• Aucun résultat trouvé

^ equiparació* dels complements amb els altres cossos

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "^ equiparació* dels complements amb els altres cossos "

Copied!
12
0
0

Texte intégral

(1)

we Mo2

/OBOOO / FONS

9 M É

B u t l l e t í dala Comités d* Acció* d* 3n a amants (&A*'3«) ï@brer 73-10*-pts,

(2)

SITUACIÓ ANTERIOR AL CONFLIffTE

De t o t s é s s a b u t q u e , d* e n ç à d e l a d i c t a d u r a f r a n q u i s t a , e l COS ESTATAL DE MAGISTERI h a s o f e r t t o t a mena d * e x p l o t a c i ó i d i s c r i m i n a © c i d . A p a r t d e l a i m p o s i c i d i d e o l ò g i c a , c o m a f u n c i o n a r i s , c a l d e s t a - c a r l * e x p l o t a c i ó econòmica :

SOU BASE ( t a n t amb o p o s i c i o n s com c o n t r a c t a t s ) . . . . 8700 p t e s quan s e g o n s l a l l e i h a u r i e n d"1 é s s e r . . . 10260 p t e s SOU REAL ( s e n s e c o m p t a r t r i e n i s n i p u n t s )

- amb o p o s i c i o n s 1 0 . 3 4 7 - s e n s e o p o s i c i o n s ( c o n t r a c t a t s ) . . 8 . 1 2 7

T e n i n t p r e s e n t que :

— f a més de dos anys que nm e s convoquen o p o s i c i o n s

— t a n t e l s m e s t r e s amb o p o s i c i o n s com e l s c o n t r a c t a t s r e a l i t z e n e l m a t e i x t r e b a l l i t e n e n e l s m a t e i x e s ecfcíuüe

- a l n a a p l i c a r - s e l a l l e i ( l ' a n y 1973 c o r r e s p o n e l 95% d e l c o e - f i c i e n t 3 , 6 ) i m a l g r a t l a · ' g r a t i . f i c a c i d " de 1.175 p t e s , l * A d - - m i n i s t r a c i d r o b a a c a d a m e s t r a amb o p o s i c i o n s 115 p t e s que , m u l t i p l i c a d e s , donen u n t o t a l de 135 m i l i o n s de p t e s a n u a l s

- en c o n c e p t e de c a s a - h a b i t a c i d un m e s t r e r e b , com a màxim, 6°/8pt.

( f a 23 anys que no. sxh a r e v i s a t a q u e s t c o n c e p t e quan s e g o n s l a l l e i h a dNé s s e r c a d a 5 anys )

- l a m u t u a l i t a t no, c o b r e i x l a t o t a l i t a t d e l s s e r v e i s m è d i c s , n i e s - t á ñ e l e s a l e s c l í n i q u e s n i t a n t s o l s l e s m e d e c i n e s

L* o r i g e n d e l c o n f l i c t e r e c a u en l"1 a r b i t r à r i a d i s t r i b u c i d d * i n c e n - t i u s a l s d i f e r e n t s c o s s o s d e l M i n i s t e r i d*Educacid i C i e n c i a . M e n t r e l a m a j o r i a d e l s c o s s o s r e b i e n u n a g r a t i f à c a c i d i g u a l a l p r o p i sou b a - s o , a l s m e s t r e s s ^ e l s a s s i g n a v e n ú n i c a m e n t 2 . 4 0 0 p t e s ( a i x í u n ca - t e d r à t i c r e b i a 1 6 . 5 0 0 p t e s , u n " o r d e n a n z a " 3 . 2 5 0 . . . ) Aquest f e t e s d e - v i n g u é l a g o t a que f e u v e s s a r e l v a s de l a p a c i e n c i a i l a h u m i l i a c i d .

E n c o r a t j a t s dxe n t r a d a i en p a r t p e l S e r v i c i o E s p a ñ o l d e l M a g i s - t e r i o ( S . E . M . ) , s ^ a i x e c à a M a d r i d , M à l a g a , V a l è n c i a , c t c . l a veu en c o n t r a de lx A d m i n i s t r a c i d i es p r o p o s à i a c c e p t à u n p r o g r a m a r c i v i n - d i c a t i u i u n e s formes d e l l u i t a .

