"ES
PRoPlETAT
Janer
1 dill. + LA CÍBCUMCISIÓ P U L S E - NTOR, a. Concordl, mr.
2 dim. aa. Siridlú. b., y Macar), ab.
3 dimec. a. Daniel, d í a c , ates. Geno- veva, vff., y Fausta, vg. y mr.
4 dil- atea. Dafrosa y Benedicta, mrs,
© Lluna plena. - Gebres 5 dlv. atea. Emiliana y Amada, vgs.
U dis. + L'ADORACIÚ UKLS SANIS REVS GASPAR, MHLCLOR Y BAL- 7 d i m n f ^ ' R a m o n ' d e Penyafort, cf.
S'obrea les velaelons.
8 dill. ss. Teófll, d l a c , y Elndi, mrs.
9 dim. BB. Félix y Julia, mra.
S Quart minvant. - Revolt
' " "'Yir'ajVerftñ'iíaüvBB.1
' s^HÚariXy'dr'.fy 8°". Macrln 15 dlll. BS. Macar I y Mauro, aba.
lli dtm. s. Fuigenci, b. y dr.
. ...•_. =. Ántí>ñ,aL.
8 di]. La Cátedra de Sant 9 dlv. K. Canut, rey y tnr.
# Lluna nova Qlassndes 10 di8. ss. Fabia, p., y Sebastlá, mrs.
¡1 dlum, La Festa de [a Sagrada Fa- milia, a. Fructuós, b. y mr.
'.2 dlll. 88, Vicens Espanyol y Anasta- al.mrs., y ata, Aquilina.
!3 dim. a. Ildefons, arque biabe de Toledo. .
!ü dirLaConvéniío desánt
Apóstol, sta. Elvira, vg. y m 7 dls. B. Joan Criaóstom, b. y dr.
ere ixent. — Nevad es
!S dlum. s J u H a , bisbe de Cuenca.
!B dlll. a. Francisco de Sales, dr.
lü dim. SB. Felicia y Hipólit. mrs.
II dimec. B. Pere N o 1 a s c h . f r . - . solucló general a la Mereé.
Febrer
t dia. B. Blay, b.
I dlum. de Se/..
Senyora de
i dlll.Btea.AgatayCalan i dim. ata. Dorotea.
J dimec. a. Ricart, rey d'Anglat
(ivant, - Pluges y frets
¡esa/tcsstnta. L'A par I ció
ata. Eularicvg.ymr.y sta.'CaferlnadeRiccis,
v?as.BJu'i'ia','
s. Bta. Beatriu, c i m um. de Qulnquagis!
ra'TyJovjta, ser- a. Georgia.
S3 dl"IB.'Fe"lx' b.jrCcíl,rly1it¿. Kar ta, vg. y mr.—Ábstinsnctadecarn, 24 d i í . « . PereDamia, b ydr.__
36 dill. BB. Cesarl, cf., y Donato, n 21 dim.NoatraSenyoradeOuadeln 28 dimec. s. Baldomer.
2(t dü. a. Roma, ab. - Timpores.
Mars
2 dis. ss.Simplici,p. ycf.,y Eracle.—
Témpores, — Orares,
3 dium. / / de Qaaresma. BS. Celedo-
4 dül. a. C 5 dim. a. A (í di
aaresma.
y Modi, m Lluna plena. - Venta
imir, r lá
AdriáV'mr.,ysta. Faina, vg.
(( dimec. B. Victoii, mr.
7 di). í, Tomás d'Aquino, cfr. y 8 div. B.Joan d e Deu, j r " " " -
— Abstinencia de carii.
9 día. s. Pnciá, biabe de Bar celo ti i cft. y dr.
Cirilo, b.
C Quart minvant. - Tempa eéch I, arquebl
irl el Mat BS. kodrigo y bale i. Florentina, vg.
13 dlv. stes, Madrona y Lucrecia, IB disV9s;HeHbert,b.,y'Abrnham,sol!
17 dium. IV de Quaresma. ss. Patri- ci,b.,yjosifphd1Arimatea.
18 dill. L'Arcáneel Sant Gabriel.
• Uuna i va.- Vents 18 dim. (Abaas+\. s. Josirpn, Espús
de Nostra Senyora y Patró de Hítleaia Católica.
20 dlmec.SB.Nicet,b.,y AmbroB.dom.
21 dlf. s. Benet, ab. y fr.
'¿'¿ dlv. H. DeoRraciea, b., y ata. Cate- riña, vda. — Abstinencia, de oarn.
23 día. s. joaeph Oriol, cf., y ata. Pe- lagiH, mr — Orares.
ium de f^issió. s. Dlonisi.
ill. (Abans -f). L'ANUBCIAIIÓ UE 26 dim. sta. Máxima, mr.
& Quart c r e i x e n t . - R e v o l t 7 dimec a. Guillem, b.
í dil. na. Sixte 111, p., y Modest, mr.
i div. EIsDolorsdeNoatraSenyorn,
Abril Maig Juny
a. Teodora y Urbicia, jna p l e n a . - V a r i a b l e
"sa. CefeTátt,, p., y Cel H dill. (Almas+).». Albert el Magne.
ti dim. (Abatís +1 a. Demetrl, inr., y sta. María Cleofé.
fí Quart mlnvant. - Pluges 10 dimec. s. Ezequiel, pl.
11 dij. s. Lie6 el Magne, p. y dr., y sta. Florencia, ve. y mr.
15 d i i í s t e » ^as8il1saaOy Anastassla) la dim. s.' Toribl, b.. y sta. Julia,' mr.
17 dimec. s. Anlcet, p. y mr.
IH div. as. HermOercns y vicent, mra, Ü<> dis. sta. Agries de Mont-Pulclíi, vg/.
21 dium. //després de Pasqua. La Di- vina Pastora, a. Anselm, b. ydr.
22 dlll. ss. Soter y Cayo, ps. y mra.
23 dlm. t Abatís;+). s.. Jordl, mr., patrrt del principat de Catalunya.
24 dimec. atea. Bona y Doda, vgs.
íj) Quart c r e l x e n t . - Revolt M5 di¡. s. March Evangelista. - Llcla- 2R div. ss. Cleto y Marcelí, ps. y mrs.
ü? din, a. Pere ArmenBol, mr.
28 dium. / / / després de Pasqua. L*
Espfta de Nostra Senyora y Pa- irrt de riglesla Católica.
2(1 dill. ss. Pere y Emilia, mrs.
,111 dlm. ss. Donat y Sever, bs.
1 dimec. s s . F e l l p y J a u m e . a p s . (¿j Lluna plena. - Piuges 2 d¡|. a. Atanasl, b. y d r . 3 div. L'lnvenció de la Santa Cr 4 dis. sta. Mímica, vda.
5 dium. IV després de Pasque Conversió de Sant Agustf.
G di!!. SANT JOAN ANTKFOHTAM-LAII- NAM.SIH. Benedicta, vg.
8 dimec; L*AparlcW' d e ' s a í t Miuuel Arcángel y s. Faustl. mr.
0 dl|. s. Oregod Naciancé, b, g Quart m i n v a n t . - Variable 10 div. sta. Nina. mr.
11 ais. BS.Eudalty Annstasi.
12 dium. V. després de Pasqua. Nostra Senyora deis Desampárala.
13 dill. a. Pere Regalat, el. —Lleta- 14 dlm. s. Bonlfacl, mr. - /.leíanles.
15 dimec. B. Isldre Llaurador, cf. -
17 div. s. Pasqua] Bailón, ír.
18 dis. a. Félix de Cantalicl, cf.
18 dium. VIdesprés de Pasqua. B* Per Celestí, p . , y s t a . C Í r l a c a . 20 dill. s. Bernardí de Sena, f ranciaci 21 dlm. sa. SecundiySlnesl,mrs.
22 dimec. sta. Rita de Cassla, vda.
23 di], L'AparlciódeSantJaume, a)
4 div. atea. Susagna y M a r c a .
\H dim. fAbans +)'. s.'just.
!9 dimec, ata. Teodosla, mr. — Tém- pores. — De fu ni.
30 dif. s. Ferrán, rey d'Espanya.
fíi Lluna plena. - P l u f f e s
1 día. B. Enecon o Inyich, ab. - Tém- nores. — úcíani.
2 dium. ¡després de Pentecostés. La Santíssima Trlnitnt, y a. Eras- me. -B.P ala rrintlot.
i dlll. a. Isaac y s t a . Clotilde, reina.
1 dlm. B. Frunceech Caraccloio.
'y'sléa ValeHa^Marcl'á nfrs ' 3di).M6O/tS+).SS.COHP[IsCHHIS7l,
y a. Norbett y Joan, bs. y cfs.
