPLIAR els comitès de cada centre- mestres inte-

ressats per un canvi de la situació de l'ensenyament i dispo-

sats a treballar-hi—.

(5)

(a)

é'

_ MEORTIR :l^s,eopï!d^n.acioiis de- sottea '5¿ comarques,

Caldrà que tots •aque'sts .grujís elaborin.'treballs, %exigexin con4 juntament les 'reivindicacionsy. .fòspeoialüffln-ti Xa"•'SR-^WS^a^7L"asB'erinasca- firi les'deficiències-, i i^Justiciosr:es*'cbl·£?rSe^ .•?'- creant S r ambient do reflexió" 'i discussió que ens porti a. descobrí:#„'cíÍàram'bnt la nostra s i - tuació de treballadors de l'ensejpyanont.. — ? 1 - / I Ü - ' X- bjjc;:or,£¿

-XdXpIC*.

.: ALS : ÍA/STÍTWT

. EL 9 de gener es *reb la noticia de l'augment da sou als numera—

jVÈ&,\ (.o-atedratics.ii'mgrègats-)d"ò' 8,500 i 9.5D0: p t s .

. : . . o V - - - i • • • • ' •• • • - U · : ^ ' Ç>,' •. :'• L : ' : . ' • • . • :- " - ' - ' • l-'í·' i t ' •

dilluns 29L genere— assemblea ordinaria reglamentaria del col·legi de '•i-:'ÍSí- . 'llicenciats,* * . .

-: * •'--''• Es plantegen., les rç-i-vindicacions dels interins re»

marcan't" l ' i n justicia que suposa l'augment de sou ala numeraris i la marginació del's no-numeraris.Es con-

voca una assemblea per dimecres 31.

*

dimecres 31 gener- es .decideix«vaga per el divendres 2

.una assemblea per dissabte, 3 dissabte 3 febrer- assemblea:

. assistència «d'unes 400 persones

, informació dels centres; pràcticament..

* nan parat tots els instituts del dis- tricte de Barcelona ( menys 5 aprox.) .'informació d 'altres províncies (Ripoll,

Lleida..uto.) i de la resta de l'estat . . . espanyol'. ' „

l lectura d'un informe de la reunió hagu-

• da untro .els directors, el delegat i la directora general d'ordenació uducativa Srta Galino.eAquesta diu, entre d'altres coses^quo el ministeri ja preveia el con . flicte i q u e s'estudia un augment per als P.H·.l·T. (sense concretar quant, quan ni aab

efectee dus;!'., quan.)»Els directors mani- festen la s-evá :oro4;osta.

(6)

. votacia per centres? vaga per dimarts i dime- cres a la qual s'hi afegeixen altres instituts que fins ara quedaven dosconectats per manca do noticies concretos.

, informació* do privada, ruunits també on assem- blea oi mateix dia.

t

solidaritat i intents d'acció-per part d'un grup de numeraris.

dics 6

f

7 do febrer: -vaga gairebé" t o t a l : uns 600 professors intorins

parats. • ' . ' . . -dimecres 7, assemblea d'interins: o^L delegat es

nega a admetre l ' e s c r i t quo l i adrecen, ois P.N.N.

Motiu: una qilestií de procediment, la carta no va signada i a mós l i falta una pòlissa (' ! )

— S'informa d'una reunió extraoficial do 21 direc- tors quo el dimarts 6 s'intentava celebrar al

Boscan i ós prohibida per l'inspector Sr. itoongual i 2 inspectors de policia.Pinalment la reunió

tó lloc a Inspecció.Els directors acorden :

— considerar justes les reivindicacions dols in- terins i demanar al ministeri que siguin atesos degudament.

— manifestar la seva no conformitat amb qualsovol tipus de-sancions,( que es negaran apliçar)?^_

- exigir del ministeri i do la-delegació que qual- sevol ordre òls hi sigui donada per escrit i' no oralmot eom ós costum. •

- passar el document a la'rosta d^ directors no presents a fi do quo'tots oi puguin signar (ai- xò darrer no ha estat possible'deguta una ordre expressa d'inspecció anul·lant la reunió en la qual això s'havia de dur a tercio.)