A i x í , c l 25 do g e n e r , a l è l o c a l s d e l SEM do B a r c e l o n a més do 500 m e s t r e s demanaven :

(3)

im p-

l^aplicacid immediata del coeficient 3»6

^ equiparació* dels complements amb els altres cossos

^> igualtat de sous entro mestres propietaris i contractats

;.., ^ la llibertat as» per ois dos detinguts de Madrid i a fi d*obtenir aquest programa os proposà ;

atur actiu

V

endemà , dilluns i dimarts

yfc

atur total dimecres, dijous i divendres. •

3K iniciar setmanalment el mateix ciclo en cas do no robre resposta

El divendres 26 s

%

inicià 1

%

atur actiu. Al vespre, en Consell do Ministros, l

x

Administració" prometé posar remei on un plac do 15 dies.

Pou endebades.

El dissabte 27 do Gener, uns 4000 mestres als locals dol S M

:

do Barcelona i després a 1"*Escola Normal ratificaven els acorda presos, solidaritzant-nos amb tots els companys do la rosta do 1"Estat Espanyol especialment amb els doè detinguts do Madrid . 3"INICIAVA LA LLUITA

GENERAL.

Davant 1"energia dels mostres, cl SEM os desenmascara i pública- ment os posà al costat do 1*Administració* intentant por tots ois mit-

jans frenar la lluita dividint i enganyant.

Abans no s*

1

arribés a 1* atur total cl Ministeri llença la"gran noticia" Ï els mestres cobraran notes 18.020.

Malgrat aquestos inconcretos i vagues promeses 1"atur es portà a terme en gran part dols centros estatals do Catalunya i d" altres indrets, ja que amb aquesta quantitat no es modificava substancialment cap rei- vindicació* :

- continua el mateix sou basc (que on definitiva és cl que comp- ta a l

x

hora do pagues extres, jubilació* ..-.)

-

no s

%

aplica oi mateix criteri que als altres funcionaris on re- lació" als incentius

— o s desconeix 1* amplitud dels descomptes

— no es mencionen els contractats

— ipjan s* aplicaràs: el nou sou ? amb quins criteris retroactius '

• Durant la setmana a fi d

x

analitzar la situació" i encoratjar-nos s

x

inicien unes trobades per zones i comarques . Es formen grups de mos- tres que visiten ois mestres indecisos, os confeccionen fulls explica- tius i os convoquen assemblees amb els paros... Cada vespre ens trobem

en àmplia Assemblea dins el recinte do la Universitat. Això permeté

aguantar on els acorda presos amb decisió*, resseguint la realitat con-

creta de cada centre i do cada zona : mestres quo claudicaven, noticies

de la premsa, repressió* etc....

(4)

Davant les pressions de la Inspecció: trucades tolfòniques, ame- naces d'expedients, telegrames, exigències, etc. ...molts centres, pau- latinament tornaren a la normalitat. .:-

Pou novament el dissabte dia 3 de febrer que ens aplegarem en assemblea general dins cl recinte de la NormalsAllà, do 1'anàlisi de la situació, s'evidencià que;

— Per primera vegada el cos de mestres estatals s'havia conmogut i respost unitàriament.Per primera vegda uns funcionaris do l'estat aixecaven la veu i seguien un cami en contra d'ell? la VAGA C-ENERAL.

— El Sffl, que si mai havia defensat els interessos dols mestres, ara es posava clarament al costat de l'administració*

% ajornant

indefinidament les assemblees, dividint, amenaçant...

— Molts directors de centres, davant les amenaces d'Inspecció han intentat i, en part, aconsseguit boicotejar l'atur.

— Molts pares,a traves d'assemblees i escrits, s'han fet ressò de la problemàtica dels mestres i recolzat la lluita.

— Hem aconsseguit una mínima coordinació

1

entre zones i comarques que. ha possibilitat la durada de l'atur i preveu noves accions.

Die3 mes tard es proposà i s'acceptà una vaga general d'ensenyants pel dimarts 6 de febrer, precedida d'un atur acedbmic el dilluñs^La

-

"

situació*, però, dels mestres estatals havia canviat i la vaga de di- marts malgrat uns seriosos intents, es pot afirmar que forn mós esporà-

dica que general en aquest sector.

M e S T R E S ESTATALS , $UE C A L F*TB- ?