7 div. s. Siblnia, mr.,yata.Oenlvera.
i dls. sa. Uuillein,arq ,ySalustiá,cf.
C(3 Quart mlnvant. - Boires i dium. / / després de Pentecostés.
sta. Pelaría —Professó general.
n dlll. sta. Marguerida, reina!
• düüéc! s ar n í l '•?P'"'
» y Nal
enda, reina élt,PlL)fonlB^
I y Naiarl, mrs.
3 dlj. s. AntonidePadua, cf.
i div. Ei. SAGBAT COK UK Jnsús, y s. Basllí, b y dr.
5 día. 38. Vito y Modest, mrs.
m Lluna n o v a . - R e v o t t 3 dium. / / / després de Pentei-aslés.
stes. Julita y J u s t i n a , mrs, 7 dill. Bs.Manel, Sabe! y Ismael,mrs.
i dim. se. March y Merceha, mrs.
J dimec. se, Qervasi y Protasi. ger.
3 di¡. ss. Sllveri. p. y mr..yNovat, cf.
1 div. s. Lluls Qonzaga, cf.
& Quart c r e i x e n t . - V a r i a b l e I a1 ie. s. Pauli de Ñola, b. y cf.
i dium IV després de Pentecostés.
TI'.S. (fulHeralráb.
eSantPii
1 dill. ss. Galo, b., y Simeó, erm.
2 dlm. La Visitnció de Nostra Senyo- ra y s. Procés.mr.
3 dlmec. s. Tritón y companya, mrs.
4 di¡. el beat Gaspar de Bono, cf.
5 div. a. Miquel deis Sants, cf .-Abs- tinencia general a la Triijítal.
6 día. SB. Isaías, profela.
7 dium. VI després de Pentecostés.
La PrecloBissima Sanch de Nos- tre Senyor Jeaucriat.
<S Quartmlnvant.-Pu]a la tem- peratura
8 dill. 8. Procopi, mr.
8 dim. ss. Zenón y Alexandre, mra.
10 dimec. s. Cristófol y els eet ger- mana, mrs., y sta. Amalla, vg.
11 dl|. ss. Plual, p., y Joan, b.
12 dlv. aa. Félix y Hilario, mra.
13 dls. as. Anaclet, p., y Eugenl, b.
14 dlum. Vil després de tantéeosles.
a. Bonaveututo, card, m Lluna nova. - Tronades
1 B dill. a. Enrlch.emp.
. a.Marcelii 8 dl|. a. Frederich, b.
9 div. s. Vicens de Paúl, - lis. 88. Geroni Emilia, res de
, cf. y fr.
:3 dlm. ates. Érundina y R&mula, vgs.
!4 dimec. atea. Cristina y Levina, vgs.
y mra. — Vigilia — De/anl.
5 i\). (Abans +}. SAN JAUME APÓS- TOL. Patród'Eapanya.
6 div. IAbans +). ata. Agna, mare de N ostra Senyor a, y s. Benigno.
¡7 día. sta. Juliana, vg. y mr.
8 dium. IX després de Pentecostés.
BB.NassarlyCelao.mra.
18 dill. ata. BeatHu, vg. y mr.
© Lluna plena.-Tempa calorós 10 dlm. aa. Abdón v Senén, mra.
11 dlmec. B. lenas ¡de Loyola, fr.
• uir> s. r c i c Muviiiuuia, cica, k c, Esperansa y Caritat, vgs.
! div. Mostra Senyora déla Angela.
— Jublleu de la Poroiúncula.
S día. L'lnveticio del Coa de Sant Es- te ve, protomartlr.
1 dium. X després de Pentecostés.
a. Domingo de Quzman, cf. y fr.
5 dill. Nostra^enyora de lea Neus.
3 dim. La Transfigurado del Senyor.
1 dlmec. B. Gayeta, fr.
i dll.ss.CiriachyLlarch.mr 3 dlv. s. Roma, aoldat y mr.
7 dlmec. B. Gayeta, e d l l . s s . C i r i a ^ - -1
9 dlv. s. Roma 10 dls. {Abans-
dlum. XI (£_„._- sta. Filomena, vg.
dill. sta. Ciara d'Assis, va. y fra.
* Lluna nova. - Tronadea 13 dim. s. Cassia,b.ytnr.
14 dimec. s. Eusebl, p v r é . - Vigilia.
De/uni ab abstinencia de carn, I5dif. + L'AssuMPCió DB NostBA
SENVOH*. y s. Arnulfo, b.
Id div. SB. Roch y Jacinto, cfs.
17 dis. SB. Lllberat, ab., y Mlrrt, mr.
18 dium. XII després de Pentecostés.
s.Joaqulm.pare de Nostra Se- 19 dllí.yB8rHMaKl,mr.,yMarlfln, cf.
© Quart creiient. - Venta iO dim. s. Bernat, ab. y dr.
22 dlSÜs.' Félix y Sadurní, mrs.
23 div. s. FelipBenicl, cf.
B4 dis. fAbans +). s. Bartomeu, ap.
28 dlum. XIII després de Pentecostés.
El Purlssim Cor de María.
211 dill. s. Ceferi.p. ymr.
'¿1 dim. a. Joaeph de Calaaanz.
plena. - Calor
•28 dimec. s. Agustl, b. y dr.
29 di). La Degollado de Sant Joan Baptlsta.
30 dlv. sta. Ron a de Lima, vg.
31 dls. s. Ramón Nonat, card. y cf. - Attso/uciú general a la Mercé,
1 dium. XIV després ilc I'enlecostcs.
Nnatra Senyora de la Consola- do, y s. Arthur, mr.
2-dill. as. Antoll, mr.,Esteve, rey y cf.
3 dlm. BB. Nonito, b., Slmed Estilita.
4 dimec. sta. Rosalía de Palermo.
(; Quart mlnvant. — Variable 5 dll.sta. Obdulia, vg.
6 div.ss. Fausty Eugeni.
7 dls atea. Regina y Carísilma.
2 di¡. 8. Leonel, mr.
3 div. as. Elogi y Amal, ba.
4 dls. L'ExaltaciÓ de la Santa Cre»
5 dlum. XVI després üe Pentecostés El Dolclsaim Nom de Maria. - Jubilen al Ban Sucoés,
fl dill. as. Cornell, p., y Cipria, mrs.
7 dlm. L'Impresaló de les Llagues de
» di], a. Genaro, b., y Rodrigo, ab.
0 div.s.Eu8taqu¡ycampany8,mrK.- Témpores. — De/unl,
1 dls. B. Mateu, ap. y evang.- Témpo- res. — Dejan). — OrJres.
2 dlum. XVII després de Pentecostés s. Maurici y companya, mra.
A dlU ata Tecla, va.
4 dlm'. Ni>3tra Senyora de la Mérci-, - Absolució general a la Merci.
5 dlmec. s. Fermi, b.
e dlf. s. Cipria y ata. Justina, mrs.
ítf Lluna plena. - Temps freach 7 dlv. BS Cosme y Damia, ger. mra.
S dls. el beat Simó de Rojas, cf.
B dium. XVIIIdesprés de Pentecostés.
La Dedicado de Sant Miquel Are Ángel, y a. Fratern, b.
0 dill. a. Qeroni, dr. y fr.
Octubre
1 dim. el Sant Ángel Caá te-di del regne ü'Espanya y a. Remigl, b.
2 dimec. el Sant Ángel déla Guarda y B- Leodegari, D. y ror.
3 di;, SB. Candit, mr., y Gran, ab.
<3 Quar tnlnvant - Ver 4 div. a. Francesch d"A»sls, f r.
5 día. s. Froilá, b., y Plíicit, mr.
6 diuin. XIX després de Pentecostés.
Noatra Senyora de] Koser. - Jubileo del San! Rosar!.
7 dlli. as. Mflrcb. p.. y August, cf.
8 d¡m. Bta.Briglda/vda.
0 ditnec. a. Dlonls, b. y mr.
1 dív.
2 dis.
S
s. aermá y NoBtra Senyora aragossa. y s. Set m XX deés de
i, bí. y mrs.
el Pilar de fi f 'Joatra
i¡¿S.
<!ffií£V,s&,.,.,i,...
compatrón a de les Espanyea. - dinfép s°Oa1o"ab
div. s. Lluch, evang.
ÚIS.B. Pere ¿'Alcántara, ef.
dium. XXI després de Pentecostés.
~ ne y Marta, vga. y m
•aufayonzemil vergí ..¡arlaSalorr* - • -
PerePasqiu.. „ , dü.s. Rafel, a r e , y ». BernatCal-
vú, b — B. P. a Sant Joan de Dea.
5 dlv. SB. Crispí y Crlspiniá, mra.
•9 dio, SB. Lluciá y Marclá, mre.
