• Aucun résultat trouvé

Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia"

Copied!
4
0
0

Texte intégral

(1)

Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia

Treball de Fi de Grau Resum executiu

Títol: De gran vull ser artista.

La construcció d’aspiracions artístiques dels joves estudiants.

Autor/a: Paula Arboix Tutor/a: Aina Tarabini

Data: 03.06.2020

Grau en: Sociologia

(2)

La ideologia neoliberal i la retòrica de la societat del coneixement han produït un pensament comú sobre la importància global de l’educació. Amb aquests elements, junt amb un increment de la individualització, on els joves són considerats responsables de la creació - i per tant de l’èxit i/o fracàs - de la seva trajectòria, el focus sobre la construcció de les seves aspiracions educatives pren rellevància. Però, què passa quan decideixen adoptar una trajectòria menysvalorada dins la societat, com és el cas de l’artística? Com s’arriba a configurar aquesta projecció de futur? La present recerca pretén analitzar què porta a aquests joves estudiants a decidir decantar-se per una trajectòria dins el món artístic, així com de la construcció de dites aspiracions i la identificació dels elements que hi intervenen en la seva configuració. Els objectius plantejats són:

1) Analitzar la influència d’elements familiars (respecte a la projecció familiar i els capitals econòmic, social i cultural) i educatius (sobre la presència de l’art en l’oferta obligatòria i postobligatòria) en la configuració dels elements personals com són la vocació i concepció artística.

2) Analitzar, al seu torn, la influència d’aquests elements personals (la vocació i concepció artístiques) en la configuració de l’aspiració artística per part dels estudiants.

Per dur a terme la recerca s’ha partit d’un marc teòric que inclou, en primer lloc, la noció d’Appadurai d’aspiració, entesa com una capacitat cultural, formada en el gruix, la interacció i la intensitat de la vida social (Gale, T., & Parker, S., 2015). Respecte a l’anàlisi dels elements familiars, és important tenir en compte, pel que fa a la projecció familiar, la noció d’habitus familiar, una eina que engloba un ampli espectre de recursos familiars, pràctiques, valors i discursos culturals (Archer, L., DeWitt, J., Osborne, J., Dillon, J., Willis, B., & Wong, B., 2012). En segon lloc, respecte a la seva posició estructural, s’ha de considerar el concepte de capital, definit per Bourdieu com “trabajo acumulado, bien en forma de materia, bien en forma interiorizada o ‘incorporada’” (Bourdieu, P., Inda, A. G., & Beneitez, M. J. B., 2001: 131) en les seves tres manifestacions: econòmic, social i cultural.

Per altra banda, s’ha de tenir en compte que, arran del pragmatisme que domina la nostra conjuntura històrica, i donat el caràcter col·lateral de l’art associat a la potencial rendibilitat de la seva producció, les representacions dels atributs adjudicats a aquest com a professió donen compte de la seva desvaloració com a carrera a escollir (Gimenez Gigon, M. L., 2010). Aquest element es veu reflectit en la manca de presència artística dins l’educació obligatòria – ja que el coneixement manual es troba poc legitimat i prestigiat dins aquest àmbit -, i en l’oferta desigual dels estudis postobligatoris - degut al prestigi associat a les diferents branques de coneixement - (Tarabini, A., & Jacovkis, J., 2019).

(3)

Finalment, la vocació és un element fonamental en l’explicació de l’elecció artística, caracteritzant-se per aspectes com la seva incidència de l’àmbit extrafamiliar, la instància del joc infantil en la biografia i la manifestació de significants amarrats a les emocions (Gimenez Gigon, M. L., 2010)

Així doncs, la investigació s’ha desenvolupat mitjançant una primera reflexió teòrica i un posterior treball de camp, basat en la realització de 9 entrevistes a joves que cursen estudis artístics postobligatoris dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i la seva posterior anàlisi en profunditat.

