Done
1; .
y toqui
5 COM els anteriora, aquest any també hem saldat ab déficit. Y no és perqué no ha- guem treballat do fort y de ferm pera ob- tcnir un haber prudencial que recompen- ses els nostres afanys, sino per mor de quc'ls nostres acreedors s'han declarat en suspensió de pagos y no h¡ ha hagut manera d'arrencalshi un xavo moruno, unitat de moneda vi gent en aquets temps de la Espanya mauritana, o sigui de la Espanya den Maura.
Y a fe que s'havían presentat indicis que la feyan esperar la solvencia de la nostra clientela morosa.
Precisament a comens del segón trimes- tre del any se'ns havía proposat un toquem sos ab nosaltrcs, pero aquesta és l'hora que no'ns han pagat ni per lo que pugui valer el tiratge de las Reyals fornades den Maragall,
Seguim donchs, no tan sois sense liquidar, sino sense que se'ns hagi entregat res a compte pera apaigabar la nostra impaciencia y fer mes suaus els nostres apremis.
Com a resultat d'aquella comedia d'aparato o d'aquell aparato de comedía del Abril, no ha vin- gut ni un mal concert económich, ni una senzilla autonomía administrativa, ni ls mils cíe la Diputa- d o única... y és tant lo desesperats que estem de treure res, que al fer el balans d'enguany ja ho hem posat al capítol de fallidos.
En quant a lo que podríam dir de la nostra economía doméstica, tampoch hem pogut treure favas d'olla.
Ab tot, a derreres d'any s'han produit aconteixements entre'ls nostres administradors o des- pilfarradora, quins efectes podrían traduirse en algún respiro a favor nostre.
Ens referim a la qtíestió de la majoría republicana del Ajuntament, productora de la majorfa...
deis escándols administratius y polítichs que durant l'anji s'han registrat en aquella Corporació, do- nant provas de que si la Fraternidad pot ser a la Granvía y encara molt rebaixada, ara com ara a la plassa de Sant Jaume no s'hi ha deixat pas veure.
Y tot, per lo que no podfadeixar de succeir: perque'ls prohoms de la democrada sevillana, tips deis capellans y comunitats senceras que s'havían menjat a la oposició, s'han trobat desganats de clero al ser govern, motivant, quan no'ls vermauts servits per la massa en forma d'atracos.'els d'al- guns companys de consistori que sempre teñen un budell buit y per consegüent es malmiran la in- apetencia deis seus correligionaris.
Ara com ara la cosa segueix tan encesa entre'ls de las nacions assiáticas, que no n'hi há un de sol que no estigui crema!, en tant d'extrem, que malgrat els bons oficls den Salmerón, que va venir derrerament en calitat de bomber pera apagar el foch, qui más qui menos treu ídem pels caixals, com si aquell incendi ab que amenassava a Barcelona l'Emperador del Paralelo hagués comensal
precisament pro domo sua.
Aquestas y moltas altras cosas han vingut a constituir per nosaltres els ravets y olivetas que'ns han tret ,1'empaig del plat fort de l'anyada que ha consistit en una ensalada russa cuinada ab bolets japonesos que ab un xich mes ens reprén de resultas de lo de Hull y de la nota diplomática del Japó en la que'ns demanava satisfaccions per l'aprovisionament de carbó que li consentírem fer a la esquadra russa en aiguas de Galicia.
Délas campanyas parlamentarias no'nresaretn res perqué mes que campanyashansigutCíJ/n/H/iyíi.s.
Els escándols s'han registrat per sessions y las sessions per desafíos, donchs ja és sapiguda la trassa que la gent de Madrid té pera manejar el sabré.
B'inconsutilitat, per ara, bons. En aquet ram només s'ha hagut de registrar aquella barra del comandant de Torredembarra y la d'un tonfrare seu de Sant Feliu de Gulxols.
Peí que's veu, els catalanistas enguany ens en haurfam sortit barato si no hagués sigut peí So- cías guapo de quina presencia fins a 1 hora actual gosa Barcelona, que derrerament va agafar que*
renda a la nostra publicado y ens volia agotar ell sol totas las edicions, per mes que sempre's re- trassava y s'havía de contentar ab las maculaturas.
De Congresos, regular: només hl ha hagut que'l pedagógich, el de viatjants de Comers, el d'al- caldes de Catalunya, el deis Catalanistas, el de las Cambras de Comers, el de las Congregacions marianas, etc., etc.
D'orfeons han vingut tots els d'Espanya, de Vitigudino peravall, a benefici del art musical y del culinari, donchs cada una ¿'aquestas visitas s'ha senyalat ab un ápat a costellas de la Pabilla.
Bon profit.
De las festas de la Mercé no'n resarem n¡ un mot perqué varen ser un Padró... d'ignominia que gairebé fcya anyoradíssos aquells regocijos del Fomento Festival Barcelonés, queés tot lo que's pot dir.
Els atentats anarquistas- com diguérem en altra ocasió - s'han comptat per las festas maj'ors que durant l'istiu ha corregut el Governador civil tle la provincia, de manera que de susto en susto els barcelonins no hemtingut mes deseaos que'l descans dominical que'ns ha donat mes feina que res pera treure l'aigua clara de tot l'enfarfech de disposicions que'l regulan.
Demanar que l'any que Ve siguí millorque'l que acaba de passar, gairebé fora denianar massa, de manera que pensó que ¡a's donarán per ben satisfets de que'ls ni desitji que no siguí pítjor, el seu afectfssim
del desitg de molta gent, no puch fer de l'any vineni ni una radia de Judici.
Y aixó que, a fe de ¡Cu-Cur!
no he deixat de basquejarme;
prO créguin que ¡'amohinarme ha estat. ben be temps perdut.
He convoca! reunions, he celebrat conferencias, m'he procurat confidencias y he buscat tots ela recons per fé ab tot coneixement un pronóstich ben e«acte de quina mena de tráete ens donaré l'any vinent.
Sonámbulas, curanderos, advocáis, metges, astrólechs, veterinaris, tocólechs,
óptichs, enginyers, toreros, polftichs de tots colors, cómichs, sabaters, modistas,
butas y fils, periodistas, barbers, dibuixants, píntors.
Menos ais de policía, perqué aquets may saben rea, a tot el mon he escomes y he preguntat tot el día,
setise treuren mes profit que unas sabatas gastadas, moltas paraulas llensadas
Per «a avuyno m'és possible felshi un croquis de Manyada, per mes que ve rodejada d'una aureola terrible.
Els mal9 de l'any que tombem al vinent no han ¿'acabarse...
y ja poden prepararse que'm sembla que patirem.
No obstatit, em veig precisat, tot disposantme a passarlo, a haver de classificarlo de pronóstich reservat.
A LA TABliRNA
-Bp, porteume un patriconet del alxut.
- ¿ A b unparronet»
—Nn, nb un porro brut, si ua scmblfl.
aixó ha succeit lan pocli que aviat enllestirfa.
¿Música...? mirin, Wals-Boston y Cake- Walk;
tot plegat ho embolicarán ab una fulla de p[
y encara els ne sobrará; pero és lo que ha donat per viure a la gent de l'art|uct, féntnosel a nos- altres de passo. A última hora es redressa una Sodetat, la Musical de Barcelona, que sembla cjue's proposa fer pinyas ab totham: deixemla es- tar que prosperi; Deu ho vulga; l'any vinent, si continúa, Ja'ns hi barallarem.
Ara com ara, donchs, conténtinse ab ensalivar lo t|ue pot venir, mes lo passat, ja dich, ha si-
•gut un dínar de sopa sola^ l'entrant ens el dona- rán probablement l'any que s'acosta.
Avuy lo que fa la pesada és encara la ven, so- bretot si és de tenor; la (|üestió és cridar mes que'ls altres, com en totas las cosas. En Caruso
jVfúsica d'ara
ENCARA que no portes pressa, pera ferlos ¡a i lacio déla música sonada l'any passat, m'hi ha ría de trencar ben poch la closca. Y aíxd és que'm demanan y és lo que senzillament no pi fer perqué al reboat de l'art hi han en- trat las ratas.
Es ciar que mentres hi hagi gent que bufi y rasqui, els Instruments no tin- drán sossego, perú en el modo de reu- nirse y las vegadas de ferho s'hi troban els medís de paríame, y el curs passat
sois perqué dona un dó que fins fa bellugar las terenyinas, li amilanan las altras notas a rah<5 de dos naps cada una. Jo'ls passaría per un y encara'ls regalaría algún... singlot de propina.
Pero tot s'estrella en aquet dó ditxós que no s'hi arriba ni pujant dalt d'una cadira. Y ho he provat, si, senyors, també hi volgut ser tenor y vestirme de llauna. Vareíg ser presentat a casa d'un mestre que tenía molta anomenada y vivía al carrer den Códols: ara no'l busquin, ja no hi és;
li entreguí la protesta que'ls vehins van endressar al alcalde de barri; la del manya alegava, entre altre altres motius, el no poder adúcar el ojo ni por el dia ni por la noche.