® Lluna p l e n a . - P l u e e s 7 dium. XXII després de Pentecostés.
s. Vicena y ates. Sabina y Cris- teta, mártirs d'Avila.
8 dlll. a. SimóCananeo, ap.
(1 dim. s. Narcis.
iO dimec. as. Claudl, mr., y Serapi, b.
1 dif. s.QuIntl,mr.,VBta. Lucila, vg.
— Vigilia. — Defunl.
y
1 (Hll. ata. Úrsula y onze m 2 dim. sta María Salomé, :3 Si P P u a l A d
Novembre
1 div. + LA FHSTA DF TOTS ELS SANTS,BS. ÜaloyGinéB, bs.
2 dfs. La Commemoracio deis Fideis Difunta,sta.|Eiistaquiapv£. ymr, Jubileu en totes les parroouies.
S Quart minvant. - T e m p s fresen 3 dium. XXIIIdesprés de Penleeostés.
ElslnnombrablesMártirsdeSs- raaoBsa, y s. Armengol, b. y cf.
4 dill. a, Carlea Borróme*, b.
5 dim. s. Zacarías y sta. Isabel.
6 dimec B. Sever.b. ymr.
S div. ss. Severla y'gernis., mra.'
0 dlum. XXIV després de Pentecostés.
s. Andreu Avell, cf.
1 dlll. s- Marti, b. y cf., a. Mena, mr.
2 dim. BS. Renaty Ruf, bs.
3 dlmec e. EBtanislau de Koeka.
4 dlj. SB. Serapl y Secundi, m r 8 . - 5 dlv. 8, Elige ni, b. y mr.
6 día. as. Rufino y companys, mrs.
í ) Quart creixent. — Bon temps 7 dium XXVdesprés de Pentecostés.
a. Gregori Taumaturg, b.
H dill. s,BSrulas,nenmr.,y8.Rnmá.
saludó general a la Trinllat 1 di|. 1.a P r e s e n t a d o de Nostra Se-
nyora y s. Rufo, mr.
2 div. Bta. Cecilia, vg. ymr.
3 dis. stes. Felicitas y FauBtlna, mrs.
i dlum. XXVIdesprés de Pentecostés.
B. J o n n d e l a C r e u , f r a r e . l¡¡) Lluna plena. — Venta.
5 dilt. B. Gonsalo, b. — Absolaológe- nerala la Trlnitat y Mercé.
B dim. EIsDespoaorlade Nostra Se- nyora y B. Conrat, b.
7 dimec. BS. Facundo y Saturnl, mrs.
H di|. s. QreBori 111, p. y cf.
9 div, s, Saíurni, b . y m r .
0 diB.s. Andreu,ap.,yata.Maura,vg.
y mr,.— Se tañquen les pelacions.
Desembre
2 dill. stes. Bibiana y Aurelia, mrs.
3 dim. a. Francisco Xavier, cf.
4 dimec. ata. Bárbara, vg. ymr.
Mira, y BnnlfBCi. - Z)í/i»n/.
7 dis. s. Ambrós, b^ y dr. — Defunt.
8 dium. / / tTAdvent. La Purisalma Concepció de Nostra Senyora,
Llur
lll dim. Noelra Senyora de Loreto.
11 dimec. s. Damas, p. espanyol, 12 dl|. sa. Donat y Smesi, mrs.
13 div. Bta. Llucia, vg. ymr. — De/u ni, 14 dis. sta. Eutropia, vg. - Dejan!.
13 dium. IIld'Ailvent, a. Eusebi, b.
18 dlll. sta. Albina, vg, y mr.
$ Quart creixent. - Fre 1forts 17 dlm.ss Llatier, b,, yjuetlnia, mr.
18 dimec. Nostra Senyora de la Espé- rense. — Témpores. — De/anl.
19 di]. 6, Nemeei, mr.
20 div. s. Domingo de Silos, ab — Temperes. — üe/anl.
SI dis, s. Tomás, ap. - Témpores. - 22 aiam."l"v'd'Advenf.\ Demetri, mr.
23 dill. sta Victoria, vg.
24 dim. B. Delf!, b, - Vigilia. - De/unl
© Lluna p l e n a . - F r e t s
25 dimec, + LA NATIVITAT DH NOS- 26 dI]T rSeoSi Y+). 8.EEsteveTprotomr.
29 dium. s. Tomás Can tu ríanse, arq.
30 dií.i'a'TraBlacUS de a.'jaume, Bp S Quart minvant.— Pliiges 3t dim. s. Silveatre, p. ycf.
Judia de l'any
Quelcom dificultes resolta fer el judici d'un any que no'n tindra, si hem ¿'apreciar en lo degut les senyals que donen els astres y els desastres de tota Uey que en l'any anterior se varen registrar, llevor segura d'altrcs no menys calamitosos de que sera teatre'l pre- sent.
En qualsevulga direcció en que apunti la ullera l'astrólech vaticinador, y per molí que tniri y regiri les regions siderals, els sistemes planetaris, cometaris y tots els sistemes lia- guts y per haver, inclós el de matar pusses, per tot enfoca la mala estrella que presidirá'ls destins de l'any 1912, si algún nou astre pro- pici no surt de trascantó a esbullarli el marro y a aturarli l'empenta de fer estropicis que sembla que porta.
Davant del quadro de malvestats que l'as- tr&tech ensuma que no tardarán en prnduhirse en aquet planeta, la térra que habiten] — pa- gantlloguer depis, o quedantlo a delire, com se suposa, — el seu cor, per fatalista que siguí, s'inonda d'engunia y fins els meteixos vidres del telescopi se li entelen d'emoció.
Pero com l'astr&lech se déu a la veritat, y la verdadera veritat va núa, segons s'ha con- vingut desde molts anys ensá, núa la presen- tará també a vostés, mal hagi d'ofendre'ls seus sentiments pudorosos y exposar a l'inte- ressada al perill d'agafar una pulmonía doble.
En primer lloch, y fixantnos en les estrelles ab ciia natural o tíañadido, que presidirán el tinglado deis cambis atmosféricas, pot pro- nosticarse, sense temor d'errar, que per Cor- pus caurán grans nevades y que per Nadai se podran covar ous al caliu del sol, modificado d'estacions que desde alguns anys ensa ja ve iniciantse. L'iínica estado que, segons tots els indicis, no sofrirá cap mena ci'aiteració es la de M. Z. A., malgratl'exemple que sembla que hauria d'haver pres de la de Sarria a Barcelona, que, com es sabut, ha emblanquinat
la fatxada y l'ha enllumenada ab bombes de mitg ¡;ivh voltaich, que fan d'alló mes claror.
Üintre d'aquet ordre deis fenómens natu- ral.s, les estrelles indiquen la propera produc- ció de grans terratrémols dintre del Saló de Sessions del nostre Ajuntament, deguts, aju- dicar per certs indicis, a determinades filtra- cions d'origen hfdrich que's verificarán de resultes de dos rius que amenassen sortirse de mare.
Es aíxís meteix probable que, si no en tota- litat, com en l'any que acaba de transcórrer, tinguin lloch algims eclipses ab carácter par- cial dintre de la caixa del comú, que, segons diuen, no es de ningú, pero que ['experien- cia demostra, peí contrari, que ja va fentse de tothom.
Per lo que a pluges se refereix, aquesta anyada serán escasses, per causa de que en Guai, renyit com está ab en Franquesa, y separat, segons sembla, del Sindicat d'Autors Dramátichs Catalans, no podrá estrenar en- lloch, de manera que ais pagesos, si volen combatre l'aixut, no'ls quedará mes remey que tornar a l'antich procediment de les roga- tives, o demanar a TAjuntament de Barcelona que, en arribant a la Mercé, torni a probar de fer f estes.
Tocant a la qliestió sanitaria, es gairebé segur que ab les primeres calors tornará a parlarse de colera y La Veu de Catalunya a publicar aquelles famoses receptes ass&pti- ques, en les quals s'administrava'l sublimat corrosiu a dossis del déu per mil, remey, com no hi ha dubte, infalible pera matar al microbi y fins la persona que'l portí assobre.
Per altra banda, continuarán a l'ordre del dja'ls cassos de tifus, aíxfs com també'ls de tifes, no menys perniciosos que'ls altres pera la saluhritat publica.
Tocant a lo polftich pot teñirse per cert que dintre. l'any caura en Canalejas, perque'ls democrates y els republicans reclamaran, en nom de la llibertat, el retorn den Maura y den Lacierva. Ab semblant motiu hi tornarán a haver eleccions parlamenta ríes, en les quals
CAP D'ESTUDl
sortira diputat en Cuca fera, pera anar a ba- rallarse ab els lleons del Congrés.