¿Lk,v*J-!.*.3í Llassemíiloa" informa sobro la:

gran amplitud que està asso- l i n t a la reàta do l ' e s t a t espanyol la lluita dols no nu- meraris (Madrid, etc..«.)

dilous 8 de fobrer: - Els directors del I.fí.E.M. roben una comunicació del Ministeri ordenant l'aplicació^dols apercibi- jaonts— retorn al treball a los 24 hores de ía.va- ga- i amenaçant amb no admetre a oposicions als

aporc.ibits/ • ,.-, - 23 diïoctors d'I.N.E.M. s'adr^con al Ministro -on

els mateixos termoá i punts que la carta quo no síhavia pomes col·lectivament.

es

(7)

divendres Q do febrer; Assemblea

- Assistència do més do 200 persones

- Los provincies de Girona, Tarragona i Lleida es suaon a l a vaga.

— Després d e ' d i s c u t i r l a p o s s i b i l i t a t d'una va- ga indefinida- proposada j a a Saragossa i Ma- d r i d - es decideix vaga dimarts i dtaecres i d i s c u t i r en e l s c e n t r e s , .també., parar e l s d i - vendres (vaga intermitent i i n d e f i n i d a ) .

. '-; ELS P.N.N.D' I,N,E.M. EXIGIM;

;•' v

v

1 — Augment•de sou i abonament dels sous pendents.

J 2 - C o n t r a c t e p e r•2 a n y s i s i g n a t u r a d e l m a t e i x a b a n s d e / l ' I d ' a b r i l . .

3 - Supressió* d e l c e r t i f i c a t g o v e r n a t i u de bona c o n d u c t a .

••LA LLUITA SEGUEIX AMB LA MATEIXA EMPENTA QUE EL l r DIA ! ! -

L'EXPERIÈNCIA ENS DEMOSTRil QUE LA NOSTRA PORCA ENFRONT DE LES ARBITRA RIÈTATS'I INJUSTÍCIES DEL MINISTERI ES LA UNITAT I SOLIDARITAT EN LA LLUITAi

:: . NO A LA INJUSTICIA 1 i , : NO A LA REPRESSIÓ !

PER L'ESTABILITAT LABORAL l

PER UN ENSENYAMENT AUTÈNTICAMENT POPULAR!

ño numeraris

cl 1 uhLversl tat-—.

LA SITUACIÓ DELS NO NUMERARIS DE LA UNIVERSITAT EN EL CURS ACADÈMIC 1 9 7 2 - 7 3

Aquest any en començar el curs la majoria dels punrs reivindicatius del curs anterior restaven sense resposta perepart de l'administra—

cid.

Només ha estat pres en consideració el referent a la participació a

la Seguretat Social, però l'estabilitat en el treball, 1'augment do

sou, el control democràtic en la selecció de professors, són punts

reivindicatius aprovats per unanimitat en les assemblees de No Nume-

raris de les Universitats de Barcelona del curs acadèmic passat, pe-

rò encara sense perspectives do solución inmediata.

(8)

©

Des d'octubre e l s No Numeraris de l a Universitat lian reemprea l e s tasques organitzatives i r e i v i n d i c a t i v e s , però aquestes, durant e l . primer t r i m e s t r e , han r e s t a t a gegon p l a a c-ausa dels problemes més ~ peremptoris, com l a s o l i d a r i t a t envers l a repressió* sobre professors de significació* p o l í t i c a , ( a i x í per-exemple alguns professors de l a Facultat de L l e t r e s de l a ' C e n t r a l : Paco Fernández, Aracil, e t c . ) i

envers l a mateixa Facultat de F i l o s o f i a i L l e t r e s de l a Central que en resposta a l a vaga d e l s seus professors, l a majoria dels quals no havien cobrat r e s ben e n t r a t e l mes do novembre, l ' a d m i n i s t r a c i ó tan- cava l a F a c u l t a t .