Els Comitès-d'Acció d'Ensenyants proposem aquest camí per a dis- cutir entre tots ;

«^

•-. _ LTJPORMAR als mestres del propi centre i els altres centres de

la situació actual i problemàtica general de l'ensenyament (cal estar a l'aguait de les noves disposicions, discutir-les..»)

2 -

ò _

INTEGRAR_SE a les lluites populars de cada barri o població.

Nomós amb el contacte directe i en la lluita del poblo,•aquest comprendrà les nostres reivindicacions i les farà seves, a fi que desaparegui la figura del mestre funcionari d'un estat fei- xista i aparegui la nova figura del MESTRE AL SERVEI DE LA CLA- SSE OBRERA I POPULAR.

CONSOLIDAR i AMPLIAR els comitès de cada centre- mestres inte-

ressats per un canvi de la situació de l'ensenyament i dispo-

sats a treballar-hi—.

(5)

(a)

é'

_ MEORTIR :l^s,eopï!d^n.acioiis de- sottea '5¿ comarques,

Caldrà que tots •aque'sts .grujís elaborin.'treballs, %exigexin con4 juntament les 'reivindicacionsy. .fòspeoialüffln-ti Xa"•'SR-^WS^a^7L"asB'erinasca- firi les'deficiències-, i i^Justiciosr:es*'cbl·£?rSe^ .•?'- creant S r ambient do reflexió" 'i discussió que ens porti a. descobrí:#„'cíÍàram'bnt la nostra s i - tuació de treballadors de l'ensejpyanont.. — ? 1 - / I Ü - ' X- bjjc;:or,£¿

-XdXpIC*.

.: ALS : ÍA/STÍTWT

. EL 9 de gener es *reb la noticia de l'augment da sou als numera—

jVÈ&,\ (.o-atedratics.ii'mgrègats-)d"ò' 8,500 i 9.5D0: p t s .

. : . . o V - - - i • • • • ' •• • • - U · : ^ ' Ç>,' •. :'• L : ' : . ' • • . • :- " - ' - ' • l-'í·' i t ' •

dilluns 29L genere— assemblea ordinaria reglamentaria del col·legi de '•i-:'ÍSí- . 'llicenciats,* * . .

-: * •'--''• Es plantegen., les rç-i-vindicacions dels interins re»

marcan't" l ' i n justicia que suposa l'augment de sou ala numeraris i la marginació del's no-numeraris.Es con-

voca una assemblea per dimecres 31.

*

dimecres 31 gener- es .decideix«vaga per el divendres 2

.una assemblea per dissabte, 3 dissabte 3 febrer- assemblea:

. assistència «d'unes 400 persones

, informació dels centres; pràcticament..

* nan parat tots els instituts del dis- tricte de Barcelona ( menys 5 aprox.) .'informació d 'altres províncies (Ripoll,

Lleida..uto.) i de la resta de l'estat . . . espanyol'. ' „

l lectura d'un informe de la reunió hagu-

• da untro .els directors, el delegat i la directora general d'ordenació uducativa Srta Galino.eAquesta diu, entre d'altres coses^quo el ministeri ja preveia el con . flicte i q u e s'estudia un augment per als P.H·.l·T. (sense concretar quant, quan ni aab

efectee dus;!'., quan.)»Els directors mani- festen la s-evá :oro4;osta.

(6)

. votacia per centres? vaga per dimarts i dime- cres a la qual s'hi afegeixen altres instituts que fins ara quedaven dosconectats per manca do noticies concretos.

, informació* do privada, ruunits també on assem- blea oi mateix dia.

t

solidaritat i intents d'acció-per part d'un grup de numeraris.

dics 6

f

7 do febrer: -vaga gairebé" t o t a l : uns 600 professors intorins

parats. • ' . ' . . -dimecres 7, assemblea d'interins: o^L delegat es

nega a admetre l ' e s c r i t quo l i adrecen, ois P.N.N.

Motiu: una qilestií de procediment, la carta no va signada i a mós l i falta una pòlissa (' ! )

— S'informa d'una reunió extraoficial do 21 direc- tors quo el dimarts 6 s'intentava celebrar al

Boscan i ós prohibida per l'inspector Sr. itoongual i 2 inspectors de policia.Pinalment la reunió

tó lloc a Inspecció.Els directors acorden :

— considerar justes les reivindicacions dols in- terins i demanar al ministeri que siguin atesos degudament.