Dintre l'esfera literaria y artfstíca's regis- trarán aconteixements senyaladfssims y tots eminentment beneficiosos pera la cultura pú- blica, tais com el de que en Viura no donara a estrenar cap tragedia seva y el no menys
¡mportant de que no hi haura Exposició de Belles Arts.
En quant a l'ordre científicli, a l'ordre de- portiu, a l'ordre intelectual y a l'ordre peda- gógidi, no's registrará res que mereixi senya- larse ab pedra blanca, pero s( per lo que's refereix a l'ordre públich, expressió que d'arty
en any va fentse ínés paradoxal per lo que's relaciona a Barcelona.
Tindrem, donchs, aquelles vagues, aquelles manifestacions y aquells ¡ntents de revolució que sempre agafen a n'en Lerroux fóra de casa, perqué no l'agafín a dins.
Y aixi's podriem anar discorrent, si no ios que aquet judjei de ¡'any se m'ordena que sigui sumaríssim, per mor de la compaginado.
En resum, que si tal ha de ser l'any 12, vos- tés dirán qué podem esperar del 13, si es que d'aquf al judici de llavors no ha arribat ja'!
Judici final.
S
La música de l'any
La música de l'any jo no l'he comptada: lo que he fet es esplicarla cada cop que en una o altra part s'ha deixat sentir; y cada vegada que arribem a desembre y Vamo'm recorda aquesta feina, la ploma se'm rebessa perque'l cap no té memoria. ¡Vagin ara a recordar
totes les manyagueries que'ns han fet les notes en 365 dies!
Anyalment els faig aquesta protesta, que durará mentres surtí CALENDAR], perqué ade- mes d'incomodarme'I treball per lo que té de busca, no serveix absolutament de res. Aiiem a veure: ¿que tindran vostés de mes o de menys en saber ara y sense cap comentan que al Liceu se cantes el Rigolctto peí janer
AKKJA MANSA
de l'any passat? Aixó, si no lio sabien, després d'haverho llegit, els tindra sense cuidado, y si ho sabien, la noticiáis fará riure. ¿Veuen com me van donant la rahó?
Y creguin que no n'hi ha cap pera martírit- zar el cervell en materies ja passades; lo que es cremat, déixintho estar. Jo aixó de fer ei resum de l'any ho trobo tan poca-solta com si'm manessin ferio de cinquanta. Que'l boti- guer el fassi deis seus llibres, se compren, perqué en aix6 h¡ troba'l guany, perd ¿el ba- lans de la música?
Y lo pitjor del cas es que un hom, després d'havershi matat, no mes logra incomodar al que llegeix, perqué no'm faig ilusions, e*t¡-
madíssim lector; si carregues ab aquet article t'esbravarás contra mi per haverte fet per- dre'l temps, sense considerar jay! que jo l'he perdut abans escrivintlo.
Mossén Pere m'esplicava un dia'ls apuros que va passar pera fer un sermó de festa; se'l va estudiar de memoria y en aquest estudi y confecció potser s'hi passá l'hivemada. Lo que va patir sois ell ho sab; pero es el cas que a l'iglesia tothom patia: feligresos, escolans, ajuntament, rmísichs; tots, ¡ndós el meteix mossén Pere, se «entiren contents d'haver passat per aquella pena quan tan senzillament podia suprimirse no dihent el sermó.
¡Tan contents que estariem, tu que'm llegei-
xes y jo que es- crich, de no lía- v e r n o s t í n g u t d'impacientarper aquest article tan inútil com La mú- sica de l'any/No haverlo fet; es lo que jo dicíi, com ab mossén Pere, yno'mvolencreu- re, fins que un dia'lsfaré Lamú- xica del sígle, pera acabar d'una vegada.
Que al Liceu per primavera va posarse la Tetra-
logía. Que la
«Sinfónica de Ma- drid » dona una serie seriosa de concerts, entre'ls quals la Novena Simfonia ab chors deBeethovenyla Consagrado del Graa! tingues as- pecte solemnial per haverhi pres part I'Orfeó Ca- talá; que aquet meteix d e s p r é s cantes Missa, y Missa de Bach com la canten pochs p r e v e r e s ab mes anys de' Seminari. Que la Simfonica de Bar- celona fes correr 1 'entusiasme aquí
y más lejos todavía. Que I'Associació Musi- cal no h¡ digués res. Que I'Orfeó Barcelonés invoques a Liszt. Que vingués la «Banda de Madrid». Que toques el piano en Ribo o en Bauer y el bombo en Canalejas... ¿Qufn gust hi trabarán en tot aix6? Igual que'l que jo esperimentaria recordant que en Pau va treu- re ia rifa per Nadal.
Hi ha costums que's perden y els Resums
\ SORTIDA DE LA PROFESSI
d'any hanricn d'havme- suprimit també ab rinquisició; aixís ara jo no'm trabaría ab la forsa major de ferio ab el tráfech consegüent,
¿Que'ls agraden els índex? Donchs, aíxó ve a ésser una cosa per l'estil, ¡Vegin quina vinya la d'un llibre que n'hi haguessin gai- res!
En Xitn-xim els parlara sempre ab el cor a la ma, y si en se% croniques com aquesta la
I-1
substancia no s'hi troba per veureho el mis- no'n llegeixin d'altres, en els quals encara s'hi mí simo firmante, en cambi reconeixerán que, fastiguejaran doble.
tot cumplint la tasca ¡mposada per la Supe- Al menys per enguany un servidor sóch ríoritat de la Redacció, lie pogut lliurarlns en ¡ngenuu y els llíuro d'aquesta tasca. Nostrc part d'una penn feixuga, que es la de Ilegir So.nyor m'ho premiara.
un rcsiim de coses de l'any. Peró'ls prego que XIM-XIM
L'anell
- El comte de Pladellfvoi es tet un caba- ller, filia meva, y no puch atinar en la causa de la teva indiferencia envers un home que tan alt sab conservar l'lionor de! seu noble ñora. Els seus fets d'armes corren de boca en boca y teñen admiradors en els palaus y en les cabanyes; les seves propietats son enveja senyors vehins; la justicia y bon sentit deis í judie inten ais leteí vassalls...
— Y les seves mentides son comentades per tot el món. ¡Oh pare meu! ¿es possible que tingueu aquesta vena ais ulls, que us priva de veure les trapaceries d'aquest home? Té una parla engrescadora, sf, mes de lo que ell diu, rebaixeune la meitat, y d é l a meitat que us
quedi, feune llenya pera la llar: tot es fofo y poca-solta. Apart d'així), ja sabeu que fa molts dies que no li veyem la cara y fins tinch l'es- peransa de que no tornará.
— ¡Oh, s(; ell tornará! T'estima massa pera que deixi de venir, y si tant tarda será perqué encara no ha trobat aquest anell perdut. Mes un home com etl, tan complerí y caballer, no es capas de deíxar perdre una joya que tu ü has entregat com a prenda d'amor.
— ¿Y si no'l troba aquest anell?
— Si no'l troba,.. mes sí, ell sabrá trabarlo.
— Escolteu, pare. Si algún día jo puch de- mostrarvos que'l comte no mereix el meu afecte; que aquet caballer tan orgullos no es mes que un aventurer; que les seves glo- ries no son mes que contes que inventa la seva fantasía... aquell dia, ¿m'ajudareu a des- preciarlo com ja'l desprecio ara?
— ¡Call,i, calla per tota una eternitat! No es possible que diguis disbarats tan horroro- sos si no'ls deixes anar sense pensarlos. El comte té de ser el teu esp&s y ho será perqué aixís convé a l'honor Je la nostra noble sanch.
Y prou per ara. T'adverteixo que si segueíxes tenint pensaments tan desbaratats, pendré una E! baró de Brugarolas s'alsa del sen sillo y se'n ana furiós de la cambra.
Donya Aura'l vegé sortir ab pena y va quedarse bona estona pensativa.
— Ja us convencereu, pare —digué dirigint l;i mirada envers la porta per ahont sortí el baró,- ja us convencereu de la rahó que tinch en refusar un enll&s tan antipátich pera mi.
Y si la Verge'm desampara en aquesta ocasió, permetent que'l meu galán trobi una sortida airosa en el mal pas en que esta ficat, llavors
moriré, que mes m'estimo morir que ser la companya d'un home que'm repugna.—
Un copet discret, donat en una altra porta, va interrompre aquell discurs, y a la veu de
«Avant» que dona distreta la filia del baró, aparegué ab molta quietut la seva criada con- fidenta.
— ¡Donya Aura, ja es aquí!—digué ab veu baixa.
— ¿De quf parles?
— Del senyor comte, senyora, que ara meteix ha entrat al castell y ¡a déu estar coti- ferenciant ab el senyor baró, vostre pare. — Donya Aura's torna de tots colors y tingué d'asseures per no caure.
— ¿Estás segura de lo que'm dius?
