Nutricio geriàtrica canina
El control nutricional, tactor clau
enla
curadels animals geriàtrics
MARTACERVERA,CECILIA VILLAVERDE I MARIOLA BAUCELLS.
Grup de Nutrició Animal.Facultat deVeterinària (UAB)
e la mateixa manera com
està succeinten lapoblació humana, l'augment en l'es¬
perançade vida ha fetqueel
nombre d'animals de com¬
panyiad'edatavançada hagicrescutenels
darrers anys. S'estima que més d'un 40%
del totald'animals decompanyiaaEuropa
tenenmésde7anysd'edat.Aixòha fetque
l'interèsquedespertaaquestsegmentde la poblacióestiguiaugmentatenl'actualitat.
Undels factors clauenlacuradelsani¬
mals geriàtrics és el control nutricional.
En el mercat actual de l'alimentació canina existeix una àmplia oferta d'ali¬
ments específicament desenvolupats i adaptatsa l'alimentació degossossènior.
Per tal de comprendre quines són les
necessitats nutricionals dels animals gransienquinamesuraés necessàriauna
diferenciacióen lasevaalimentacióres¬
pecteelsanimals més joves,calconèixer els canvis fisiologies quepateix l'animal degut a l'envelliment. Un breu resum
d'aquestscanvisesmostraenlataula 1.
En aquest article es pretén plantejar
una visió general de l'oferta del mercat actual d'alimentscomercialsper agossos d'edat avançada, valorant quins són els
canvis ques'introdueixenenlesfórmules
respecte els aliments per a animals més jovesaixícomelsfonamentsfisiologies i nutricionalsenelsque esbasen.
És clar que ['objectiu de l'alimentació
d'un animal d'edatavançada ha deserel
de proporcionar una dieta que permeti
minimitzar les conseqüències negatives delsprocessosfisiologiesderivats de l'en¬
velliment i reduir, oalmenys noaccele¬
rar, el propi procésd'envelliment.
Enel mercatdels aliments comercials canins, algunes empreses ofereixen una gransegmentacióde lasevagammad'ali¬
ments, especificant la mida del gos a la
que vadirigida. Aquesta segmentació es mantétambéenelsalimentsper a gossos sènior.Ja que l'edat en quees recomana iniciar una alimentació específica per a edats avançades varia en funció de la
mida del'animal,aquestavariacióenl'o¬
fertaésadequadasi tenimencompteque
l'envelliment, osimésnol'aparició d'al¬
teracions clíniques degudes a l'edat, es presenta abans en animals de mida més
gran.Aixítrobemquedietessèniordesti¬
nadesagossosdemidapetita(finsa10kg
de pes), es recomanen a partir dels 8
anys, i en el casdegossos de midagran
(demésde 30kg),es recomanenjaapar¬
tirdels 5o6 anysd'edat.
^
Z'·'ZX- ' ' • ' v.,r *' T
v «*-<■. »!®íi Sa® « ; ,
Abansdeparlar delscanvisenlacom¬
posiciódels alimentssènior, cal tenir en compte que les diferents organitzacions de nutrició canina i felina ( National Research Council, Association of American Feed Control Officials, Federació Europea d'indústries d'animals familiars, Asociación Nacional de Fabricantes de AlimentosparaAnimales
deCompañía)no proposen unes recoma¬
nacionsespecífiquesperals animals d'e¬
dat avançada, degut a una manca de
dadesideconsens.
En general, l'energia requerida per al
manteniment d'un animal sènior és
menor que la requerida per un animal jove. Això ésdegutala disminucióenel metabolisme bassali el descens de l'acti¬
vitatgenerala mesura queaugmental'e¬
dat de l'animal. Per això molts dels ali¬
mentsquetrobemenelmercatredueixen l'aport energètic de la dieta, a partir d'una reducció en l'aport de greix (es
donen reduccions d'un 15 a un30%dels nivellsdegreix).
Els aliments on es redueix l'aport de greix solen augmentar a la vegada, la
fracció carbohidratada de l'aliment.