Donchs sí, allí vaíg anar a esperarme que'l bon professor acabes ab sos alumnos la classe de dematí a fi de que m'examinés y em dones un entretoch a la veu.
A l'avant-sala éram dos que hi féyam parada: jo y un jove ab cabells llarchs que li dissimulavan un carregament mes que pronunciat d'cspatllas.
Escoltava mentrestant el vocalís d'un tenor per avesarme al tractament. Tot era oreilaa y Veya com l'infelfs suava sanch y aigua per arribar al si, a aquell benhaurat si senyor tan llaininer.
—Aixó sempre será un tenor de can paquetilla—va ferme'l meu com pan y d'espera.
- ¿Vol dirquenofaráres?
- ¿Que no ho veu? un home aixís no pot dedicarse ni n ¡jenre dramátich ni a lleuger; acabará - ¿ A presiri?
- No home, de corista, és el seu pervindre.
- ¿Y vosté també vé a apendre?
- Fa molts anys que soch artista; sé sis óperas de memoria y el mestre me las repassa. Arribo al sí bemol com vosté's menjaría un llonguet y no sé res. El día que jo debuti, ni Palcts ni Utors plegats son capassos d'igualarme.
- Donchs ¿qué espera?
- Li deu venir de neixensa'l detecte.
- No, senyor, d'una torta de peu.
- Ja foucas ben desgraciat que rebés aixís de la esquena.
- N o hl tlnch pas res a la esquena; és al tormell, ¿veu? el tinch capgirat y em fa anar coíx fa mes d'una dotzena d'anys,
Vaig fer una planxa. Com que'l bon xicot eslava sentat no havía pogut apreciar el dcsballesta- ment do la seva persona. Era un verdader inválit, coix, geperut y n0 sé si en duya d'altras d' amagadas.
Un plch hagué entrat pera comensar la sessió, jo vaig tentarme; resoltament no era coix, pero com cap geperut es veu el gep, devía refiarme del mestre, y aquet, demuni de la desviado, sois hi hauría vist llissons, cas de tenirli, y la reflexió va entrarme%
Y en aquet cas va aconsellarme que retires prudentment la pretensfó meva, sortint per hont ha- Vía entrat sense veure mes al mestre. Y velshiaquí com d'un geperut en poden ressortir grans y pro- fondas meditacíons.
íQuants n'he Vlst després de geps peí mon, passejarsc demunt d'un art que no s'aguanta!
Es la feina deis mestres.
X'arribada del Xt'vern
Quan al tombant del
veu'gualtaMrnuvTla'il és que'l Rey del Septe alsantse, pállt, envía a conquistar el mitad!
sa fantástica legid;
y peí ce!, tranquil abn venen els carros trona las banderas vnleyant del brumos conquistad Despertant a l un reni fots oís boschs, en nit
1 Estlu,
In- mtricí,
ns, ints, lo.
II
Df
R(
:sfeta en plu¡a batent, Tardoi obrí sas portas...
y xlulant tétricament, pa
en Ll de pa al>
Y,
ssael Vent com una lera, cesors de sol ponent.
avors, lent cruixir els munts las fullas assoladas, ssa la nlt de Dlfunts
sas ombras endoladas.
filias del Nortlleugeras,
»cn boiras fone.iiesas,
destrenadaH que per l'alr y rossegan, el» penyals, de las mes a tremola de f y els jardins ni f ultatge 1Í arriba 1'HiUf fent son tror sobre'l cingl tot coror de blanc¡
cabelles e van fie per la vi Itas cins Ha en se ret l'aub no tener i brancaí
;rn Jlass
l a t A neu.
Miuut itant, essant [leras...
is plors.
i flors at,
ii. R. Fi
AHONT era no ho sé pas, ni crech esbnnarho may.
El cel cobert de niívols negres com las tene- bras, el silenci sepulcral que regnava en aquel I lloch, l'intens fret que gelava'l molí deis ossos, la foríor de carn corrupta que empestava l'at- mósfera, son els unichs datos que puch donar-
Jo estava molt enfeitiat...
— ¡Gracias a Deu flue'1 trobd! no'n feya pocas d'horas que'l busca Vfl!
Al sentir aquestas paraulas Vaig alsar el cap y veyent el fanfástich personaje que'm parlava, d'esglay va nuársem la resposta a la no» del coll,
No n'hi havía per menos, puig tenfa al devant tneu un esquelet mitg embolicat ab un manto negre y calsat ab unas botas esbotzadas de la puntera, per las quals feridas mían las falanges deis dits deis peus.
El tal personatge, enxarrancadas las camas (és a dir, els ossos de las camas) y creuadas las mans per sobre'l manto que subgectava a tall de torero, esperava la consegüent resposta que l'esglay no deixava sortir, y acabant la paciencia
—Vaja, home, vaja, aixiribeixis que ja és l'hora.
—¿De qué?-vaig per ff dirlí, dominant la por.
—¿De qué, diu? Donchs de que'm torni aquell caixal.
- ¿Quín caixal? No sé de qué'm parla, ni ganas; no estich per vosté; ¿que no vcu que tinch feina?
—Be, veura, deíxisdefeinay de romansos y tórnimel caixal; no fem brometas, que no n'és día.
—Pero, home, ¿no li he dit que no sé de qué'm parla?
—Ah, ¿no sabdequé li parlo? donchs ja If faré memoria de grat o per forsa. Escolti: quan vos- té era dentista ¿se'n recorda?vaarrencarme'lcaixal del seny... y res, ara vincha reclamarli, veliaquí.
—Perú, ¡qué dimontri s'empatolla! Vosté sabrá ahont el va guardar, que jo no me'n vaig quedar may cap deis caixals que treVa. ¡Vagi en nom de Deu!
—Aixó, dispensí, no és veritat. Recordis be de que quan el Va teñir ais dits, me'l va demanar dientme que se'l quedava per aumentar la colecció de caixals ilustres o de caixals d'homes ilustres.
—Calli, home, '-allí, ara h¡ caich; vosté deu teñir rahó... Aíxís vosté potser fora l'eminent amich Baldomero.
—Aquet mateix he sigut... per servirlo,
—Vínguim aquí ¡home de Deu! seguí, seguí y perdoni. ¡Aycarat! Donchs miri, si im in'tiat¡nés fet memoria no l'hauría pas conegut...
—Bé, bé, ja'l perdono. Pero deixis de romansos y tornim el caixal, que tinch pressa.
- ¡ C a , home!
precisament és Y únich que'm quedajy vol que me'n des- fassi?
- ¡ C o m s-enté que no! Miri, no'm fassl perdre la pa- ciencia ní'l temps, perqué ja hantocat la segona trompeta- y m'haig de presen-
tar sense que'm f al ti cap
—¡Deu de Deu! donchs no'm destorbi queprou fei- pondre donantli un cop de I puny a las costellas.
Y com si aquellas pa- raulas fóssin una revela- ció, vaig donarme compte de lo que passava.
Y mirant entorn mcu, vuig veure una valí inmen- sa plena de milions y m¡- lionsd'esquelets, que, mitg ajupits els uns, de quatre grapas els altres, corrían ataleyats en tots indrets cercant tota mena d'ossos.
Tots duyan una cande- leta al cap d'avall de la carcanada. N'h¡ havlan molts que, quedánlelslii tan sois un cul d'espelma, corrían csvcrats pera aca- bar la seva tasca abatís de quedarse a las foscas.
D'altres, que, ab las pressas, se'ls ni apagava el lium y demanavan per favor al que tenían mes a la vora, que'ls ti deixés encendre.
Molts, que a'enrabia- liora y eru
tots.
Altres
rostava 1 a no hi era:
tr<
Alguns que fejían ús de la barra d'unaltre...
¡AllóeraacanSeixanta!
Mentrestant, gracias a la conversa den Mero, y al estarme assentat, la nieva candela (perqué ¡o també'n duya) es foníaque
n be de Deu!
Y al
aquella pesadilla cabra
o a
vollan que aquell aolch sigues Ba fosa, pero ella cada |orn mes hí flairavp.
Cresqué la herba terrera, a fi de poder ésser la primera
que a la rosa arrivava.
Els loncha creUcnt mis que ella,
ln rosa al mita deis loncha tenia estada, quan llura colora perdía,
m flor her
Donas ni lia que de molts son ben nimadas y desprís sois se veuen despreciadas;
com a la rosa que1] foticam oblída, Mes l'home essent després encara ]ove va per nrreu biiacant una amor nova.
M. PKATS y D*HDEH.
A UNA AMIGA
Epístola.
¿yes de serlo que pensas casarle...?
¡ay Senjior..! jqul no havla de di!
tu que reyas veyent festeiar;
que't feyan els hornee
Tu tn'ho dius; y per mes que assegurna
que és el teu diferent deis demés TB ceguera a ne mf m dona poTin, puig la vida está plena ¿'esculla;
vuytréuretla vena;
vuy que obris els ulls.
Jo també, igual que tu, em f ¡gurava que'I meu fora un marlt fet exprés;
sola de véurem mita triata plorava;
¡quina unió tot el tempa de goltés!
Un Idll! conatant de ternura, un oaasis d'eterna verdó, tot un mar d'ilusions, de ventura,
degoig quefulyura, de santa pasa lo.