— Tan segura, que'l senyor baró m'envia a prevenirvos per si voleti rebre al vostre pro-
— No, jo meteíxa vaig a la cambra del meu pare, y que'l cel m'ajudí a sortir d'aquesta s¡- luació horrorosa, Vés, cuita, vola, digues al senyor baró que'm disposo pera anarhi.—
Després que sortí la criada, donya Aura s'arreglá nerviosament, agafa un paquetet que guardava en una cap.sa y ' s dirigí a la sala ahont el seu pare rebia al comte de PladeiKvol.
Aquet, quan la vegé entrar, va fer una gran reverencia y ab to solemne digué:
— Salut, reina del meu cor y d'aquestes hermoses ierres, salut. Grans amargures he passat ab tant temps de no poder gosar de ab la satisfacció d'haver complert un dcute que tenía ab vos, avuy, senyora deis meus pensaments, me sembla que veig novament el sol y, contemplantvos extasiat, m'humüio a tanta gracia y a la hellesa sens igual.
—Segons aix6, senyor comte, heu com- plert un dever. Digueume, ja que l'heu com- plert per mi, ¿quín favor tinch d'agrahirvos?
— No es favor, ni gracia, lo que he fet per vos, hermosa Aura, mes sf que no m'he volgut presentar sense aquell anell que un día vau donarme y que desaparegué misteríosament de la meva ma.
— ¿Y cóm no heu fet, valerós caballer, pera obtenir de nou aquesta prenda? — digué'] veil baró.
— Per confidencies deis meus servidors vaig saber que'l tal anell m'havia sigut robat a la nit, mentres jo dormía. Al enterarmen, la sanch se'm va encendre y disposat estava a fer penjar en les torres mes altes del meu cas- telí a tota la servitut de casa si no sortia la joya. Tots van temer la meva furia y no vaig tardar gaires hores en saber quí era'l Ifadre, y fíns van dirme que havia fugit. No es dirho per vanagloria: en el ineu palau h¡ mengen mes de doscents servidors. Vaig enviarne cent-cinquanta en totes direccions, manantíos que no tornessin sense portarme l'anell y el lla- dre mort o viu, puig jo no volia deixar sense castich rigurós al villa que'm volia fer perdre l'honor y potser l'amor de tan noble donzella com la meva adorada Aura. Al cap de quinze dies va tornar el primer emíssari, sense l'anel!, mes ab la noticia de que'l lladre havia anat a parar en térra de moros y ja la joya era ornament de les pecadores mans del rey de Córdoba. Sentir aix6 y armarme de cap a peus
va ser obra d'un instant; vaig reunir la meva gent y'm dirigí, pie de coratge, al camp deis infidels. Seria gran vanitat en mi ressenyar els fets'd'armes que tinguf d'empendre con- tra'ls exfercits del Califa y fins contra d'ell meteix; sois diré que l'anell tan preuat ha costat la vida a trescents enemichs y a sci- xanta deis meus guerrers. Per fí l'he recobrat y aquí el teniu, celestial Aura, aquí el teniu, y mereixi jo l'honor de rébrel altra volta de les vostres hermoses mans.
— ¡No, no, guardeulo; que aquest anel! es ben vostre! ¡Oh valerós guerrer, mirall de caballers braus y nobles! guardeulo, y si una altra vegada tínguessiu la desgracia de per- drel, no sacrifiqueu tantes vides ni derrameu la vostra sanch; aquf'n teniu un altre que ¡o guardo, y que s'assembla al que us vaig donar, com jo a la filia del meu pare.—
Així parla la donzella, y desembolicant el paquet que portava a la mil, va treure un anell exactament igual al que'l comte havia resca- tat del rey deis moros.
El valerós guerrer se queda tnut de sor- presa y bona estona va passarse mirant aquet l'anell ab ulls extraviáis, donya Aura al comte ab irónich somriure y el baró a l'un y l'altra ab estranyesa.
E! baró digué per ff:
— Filia meva, ¿qué significa aixó?
— Aixó significa, pare meu, que jo tinch de demanar perdó a tan noble personatge per haverli fet robar l'anell una nit mentres dor- mia. Sí, senyor comte de Pladellfvol, es veri- tat lo que heu dit al comensament, y t'hotne que aíxó ha fet per encárredi meu no es fácil que'l trobeu may ni sapigueu quí es. Perdo- neume aquesta falta y que Deu me la perdoni també. Mes l'historia del Califa y de íes vos- tres aventures guerreres no vos la perdonaré may, y menys pot perdonarla'l meu joyer, que ha tingut la trassa, per encárrech vostre, de fer un anell igual al que va fer per mi y sense véurel.
— ¡Aixó es una burla, senyora meva! ¡Se- nyor baró, feu callar a la vostra filia! —
El pobre baró s'havia deixat caure en el seu sitial y plorava ab amargura.
— Me'n vaig—continuó furiós el comte,—
y tingueu present que tornaré pera recullir aquest anell y per venjarme d'aquest insult. —
NO HI HA MAL QUE PER BÉ NO VINHUI
El comte, després d'aquesta buría de l'es- pavilada donya Aura, y no sabtnt c&m bo- rrar una mentida tan ben descoberta, va des- fogarse promovent guerres contra'I baró, guerres que van durar molts anys y fins els descendents les continuaren.
Mes aixó ja ho llegireu a l'historta^jo sois he volgut contar l'origen de l'antipatia entre dues families, que signé, com he dit, un anell y una guatlla,
y MOHAMET TORRES
La prínceseta
Ai cor de la nit, quan tothom reposa, jo arrenco, ploroaa,
ela aoapirs del pit.
La maldatque he jeta per tanta plora y planyn
ietzt \nya
y ser princt
per la TIQVB ünyadn,
tt 'h ltt8'ha c ys IB
de la prince sultu
utJteta.
Si hi valguéa ma prou sé al qui tri :quan ditxós seri
l'eapóa del c<
Mea gran mi fóra y erim .
alifeta Jé a un vaaaall i'eepóa
de la prinaes Son miré es y son front ¡ Ma paaaió es may el! a'ha ela aáns que a la princeae Potsé hauré
de terrea gei ab pella ben veatit aom u.
o potaer //as, aera un vell.
aéeh de <sor y per la pi-ime
teta.
dáyfranai legre.
Tio/f blamh.
sea reta:
penaat
ta.
un eapós 'adea, mauradea
TI ÓB,
1 aixut
un de puny de ferr que ami aola la gut y ela feta de aoldal
Potié'm dará Deu,
dirá ab aflicció;
••¡Tan meaqui nóah jo
Ma joya r ,,o la piar
s'anirá pansint, la mort preaentint de la prmeeaeta.
Dolsa Uihertat, del cor vida y aire, la té la ceptaire, fina la té'l mal nat, la té una aueelleta y el aer mea menut...
la c leí iir nia de la dura Iley.
•Jo aó una pobreta que al cor du un grilló,
¡tingueu sompaBaió per la princeseta!
J. FRANQUESA v COMIS
DEI mar
ELS EMICiRANTS
Una "estesa de farcells, baguls, maletes, una corrúa de desenganyats que fan el sacri- íici de sentir indiferencia de la seva patria y fugen cap a ]'Argentina, vestits ab trajos que están a punt de no fer goig y que arribarán a l'América essent pellingos, provehits deis tristos balancins de lona; seguit algún d'ells de la dona y filis, que també hi anirán, si ell
no's mor de gana; camálichs carregats ab mundos colossals y recargolats matalassos, y entremitg de la corrúa algún cotxe de 11o- guer, rebuig de la classe, d'algún que gasta I'última pesseta espanyola ab el luxe d'aban- donarlaseva patria en carretela. Y el trist pelegrinatge arriba al molí deis ilalians y, posantse d'esquena a ía ciutat que donen per despedida, esguarden mitg ab por, mitg ab desitg, l'horitzó ahont han de veure venir el fantasma que ha de conduhirlos a la térra de Y Montjuich senyala barco a la vista, y
comensen a arribar ómnibus d'lioU-ls, guur- des urbans, noves carreteles, algún auto ab aristocrátiques senyorasses, guarnides de pe- natxos de plomes, que'ls emigrants miren ab ilusió pensant que tal volta allí dalt Jarán molts pesos y vindrá un jorn en que llurs'rmí- llers podrán vestir millor encara que aqüestes hermoses dames. Y tornen a mirar l'horitzó y el fantasma's dibuixa en silueta y s'agranda y creix, y ja's veu un gran vaixell y el vaixell agafa deixos d'una gegantina montanya flo- tant, y ja's divisa la tripulado en les baranes del gran transatlantich, que mes que barco sembla una illa, una nació que navegues peí Mediterrani.