Aquesta fracció inclou els components fibrosos i els sucres. Es recomana una
reducció moderada dels sucres simples degut a la progressiva pèrdua de la
tolerància a la glucosa i per tant major risc de diabetis per part dels animals geriàtrics.Es recomanabledoncs,que els
carbohidrats del'alimentsiguinmidons i components fibrosos que atenuïn el pic deglucosapostprandial.
Són importants també dins la fracció
carbohidratada de l'alimentels valors de fibraqueaporta l'alimentque engeneral s'augmentenenels alimentssènior(finsa
un 7%de fibra bruta) respecte l'aliment
peradultjove.Aquestatendènciarespon al fet que la fibra,a més d'actuarcom a
diluent calorie imitigador dels nivells de glucèmia postprandial, afavoreix lamoti- 1irat gastrointestinal. Els animals d'edat avançada podenpresentar certadisminu¬
ció en la motilitat i les secrecions gas¬
trointestinalsque enocasionspodenpor¬
tar a l'animal a patir problemes de res¬
trenyiment.
En el mercat, trobem gran variabilitat
entreels aliments geriàtricsen quantals
nivells d'inclusió proteica recolzada en diverses teories. La tendència en els
darrersanys erala de reduir els nivells de proteïnaen les dietes sènior ( es troben
reduccions de fins el 20% dels nivells de proteïna respecte l'aliment per adult jove), justificat per la major incidència
en els animals geriàtrics de processos d'insuficiènciarenal, ila decreixentacti¬
vitatexcretoradelronyóenvellit.
Darrerament però, s'ha generat certa controvèrsia ja que no estàclar que la
reducció proteica afavoreixi la funció
renal o alenteixi l'envelliment renal en
animals sans. A més, aquesta reducció
pot tenir efectesnegatiussobre el man¬
teniment de la massamuscular (que en els animals geriàtrics tendeix a reduir- se), en el sistema immunitari i en la capacitatde regeneració tissular i cica-
tritzacióde ferides.
L'oferta que trobemen el mercatactual,
és per tant,variada idivergent enquant
acontingutproteic.Enelquesiquehi ha
consens, però, ésen lanecessitatdeque la proteïna inclosa tingui un alt valor biològic, ja que es redueix d'aquesta
manera l'excreció de productes nitroge¬
natsvia renal.Engeneraltotesles dietes
que trobem al mercat redueixen els nivells de fòsfor (entre un 10 i un 20%
respecteladietaperadults)jaquelapau¬
latina disminució de la funcionalitat renalprovocacertatendènciaala reten¬
ciód'aquestmineralenels animals d'edat avançada, i aquest fet pot ser unfactor
afavoridordel desenvolupament d'hiper- paratiroïdismeenaquestsanimals.
Un altre mineral que algunes dietes
comercials sènior redueixen és el sodi, basant-seen que com enhumans, l'edat
comporta certatendència a la hiperten¬
sió,tot iquesemblaque enelsgossos no estàtanclara laimplicació d'aquestióen lasevaetiologia.
Engeneral,enels aliments comercials, s'incorporende forma elevada lesvitami¬
nesA, EiCpelseu paper com aantioxi¬
dants.Sovint,com la dosi devitaminaE
incorporadaenelsaliments demanteni¬
mentpera gossosadultsjoves ja éseleva¬
da (entre 200 i 500 ppnt), l'augment
d'antioxídants en els aliments sènior es
limitaalavitaminaA ( finsa 180001U).
L'envellimentesrelaciona també amb
una disminució gradual de la capacitat
perdessaturar elsàcidsgrassosessencials (l'àcid linoleic il'àcid linolènic),fetque s'associa a condicions proinflamatòries cròniquesa nivell dels epitelis. A mésa mésamb l'edat també s'altera laproduc¬
ció d'eicosanoids, incrementant-se la producció de lessèriesproinflamatòriesi immunosupressoresderivades de la famí¬
lia d'àcidsgrassosomega-6endetriment
de les sèries amb menor activitat d'a¬
quest tipus com les derivades dels àcids
grassos omega-3. La suplementació
dietària amb aquests últims, afavoreix
per tant la sínteside les sèries d'eicosa¬
noids amb menys acció inflamatoria i depressora delaimmunitat.
9
