• Aucun résultat trouvé

Més recursos i millors polítiques per reduir la desocupació

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "Més recursos i millors polítiques per reduir la desocupació"

Copied!
3
0
0

Texte intégral

(1)

04/10/2016

Més recursos i millors polítiques per reduir la desocupació

El catedràtic emèrit del Departament de Sociologia Fausto Miguélez ha coordinat un estudi sobre les polítiques d'ocupació a Espanya entre els anys 2012 i 2014. Entre les conclusions, destaca que la inversió i el suport públic haurien de jugar un paper clau en la consolidació d'un model productiu més sostenible i en la reducció de l'atur per sota del 10%, amb la finalitat d'evitar la marginació d'una part de la societat.

istockphoto/zimmytws

L'estudi Diagnòstic socioeconòmic sobre les polítiques d'ocupació a Espanya, 2012-2014 analitza les polítiques d'ocupació desenvolupades en el període 2012-2014, en què la desocupació ha assolit la xifra de sis milions. La recuperació econòmica ha anat acompanyada d'una creació d'ocupació caracteritzada per la seva extrema precarietat, i pel manteniment d'alts nivells d'atur de llarga durada. Això es deu d'una banda a la reducció en la durada mitjana dels contractes temporals, i d'altra a l'extensió de la contractació a temps parcial, majoritàriament femení i involuntari. Davant d'aquesta situació, es constata una disminució en la cobertura de les polítiques passives; només el 20% dels aturats cobren les seves prestacions per desocupació i un altre 24% cobren subsidis de 426 euros, sent aquestes xifres insuficients per mantenir els aturats i les seves famílies en un nivell de benestar mínimament acceptable.

Les polítiques d'austeritat han retallat serveis públics i reduït significativament les inversions públiques promotores d'ocupació. La reforma laboral facilita l'acomiadament,

(2)

afebleix la negociació col·lectiva i dóna a les empreses la possibilitat de fixar salaris i condicions despenjant del conveni. Les polítiques actives s'han reduït en un 50% de manera que tot i els alts nivells d'atur, es dediquen menys recursos per a foment de la contractació i es formen menys aturats. La garantia oferta als joves és ocupació temporal de breu durada, mentre que les polítiques actives ofertes a les dones es redueixen a l'ocupació a temps parcial i per als aturats majors de 50 anys amb prou feines hi ha propostes.

De l'anàlisi es deriven uns suggeriments encaminats a millorar l'eficàcia i qualitat de les polítiques d'ocupació. Per exemple, la inversió i el suport públic haurien de jugar un paper clau en la consolidació d'un model productiu més sostenible i en la reducció de la desocupació per sota del 10%, per tal d'evitar la marginació d'una part de la societat. La regulació del mercat de treball hauria de tornar a propostes negociades amb els actors socials. Les polítiques actives haurien de jugar un paper més rellevant, amb major acostament al territori i amb major dotació de recursos. Les polítiques actives i passives podrien tenir major vinculació, encara que mantenint les garanties bàsiques dels aturats.

Els serveis d'ocupació territorials, amb més recursos, haurien de jugar un paper més fort d'intermediació.

L'estudi analitza l'evolució i característiques del mercat de treball, la seva regulació i les polítiques d'ocupació en els últims anys. A partir de l'anàlisi de les polítiques d'ocupació, proveeix un seguit de propostes que poden millorar la seva eficàcia en el context socioeconòmic actual. El diagnòstic compara la situació espanyola amb la de diversos països de la UE i ofereix els resultats d'un qüestionari Delphi a experts i de diverses entrevistes a gestors públics.

Fitxa tècnica: En el marc de la investigació s'ha realitzat un qüestionari Delphi a uns 80 experts en l'àmbit del mercat de treball i de les polítiques d'ocupació. Així mateix, s'han realitzat unes 15 entrevistes a tècnics de serveis d'ocupació a escala estatal, regional i local. Coordinat pel catedràtic emèrit de sociologia Fausto Miguélez, juntament amb els sociòlegs Ramón de Alós, Pilar Carrasquer, Andreu Lope, Óscar Molina, Joan Rodríguez- Soler, Joan Miquel Verd i Alejandro Godino, l'economista Albert Recio, investigadors del Centre d'Estudis Sociològics QUIT i el jurista Albert Pastor, membre del grup DRELATES, i tots ells pertanyents a l'Institut d'Estudis del Treball de la UAB, l'informe s'ha realitzat gràcies al suport de l'Obra Social "la Caixa".

Fausto Miguélez

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Institut d'Estudis del Treball (IET)

Fausto.miguelez@uab.cat

Oscar Molina

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) Institut d'Estudis del Treball (IET)

Oscar.molina@uab.cat Referències

(3)

View low-bandwidth version

Références

Documents relatifs

Así, si Gramsci ahonda “en el concepto de poder analizando la hegemonía como un aspecto fundamental de las relaciones de poder, en las que la parte dominante consigue que

Sin embargo, los dos se salen de la ortodoxia de sus tradiciones en el momento en el que su comprensión del Estado se encuentra ampliada: para Gramsci, el Estado

En el moment inicial de la realització d’aquest treball, partíem amb la finalitat d’aconseguir comprovar com mitjançant les relacions existents entre l’art i

D’avantatges, podria repetir els que he anomenat a l’anterior pregunta: les xarxes aporten informació precisa sobre les convocatòries de mobilitzacions abans que aquestes es

- La primera part és completament teòrica, on es fa una revisió bibliogràfica i s’aborden teories d’autors clàssics i moderns entorn els moviments socials (Tilly,

(1990) “El aula como sistema social: Algunas de sus funciones en la sociedad americana” en Educación y Sociedad vol.. (2003) La escuela y su inserción en las nuevas

Les protagonistes de la sèrie creuen en l’amor romàntic, ja que tendeixen a idealitzar a la persona amada.. La Lídia continua enamorada del seu marit, el Lluís, que és mort. La

En canvi, el tercer grup (factors individuals) fa referència a la variable sexe la qual s’ha introduït en l’anàlisi per tal de poder tenir una variable de control, divisió