Y llavors tot vibra y's torna sonor: les ca- denes canten; els mariners criden; el rodolar de cotxes, carros y ómnibus indica que la cosa porta pressa; ja's senten els crits estri- dents deis emigrants que han embarcat a Ita- lia, y el vaixell monstre paralelament s'acosta al molí y's va detallant perfectament la seva, poch abans, boirosa imatge.
Ais ponts superiors, ¡quánta correcció, que ampies están, que ben vestits, tot pie de co- lors brillants, les glasses deis capells femenins
tament vestits de negre y gris, y llampants y engaíonats els uniformes deis empleats de bordo!
Per6 dessota aquets ponts, a sobre la co- berta, ¡quín apinyamen't, quín uniformisme de tons! Malgrat l'abigarrament decolors,la ve- lluria ho ha convertit tot en color de xacolata, y en laberíntich garbuig d'homes, dones, noyes que potser son hermoses y no ho semblen, turchs, grechs, napolítans, bolonyesos y tota la miseria del mitgdia d'Europa, que fuig camf del Sol a cercar tal volta la meteixa mi- Han posat la palanca y un rétol anunciant que dues hores després el vaixell rependrá sa via cap a l'Atlántích.
Els del pont superior ho aprofiten pera pas- sejar per la gran urbs; les carreteles de llo- guer s'omplen y fugen cíutat endíns. Els de coberta ni sisquera recordarán may mes aquesta ciutat que per primera volta veuen coronada de campanars y cúpules; fins n'hi ha que no deuen conéixer el nom de Barce- lona, y tots, indiferents y resignáis, resten a les baranes.
Els emigrants que han pujat aqut, s'lian perdut com fontinyó dintre una torrentada.
Dessota'l transatlantich s'ha omplert de comersos flotants, instaláis en barques, qunl negoci consisteix en vendré ais pobres viat- gers taronges (sobre tot taronges), pegadol- sa, gaseoses, balancins, Ueminadures de tota mena. El barquer, ab una llarga canya, en l'extrem de la qual lii ha lligat un cabasset, va oferintel seu genre. Els emigrants gasten els pochs diners que teñen. Posen céntims dintre'l cabás; l'home de la barca hi posa les taronges y estira tant com pot la canya; el de dalt s'ha d'abalansar, y ab tot eí eos enfora y estirant terriblement el bras, agafa rialler la daurada fruita.
En una barca s'hi ha posat una venedora de flors. Una ¡ove emigranta, ab un mocador de llana que l'cmbolica tota, ab ulls d'anyora- ment y recorts del Vesubi, s'abalansa pera comprar un ram. El cabasset el puja; ella, ab un xiscle d'alegria, el pren, el besa, tal volta anyora'ls seus testos del pobre carrero en que vivia a Nápols, y alsantlo enlaire, veig fugirperentre'l mar d'emigrants el bras y les flors, depressa... corrents,..
UN QUE ESTA ACOSTUMAT A QUEDAR BÉ
— ¡ Creurea que m'havla niort T Jn's podía pen:
¡Pobre itaiiaiieta!
¿A quí el porta? ¿Al ,seu promés...? ¿Asa
mare...?
. E L CONTRABANDO].
Toijust ha clare- j a t , y un v a p o r e t . blanch se ha endin- zflt per la blüvenca planuria, fent batre a la popa ab el vent una nova y llampait- la bandera espanyo- 1a. Parta també ríis-
• sfech d'escuma y blanch y"b!au y to- ,I«rs de m a t i n a d a ; ..sembla un missaiger coiom que vola a son niu. Lleugery verti- Kinós ha desapare- gut entremitg de c y aigna peí resplan- dent horitzó.
El vnporet ha re- tnrnat ala tarda, bri- llant sa blancor ais raigs del sol occi- dental. Va mes cn'- se en les ones, sem- bla cansat o que no du pressa, mes ¡ay!
porta a remolch unu pobre barca.
Es la barca d'ims pobres p e s c a d o r s de pesca, se dedica- ven al perillos cnu- trabandol detabat-lis pera guanyarse al- gims miserables rals.
Y un espia'ls ha dcs- cnbert, y el vaporet de 1'Arrendataria ha sortitbninzentalma- tí cap a lea costes
tnrtnsines y els ha apresat.
Sis o set homes formen la captiva tripulado: van pen- satius, desanimáis, abatuts damunt d'a- quella barca que ja no es d'ells, que al matí era llur fortuna, y ara es la miseria llur. Les veles ja son plegades, sois res- ten dretes les ante- nes, negres y mies.
Al entrar al port el vaporet, esbelt, fatxender, sembla'l policía vanitós que's ffronxa ab orgull de la missió cumplida, darrera Migat preso- n e r a b una soga, In barca captiva, avei- gonyiday liumiliatia.
Alseupastot esxiu- xiueig y mtrade.s;
moltes barquts lase- gueixen; el piiblicli d e s o c u p a t també, desde térra, vol ta- fanejar el fí d'aquct trist espectaele. VA vaporet s'atura, y llavors ve rápida ca¡) a les altres embar- cacious una canon del v a p o r guarda- costes, que s'apodt1- ra de la captiva y l;i tondueix amarrada al costat del barco de guerra. Y els lio- mes de la b a r c a , arrenglerats, abllnrs muscles de f e r r o , llurs carts torrades peí sol y peí mar, y llurs típichs vestits de p!atja,pugen Tes- caleta d e l vaixell,
(inissims uniformes deis maritis, dotiant una última mirada de reull a ti'aquella envellida barca, en que Mures creuaven t'amplada del Mediterrani.
Y el vaporet blandí, pulcre, gairebé yatch, amarra sa popa a térra y espera un nou espía.
LA VENEDOHA DE TARONGES
El molí d'Espanya s'es íomat la bella liorta valenciana, y munts, quasi montanyes, de daurades taronges omplenen l'ambient d'a- fjradable y acida o!cr de tarongers a! sol (i'liivern.
Deis barcos, deis carros, deis sachs deis traginers, de les mans deis venedors, de per tot ahont la vista contempla, ne veu surtir un riu daiirat de l'esférica fruita que, com pesades pilotes, van saltironant al caure a térra. El molí s'es convertit en mercat, y els liomes que ab carretons venen fruita pels ca- rrcrs de la ciutat, y els aprenents de colma-
dos y ultramanns, y algún económicli que vol comprarho tot a primera ma, perqué surtí mes baratet, van tots a adquirir la Ueminera fruita al sortir del barco y de les meteixes mans valencianes que l'han cullida en ¡'esplén- dida horta.
Entremitg del trafech d'aquell alegre co- mers he vist una pobre venednra del mercat de Sant Antoni. Ha comprat tres dotzenes de taronges, y, embol ¡cades ab el mocador que tapa son eos, n'ha fet un farcell que s'lia amagat sota'l bras.
Fuig esporuguida cap al Passeig de Colón per no pagar el petit impost d'aduana; el cor li batega com el que lia comes un gros delic- ie'. S'lia entafurat pels tinglados, a fí de no ser vista, y al sortir per la banda opbsada, lia pegat unacorredissa. Mes—¡Vengaacá!
¡ Venga acá! — s'ha sentit cridar peí carrabi- ner, tot glassántseü les sanchs. Ha intentat fugir, mes al posar el peu en l'acera del pas- seig central, l'ha atrapada. Ella fa un xiscíet,
tot retirantse bruscament cap a un costat, fins a topar ab una palmera, que li fa caure per térra les taronges, saltironant y corrent en totes direccions.
- -Anda, truana,á cogerlas inmediata-
mente — li diu el carrabiner, agafatitla forta- ment peí bras.
Ella, esporuguida, s'ha ajupit a recullirles en cotnpanyia de dos trinxeraires que's diri-
gíen a robar cntó al molí, y s'aprofiten d'a- questa coincidencia.
Després el carrabiner l'ha feta anar a la caseta y se.Ii ha quedat les taronges.
Ella ha sortit pausadament, sense saber cap ahónt tirar, murmurant y enteláis els ulls, cuberts d'abundantes llagrimes.
GARLES DE PINS D'OR
ar, beure y vesü que'n diguin Kahinel del eal</..
En II, podou pensar lo que s qiuiti fms per dirho ho dich a
-- Domíuna pesseta'pera . - ¿ Q u e ' t dediques al eabt - Si, perú'm va senyalar i
Uuny de la patria
El sol deis tr&pichs, xardorósyaclaparador, deixa caure una pinja de foch sobre aquell
¡mmens desert que té sois per límit el finna- ment, que allí en l'horitzó sembla confondres ab ell; imponent, esglayador, es el silenci que regna en aquells indrets, y baix l'impressió indescriptible d'aital solitut el cor se com- primeix y's volta de tristesa y melangia, l'es- perit sent l'absencia d'ailó que significa mo- viment y vida, yels ulls se fadiguen de con- templar l'uniformitat d'aquella plana sorrosa y erma; es talment l'imatge viva de la mort y sembla que sobre d'ella caigui la maledicció de la natura tota; ni un arbre gronxa sa ver- dor a l'impuls del vent, ni un aucell xiscla per l'espay, ni un rierol d'aigiies transparentes treura'l silenci ab son dols remoreig, ni una ombra benfactora convida a reposar, ni un halé de vida interromp aquella tétrica calma;
el sol la castiga ab sos raigs de foch y el cel,
fíns d'un color blau-trist, sembla no voler els núvols que podrien donar ombra y refrigeri.