— manifestar la seva no conformitat amb qualsovol tipus de-sancions,( que es negaran apliçar)?^_

- exigir del ministeri i do la-delegació que qual- sevol ordre òls hi sigui donada per escrit i' no oralmot eom ós costum. •

- passar el document a la'rosta d^ directors no presents a fi do quo'tots oi puguin signar (ai- xò darrer no ha estat possible'deguta una ordre expressa d'inspecció anul·lant la reunió en la qual això s'havia de dur a tercio.)

¿Lk,v*J-!.*.3í Llassemíiloa" informa sobro la:

gran amplitud que està asso- l i n t a la reàta do l ' e s t a t espanyol la lluita dols no nu- meraris (Madrid, etc..«.)

dilous 8 de fobrer: - Els directors del I.fí.E.M. roben una comunicació del Ministeri ordenant l'aplicació^dols apercibi- jaonts— retorn al treball a los 24 hores de ía.va- ga- i amenaçant amb no admetre a oposicions als

aporc.ibits/ • ,.-, - 23 diïoctors d'I.N.E.M. s'adr^con al Ministro -on

els mateixos termoá i punts que la carta quo no síhavia pomes col·lectivament.

es

(7)

divendres Q do febrer; Assemblea

- Assistència do més do 200 persones

- Los provincies de Girona, Tarragona i Lleida es suaon a l a vaga.

— Després d e ' d i s c u t i r l a p o s s i b i l i t a t d'una va- ga indefinida- proposada j a a Saragossa i Ma- d r i d - es decideix vaga dimarts i dtaecres i d i s c u t i r en e l s c e n t r e s , .també., parar e l s d i - vendres (vaga intermitent i i n d e f i n i d a ) .

. '-; ELS P.N.N.D' I,N,E.M. EXIGIM;

;•' v

v

1 — Augment•de sou i abonament dels sous pendents.

J 2 - C o n t r a c t e p e r•2 a n y s i s i g n a t u r a d e l m a t e i x a b a n s d e / l ' I d ' a b r i l . .

3 - Supressió* d e l c e r t i f i c a t g o v e r n a t i u de bona c o n d u c t a .

••LA LLUITA SEGUEIX AMB LA MATEIXA EMPENTA QUE EL l r DIA ! ! -

L'EXPERIÈNCIA ENS DEMOSTRil QUE LA NOSTRA PORCA ENFRONT DE LES ARBITRA RIÈTATS'I INJUSTÍCIES DEL MINISTERI ES LA UNITAT I SOLIDARITAT EN LA LLUITAi

:: . NO A LA INJUSTICIA 1 i , : NO A LA REPRESSIÓ !

PER L'ESTABILITAT LABORAL l

PER UN ENSENYAMENT AUTÈNTICAMENT POPULAR!

ño numeraris

cl 1 uhLversl tat-—.

LA SITUACIÓ DELS NO NUMERARIS DE LA UNIVERSITAT EN EL CURS ACADÈMIC 1 9 7 2 - 7 3

Aquest any en començar el curs la majoria dels punrs reivindicatius del curs anterior restaven sense resposta perepart de l'administra—

cid.

Només ha estat pres en consideració el referent a la participació a

la Seguretat Social, però l'estabilitat en el treball, 1'augment do

sou, el control democràtic en la selecció de professors, són punts

reivindicatius aprovats per unanimitat en les assemblees de No Nume-

raris de les Universitats de Barcelona del curs acadèmic passat, pe-

rò encara sense perspectives do solución inmediata.

(8)

©

Des d'octubre e l s No Numeraris de l a Universitat lian reemprea l e s tasques organitzatives i r e i v i n d i c a t i v e s , però aquestes, durant e l . primer t r i m e s t r e , han r e s t a t a gegon p l a a c-ausa dels problemes més ~ peremptoris, com l a s o l i d a r i t a t envers l a repressió* sobre professors de significació* p o l í t i c a , ( a i x í per-exemple alguns professors de l a Facultat de L l e t r e s de l a ' C e n t r a l : Paco Fernández, Aracil, e t c . ) i

envers l a mateixa Facultat de F i l o s o f i a i L l e t r e s de l a Central que en resposta a l a vaga d e l s seus professors, l a majoria dels quals no havien cobrat r e s ben e n t r a t e l mes do novembre, l ' a d m i n i s t r a c i ó tan- cava l a F a c u l t a t .