Tot i que l e s mesures discriminatorios p e r qüestions p o l í t i q u e s no han e s t a t on diversos casos r e s o l t e s ( caá dol professor Ruiz Hita d'eco- nomiquòs de l a Central, i a l a U n i v e r s i t a t Autònoma— ón l o s autoritarts

acadèmiques una i a l t r a vegada han u t i l i t z a t l a -demagogia sobre l a s e - va actitud c o n t r a r i a a t o t a discriminació* por qüestions ideològiques- cas del professor J o r d i Carbonell i l e s d i f i c u l t a t s posades a l a profe ssora Dolors Folch), en aquest segon t r i m e s t r e s ' h a posat a primer pla l a configuració* del programa r e i v i n d i c a t i u i 'do l u s formes orga- nitzatives.Aquest programa es centre en t r e s punts p r i n c i p a l s ; . -^ a) Contracte laboral en l l o c de contracte admimistratiu,

-^ b) Equiparació*. dels sous de t o t s e l s No Numeraris a l sou del cos d'Adjunts.

-^ e) Control democràtic ( p e l Departament amb p a r t i c i p a c i ó dels estudiants) de l a selecció de professors.

Aquestes reivindicacions aprovades per-unanimitat en l a darrera assem blea de D i s t r i c t e del dimarts d i a 6 do f e b r e r - a l c o s t a t de l'acord de paro de s o l i d a r i t a t pel dimarts dia 13 amb l o s f a c u l t a t s actualment tancades (Econòmiuqucs, Ciències, Arquitectura) - han de s e r portades a l s r e c t o r s de l e s respectives U n i v e r s i t a t s del D i s t r i c t e , ela quals tenen un plac probablement fins e l dia 1 de març p e r a respondre.En- torn d'aquestros r e i v i n d i c a c i o n s , alos quals c a l adjuntar l a l l u i t a contra l e s discriminacions p o l í t i q u e s i contra e l s controls de profe- ssors ( com e l "parte" do c l a s s e a que obliga e l degà de l a Facultat de L l e t r e s de l'Autònoma des de l a vaga de No Numeraris del trimestre passat ) , es van consolidant l o s formes organirzatives a n i v e l l de F a c u l t a t s i U n i e r s i t a t del D i s t r i c t e de Catalunya. : ' . - .

UJJJJJJJJJJJ/J-

(9)

P RI VATS

er entendre i treure conclusión: de 1 ' a c.t u a Ï n i o b i A i t z a c i ó de.

la privada sera útil tánir presents uns quants ;f e t s, Cal que recor tíam- la lluita que -rs va produir amb motiu dc:i conueni de 1 ensenya- ment privat 'i ço., arrel de la tfatei'xa, cedint à lee presione de la patronal jerarques cúr-rcren a fir.'ar el Conveni sen* reco- l . l i r ' c a p .de l e s . r e . i v i n u i c n c i e r u - p l a n t e j a d e s ;

?.-!f5U<BS»».V-«-

D. aquells rete que ve.j}.'.succeir -aw- w-e^,ei:i-^rcra-re· "CoñeTü

ons

oo Le lluita cal que es feci ai psrgc cele cauces legal l i t z a r - n o s amb i nrer, nt uro tío ccr:^, en y

oo Al t r e b a l l a r c o n j u n t a m e n t m e s t r e s i l i c e n c i ó t e , ncr, que ós a i x í , a^.b l e c. o r t í i n a c i ó d¡

cosí a c o n s e g u i r e m s u p e r a r l e s d i f e r e n c i : s a r - n o s 1 ' a p a r e l l e d u c a t i u del r è g i m .

ens a d o - div/ort'os s e c t o r s , que: ¡bretón inicia- os La. • ibbiJ i t z a c i ó va s o r tjranycèrò 1 ' i n m e n s a . m a j o r i a d l s

e n s e n y a n t ? r a s c a e n c a r e e l marre o 3uñt amb l e !.:e;ca d ' u n ; o r g a n i s m o s on c¡ t r o v a r t o t píe/gst ha f e t que i

resposta la firma del Conveni. oracticamsnt n u l . l a . oo Lee assemblees m a s i v o s ens permeten debatre colcctivamcnt

els p r o b l e m e s i pendre acords majoritaris dq lluita. F a - ÜevG.fij però;, al no estar r e é p l n a d e s en l'existència d'u,¡s co:. itc's de centre i d barri o.comarca.