¡s víngué'J caaament, Franclsqueta, trulta, de cop, se tombá;
esclava es cambia la Reineta telan, foll d'amor, en tira, imarrada per férrea cadena
com tu, abana em creya de flos, nota ab estranyesa y ab pena
lltas ni els rédits parlar d'hlpoteeas... de crédlta...
JSpantada allavors vala dir proa.
Fins aqui hem arribat: La prudencí eflnsaram'hafet arronsar,
el Champany, y hor el tresillo y las dor.
iVessiéstrist! V<
ie dol mes encara, iéatrist,Franclaqu«
laverse ell bejut la xave l'hlsenda mea neta qu'hi havla a Rlpoll.
de lo teu vulgassi
nicas
A m
¡nos, que Vit s torna polll beauts, cal i'mi¡uardan
° ' " - " • " • » • " •
lendel Joch, :¡cha, troneras.
laa unsag que'l pa
¿(ater Si hi ets a i puia
:oneixtarlquesa...V t cerca'l dot...?
nnts, Frn sants de fusta vestí . _«'t despullln... ¡pobreta...!
¿qué pobreta...? jpobreta de mi.. ! Que tu ets rica y a temps se t'aparta de l'abím hont l'amor té'l parany, y al ab tot determinas casarte...
vea de may ¡pero may! descuidarte
(Premiada ab l'ohjecte d'jrt ofert peí Casi- no de Rlpoll, en el Certamen celebrat en dita vilaen 12 de Mala de ">05).
I A Nasia, la seva vehina de replá, fou la primera en sapiguerho.
Al obrir la porta per anar al safreig, va sentir uns gemechs, uns sospir; fondos, mnlt fondas, y va dirse: «¿Volsthi jugar que en Sebio és mort?»
Truca a la porta del devant ab els misos deis dits y al cap de una estonu }<i Víiren serhi.
—¡Ja ho veyeu, Nasia!
—¿Y, donchs, tan mateix, Llucia?
—Peró'l dimontri delxicot, quedársenshi aixfs, d'aquesta manera...
—¿Ab las tnans ais costats y repicanthi de peuscom ara vos, a punt de ballarhi'l fandango?
—¿Y ara...? Vuy dir... tant de cop y volta.
—¡Qué voleu ferhi! Si un es pogués triar l'hora de fer l'ánech, ja anida be, ja, perqué no la sen- tirfam pas may; tots aniriam ab coto fluix a las orellas. Pero, homes aixís, tan ditxeros y de la bro- ma, a la Veritat, no s'haurian de morir...
- S i aixó hi valgués, Nasia, tots farfatn de pallassos. Vella y tot com só, encara hi arriscaría una figuereta... Bueno; ¿que voleu véurel? Entreu... Entreu...
La Llucia obri un deis finestrons, desarrebossá'l llensol que cobría la cara den Sebio, y en tant els aucells, aixeribits peí raig de la llum, hi refilavan una passada, anava dient a sa vehina;
—¿Es ell, oy? Eli mateix... Ha quedat igual, igual... Fixeushi...!
—Si, 8l; igual; el mateix ninot, sino que se H ha acabat la corda...
—Pero, ¡apenas ha perdut gens,,.!
—¡Jo'm miro que ho ha perdut tot...!
—¿Oy que sembla que rigui? Com era tan fumeta potser abans de morir encara n'haurá dit alguna!
—Ben segur; haurá dit com els que teñen mussols: «¡Aquí us ho deixo...!»
—¡No us en mofeu, que11 tenlm a devant!
— iQué pagaría jo pera quo'm plantes una bofetada!
—Ja podeu dirho; pero, mireu, recordantme de las sevas cosas, no puch mirarmel que no me'n riga!
—Lo mateix em passa a mi; sino que, ab aixó de la mort... ¡Ja és ben estrany, ¡a...! ¡Tan lletja que és la mort y tanta salida com té! ¡Mireu que'l que l'agafa ja no la deixa! Ben pensat, per lo que hi fem en aquet mon! Si no som res... res... uns enzas..,
—Tant com res, Nasio, no ho digueu pas; encara que, si fóssim res, ja seriain alguna cosa!
-¿Quina cosa?
—Aixó; res.
—Pero, ¿qué vol dir res?
—¡Carau! ¡Quan té'l seu nom be voldrá dir una cosa o altra!
La Nasia aixeca'l cap... y dubta,
Després se mira a n'en Sebio y, tot fentse creus y remugant uns pare-nostres, recula envers a la porta.
-Bueno, Llucia; si voleuz-es...?
—¡Per res no cal molestias!
—Vuy dir, si us convé aguna cosa.
— í e s , sino que, si Vegesseu al Quicu deis bagnls...
—Ah, ja,., quepugi aqui dalt...
—¡Just... que hi veurá a n'en Sebiot
Somrigueren abduas, la Llucia se'n torna ab el ilifunt, y la Nasia, ab el cove a la esquena y el pi- cador a la má, de Valla poch a poch la escala.
14
Duas horas aprés ¿'arribar la Nasia al safreig del Pastim, tot el barrí sabía ¡a la mort den Sebio, l'aucellaire del carrer den Qatuellas.
A latenda, a la carnicería, al forn, acalfideuer, a la taberna ,y fins elsaprenentsdelasbotigas, boy escombrant el carrer y tot gronxanthsi's repetían curiosos: «¡S'ha mort en Sebio...! ¡Ha mort en Sebio...!»
Semblava com si a n'el barrí s'hi trames una sorda conspirado o com si alguna malvestat ame- nassés invadirlo, perqué ningii parlava d'altra cosa.
Havía nat en Sebio al carrer den Mónach, en un sobreterrat d'una casota vella; reduit com un didal, el pis, aquella cofurna que'n deyan pis; pero ab vistas a tot arreu, sobre tot de teuiadas en dalt... Del carrer den Mtfnach se'n passá al <ic la Neu; del de la Neu al de la Flor del Llíri y del de la Flor del Llíri al den Qatuellas, rellogaí ab la Llucia; de modo que en tota la seva vida ¡a no's mogué d'aquells barris.
Son pare, en Jep, l'aucellaire, va posarlo a tirar el bach; pera vinieren las máquinas novas, s'espatllá tot d'una l'ofíci, y el ficá de veler. La velería se n'anó en orris per mor de decatire'ls mo- cadors de crespo, y en Sebio, sens ofici propi a la mort del seu pare, es dedica a la industria deis aucells.
Al faltarli la mare es casa ab la Pona, que rifava pollastres, jochs de cristal! y de pisa y aljíún tortell a las festas, y de la qual no n'haguécap fill, ab tot y viure passadorament, que es quant es pot dir d'un matrimoni, fins que Ja Pona, per haver errat de dos punts a la grossa de Nadal l'any que hi portava trea duros, va agafarli una revenxinamenta tan forta, que'l pobre Sebio, sens te- nirhi cap culpa, s'hi queda viudo.
Ja's compendrá per lo dit que l'anomenada den Sebio no provenía pas de sa fortuna, donclis, si no li mancavan cinch pessetas tampoch li sobrava un duro, sind pura y simplement de sas dots personáis y de la resistenta flexibüitat de son carácter.
Ocorría ab en Sebio lo que sol passar ab las donas lletjas, que las ímperfeccíons de sa foso- mía o de sa figura venen compensadas peí possehiment d'altras gracias. Y de lleig en Sebio lio era.
Hi há nioltas cosas que se'n diuen lletjas en aqtiet mon; donchs, be; trihin la mes ]Ietja de to- taa... y encara lio era mes en Sebio. Com que, una vegada, teníntselas ab algií del ofíci respecte a si els canaris vigatans teñen quatre plomas mes a la cúa que'ls holandesos, van arribar tant per amunt, que l'altre, aburrlt y enfutismat de la polémica, lí volia fer ana cara nova. Al sentirho en Sebio, se li agenoüa ais peiis y, boy abrassantlo per las camas, li anava repetint tot exaltantshi:
«¿Una cara nova? ¿Una cara nova? ¿Mes passadora que aquesta? ¿Mes bonica que aquesta...? ¡Arriba donchs, maco...!»
Natural que's va quedar lleig com era, perqué la cosa no passá d'aquf, perú aquesta sola anéc- dota ja descriu el taranná den Sebio.
Afegiu ais dít«os y acudits una paraula fácil, d'istil metafóricn y pintoresch, que l'acompanyava ab significativa bellugamenta; una mirada llampegant y el no sé qué d'un posturer somriureque may se li movía d'entre llabis, y arrodonireu eis atractius del home.
D'aquf que, en totas las festas de barrí, gatzaras de carrer, bromas de Carnestoltas, añadas a Sant Mus, camarellas de Pascuas y balls d'any, sempre hi formes com a director, aempre hi figu- res com a cap-danser, extenentse aixís y refermantse mes ia seva popularitat.
Quan la Nasia, retornant del safreig, se'n passá al pis den Sebio pera rellevarhi a la Llucia, alió semblava un /ubileyo. Ab la Nasia hi entra en Quicu, el deis baguls, queja se la temía, ab las mans a la butxaca y el posat tot motxo.