Tot i que l e s mesures discriminatorios p e r qüestions p o l í t i q u e s no han e s t a t on diversos casos r e s o l t e s ( caá dol professor Ruiz Hita d'eco- nomiquòs de l a Central, i a l a U n i v e r s i t a t Autònoma— ón l o s autoritarts

acadèmiques una i a l t r a vegada han u t i l i t z a t l a -demagogia sobre l a s e - va actitud c o n t r a r i a a t o t a discriminació* por qüestions ideològiques- cas del professor J o r d i Carbonell i l e s d i f i c u l t a t s posades a l a profe ssora Dolors Folch), en aquest segon t r i m e s t r e s ' h a posat a primer pla l a configuració* del programa r e i v i n d i c a t i u i 'do l u s formes orga- nitzatives.Aquest programa es centre en t r e s punts p r i n c i p a l s ; . -^ a) Contracte laboral en l l o c de contracte admimistratiu,

-^ b) Equiparació*. dels sous de t o t s e l s No Numeraris a l sou del cos d'Adjunts.

-^ e) Control democràtic ( p e l Departament amb p a r t i c i p a c i ó dels estudiants) de l a selecció de professors.

Aquestes reivindicacions aprovades per-unanimitat en l a darrera assem blea de D i s t r i c t e del dimarts d i a 6 do f e b r e r - a l c o s t a t de l'acord de paro de s o l i d a r i t a t pel dimarts dia 13 amb l o s f a c u l t a t s actualment tancades (Econòmiuqucs, Ciències, Arquitectura) - han de s e r portades a l s r e c t o r s de l e s respectives U n i v e r s i t a t s del D i s t r i c t e , ela quals tenen un plac probablement fins e l dia 1 de març p e r a respondre.En- torn d'aquestros r e i v i n d i c a c i o n s , alos quals c a l adjuntar l a l l u i t a contra l e s discriminacions p o l í t i q u e s i contra e l s controls de profe- ssors ( com e l "parte" do c l a s s e a que obliga e l degà de l a Facultat de L l e t r e s de l'Autònoma des de l a vaga de No Numeraris del trimestre passat ) , es van consolidant l o s formes organirzatives a n i v e l l de F a c u l t a t s i U n i e r s i t a t del D i s t r i c t e de Catalunya. : ' . - .

UJJJJJJJJJJJ/J-

(9)

P RI VATS

er entendre i treure conclusión: de 1 ' a c.t u a Ï n i o b i A i t z a c i ó de.

la privada sera útil tánir presents uns quants ;f e t s, Cal que recor tíam- la lluita que -rs va produir amb motiu dc:i conueni de 1 ensenya- ment privat 'i ço., arrel de la tfatei'xa, cedint à lee presione de la patronal jerarques cúr-rcren a fir.'ar el Conveni sen* reco- l . l i r ' c a p .de l e s . r e . i v i n u i c n c i e r u - p l a n t e j a d e s ;

?.-!f5U<BS»».V-«-

D. aquells rete que ve.j}.'.succeir -aw- w-e^,ei:i-^rcra-re· "CoñeTü

ons

oo Le lluita cal que es feci ai psrgc cele cauces legal l i t z a r - n o s amb i nrer, nt uro tío ccr:^, en y

oo Al t r e b a l l a r c o n j u n t a m e n t m e s t r e s i l i c e n c i ó t e , ncr, que ós a i x í , a^.b l e c. o r t í i n a c i ó d¡

cosí a c o n s e g u i r e m s u p e r a r l e s d i f e r e n c i : s a r - n o s 1 ' a p a r e l l e d u c a t i u del r è g i m .

ens a d o - div/ort'os s e c t o r s , que: ¡bretón inicia- os La. • ibbiJ i t z a c i ó va s o r tjranycèrò 1 ' i n m e n s a . m a j o r i a d l s

e n s e n y a n t ? r a s c a e n c a r e e l marre o 3uñt amb l e !.:e;ca d ' u n ; o r g a n i s m o s on c¡ t r o v a r t o t píe/gst ha f e t que i

resposta la firma del Conveni. oracticamsnt n u l . l a . oo Lee assemblees m a s i v o s ens permeten debatre colcctivamcnt

els p r o b l e m e s i pendre acords majoritaris dq lluita. F a - ÜevG.fij però;, al no estar r e é p l n a d e s en l'existència d'u,¡s co:. itc's de centre i d barri o.comarca.