Aquestes conclusions de la lluita pi sitivamont 1 'actual.

ada nan conuicienoc p o ~

Els m e s t r e s de p r i v a d a? tot solida- r i t z o o t - n o s amb lo lluita iniciada

— -*=•.».- .^s-.ijs-ifca-ittot a-tais 5 . recmp_r_en_o_m_ J..a.. uao¿r«á- -.- _ _ _ ... - ,[-fM_ |.; • per une. mlï.lpfa * "de 1 es condicione

¡ l a b o r a l s . Es important constatar cora la r——-. i -*- lluita d'aguedme dios s i í a p c r -

tat ai mareo deis organismos o f i c i a l s .

DISSABTE 27 DE GENÉfí

• T r o b a d a mestres p r i v a t s , interins d'In.stitud i PNN d'Universitat-, s creà una comis. ió conjunta per tal do reco- llir i n f o r m a c i ó dels diversos sectors i unificar la lluita.

DI30UE i DE FEBRER

«embica de privad unn 5 0 m e s t r e s , on dr

(10)

p r e s de p l a n t e j a r l e s n o s t r e s r e i v i n d i c a c i o n s e s v e u l a n e c e s s i t a t de m a n i f e s t a r l a n o s t r a p r o t e s t a en u n a t u r , a p o d e r s e r t o t a ls e l p r o p e r ;.d.ia G . .', '• , '" • ....

DISSABTE "3

c r e t a r I n j o r n a d a d e l d i n 6 . m a s s i v a , v o r a tíe 5 mestres per con->

Cal tenir én euraptra q,us duran ja ois 'mes tres de basatnts- barri

Ü s havien trobat

cabé ij.l.viriint'-se per zones per tal cíe poder conc elles C O U s'arribaria a la ma-jnria .d'escoles del car als ares B I Ü motius de la v-aga.

Hi havia representats: Horta,

t tot B. L' retar

b a r r

a l a s ássemb

més c i i co

e t m a n a 1 e c s ' a-nrln

V e r d ó n , Gu T r i n i t a t , C a r m e l o ,

s a n t s , H o s p i t a l e t , ta Colom:

a*í '.aria a

G r a c i a

affri

iiontuau, _S.afi A n d r e u , .'"araga.l

!aiX L l o b r a ç e t , D o n rascar,.

¡ " G E C S . Poble ¡ o u , T e r r a s s a i algún o ' a q u e s t s b a r r i s .

i o.rn e o a,

trria.

idell

ir.e

Cl Hsr

u n a d xpli •••

u e t a , ot

USiri ,

sa nent

:;ILLU.!5 5

G r u p s de m e s t r e s a n à r e m p e r l e s e s c o l e s tío l a zo- n a p e r e s t e n d r e l a v a g a a t o t e , l é s cocol", s p o s s i b l e s »

DIMARTS $ ro

s a .'. e ¡ r.i's g r a n . de F i l i a l

a r c s l o n a

; e s c o l e s a fe c 11

S e g o n s E u r o p a P r e s s , un c e n t e n a r ri e s c o l e s en p r - p r o v i n c i a . Atcür total o para t è c n i c , a m b la qual co-

cr ¡lgut La d i a i

d ' U n i v e r s i t a t A1 v C s

r ou

;xpu!

¡ c u n d a

d ; r m a l i t j .; e n c a r e , p e r alourtí

s r'i;

t o r : co:.;

ob j

t r o v a r c m n a n c z a r et i 8 1 U i i

c a t i v a s •:

c o n t i n u a r i a

r o 1 L· ;:

R t r D

Í. n t ;. d

x

<.~ jo r

! p R n

>ub for a p. u l i c a ,

j s c t i v e

nc vi a SÜS'C

en c a d e s e c t o r segon;

L 'es. erablea f o u protegidí

tat f o u b oSt on t o r s d'Instituti s ' s L s t a J- s • s tots cl o se c• •

;5atia. " s i e r s m aves c o n d i c i o n s

per n o m b r o s a

i e s p r c s d

¡alit

a q u e s t dii la m a j o r i a ao g r u p s oc m e s t r e s d e l s d i f e r e n t s oarrií han trobaï p r j r veure

:r p l e d e j a r la c o n t i n u ï t a t de la 1 uita, on n o m b r o s o s també e l s grup;

li hi havia repre- barrí que» durant tot s a q u e s t s oie; ¡> i

b l e m a t i c a de.

t t s a l s de" mostri

ian p l a n t e j a r la necc it¡ :t d e x p l i c a r 1 a p r o - on se ¡ y ari ts n o s 30.L tares o c c a c a escolí: i i n o - sr,

¡ r o s oc l a zuna.-'-h u l l e s i n f o r m a t i v e s i x e r r a d e s c o n j u n t o i v e ï n s s ¡aan f e t a m p l a ; . . e n t .