Algunas de las curiosas al veure a n'en Quicu y com endutas per un sobtat escnípol, s'esquitlla- ren de la sala.
En Quicu s'hi queda plan tai",
—¡Veig que us ho rumieu molt, Quicu! —li va dir la Llucia—no vindrá pas d'un través de dit..,
¡Aquets vestits array.que no fan arrugas...! ¿Potser us falta claror?
Y la Llucia, tot fent l'ullet a la Nasia, obrf de bat a bat la finestra.
Al raig de sol que entrava de biaix, convertit en llumenosa polsina, tots els aucells de la sala hi esclataren en cantarella.
—¿No lí farán mal de cap?—pregunta la Nasia.
—Be, Quicu,—torna la Llucia,—¿que us hi lieu de quedar aixís? Mireu que'l pobres refreda...
—Aixó—respongué la Nasia,—perqué si se'ns acaba de refredar ni vos ni ¡o som capassas de re- tornarlo!
En Quicu recula un pas, y encarantse ab las donas, respongué, resolt:
—Be, y... tot aixó, ¿qui ho abona?
—¡Ay, pobre Sebio! ¿Que no té'ls aucells?
—¡A ne mi'm deu un duro... y ¡a li perdono! ¡Y aixó quesoch una pobre...!
—¡Del Uorito sol ja n'hi donavan quinze!
-¡Quinze duros...! ¿Y no'l va donar? ¡Que animal..,!
—¡Quicu, mireu que en Sebio us pot sentir!
- Y és ciar; ¡aixó no's diu al devant den Sebio!
— ¡Ahont aneu ab quinze duros y no volerlo vendré!
-¡Oh, és que aquet lloro no és un lloro qualsevol...! Enrahona molt y diu: «Vosté, vosté; escolti, escolti si és servir....!» Y els passavolants s'hi giran.
—Be, be; no estich per lloros. A ferho sense cap guany, conformes; perqué s'ha de fer un va-y-tot per en Sebio; pero, carregar tot sol ab e! mort...!
— ¡Ay, senyor; de qué'n dieu un mort...! ¡Si no pesa un argens...! ¡Si está fet un suro...!
—Bueno. ¡Ja s'enten el tneu barret!
—Ja, ja; no h¡ heu fet pas embuts...
La Nasia s'encará ab la Llucia y li dígué ab retinguda veu-
—Aixó array; passarem la capta... Una sáfala cada una... La Pepa de la xacolateríans la deixará prou...! ¡Y tnolt será que no hi arribin!
—¡Sent cosa den Sebio...! ¡Jo diría...! ¡Fins per la parroquia...! ¡Fins pels cotxes...!
En Quicu apamá al difunt desde la espona del catre, va descotxarlo tot seguí 1, pera vestirlo, y agafantlo per allá hont mes be li venía, li ana engirbant las robas que li portava la Llucia.
—¡Apa, Quicu; quepotser n'heu fet un xich massa!— esclaff la Nasia, veVent que'l feya anar cotn un Carnestoltas.
—¡Ara array que no sent ni'l fret ni la calor! ¿Que voleu ferli pessigollas? ¿O passarli la pell ab una águila?
— ¡Em sembla que s'ha bellugat...!
—¡Mireu, Quicu, que ¡o m'hi tinch de quedar sola...! ¡Y,., si de cop se m'abalansés...! ¡Jesús...!
ino sé pas loque succeiria...
La Nasia, ab el pany del devantal, esbargf las moscas que mortifleavan al Sebio; la Llucia des- corregué del tot las florejadas cortinas de l'arcoba, y en Quicu, desantse la mida a la butxaca, és a dir, ab las mans dintre del gech, s'esquitllá per la seva feina.
Al veure que era fora'l deis baguls, totas las curiosas que se las heyan pels dintres, retornaren
—¿Que's pot mirar?—di gué una de grossota.
—Ja ho és de lleig, ja; perú, ¡vamos....' per mirarlo compassivament, tothora és bona... ¿Ja'n té prou?... ¿Ja n'ha quedat satisfeta?
— ¡Pobret!... Ara sí que...
- Y d'aquets aucells, ¿qué'n fareu?-pregunta una altra,-¡Perqué aixó és un luceo!... ¡Un capi- tal que menja... y no dona!...
—¡Be massa que dona!—reprengué la Llucia, tot ullant la bruticia del enrajolat.—Per cert que, S'engalzaren las conversas, ab respectuosa pausa, primer, y sens pausa ni respecte mes tart, xafardejant sobre un sens fi de cosas que en res lligavan ab el difunt, fins que l'aplech de las vehi- nas, ohint que queyan dotze horas, desfilaren a corre-cuita.
Al arribar a la porta, acompanyadas cerimoniosament per la Nasia y la Llucia, aquella grossa de la compassíva mirada, digué, tot ensentimentantshi:
— Aneu, aneu, Llucia; no deixeu sol a n'en Sebio, ¡pobret!
Mitja hora mes tart en Quicu deixava l'arcoba complertament guarnida; ab son catafalch de pots, els quatre ciris de rúbrica, el seu Sant Crist, el drap negre ab la Creu, y l'envolcall de glassa...
Contemplantsho, la Llucia, deya a n'el difunt ab posturera veu:
—Apa, Sebio, apa; que poch t'ho pensavas!... ¡Al cap d'avall te n'hi vas com tota una persona!...
¡Aixó és un gust!...
;spessehint de gent. Tots eran co-
n Sebio... és en Sebio.., ¡No SÉ c 16
L'endemá, cap a tres horas, el carrer den Gatuella neguts, tots se saludavan ab el somriureals llabís.
Algún passavolant, corprés per la gentada, pregitntava ais de las botígas o ais mes propers d las collas per lo que succeía:—¡S'ha mort en Sebio!... Es l'enterro den Sebio...!—li responían a indiferencia.
Algún de mes atrevit, creixentli la curiositat, replicava:
-Perdoneu, mestre: ¿quí és en Sebio?
—¿Quf és en Sebio? Donchs, en Sebio.
-Pero...
—¿Vosté no deu ser del barrí? Donchs, Y es quedava aixfs, ab el mot ais llabis.
Algún altre's desembutxacava'l diari per si lii trobava l'anunci. «Sebio... Eussebio...», s'anaua dient, boy* repassant las esquelas y, com la den Sebio no h¡ era, perqué, no deixant bens n¡ comp- tant ab parentiu, consideraren que no hi calía, l'home de las esquelas, vegent que s'hi quedava a las foscas, va donarse a las aligas.
Quan vingué la parroquia, ab la Creu bona al devant y la comunitat a! derrera, entonant cls seus resos, molts deis presents repetían:
— ¡Mireu en Sebio! ¡Mireu en Sebio! ¡Aixís dona bó'\ morir!
Algú hi afegia:—¡Quín greu me sab que no s'ho ve¡a en Sebio!... Perqué, sí ara fos aquí, ab els seus ditxos y las sevaa cosas, fins ens hi morirlam de riure!
Mes, baixaren e[ bagul, el carregaren al cotxe, lí cantaren las absoltas; !a Nasia y la Llucia, que havfan dut el póndol del enterro, capolantshí y tot de camas per lo de la capta, eixiren al baleó a fi de contemplar son aspecte; y tota aquella munió de gent, que al recordar a n'en Sebio, no sabían retréureí sens la rialla ais llabis, quan vegeren que se l'enduyan, quel perdían pera sempre, tjue ¡a no gosarfan mes ab sas agudesaa, estroncantsels; aquell somriure y humitejantsels els ulls, exclamaren alhora.
— iPobre Sebio! ¡Malaguanyat xlcot! No n'hi há cap, no n'hi haurá cap mes en tot el barri com el pobret den Sebfo!...
JOAN- POVS Y MASSAVKI-
UN QUE LA PORTA
Xa Silefa y en Jtfique!
E L dfa de la Mare de Deu d' Agost la Sile- ta netejá l'aigüera en un dir Jesús, escom- bra la cuina ab quatre esgarrapadas, y cui- :á a tancarse al seu quarto pera mudarse de roba. Els seus amos no se'n sabían ave- iir de tanta fuga. ¡Tant que li costava d'en- tir els altres días a la Sileta! Prou ne por-
^ una de cap la minyona, prou, y que ja devla
• vi temps que la covava en el pensament per- qué la xicota dfas lia que no feya mes que tren-
ir vast
Vera cert. La Sileta estava capficada, molí rapficada, y qiti'n tenia la culpa era en Miquel, l'adroguer. Quan 1'home comensá a tirarli flnrc- tas, la noya cregué que ho feya pera divertirse, pera teñir contenta la parroquia: si li deya maca y aixerída y altras cosas d'aquellas que'ls joves ja saben que a las xicotas els h¡ agrada sentír- selas, la Sileta l'escoltava rient, y li responfa ab un «¡Que está de broma, vosté!» que semblíi- va un «¡Den fampari!» Pero, després, al vcure que'l minyó s'havfa acostumat a parlarli en ven haixa, y, de tant en tant, li donava carmel-Ios, y que un día, fins se llensá a ferli present A'un gerret d'aquells que donan ais parroquians per rada cent cupons de dos rals de gasto, la Si Iota UN MALRNTÉS
y \
.