Aquestes conclusions de la lluita pi sitivamont 1 'actual.

ada nan conuicienoc p o ~

Els m e s t r e s de p r i v a d a? tot solida- r i t z o o t - n o s amb lo lluita iniciada

— -*=•.».- .^s-.ijs-ifca-ittot a-tais 5 . recmp_r_en_o_m_ J..a.. uao¿r«á- -.- _ _ _ ... - ,[-fM_ |.; • per une. mlï.lpfa * "de 1 es condicione

¡ l a b o r a l s . Es important constatar cora la r——-. i -*- lluita d'aguedme dios s i í a p c r -

tat ai mareo deis organismos o f i c i a l s .

DISSABTE 27 DE GENÉfí

• T r o b a d a mestres p r i v a t s , interins d'In.stitud i PNN d'Universitat-, s creà una comis. ió conjunta per tal do reco- llir i n f o r m a c i ó dels diversos sectors i unificar la lluita.

DI30UE i DE FEBRER

«embica de privad unn 5 0 m e s t r e s , on dr

(10)

p r e s de p l a n t e j a r l e s n o s t r e s r e i v i n d i c a c i o n s e s v e u l a n e c e s s i t a t de m a n i f e s t a r l a n o s t r a p r o t e s t a en u n a t u r , a p o d e r s e r t o t a ls e l p r o p e r ;.d.ia G . .', '• , '" • ....

DISSABTE "3

c r e t a r I n j o r n a d a d e l d i n 6 . m a s s i v a , v o r a tíe 5 mestres per con->

Cal tenir én euraptra q,us duran ja ois 'mes tres de basatnts- barri

Ü s havien trobat

cabé ij.l.viriint'-se per zones per tal cíe poder conc elles C O U s'arribaria a la ma-jnria .d'escoles del car als ares B I Ü motius de la v-aga.

Hi havia representats: Horta,

t tot B. L' retar

b a r r

a l a s ássemb

més c i i co

e t m a n a 1 e c s ' a-nrln

V e r d ó n , Gu T r i n i t a t , C a r m e l o ,

s a n t s , H o s p i t a l e t , ta Colom:

a*í '.aria a

G r a c i a

affri

iiontuau, _S.afi A n d r e u , .'"araga.l

!aiX L l o b r a ç e t , D o n rascar,.

¡ " G E C S . Poble ¡ o u , T e r r a s s a i algún o ' a q u e s t s b a r r i s .

i o.rn e o a,

trria.

idell

ir.e

Cl Hsr

u n a d xpli •••

u e t a , ot

USiri ,

sa nent

:;ILLU.!5 5

G r u p s de m e s t r e s a n à r e m p e r l e s e s c o l e s tío l a zo- n a p e r e s t e n d r e l a v a g a a t o t e , l é s cocol", s p o s s i b l e s »

DIMARTS $ ro

s a .'. e ¡ r.i's g r a n . de F i l i a l

a r c s l o n a

; e s c o l e s a fe c 11

S e g o n s E u r o p a P r e s s , un c e n t e n a r ri e s c o l e s en p r - p r o v i n c i a . Atcür total o para t è c n i c , a m b la qual co-

cr ¡lgut La d i a i

d ' U n i v e r s i t a t A1 v C s

r ou

;xpu!

¡ c u n d a

d ; r m a l i t j .; e n c a r e , p e r alourtí

s r'i;

t o r : co:.;

ob j

t r o v a r c m n a n c z a r et i 8 1 U i i

c a t i v a s •:

c o n t i n u a r i a

r o 1 L· ;:

R t r D

Í. n t ;. d

x

<.~ jo r

! p R n

>ub for a p. u l i c a ,

j s c t i v e

nc vi a SÜS'C

en c a d e s e c t o r segon;

L 'es. erablea f o u protegidí

tat f o u b oSt on t o r s d'Instituti s ' s L s t a J- s • s tots cl o se c• •

;5atia. " s i e r s m aves c o n d i c i o n s

per n o m b r o s a

i e s p r c s d

¡alit

a q u e s t dii la m a j o r i a ao g r u p s oc m e s t r e s d e l s d i f e r e n t s oarrií han trobaï p r j r veure