El pobre caminant cerca ab sa mirada anhe- losa un lloch pera descansar; es en va, té de continuar sens remissió la seva marxa, y si ses forses l'abandonen, aquella térra misera- ble y despietada es la que reb son eos al caure rendit per la fadiga, y allí té de morir sens el consol de ningú, puig per aquells m- drets el consol huma no hi ha arribat may,
Es la mitja tarda, la sorra rou calentada durant tot el día peí rigor del sol deis tr&- pichs... Allí, en mítg de la plana, sol, sota la tristesa del cel sens tara y davant l'immensi- tat del mar de sorra, el pobre Roger ja no pot continuar son camf y's deixa caure al peu d'un petit inarge; son vestit, polsós y esquin- sat, demostra una marxa fadigosa y Uarga, y.
el seu rostre pálit y la seva trista mirada, mes que debilitat y cansanci, postrado. Es el condemnat polítich, desterrat lluny de la seva patria per haver tingut la valentía de defen- sarla contra'ls sens enemichsque l'explotaven
sens pietat y aquesta existencia que hauria produhit tants de profits a la seva térra va a extíngirse ignorada en la vasta solitut d'a- quell lloch malehit. — Mentres la palidesa de la mort s'estén per ses faccions, son pensa- ment dar y seré vola lluny, molt lluny, y's para a !a seva patria, a la seva casa, pero íiquet pensament es trtst, molt trist, perqué es J'ultim recort del moribond a les coses mes volgudes. - J a no veurá mes la seva patria ah ses montanyes gegantines que toquen al cel ab la testa, aquelles montanyes símbol de ('independencia hont els filis de la térra trobaren la fermesa que'ls caracterisa, hont s'alletaren de sant patriotisme. — Ja no veura mes aquelles xamoses planes curulles de ve- getado, ab aquelles fonts y ab aquells rierols enjogassats que ab llurs aigües cristallinespor- ten la fertilitat ais camps y la vida a les co- marques, ab aquel! esbartde pobles que viuen contents al redós del sant cloquer de la pa- rroquia que'Is protegeix y els ampara.—Ja no veura mes aquella caseta ¡oliua y blanca amagada entre'ís arbres y ab vista al mar blau immens, aquella caseta que era son niu estimat, niu-mansió de la felicitat mes com- pleta; ja no tornara a estrényer contra son cor a sa volguda esposa, ni a besar els rossos capets de sos tendres filis, ni a fruliir de les dolses alegries de la llar de la familia. - Y tot aixó's presenta a la seva imaginado ab la clarividencia d'un cap seré en els últims mo- ments de la seva existencia y el sofriment que li produeix es incomparablement mes penós que no pas els dolors físichs y la debilitat de son eos; y el pobre Roger sent ofegarse baix el pes feixuch d'aquets sofriments, sent Pa- bando en que's troba y veu clarament la pro- ximitat de son postrer moment, pero abans de tot vol despedirse mentalment de tot lo que estima, vol enviar un últim adeu a la seva patria y a la seva familia. Obre sos parpres y arreu llensa tristament la mirada; tot es lo
meteix que abans: el cel, d'un color blau-trist, s'estén immens per sobre d'ell; el sol llueix encara en l'horitzó, anc que ab menys forsa y ardor; la plana, com sempre, igual y monó- tona, solament que ara un vent suau refresca l'ambíent y torba la melangia del paisatge, donantli vida y moviment, el vol de negres orenetes que fugint deis paíssos cálíts emigren a dimes mes temperats; sa mirada anhelosa's fíxa en elles, que entre xiscles estridents s'a- llnnyen depressa. «Fugiu, fugiu, tendres au- cells, fugiu d'aquet lloch de tristesa y desola- d o ; voleu lleugeres cap a la nieva patria esti- mada, missatgeres de mos posírers recorts, de mos desitgs, de mos planys; porteu a la patria y a la familia mos amors; conteu en vostre llenguatge'l meu sacrifici, la meva mort; digueu que si la sentó sois es perqué ¡a no podré defensar mes la causa de la nieva preuada térra y perqué aquesta térra nadiua que fou mon bressol, no cubrirá mos óssos quan la mort estengui sobre mi ses ales; di- gau a mos filis que la sanch d'un martre át la patria corre per llurs venes, que estiguin promptes al sacrifici, que jo vetllaré a llur costat...» Les orenetes desapareixen entre la boira y en el rostre cadavérich den Rogcr s'lii dibuixa un dols somriure: es el somriure del martre que, acabat el sacrifici, veslluma la
nova patria de la pan y de 1'imniortaNtat.
El sol s'ha colgat rera rimmensítat d'aquell llensol de sorra y la lluna s'enfila cada volta mes amunt del firmament, illuminant ab sa llum incerta y pálida aquella trísta plana en la que reposa en el descans etern el eos dei desterrat; per un instant un núvol blanch, po- santse davant de la lluna, ho deixa tot en les tenebres... Es aleshores que la patria recuil el eos den Roger ab un mantell invisible, y corona son front ab la garlanda de gloria que ha guanyat el sen patriotisme.
JOAQL'IM DE CAMÍ'S Y ARBOiX
L'apatecari d'Qmniavila
A mitg carrer^Major d'Omniavila, endosa entre dues cases gratis y molt mes noves, n'hi ha una d'estreta, antiquísima: la del senyor Bru, propietari de la mes nomenada farmacia d'aquel! poblé.
Un ínicer Ventura Bru y Figols, el segón d'aquella dinastía farmacéutica que's distíngí
sobirariament ab la composició d'un cerat maravellós pera guarir les picades d'escorsó, va assolir per aquella farmacia la reputado de que frueix avuy encara. Y així) que, desde'l sigle xvii, data ben memorable del portentos invent, cap deis successors del genial micer Ventura, ab tot y lo que s'hi lian escarrassat molts d'ells, ha sabut inventar un altre es- pecffich digne de la menorUoansa.
Pero ¿qué volen mes de la s&rt els deseen-
ifM
pigué donarll 1'inventor del famós ceral, es bcn degut al que ell ha sabut crearli absos talents, ab son tráete y ab l'acció constant de son patrio- tísme local. Perqué ¿quf sab ja l'historia positiva del cerat, ni quín deis vi- vents es capas ¡a de sos- pifar la gran antigor d'a- (¡ui-lla farmacia després de les transformacions que ha vingut sofrint?
L'avi Ramón , a les darreríes del sigle xvm, n'haviajaretirat, daltde les golfes, aquell arma- riet mes virolat que un ba#u! de momia, tot es- querdatyclivellat, yque, ab unes balanses matus- seres, un parell d'alam- bichs y un gran morter de bronze, formaven gai- dents de micer Ventura, si bas-
ta passar una estona en Ilur bo- tiga, sobre tot els diumenges al matf o bé'ls dies de mercat, pera que un hom s'escruixi de veure les corrúes de pageses que encara hi acuden en de- manda del c e r a t miraculós?
¿Volen major fortuna que la de poder sostenir encara una venda tan seguida d'aquell un- güent antiqufssim, quan, per manca d'escorsons a la comar- ca, per alió de que ab el temps tot se cambia, han descobert últimamentque'i tal cerat gua- reix tambéis talls de tota me- na y fins les nafres mes reves- ses de les carnes?
Confessem que fóra dema- en compte que don Bonifaci Bru y Cortadella, amo avuy de la botiga;esta ja ben convensut de que Tactual prestigi de sa
rebétotl'einam de la botigay labora- íori de son funda- dor. Y tnolt mes havía fet encara Tactual don Boni- faci, qui, a la mort de son pare don Felíu, cuita d'arre- conar dins la fosca rebotiga totes les restelleres de pots de pisa mes o menys barrochs y a s u b s t i t u i r l o s pels de porcellana blanca, correcta- ment cilfndrichs y d'inscripcions cas- tellanes, daurades al foch, que ocu- pen avuy les pres- tatgeries deis cos- tats, convenient- ment modernisa- des y adicionades, de mes a mes, ab un parell d'arma- riets vidrats ahont tanca'lsadminículs de cautxii, de vi- dre y de celuloide y els braguers, y
espedfichs extrangers avuy en boga. De ma- nera que, fins de lo menys vell, res serva ja, en efecte, Tactual farmacia, que pugui evocar el recort de sa" antigor, a no ser, un xich, el
• gran armari capsaler, que remata un bust bron- zejat ¿'Hipócrates entre complicáis rasgueigs de talla daurada, y el gran taulell ventrut y de potes garrelles, avuy reembarnissat y co- bert de pedra marbre.