1.
s-—
i
l i
- i Q u é p e n d í á ?
—¿Qué peni - • Í L « H " ' - .
lensá alio a
de seriq, y que, com que una nn- ya és pera un rey, potser ella encara podría ser adroguera, que de mes verdas se'n maduran en aquet mon. Eli no n'hi havía parlat may d'estimar: en Miquel era un home molt serio, y els liomes serios que teñen establi- tnent hi han d'anar ab peus de plom a comproTnetres; pero \n Sila veya que, quant mes sovint ella anava a la botiga, mes con- ient estava l'adroguer y ab mes alegroys la rebla, y ¡vaja! que tot era qüestió d'esperar que's presentes l'hora que l'home no estés atrafegat derrera'l taulell y li vagues de dir las cosas ben calla quan se tractava
un pas tan serio com el de de- manar relacions. Ella, mentres- tant, aprofitava totas las escusas que li permetfan anar a cñl adro-
;iuer, prenenthi tot lo que feya veure que s'havfa de;
mprar 5a, y cada seconvencíamés y mes de l'afer- te que li duya en Miquel, perqué, quan mes sovint la veya ell a la botiga, mes se lí acostava pera parlarli y mes baixet li enraho- nava. Caifa teñir paciencia, es- perar y no pérdrel de vista, que un día o altre'l trobaría desen- feinat, y aquell dfa fora'l del cop.
Y vetaquf que un vespre en Miquel li digué que tenían de parlar, y la Sileta's torna tota roja y el cor comensá a ferli ia-
briolas. La «cuta no dulítá de que ja havia arri- bat l'hora de tirar al dret, y, si no hagués siguí per la mica de vergonya que fan aquestas cosas, fins quan se va ab bona intenció, haurfa respost a n'en Miquel que ja podían parlar desseguida;
pero, comprenent que a n'els homes seis hade fer gruar [o que desitjan, perqué, sino, s'enva- neíxen y no donan mérit a lo que no'ís ha costot afanyarho, la Silcta feu la desmenjada, y res- pongué lo de sempre: que estava molt de broma
l'adrnsiuer, y que, si per cas era Veritat que te- nían de parlar, que rumies ben bé loquedevfa dirli, abans de determinarse,—res, alió d'una indirecta per lo que pogués ser.—Y en Miquel, com si no ho hagués entes, torné ab la mates xa:
que tenían de parlar, y que si al vespre la Sileta anava a la fontde Sant Miquel a cercar aigua fresca, que passés per la botiga, que no farfa pas tanta marrada.
La Sileta, el vespre aquell, no entra acal
VISITA AL TALLER -Vosté és un pint
iidrojjuer fins al tornar de la font: ja l'havía visl ¡i n'en Miquel en el dintell de la porta, pero per aixrt maleix no s'hi havía acostat abans, pera ferio despacientar una estoneta, y perü teñir femps de prepararse, ella, a escoltar aque- llas paraulas que semblan versos per poch maco que sigui l'hnme que las din. Y quan fon a la botica y sentí lo que en Miquel li havía anunciat ab tant misteri, li agafá una rabia que, si els sants no la detenen, prou li tira'l canti peí cap a l'adroguer. ¡Vés ab qué sortía, allavoras, aquell beneit! ¡Ab qué la Sila's deixés retratar!
La xicota li digué que nó, que no estava per retratos ella: pero l'altre no s'hi avingué a que l¡ rebutjessin l'obsequi, y vinga dirii maca y
aiNerida y totas aquellas altras cosas que solía ílirli y que a n'ella sempre II agradava sentir. Y aquell vespre deya unas bogerfas en Miquel, sortía ab uns ciris trencats... Encara la farfa riure. Y ¿quf sab? potser l'home, de tan enamo- rat que estava, volfa teñir el retrato de la Sileta;
y, com que no haurfa estat bé que li demanés, perqué encara no tenían relacions, cercava l'es- cusa de ferne pera poder quedarsen un, mal que li prometes donárloshi tots a n'ella! Potser no acabava de parlar aquell vespre, pera que l'aprenent no sentís la conversa, y ho guardaba peral día de la Mare de Deu, que'l xicot sería a passeig, y en Miquel, boy retratantla, se'n do- naría menos vergonya de declararse! ¡Oh! ¡prou
DONDE LAS DAN...
¡D'nlxú'n (lich un mit/ti cerilla.'
era aíxó, prou! Un cop ben rumiat, la Sileta's quan ja no li fflturt n mis que'l eos y las faidi era en tMiquel qu¡ Ii detnanava, només per trac- pentinarse. ¡Y que li costava ferse un pentinat volguéa, pero només una vegada, ¡ey! aquell dematí, per<5 a la senyoreta li agafá'l Y, el dfa del cop» ¡alio eran tnansl Adentres oís runipell de durla a la torre a cnllir las ligas amos menjaren la carn d'olla, ella fregava'ls flors, y bou goig si a la minyona li queda tertips plats de la escudella: quan encara.no havía des- pera anar a comprar. Sort que feya anar la parat taula, ja tenía nets els fogons; y cop d"es- pomada a dojo, la Sila,—un pot de pomada que combra per ;aquf, cop d'aixugamá per allá, es- havia comprat, a plassa, a una dona ¿'aquellas crostonant un plat y trencant una copaT ps des* QUG venen savó d olor y aigua de Colonias empellegá de la cuina y es fica al quartn d'ella. sort de la pomada que, sino, no'n sortía. Y des- Allavoras sí que n'hl entra de feina, y que no prés vinga posarse polvos, y deis bons, ingle- calía pas feria depressa aquella, nó! Se muda de sos, deis que fa aquell apotecari de la Rambla, cap a peus, que ab aixó deis retratos s'hi ha S'assentá una estona a mirarse, y vaja, tot ple- d'anar tnolt en xonipte, ara, perqué din que, gat quedava d'alló mes bé. ¡Quina llóstima que.
devegadas, fins els ossos surten retratáis; y ara no s'estilés dur flors al cap! ¡Tant que hi
UNA OBJECC1Ó
En Miquel ano acostantse a la Síla, y, mirantla ben fixo, li digué que ja ho tenía tot a punt de solfa y que, per ell, ja podían comensar tot seguit. ¡Oh! no du- ya pressa la Sita, ja tenía totas las feinas fetas; y lo que ella desitj'ava no era pas el retrato, sino que en Miquel s'espliqués duna vegada. Y que si aquell día no era'l día del cop, ja no sabía pera quan pensava deíxarho ]'
«droguen allavoras no hí liavia cap parroquia a la botiga, peí carrer no passava un gat, y de tamboreta en vaga n'hi havia jus- tos dos derrera l'aparador; y si entrava algú ja despatxava ]' aprenent, y si l'aprenent feya nosa que li fes moldre café y ab el soroll no'ls sentiría. Vafa, que si no'n sortían allavoras d'aquell mal pas, fora ben bé per culpa esL-aurian en aquell pentinat! "S'acaba de
vestir ab las faldillas de llana—que, de negres, no'n tenía d'altras,—y el sach
¡lístat de blau que li regala la senyoreta'l día de Santa Cecilia, y torna a posarse tlevant del mirall. ¡Sort d'aixó! ¡No hauría fet riure poch ab las celias totas blancas!
Se mulla un dit ab saliva, el passá per de- tniint de las celias pera treuren els polvos, se mossegá un xich els llabis pera que's tornessin vermells, y eíxí del quarto tota satisíeta. Abans de ser a la porta del pis, torna enrera: s'havía descuidat el vano.
—¡Caram, Sileta! ¡quín goig que fa!- li dijíué lasenyora.
- í V o l dir?
—¡Y quina olor!
— Es de pomada.
Quan la i líuer, en Míqi tot seguit sor -¡Quín go - ¿Vol dír?
— ¡Manoy!
-Es de po En aquell
i d feu t í d e d ig que
¡y quír mada.
instan!
rebotiga. ¡Ay bona creya que no
- ¡Que an€
- ¡Ves, xin f»rt.'
- Es de po ni fon :m bon
.pie!
olor!
mada.
uns errei fem,
la olí
Tap nina!
i aqu
¡chs, feu
riba a caí grans alegr
•a'l taulell.
Sileta!
i r !
renent eixi
¡Y la Silett ell beneit!
pubilla!
el *kut ens adro- oys, y
de la i que's
umant FNTRt CO INS
—tQué la] prima
miljas :olata!