:r p l e d e j a r la c o n t i n u ï t a t de la 1 uita, on n o m b r o s o s també e l s grup;

li hi havia repre- barrí que» durant tot s a q u e s t s oie; ¡> i

b l e m a t i c a de.

t t s a l s de" mostri

ian p l a n t e j a r la necc it¡ :t d e x p l i c a r 1 a p r o - on se ¡ y ari ts n o s 30.L tares o c c a c a escolí: i i n o - sr,

¡ r o s oc l a zuna.-'-h u l l e s i n f o r m a t i v e s i x e r r a d e s c o n j u n t o i v e ï n s s ¡aan f e t a m p l a ; . . e n t .

D i v e r s e s à s s o s i a c i o n s ric v e ï n s ' h a n M a n i f e s t a t p u b l i c a m e n í ¡ o i i d a r i t z a n t - s e amb l a l l u i t a d e l s m e s t r e s :r demanar u n a • c o l a amo oon h h c o n u a c i o n : i g r e t u i

IL..11.8.312

A: se rifil 1 1 n u i

c a c i e n s

l a l l u i t a e a o a z o n a ,

ea" d" Ühd" *30ü m o s t r e s on

s p l a n t e g e n u n i t a r i ; . í t z ;

CU: c o n » n t r e i v i n d i - c a d a o a r r i i co: wca,

La l l u i t a c o n t i n u a

Gl p r o :or d i s s a b t s 2 4 or.s h a u r c M t r o v . a ; L . p e r .veure q u e e s f a con j u n t a r n o s , t ,

L A L L U I T A T I f > U A F I

(11)

®

Es une. l.luita que està en peu i , edcrn concretar les rei- vindicacions raes inmediatos del nostre sector en

" — 'i • i • i . 1 1 «i . . i >i " ' * " *

1 - AL¡GÍ;EAT DEL 3EU CACE IGUAL PER A TOTHGfl ( t e n d i n t a la desaparició" tís .les c a t e g o r i e s , .

2 - E Q U I P A R A C I Ó AÍ1D ELS ÍIEETREA ESTATALS

3 •- ESTACILITAT PROFES': IOi AL (contractes indefinits - a .courancos reals - desaparició -Jais certificats de a o. conduct;

Tot això exigint alhora:

5

L ' E Ü C I L A R I T Z A C í n TATAL I AíiA COi'DICrCNS ( p a a l u m n e s . Uf!S CCETIf.'GUTS C I E - . T I F I C " QUE

3 I T A T 5 REAL,: DE CADA LLOC.

GUIA A L E Í AEC"

Ce cap manera, 1 aconseguir aquestos millores, no ha. de |r c n c x c y t i r cr: I ' o c o n ü . o i a o c i s l i a r e s , p o r a i x o c a l l o g r a r t a ía D o e n o c u e o1 s " rn o - ra e n t a :

6 - LA CONGELACIÓ TOTAL DE QUOTES

QUE L'ESTAT ES RESPCASABILIT I DEt 30U del mestre privat siguin quints siguin les condicions de l'escola (un p r i -

i;¡cr pas t's que B S faci càrrec de lo diferencia entre B 1 S O U actual G;..'b el que representi l'augment)

EU LA FUTURA RECOA VERA IC CELÓ CEPTRE-' D E F I C I T A R I S , THAT ELA ALUAAES COí'i E

R E ; T A L S !<• u. GRU

l·lESTRE ;ÜT0AATICA

PS ESCOLARS QUE ELS SUPLEIXIN.

A q u e s t e s san les r e i v i n d i c a c i o n s que plantegem unitàriament el e n s o n y a n t o .