D i v e r s e s à s s o s i a c i o n s ric v e ï n s ' h a n M a n i f e s t a t p u b l i c a m e n í ¡ o i i d a r i t z a n t - s e amb l a l l u i t a d e l s m e s t r e s :r demanar u n a • c o l a amo oon h h c o n u a c i o n : i g r e t u i

IL..11.8.312

A: se rifil 1 1 n u i

c a c i e n s

l a l l u i t a e a o a z o n a ,

ea" d" Ühd" *30ü m o s t r e s on

s p l a n t e g e n u n i t a r i ; . í t z ;

CU: c o n » n t r e i v i n d i - c a d a o a r r i i co: wca,

La l l u i t a c o n t i n u a

Gl p r o :or d i s s a b t s 2 4 or.s h a u r c M t r o v . a ; L . p e r .veure q u e e s f a con j u n t a r n o s , t ,

L A L L U I T A T I f > U A F I

(11)

®

Es une. l.luita que està en peu i , edcrn concretar les rei- vindicacions raes inmediatos del nostre sector en

" — 'i • i • i . 1 1 «i . . i >i " ' * " *

1 - AL¡GÍ;EAT DEL 3EU CACE IGUAL PER A TOTHGfl ( t e n d i n t a la desaparició" tís .les c a t e g o r i e s , .

2 - E Q U I P A R A C I Ó AÍ1D ELS ÍIEETREA ESTATALS

3 •- ESTACILITAT PROFES': IOi AL (contractes indefinits - a .courancos reals - desaparició -Jais certificats de a o. conduct;

Tot això exigint alhora:

5

L ' E Ü C I L A R I T Z A C í n TATAL I AíiA COi'DICrCNS ( p a a l u m n e s . Uf!S CCETIf.'GUTS C I E - . T I F I C " QUE

3 I T A T 5 REAL,: DE CADA LLOC.

GUIA A L E Í AEC"

Ce cap manera, 1 aconseguir aquestos millores, no ha. de |r c n c x c y t i r cr: I ' o c o n ü . o i a o c i s l i a r e s , p o r a i x o c a l l o g r a r t a ía D o e n o c u e o1 s " rn o - ra e n t a :

6 - LA CONGELACIÓ TOTAL DE QUOTES

QUE L'ESTAT ES RESPCASABILIT I DEt 30U del mestre privat siguin quints siguin les condicions de l'escola (un p r i -

i;¡cr pas t's que B S faci càrrec de lo diferencia entre B 1 S O U actual G;..'b el que representi l'augment)

EU LA FUTURA RECOA VERA IC CELÓ CEPTRE-' D E F I C I T A R I S , THAT ELA ALUAAES COí'i E

R E ; T A L S !<• u. GRU

l·lESTRE ;ÜT0AATICA

PS ESCOLARS QUE ELS SUPLEIXIN.

A q u e s t e s san les r e i v i n d i c a c i o n s que plantegem unitàriament el e n s o n y a n t o .

I J I I C A L MOTAR QUE JA UEíl CDTI'.GUT ALGUKES

Val la peno que ens aturem o analitznr-luni

*

ILAS " U;. 10;

SIHOICAT

;£ DE. TRABAJADORES Y TECi TCC: Y EMPRESARIOS» DEL

nu

no me (a to au la

De sp an

. si .1 a s , in o

íiib e r in tor'i uro

ros o haver firmat e.l vergonyós Convenij precisament ara., ara el Sindicato '.amonte que ce hayo .llenado a situaciones extremas

a contribución positiva n que esta actitud signifique ri;!••

elución del probloma y con nerjtíicie tivo y fin de todo actividad eacent"

manifiesto para el alum- s ara.es n o u . uin cinis- 1 soui p or o. c i o atnb e 1 m: ; r o

el que demena i

is contractats».-," ... .però.