L'adroguer liavía enviat a l'aprenent a ueruur la máquina, y el xicot comparegué ab iotas las einas de retratar,—tapadas per dalt ab un drap negre d'ahotit eixían els tres peus d'estira y arronsa,—y se nana de dret a plantarlas a la y pié de quietul: de tant en tant passavan mi- nynnas que anavan a passeig, treballadors ves- tits de las festas, algún que altre ciclista de teléfons, un cotxe d'estació y gent d'aquella que ningú s'hi fixa. Pero per pochs tjue fossin els anants y vinents, la Sileta se'n donava certa pena d'haver de fer el ninot al m¡tg del carrer:
semblaría que volgués fer saber ais senyors que hi havfa pels balcons y a l'esguerrat captaire do la cantonada del carrero que l'adroguer estava
den Miquel, per culpa de ser tan curt de geni, perqué lo que és d'enamuraf prou que n'estava y massa que se II veya: en aquell mateiK instant els ulls li fügían del cap a l'adroguer y tot era acostarse forsa a la Sileta com si tingues de dírli una cosa a la orella. Y no deya res, ¡ay bona nina! ¡May hauría cregut que fos tan porucli aquell home! ¿Que no ho coneixfa que ella n« hi vindrfa malament? ¿Que encara no se n'adonava de que la «¡cota estava ab ansia? Aqueixos ho- mes que van peí terme serio son mes curts de geni que'ls baliga-baligas que no están per casa- ment. Y en Miquel ja no tenía temps pera per- dre, que'ls anya hi eran, y, si's descuidava, aviat no'n trobaría de noyas que poguessin íer goig derrera'l taulell' ¡Tant que hi convenía unadona en aquella botiga, mal que no fos mea que pera donar conversa ala senyorets del Bolsín que
¡Oh! y qu retrato er
s pudín dir do tlcbú na provu
L'aprenent prou tregüé un tamboret y el posa al mitg del carrer, perú la Sileta no gosava a séurehi, se'n donava vergonya. Justament allavoras passava un civil d'aquells de la casaca Vermella, aquells que tocan la trompeta quan ha de fugir la gent, y s'aturá un ínstant a mirar qué era alió tapat ab un drap negre. V al costal del civil s'hi planta el porter del número 14, aquell vellot tafaner que no feya mes que espiar els passos del vehinat.
Segui, Sileta, segui —digué en Miquel: - JCLI- rá que depressa enllestirem!
Pero la xicota no's determina fins que Vegé que'l civil s'allunyava. Allavoras, tota decidida, se n'aná a seure al tamboret, al mitg del carrer, y girada d'espatllas al vellot del número 14. Y 4uan tot just s'havía assentat, tingué d'alxecarse pera deixar passar el carret d'un lleter.
¡No t'arrendo la ganancia, noya, si t hi has d'estar gaire temps! — rondinó el batxiller déla portería acostantse a donar conversa al captai- re. -¡Eh! ¿qué hi dieu vos?
¡Que Deu la fussi bona! -respongué'l pobre esguerrat.
l-'n Miquel, mentrestant, tot era amagar el cap sota'l drap negre y desembolicarsen totsc- guit, y mirar a la Sileta y donarli consells pera que'l retrato sortfs bé. Ara que posi el vano aixls, ara que acostis mes, ara miri cap
¡illa, ara mes amunt, y ara no tant; y la Sileta s'adoná de que la gent deis balcons reya. Ja podían riure, ja, els babaus, y vés que no riguessin massa, que potser riuría tothom, perqué de mes de duas senyoras d'aquellas que miravan, la Sila'n sabía cosas que fty 111 riure de debo.
Aixís que en Miquel conegué que ja eattn i tot a punt, envía l'aprenent a cercar els u dres que fan els retratos y el xicot torn \ desseguida ab la capsa sota'l devantal.
-¡Tu, menut!—baladrejá'l porterot:—,qu tons por de que's refredin?
Mireus: alió si que la feu riure a la Sikt i li agafá una passió de riure que ¡vaja! no hi hagué mes remey que esperar una estona abans de comensar, perqué no hauria pas po gul estarse quieta. ¡Vés ab qué havía sortit l'altre!
Y és ciar, mentres s'en (retentan, ana pas- sanl gent, y mes de quatre s'aturaren, y ja hi havía una colla de plagas que comensavan a dir cosas; y l'un que si farem un grupo, y l'altre que perqué no's feya retratar escota- da, y un altre que si n'h¡ donarla un ab
, porque ¡vés si era que en Miquel s'hi enfada va.
/aja, enllestim! - havía dit ab veu La Sileta se'n mitg ressentf. ¡Ati! ¿Si? ¿Cara seria? Donchs a veure qu¡ li fará mes.
Tothom calla: en Miquel aíxecá una portelleta amagada sota'l drap negre y avensá'l bras pera destapar la máquina. V, allavoras, l'aprenent se posó devant de la Sila fent un punt de bolero.
En Miquel prengué malament l'entremaliadura, y, deixant estar la máquina, se n'aná cap a pe- fiar un castanyot al xicotet: y el noy, al veure la cara ¡rada de l'adroguer, apreté a correr y s'ainagá derrera d'una minyona, guapassa y grassa, que duya un gerroplé d'aigua fresca.
¡Me la pagarás, beneit! fcu en Miquel.
¿Que ja n'hi ha fet una, aquet bordegás'J Perdónil, home.
- Per poch esguerm un clixt.
-¿Un qué?
Allavoras la minyona s'adoná de la Sileta y deis tres peus de fusta que aguantavan alió negre.
— ¡Ay, ay! ¿Que retratan? ¡Caram, Miquel que
El mestre.- Mitins hem queclat en que ei
•ure: ¿de quin género?
El delxeble.-Depimt.
s'ho duya amagat! No sabía que tingues tanta trassa.
-Y qué ha de saber, vosté, de cosas mevas, si may s'hi fixa en mi—digué'l comercian!, tot posturer, y aixeribintse de posat.
La Süeta's queda mirant a n'aquella minyona, y al veure que l'adroguer s'aturava a donarli conversa, arrufé"! ñas y comensé a ventarse.
-¿Qué hem de fer, Miquel?
Pero ell ¡a no duya pressa, allavoras, y la Sileta estava per aixecarse y anarsen. Comen- sava a temer que potser en Miquel no la estimes tant com ella's pensava, perqué alió de deixarla plantada com un estaquírot, fent riure a la gent, y ell estar tant de catxassa ab l'aitra, no era de bon esser. Anem a dir que'l xicot tenía d'acon- tentar a la parroquia y ¡vaja! que no n'hi havía de dubte de que la estimavaí alió de ferli'l retrato...
¿vés a quí ho havía fet?
- ¿Qué hem de fer, Miquel?
Ara, ara—respongué ell caminan! tul xanu.
La minyona grassa entra a la botiga, posá'l gerro demunt del taulell, y, acostant un tambo- ret a la porta, s'hi assentá pera veure com en Miquel feya de retratista.
L'adroguer tafanejá per sota'l drap negre, aixecé la portella y encarregó a la Sila que no's mogués.
-¿Que vol dir que (a estich bé?
-Sí, dona, sí.
- ¿Que no m'ha de tornar a mirar dead'allá dins, d'allá, de dessota'l drap?
-No, dona, no. Vaja ¡quieta! ¡Una, dos, tres!
¡Ja esté!
La Sila s'alsó del tamboret y s'acostá a la máqnína.
¿Que he quedat bé?
-Demá ho sabrem,
L'aprenent, pera ferse perdonar, s'atansá, tot máquina de la acera.
-Si tocas res, te mato— li respongué l'adro- guer ventantli'l castanyot que 1¡ duya amenassat, y ficantse a la botiga seguit de la Sileta.
—Quina olor mes bona porta, digué la ini- nyona grassa a la Sila.
—Es de pomada.
-¡Ah!
-Tant mateix potser és un xich massa foria, Siieta, aquesta olor- feu en Miquel boy rient.
¡Ay el grandfssim poca pena! Ara la trobava forta, y tant que li havfa agradat abans! No, no, lo que és ara ja no n'estava tan segura la xicota de que en Miquel l'estimés tot lo que ella's cre- ya, y si no hagués sigut per alió del retrato...
—Vaja, ¿que no's vol deixar retratar, vosté?
pregunta l'adroguer a la minyona grassa.
-Quedaría malament...
Lidichqueno.
A casa m'esperan...
Y segui, dona, segui.
s'assegué al tambore!, y en un no res enllesti- Y després, mentrea l'aprenent somicava a la botiga, y la minyona guapassa corría adelerada carrer amunt, la Sileta, avergonylda y trista, se
¡Quin desengany! ¡Ara sí que n'estava segura de que s'havla fet ilusions! No la estimava L-II Miquel, y el retrato de l'altra fins l'liavia fet mes de gust que'l d'ella.
¡Malaguanyada pomada!
Cap-vespre
las alauas a n'els rechs, sllaus, s'escolací ICJuIn éxtasis mea gran l'ánlma omplena!
¡Cam bateaa'l meu cur n'tmlcament!
Sobre meu s'extÉn la volta serena del cel, d'un til rogench cap a ponenll
UJscant per l'inflnlt senae rejnor:
ella és la blanca, celestial deesa del sentiment mes divinal, l'Amor.
MALENTÉS
€1
5i. mod era-l retr ilibuixat
rave
el que te at d'un ca
b quatre
per
pella xi ratllas
las fullas
iell dla'la mes pelits o; un cap venerable, 1 carbó, els ulls ba¡-
tási'k-h Ala xavalot tan ten el mate
t llegin agrada
t, barba e ble.
xtranya, un c curta estona d'haver comensat
deset copia x moc
anys ens que de n
nyantme'l dib oment creguí
niun ving ulx;
que f ué st o
¿ L L I M H ü r1
¿Llimpio- -¿Qué'n ttns <le fersi -¡Lllmplu'—jQué vola Himplar, noy? — ¿Lllmpio1'—¿CJiie daiiem' las porto brutas? ¡eJi?