En conclusió, els resultats principals obtinguts són: 1) el capital cultural s’ha mostrat com el capital més important, ja que l’exposició artística constant propicia una major visibilització i interès en l’art; 2) la projecció familiar ha estat un element necessari per a la fomentació d’aquest interès mitjançant la facilitació de recursos (regals i extraescolars artístiques) i l’acostament dels joves a l’art com un element positiu; 3) els estudis obligatoris artístics tenen molt poca presència curricular artística, fet que dificulta la seva experimentació i l’obertura dels conseqüents camins acadèmics a seguir pels estudiants; 4) la manca de presència artística es reflecteix, al mateix temps, en els estudis artístics postobligatoris, caracteritzant-se per la seva centralització i privatització, i obstaculitzant l’elecció de la trajectòria artística; 5) els elements familiars mencionats s’han mostrat factors essencials en la configuració de la vocació artística i la concepció positiva de l’art i d’aquells els qui s’hi dediquen; 6) la presència curricular artística en l’ESO, tot i que molt mínima, permet als estudiants mantenir – i en alguns casos reforçar – els seus interessos artístics fins al moment de la tria de la seva trajectòria; i 7) els elements personals – la vocació i concepció artística – s’han presentat com elements principals, fonamentals i explicatius en la tria de l’art com a trajectòria educativa, vital i laboral.

Per tant, els elements familiars i educatius són essencials per una socialització artística del jove, configurant la seva vocació, que és, alhora, la base de la seva elecció i aspiració artística.

(4)

Referències:

Archer, L., DeWitt, J., Osborne, J., Dillon, J., Willis, B., & Wong, B. (2012). Science aspirations, capital, and family habitus: How families shape children’s engagement and identification with science. American Educational Research Journal, 49(5), 881-908.

Bourdieu, P., Inda, A. G., & Beneitez, M. J. B. (2001). Poder, derecho y clases sociales (Vol. 2). Bilbao:

Desclée de Brouwer.

Gale, T., & Parker, S. (2015). Calculating student aspiration: Bourdieu, spatiality and the politics of recognition. Cambridge journal of education, 45(1), 81-96.

Gimenez Gigon, M. L. (2010). Arte y profesión: un acercamiento desde lo vocacional. In II Congreso Internacional de Investigación y Práctica Profesional en Psicología XVII Jornadas de Investigación Sexto Encuentro de Investigadores en Psicología del MERCOSUR. Facultad de Psicología-Universidad de Buenos Aires

Tarabini, A., & Jacovkis, J. (2019). Transicions a l’educació secundària postobligatòria a Catalunya.

Références

Documents relatifs

- La primera part és completament teòrica, on es fa una revisió bibliogràfica i s’aborden teories d’autors clàssics i moderns entorn els moviments socials (Tilly,

(1990) “El aula como sistema social: Algunas de sus funciones en la sociedad americana” en Educación y Sociedad vol.. (2003) La escuela y su inserción en las nuevas

Les protagonistes de la sèrie creuen en l’amor romàntic, ja que tendeixen a idealitzar a la persona amada.. La Lídia continua enamorada del seu marit, el Lluís, que és mort. La

En canvi, el tercer grup (factors individuals) fa referència a la variable sexe la qual s’ha introduït en l’anàlisi per tal de poder tenir una variable de control, divisió

Así, si Gramsci ahonda “en el concepto de poder analizando la hegemonía como un aspecto fundamental de las relaciones de poder, en las que la parte dominante consigue que

Sin embargo, los dos se salen de la ortodoxia de sus tradiciones en el momento en el que su comprensión del Estado se encuentra ampliada: para Gramsci, el Estado

En el moment inicial de la realització d’aquest treball, partíem amb la finalitat d’aconseguir comprovar com mitjançant les relacions existents entre l’art i

En resum, si recollim la pregunta d’investigació plantejada inicialment, no podem afirmar que el cinema fos decisiu per resoldre el conflicte de la Guerra Freda, però si