r.iexiietOj ol régimen do sUbvencioht n .revistos...

ls;

ce el aumento o tarifas en ente e ,'uiporaci'n salarial

i.

o o o a u aj i que se

Ci l!C- -i 1' wl C suficiente para loorar

(12)

•J^J.UaJ-.fS£-J-

Fa unes crides semblants., tot enlairant pels núvols la ¡Í;::.05ÍÓ

del mestre (però sense demanar la cuprosió ce l'nrt. 1" de l'orris- nanna laboral, segons el qual qualsevol mestre pot ser acomiadat sense más ni nos per ocupar oi seu llcc un membre de la Ordre.Reli- giosa} i demana cl concert por Ics seves gran;; escoles.

* C ¡EL••niHI·STSrfM- D'-ÜtfCACIO"T ClL' CIA (

Respon que donarà els concerts E los escoles que asegurin un mínim de set aules pels set-xiursos- actual d'EGB amb un mínim de 35 alumnes.

Tots veiem clarament com els EMPRESARIS, _vo 1ent-se_aprpfitar de ,1 a post r a 11 nita,i de íáw 1 lui.ta deia, piares, busquen que l'Estat els subvencioni el seu negoci, amb els diners públics.

I com EL MINISTERI D'EDUCACIÓ I CIENCIA està disposat a conce- dir-ho a unes escoles determinades.

,; . Quines són aquestes escoles?

--- '" ' . Quins són els interesos reals que defensen tant la FERE com el Sindi- cat?

Sembla que ós bastant evident que ells formen part d'un bloc amb interesos distints, si no oposats, als interesos no_sj:rj3s i_de la majoa?

ria dels pare_s.

*> LA NOSTRA LLUITA CONTINUA, A TRAVES DELS GRUPS DE BARRI I COMAR- CA ijue; tot hi tenint cadascun la seva forma

propia de plantejar-se la lluita, cal que

1

HEM DE CREAR TOTS PLEGATS LA FORMA DE COORDINAR PER TAL DE "

NO QUEDAR AÏLLATS' -

aquesta coordinació cal que sigui REPRESENTATIVA i el mós estable possible per tal d'assegurar, d'ara endevant,

- •} L'UNITAT DE LA LLUITA QUE TOTS ANIREM FENT a i x í c o m l a

••••••'^ PROGRESIVA ORGANITZACIÓ EN TANT QUE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT

t/AUÓ-nCWT D 6 LA LLO/TA H A D'AVMr*-

CAR PARALLéLAMtMT A-L OÇ'L'afr»

Références

Documents relatifs

“(...) A mi em funciona estar tranquil·la, parlar-li calmadament, dir-li proactivament i positivament enlloc de la crítica, donar-los reforç positiu perquè ells

En primer lloc els nois, especialment els futbolistes, infravaloren les dificultats i no són conscients de la viabilitat dels seus projectes: tenen 17-18 anys juguen en 1ª

Els resultats es troben recollits a la TAULA 4, on podem veure la importincia donada a les mathries segons que els alumnes procedeixin de cibncies, lletres o

Així doncs, i sempre tenint en compte els moviments migratoris que s’estableixen amb la resta de municipis d’Espanya, la responsable de la migració neta negativa de Barcelona és

Aquí intuíem dos col·lectius: les parelles que (enca- ra?) no han tingut fills (i que tenen al voltant dels 35 anys i són principalment nascudes a Catalunya: cal tenir en compte que

-Les sessions pràctiques s'aplicaran a l'escriptura de tres gèneres periodístics (crònica, entrevista i reportatge) que l'alumna farà fora de les hores lectives, tutoritzades pel

L'assignatura, dintre del bloc formatiu, aporta els conceptes generals i les bases teòriques de com transmetre informació periodística en el llenguatge propi dels mitjans de

Maria del Mar Carrió Llach 2002.. Paper dels cossos d'inclusió en l'enginyeria de proteïnes. Utilització d' E.coli com a fàbrica cel.lular. Morfologia, localització i composició