—¿Tu has fet aíxiW Joseph Casas y Casas, de vuyl tinys d'ectat,
—Sí senyor. fill del correr de Sta. Magdalena, número II,
—Es impossible. segón pis, el seu pare és morí, ¡a seva mare's - S í senyor que no fet, presjúntilio ais domé* aiu Magdalena Casas, el sen germá gran
n oyS. loan Casas, la seva germana Francisca Ca-
• Veyam... escolten... ¿quf l¡ ha fet el dibnix sas í1 la mes Pet¡ta, menos un1 allra que é.s a n'aquet bailet? mt's Kran que ella, se diu Teresa Casas. Olol,
- S'ho ha fet tol sol - m e responderán a una. J0 ^ Novemkre de ¡897.
-Donchs té... guaita, aquí tens una pessa de Encara que no tenía sino vuit anys, at|uoll deu céntima, te'n vas a casa teva, lio ensenyas n° y del lletrero llarch comensava d'ajiafar el al teu pare, y \\ dius que teThan pretniat; tornas r a t f c Per l a s f»Has <""tn fan molts homes grans depressa, y el penjarem a la paret perque'l s e n s atlunarsen.
vegl tnthom. JOSKPH ümc,\
Marxá'l noyet ravent com un llamp y torné, _ _ _ - » - encara no ha ufa passat un quart, suhat, bufant,
tot vermell y emocionat: no sabíalo que'spesca- PAMPLINAS
Va de content. T ( ) t tinllnnt una nit lii Francisquctn
- ¿ Q u é t'ha d i t ton pare? en P! hall va tmbnr unn pesseln;
- No hi era; h¡ he trobat l'avl: m'ha dit quv <HI v IH noya petita de cfli Jan li¡ afegía 20 céntims. u í l O"?™ '»/erflíinj>a tot bailara.
¿Ho veus? Vina... ara tu posarás el noin ab ql l e Bl bali tant s-lii potperdre comtroliar.
lletras ben grossas que's vegin d'un t r o s llunj). H i h á ^ d i u que s¡ V ( l l s e s t a r b e B, n ¡t
Y jo vaig dictar: ' un t'has d'adormir mny ab la má al p<(;
foseph Porxas y Reig, de sel anys d'edat, 19"¡ d i u i»e estarás mé» deacansat
ólol, 10 de Novemkre 1897. " " ^ " « « h . í n í l S n . ,
Peí moment plantérem el dib»(x premiat en <inrm del modo que a tu't donflul la gana, la fusta d'un marcli, en^anxantlo ab una agullü, E s t f l n t p r e n e n, e l ml d o n j,a S o f [ n
y íenía molts admiradors; tota la seccirt de nu- i¡ van pendre'l rellotae raltre día;
A r a a tornarhi t o t h o m ; a veure si hi haurá un rti" q ufl i v a r < ! n P «n d r e ! f l c a r t e r H- . AÍÍÍIJ, si fa a no fa, dona a compendre, altre premi. que'ls lladresson qui mes saben de pendre.
No passaren deu minuts que'n vingué ún a Un dia l'Evariato tallant pa ensenyarme'l dibui»: aquet noy, sobre'l paper, en el ull una molla n-hl va entra;
li'uns quaranta centímetres de llarch per trenta V a pesar deis eaforsos que va fé d'ample hi ha vi a dibmxat el cap del reveré ni -Lur i v n *?•
pstlt com el puny: y al «o.t.nt de la respetable , , , ? " n " í to™ ¿"t™™^™.'."S".!!.
testa hi posa l'inscripdó següent: J. A. VÍSAS.
]}ruixerias
r la vcritat: s'lioC.LS aficionáis a remenar papers vells ya car (Jarse, tal vegada, ab la pols que hi há esrac nada en els arxius que no
s'espolsan cada día, ni cada setmana, ni cada mes, cns ensopeguem, a voltas, ab cosas ben estranyas, co- sas que reflectan marave- llosament l'ambient de la época, cosas que en els sobiranament ridiculas, perqué.... vaja, perqué fan
Ni;
ladin de la
s sentía:
Vila y c
A l
j , edebó.
centuria que so algú que cregui f. a al q g la existencia debruix y bruixots quebaixin per 1 is es passegin a cavall d'una escombra? Pensemquenó.
Pero de que havía preo- cupat a las generacions passadas, d'una manera alarman!, no'n cápiga cap dubte.
arrivá a parlar en una acta de la Universitat (vulgo Munieipi) d'Igualada, ab la serietat mes gran del mon quepuganimaginarse nostres llegidora. Perú lia-
ENTRE) GOMOSOS
>aig en fer piíblich que'ls igua- lietut per conéixer las bruiíías rlasjcom se mereixfan. Idén- (an Manresa, Sampedor y al- Iras vilas, confonne's pol veure en el següent curios acort del Concell secret y particular d'lguaiada, co- piat al peu de la 1 letra:
«E mes, sobre la pro- posició feta per los dits Magnífichs senyors con- cellers, que en la ciutat de Manresa, vila de St. Pe- dor y altres viles han en- viat a sercar un homequt;, segons se diu, coneix les castigar aquelles, y nete- jar la térra de semblants persones, les quala causan en ella notables danys y cometen atrocos delicies contra la lley de Deu Nos- tre Senyor: ha determinat I» dit honorable Concell ques envíe a sercar lo dit home, perqué les bruxes ques trobarán puguen es- ser castigades y reste ne- tejada la present vila de aquelles, ab tal condició que s(a feta aplega per la present víla, per dit effec- tc, y del ques trobará ques
TOT ES S E ü ü N S EL COLOR...
Es iin «imple:.fiaureus que se n'anava
pague lo ga t i y tío altrament y pera fer dita aplegfl > fer venir b dit home lo ditOncell hti anomenat m Janme Amdt y Miguel Santüsu- sanna promen de dit Conrell
¿Qué'ls hi sembla?
Devant de tal determinado presa ais 24 d'Oc- tubre del any 1618, havem de suposar que vin- dria l'home coneíxedor de las bruixas y que acabada ab totas las que rondavan per la pobla- cirt, quedant aquesta netejada d'aquella/jeste)?
eatant a la guaita els vehins, per si n'hi entres alguna de nova.
Tan escrupulosa vigilancia s'observaría res- pecte a n'aquest assumpto, que, liatfent vingut a viure a Igualada en el mes de Janer del següent
any 1619, una dona viuda ab dos filis y un nebot
¡inomenada Montserrat Serra, sobre la qual cai- gueren sospitas de que era braixa n matzi- nera, els concellers s'apressaren a escriure tot seguí t duas cartas; una al sots veguer de la vi la de Moya, d'ahont procedía dita familia, dema- nant informes de la tal Serra, y l'altra a ni."
Joan Vinyes, notari de laciutat de Vich, pregun- tant si's trobava la mateixadona inclosa en algún deis processos de las bruíxas que eran condem- nadas dintre las baronías del bisbat de Vich.
Y ara, prou bruixas y bruixots. No fos cas de que'ls llegidors d'aquet Calendan s'encotnanes-
GABRIEL CASTBLL RAICH
J)evani tas runas d"un fielato
Y deya. recordant al dolorfstích entre mustien y mfstlch:
• iAy! aprended [lores de ti que u y avuy (a desprendidos tus ladrillo serveixen, con dolar del alma mía, jpor hacer copn de pedra cuatro píl
¿Qué nomos en el man?
Sí ayer baix tu cobett matant l'ara s'hi reunía lo meior d'Espanya y avuy, que de llorar f ins dona yant
din
las aargsn Ü los ti Bplac
pié todo este lugar y burxa en ristre
¿Ahont sois amicha, ahont sois que yo no c
¿Ahont sois, dignos companys del matutee
¿qué os heu fet tanta colla?
Y quí poguéR(ornar a las andadas en que muchas vegadas
rom bou8 chermans plegáis feyatn un' olla
¿Per qué, per qué, digueu
déla paauem nosol i¡ue habrán ci o pérfida con causado o be Capril
que un no puede evitar
pues siempre, siempre habernos sin podernos quejar
lo que un pescado aros esté de n Y aquí no pojué mes: de la butx després de lllbret, mistos y peta va treure un mocador d'aquells •
anise i y fen
SIebra ab salsa
illtiic; lo que expedición?
10 te V'
a vida: a l n
día?