I J I I C A L MOTAR QUE JA UEíl CDTI'.GUT ALGUKES

Val la peno que ens aturem o analitznr-luni

*

ILAS " U;. 10;

SIHOICAT

;£ DE. TRABAJADORES Y TECi TCC: Y EMPRESARIOS» DEL

nu

no me (a to au la

De sp an

. si .1 a s , in o

íiib e r in tor'i uro

ros o haver firmat e.l vergonyós Convenij precisament ara., ara el Sindicato '.amonte que ce hayo .llenado a situaciones extremas

a contribución positiva n que esta actitud signifique ri;!••

elución del probloma y con nerjtíicie tivo y fin de todo actividad eacent"

manifiesto para el alum- s ara.es n o u . uin cinis- 1 soui p or o. c i o atnb e 1 m: ; r o

el que demena i

is contractats».-," ... .però.

r.iexiietOj ol régimen do sUbvencioht n .revistos...

ls;

ce el aumento o tarifas en ente e ,'uiporaci'n salarial

i.

o o o a u aj i que se

Ci l!C- -i 1' wl C suficiente para loorar

(12)

•J^J.UaJ-.fS£-J-

Fa unes crides semblants., tot enlairant pels núvols la ¡Í;::.05ÍÓ

del mestre (però sense demanar la cuprosió ce l'nrt. 1" de l'orris- nanna laboral, segons el qual qualsevol mestre pot ser acomiadat sense más ni nos per ocupar oi seu llcc un membre de la Ordre.Reli- giosa} i demana cl concert por Ics seves gran;; escoles.

* C ¡EL••niHI·STSrfM- D'-ÜtfCACIO"T ClL' CIA (

Respon que donarà els concerts E los escoles que asegurin un mínim de set aules pels set-xiursos- actual d'EGB amb un mínim de 35 alumnes.

Tots veiem clarament com els EMPRESARIS, _vo 1ent-se_aprpfitar de ,1 a post r a 11 nita,i de íáw 1 lui.ta deia, piares, busquen que l'Estat els subvencioni el seu negoci, amb els diners públics.

I com EL MINISTERI D'EDUCACIÓ I CIENCIA està disposat a conce- dir-ho a unes escoles determinades.

,; . Quines són aquestes escoles?

--- '" ' . Quins són els interesos reals que defensen tant la FERE com el Sindi- cat?

Sembla que ós bastant evident que ells formen part d'un bloc amb interesos distints, si no oposats, als interesos no_sj:rj3s i_de la majoa?

ria dels pare_s.

*> LA NOSTRA LLUITA CONTINUA, A TRAVES DELS GRUPS DE BARRI I COMAR- CA ijue; tot hi tenint cadascun la seva forma

propia de plantejar-se la lluita, cal que

1

HEM DE CREAR TOTS PLEGATS LA FORMA DE COORDINAR PER TAL DE "

NO QUEDAR AÏLLATS' -

aquesta coordinació cal que sigui REPRESENTATIVA i el mós estable possible per tal d'assegurar, d'ara endevant,

- •} L'UNITAT DE LA LLUITA QUE TOTS ANIREM FENT a i x í c o m l a

••••••'^ PROGRESIVA ORGANITZACIÓ EN TANT QUE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT

t/AUÓ-nCWT D 6 LA LLO/TA H A D'AVMr*-

CAR PARALLéLAMtMT A-L OÇ'L'afr»

Références

Documents relatifs

Maria del Mar Carrió Llach 2002.. Paper dels cossos d'inclusió en l'enginyeria de proteïnes. Utilització d' E.coli com a fàbrica cel.lular. Morfologia, localització i composició

“(...) A mi em funciona estar tranquil·la, parlar-li calmadament, dir-li proactivament i positivament enlloc de la crítica, donar-los reforç positiu perquè ells

En primer lloc els nois, especialment els futbolistes, infravaloren les dificultats i no són conscients de la viabilitat dels seus projectes: tenen 17-18 anys juguen en 1ª

Els resultats es troben recollits a la TAULA 4, on podem veure la importincia donada a les mathries segons que els alumnes procedeixin de cibncies, lletres o

Així doncs, i sempre tenint en compte els moviments migratoris que s’estableixen amb la resta de municipis d’Espanya, la responsable de la migració neta negativa de Barcelona és

Aquí intuíem dos col·lectius: les parelles que (enca- ra?) no han tingut fills (i que tenen al voltant dels 35 anys i són principalment nascudes a Catalunya: cal tenir en compte que

-Les sessions pràctiques s'aplicaran a l'escriptura de tres gèneres periodístics (crònica, entrevista i reportatge) que l'alumna farà fora de les hores lectives, tutoritzades pel

L'assignatura, dintre del bloc formatiu, aporta els conceptes generals i les bases teòriques de com transmetre informació periodística en el llenguatge propi dels mitjans de