. adiós, se'm fa cargant
eré mésl
¡aquí va este petó d« despedida!... . U va tira ab e!» dita, donant tal sucudidfl b n l m u l a tSe ( l
cié vida, y be n'l
Síent durant las mevas expedicíons a peu, a cavall, en diligencia y fins en barco! Y ab tants companys accidentáis de viatfle, no n'he ennegut cap de tan tranquil coni el capilá Ru- men. F.l vaig conéixer unant en diligencia a Gi- rona, jo pels meus negncis, yell'per incorporar-
algunas disposición^ referents al plat de que ell era responsable. Jo y quatre hotnes mes, companys de viatge, várem internarnos per aquell bosch, xerrant y fumant, y quan mes animada estava la conversa, callárem tots de sobte com si lia- guéssim perdut l'tis de la paraula.
cs, h¡ havía una gran taca anen, que tenyía Hierba. Enc ue seca, el seu vermell viu don
entendre que no era allí de m
F.SCENA CONJUGAL
E l l a . - M i t r a vegada? ¡Alxri na t í n.
BU.—¿Que no té nom?Ja wcurris, es saquera, moch, térbol, paperlnfl. turca.
.. fitis alias borratuera.
días.
L'im opinava que sería sancli d'un bé mort en aquell reconet de bosch; l'altre deya que alió eran vestigis d'un crim y tothom lii deya la seva, y In cert és que várem tornar al hostal ab el cor molt en- congit, faltantnos tempsperarribar y contarho al hostaler.
— ¡Ah, s|! — respongué ab aire indiferent— és que abans d'ahir, a la nit, els mossos de la esquadra van matar a un «deis dotze».
—¿A un «deis dotze?»
- S í ; mes ells ray, sempre teñen gent de rellevo.
Tots várem mirarnos estranyals sense sapiguer de que's tractava.
Ja veisJ-contimiá l'hoataler
que no sabeu de qui us parlo. «Els dotze» és el nom que donem a la
anyadidura ell se donava tú de sapiguer guisar com el primer cuíner, y de qué tenía una má de plata pera fer la Hebra ab salsa.
Y ja la tinguérem armada. El brau capitá d'artíllerfa queda solemnement compromés a fer- nos la famosa Hebra ab salsa a la hora de dínar.
Eran ja dos quarts d'una quan la diligencia
matin n dotz<
forsas, descansan! una horeta que'ns permeterfa L'hostal, emplassat al mitg d'un bosch ata- pahit d'arbres y herbatge que'ls raigs de sol te- nían prou feina per atravessiar, era un verdader paradís; aquella vefletaciú que"l rodejava con- vidava a gosar de la fresca y a un li venían tetnp- tacions de renunciar a lo que faltava deviatge y quedarse en aquell paratge deudos.
Mentres el diñar es preparava, el majoral y un mosso desenganxavan las muías y el capita Romeuseficavaa la cuinade I'hostal pera donar
(juan surten a fer alguna maldat.
- ¿ Y aquet senyor Patillas es dedica a fer brometas per aquet bosch?
- De vegadas passa per aquí ab els companys per recullir la contribucií que tots els de la co- marca li tenim de pagar si us plau per forsa, y de vegadas sorprén la quadrilla ais viatgers richs que's dingeixen a Girond. L'altre día, a Tnitjíi hora d'aquf, van presentarse a la carretera quan passava la diligencia; van fer baixar ais passatgers, varen Migarlos y els deixoren no mes que ab la camisa y las caisaa. Al poch rato van presentarse'ls mossos de la esqiíadra que Van auxiliar ais pobres viatgers y es dedicaren tot el día a perseguir ais «dotze». A mitja nit várem sentir gran tiroteig y sé que un de la colla deixá la pell en la lluita.
Al acabar la seva relacid l'hostaler, tots no- saltres estávam grochs com la cera.
¡Adeu, poesía del bosch! ¡jo que deya de que-
darn i! Mol
s d'aquell bosch maleliit- Sort que sortl de l'hostal el ca- pitá Romeu ab un devantal so- bre ['uniforme, ab una forquilla a !a má y ab cara de Pasqua.
-Senyors diguéale
al poblé sobirá. Quan la Hebra ha donat 1'ultim sospír, s'ha obert el testamenl devant del notari, y una de las sevas disposicións ésde qu
arbre
la rri entre'1*
y no sota teulada. Res- pectem els desitfos póstums de l'animalet y fem el diñar aquí, al bnsch, sentats a l'herba; fjfuc dice el pueblo soberano?
- S í , sí crida tot el poblé—
¡visca'1 capitá Romeu! ¡vísca'l general Romeu! ¡visca la Pepa!
empel legarse de tant entusiasme y aquest ar a tal puní que'l poblé en massa agafá al of I y el passejá tríomfalment a pes tle brassos.
Un crit que va sentirse de «¡l'arrós esi
Doncl
DURANT LAS FESTAS
tot el pnble'w dirigí envers la leca.
Sentats a Vhfrba vam menjarnos Tarros y un plat de menudencias de pollastre y després es fen nnva «vació al capitá, quí s'alsá rient y repetint:
- Ara ve'l bo.
Mentres anaVH ell mateix a buscarla famosa Hebra ab salsa, no sal tres arma vam una gresca de mil diables, y dura fins que un poca solta digué, en mala ocasiri:
—¿Quina cara posariam si ara, <le re- pent, se'ns presentessin «els dotze»!
-Mala negada fassi el gractás - vaig pensar jo.
Y se'ns acabaren las ganas fie riure, al pensar novament ab el Palillos y demés companys, que ja per sort havíam oblidat gracias a las bromas del capitá. En un instant tnts várem tornarnos de mil co- lors y en aquell moment, a pochs passos de nosaltres, sentírem duas escopetadas -¡«Els dotze»! ¡Fugiu Krts! ¡.la smi aquí!
¿Camas per qué us ti.nth? Ab uns ulls com unas taronjas y trencant plats y cas- solas, l'instint de conservacirt va fernos fiigír y ficarnos al hostal.
Al traspassar la porta, várem topar ab el capitá Romeu que portava ab gran ceri- inotiia el plat de la Hebra. Plat, Hebra y salsa van anar per térra y fins el capitá resistí la empenta nostra per miracle tle' cel.
Com ell no sabía res de lo deis «dotze,>,. queda -¡Capitá-várem cridarlir-agafeu las armas
a'lstei |UÍÍ
- ¿Qué passa? ¿quí és que tetiím aquí?
- La qiiadrilla del Patillas.
- j^iosca. clij¿iié obrint els ulls " ¿Son aquí :i fora?
- Sí: ¿no heu sentit? Ens han lirat duas esco- petadas.
El militar va mirarnos ab cara seria y ab visla espantada; després, eontrayent la boca. Mensa trets d'escopeta que havíam sentit.
- L a escopeta l'he disparada jo —digné tnt rient. A tal scnyor tal honnr. El men plat de Hebra ab salsa he mereixía una salva d'nrdenansa abans de sorür de la ciiina.
Tnthom s'esforsá per riure, mes l'espant havia sigut tan viu, que'l riure no'ns passá de las ge- L'hora de marxar Vingiié; pujárem a la diligen- cia, y encara quc'l capitá Komeu estava de míllor humor que abans de l'aventura, els seus xistos no tingueren éxit.
L'HIMNE ETERN
Jo H¿ un himne Srandirts pié de b<
que m'ha dictat \a veu de! lemporc fín ell hi tlnch man ánima sospesa brejantper l'ldeal.
rodant per l'Inf Init.
!ti mitg la solitnt del bosch sentó pels carrera plens de irnnf eternament.
?l granltlch colós de cap ni
í el vent va traaportantlo a t és pur com las congestan de I sembla'l resptr de Den.
Aixó passá en temps de donya María Cristina y tal com m"ho ha esplicat lavi, ho contó jo.
El canta l'Infinít y s'hl ralieja, el canta l'Univets pie de grandor, és la forsa suprema que aleteja empesa per í'Amor
Un poblé de Cerdanya
Es informe barreja d'aiegr de trlatesa, desitg y anyoran és la dolsa exprésalo de [a p<
és l'himnedel q
¡n aquell poblé silencios.., Voltávam ense trobfl a olnaii, com si la aent .'amagues de nosaltrcs ver0onyo&f va amagarse depresaa entre las flors iriirnntnos d'eaqultllentas...
l.'iHlesía petlta feya devncio
MOLLS, MOLLS
—¿Que son molls?
- t V o a t é dirá! acaban i
—¿Tampoch II agrai - L a trnfio poch fos -Donchs, haurd de
cnneUfa ais sants deis a.
Cargolada
¡¡Pam, partí, pañi, pam, rampataplam, ra- pataplam plamü
- ¡ J a va, ja va!
-Alsa, mandra, rén.
tat be la cara, sino nn veurás las figas.
—¿Encara t'has de vestir?
-¡Callen, quejabai-
— Sényat,sivolsbai- xar depresaa.
—¡Bon día, noys!
¿Encara no haveu mo-
;jut prou escándol?
¡Qufna manera de tru- - Al> el pica porta.
-¡Olí ja, ja! Pero liaveu despertat tota la escala.
- ¡Deus Volguer dir ais vehins!
—Vcsmoltnatural.com que per trucarlo a n'ell has de comensar peí primerpis,|després se-
que nn mis de vé u re I
las montan vas serenas y brdlants y las altas contestas IlumlriofiaB
sota'l sol del eaífu s'anavan desfll UN FILOSOPH
-Vnldria ser pn (neniar.