Allí, en mitg d'aixo, arrossegant les pan- tufles, que'ls ampies pantalons ab genolleres li arriben a tapar, y lluhint, invariablement t6rt, el meteix llistó de seda que lí destaca del coll alt, matxucat y rossench, ballantli entre les solapes de Termilla y de la baldera americana decolzesllustrosos... desde les vuit del matf a mitja nit, ara comptant ab gran seny y pols les gotes medecinals que d'un flaconet deix caure a Tampolleta, ja mitg
plena d'aigua bullida, ara pesant curada- ment en les balanses de rosca alguna sal, ara macerant la pasta de les píndoles que mode:
lara després ab el dit pólser y Tíndex, y, molt mes sovint encara, garlant del fet del dia, o mostrant entusiasmat la darrera moneda anti- ga últimament adquirida, hi trobaran el don Bonifaci quasi sempre voltat deis desvagats del poblé, que han fet d'aqueüa botiga una mena de casinet barato, o del foraster arribat de nou, que hi ha sigut totseguit endossat per Tamo de la fonda en la forma següent:
— ¡Ah! ¿diu que no sab quí es el senyor Bru? ¡Prou que n'ha d'haver sentit parlar!
Pero, miri: ¿veu aquellcarrer d'amádreta?...
Enfílil. Es el carrer Major. Al número 23, a ma esquerra, hi ha una farmacia. Entrihi. Es la seva; ell li dará rahó de tot.
¡Oh! — replica'l foraster, — pero si jo,
a qui haig de veure es a l'alcalde. ¿Que pot- ser es fóra, o esta malalt?
— No, senyor; pero no lii fa res. Créguim a mi: de primer antuvi vegi al senyor Bru.
EI1 sab tot lo del poblé millor que l'alcalde, que tPthom; es el favtotum d'aquí. —
Eí foraster, ¡a tot intrigat, acaba per creure al fondista, y aixís per Omniavila no hi passa una rata que no recali a casa en Bru. Y com que aquet se paga molt d'aqueixes visites, que estima ja com un tribuí degut a sa importan- cia local, el foraster es mnlt ben rebut: si es lióme de pes, peí que tingui, y sino peí que eren don Bonifaci que ha de tindre'l descone- gut que posi els peufi a casa seva. D'aquell moment ensá, el foraster mes insignificant cobra a Omniavila, per obra y gracia delvseu apotecari, la calítat d'eminencia. Don Bonifa- ci, que no's don may vergonya de preguntar, 1'ha sotmes, primer, a llarga indagatoria, del resultat de !a qual n'ha tret, ell, seda pera bro- dar una brillant llegenda, que cuita a repetir a cada amich que entra allf, mal se despacientí y renegui per dins l'infelfs parroquia que espera la medecina com port de salvado de son malalt estimat..., y de l'advocadet n'ha fet un altre Cujacius, del metge un segón Orfila, del mes senziil banquer un segón Rothsehild.
Els envejosos del poblé suposen que aquei- xes exageracions son filies de l'immoderada vanitat que pertorba al senyor Bru, pero d'al-
tres, mes carifatius, les fan derivar no mes de la propensió ponderativa que l'amor local li dona, Perqué, com ei senyor Bru, no lii ha pas qui tant estimi Omniavila. Tots els foras- ters li han notat; tots vos ho contaran ab la rialleta ais llabis. Pera el! nó hi ha aire, ni aigua, ni pa, ni llet, ni verdures, ni carn com les d'Omniavila; sa iglesia major val la cate- dral mes superba; la plassa fa ben bé vores a la de Catalunya, que es la mes gran que ell ha vist; la Casa de la Vila es tot un tresor d'arquitectura civil; el sarcófach del caballer, empotrat a Valtar del Santíssim, es model d'arco-solis del xiv; el retaule de Sant Esteve la continua corcor del consabut angles. Y no parlem de l'esperit emprenedor, de l'inteü- gencía, probitat, formalítat y ardidesa que don Bonifaci atríbueix a tots sos convehins ais de cap mes vila comparables.
Pera'! pobre lióme, alió es el Paradís, y ell se desviu per amillorarlo encara, donantli de sí tot lo que pugui darli, Ja no sois ab les diti- rámbiques lloanses que fan somriure a l'ev trany, sino posanthi tot l'esfors y voluntat personáis que Deu li permet posarhi. Que'l critiquin, que'l combatin, que'! motegin de cacich els negatius de sempre y de tot arreu, e!l no desamparará may TOinníavila de sos amors. Sostingut pels neutres y positivistes, que allí son els mé"s y que se'l miren com Pro- videncia del poblé perque'ls descansa, ell no entregara may la vila a rambició deis quatre po- litiquets d'ofici que li ro- seguen els óssos; segui- rá sempre posant en joch ['influencia conquerida ab el sen tráete espan- siu y flns si's vol adula- dor, pera darli els alcal- des, rectors, diputáis y julges que ell estima con- venients; y, tant com pi:- gui, ell presidirá'! casino principal y el coro, du- ra'! pendo a la professó, dirigira'l setmanari La Comarca, organisará to- tes les festes populars, rebrá'ls generáis y bis- bes, v en totes les re- cepcions, actes y ápats
uficials, sera, mes que'l tneleix alcalde, el ver forsa positiva d'aquell poblé y perqué ja es representan! y portaveudesa preuada Omnia- prou sabut que, en térra de ccgos, el borni vila. Y ha d'ésser aixf forsosament, perqué, es rey.
política y sociaiment, el senyor Bru es Túnica NAKCÍS OI.U;K
ñ una mlniaiura
a!'
de i
Vos
q u e
ó», de mimdi artiga feisó,
rltmichs mov
ique devent
era hermús v a d e l s a r e í
malt
lil i
1VÚ5
i b e l l e s i ss eleiíantes, itsydellcal perfil.
Bamnisdeplacldeaa
aalt,bi i plaent
inplantfltyfornit;
Vos qui deven'guiirdar IGB lletre ocullea a un calalx d'uo segrete (que us servirán bentoat per vos
oblidades
¡a vell
re amor novell),
ydiuen
cont
A vú
cobe
es d antes
equa
s, enf(, q
r t a p í a
de joy 11, ] o h
b l a
ells, SÉ
n?d
o r n
a^ant avaen
ugavc e flora des
e g l
e s ] a m sdeca
el pnrt
tabeo a alexa
aprop del brollador, oculta en e! fard A vús, donchs, que viviu al mítg de gi y teniu l'eaperit de passades grandes
¡a flecto mon genoll y us dich una or.
perqué no despertéu dola somnis d'au
Motes del meu carnet
Res h¡ ha mes feréstech, terrible, irreflexiu, crudel, que'l crit de. l'egofsme quan aquet surt del fons de nostre instint de conservado.
Es estrident, imperios, comminatiu ai recla- mar pera ell sol tota la nostra atenció, totes les nostres activitats... Després podran el rahonatnent, l'amor, la pietat, ferio callar y empresonarlo altre cop al fons de la bestia d'ahont ha sortit, pero la seva veu aspra ha ferit ais qui el sentiren en boca d'una persona, incapassa, potser, de convertir en acte lo que acaba de dir. Y aquet mal que'ns produeix
está en rahó directa de Taféete que sentim per ella, ja que, a pesar nes- tre, ens ha fet dubíar de 11 se\abondat.
Pera que facetó tin-
^111 lloch, cal que l'indi-
\ iduu cregui amenassada senosament la seva exis- tencia. Llavors s( que, en els mes deis casos, l'egofsme impera com amo absolut y passa per sobre de tot en l'afolla- ment produhit per la por, inhibint el raciocini per complet y amordassant ais sentitnents... Es la bestia humana que accio- na y s'agita. Per sórt aqüestes ocasions son ra- res; cal un incendi, una
¡nondació, una guerra, pera veuren exemples granats; els que'ns ofe- reix la vida.corrent no ho son tant. ¿Quí no ha ob- servat, poso per cas, l'egofsme deis malalts?
¿Quf no ha tingut de so- frir les impertinencies llurs?
Aix6 pensava 1'altre dia al sortirde visitar a una neurasténica, una viuda de la nostra bur- gesia, jove y elegant, al recordar la frase que en protesta de les segu- ritats per midonades delalenítut del sen mal, havia ella dit irreflexivament davant de la seva filia, xamosa criatura d'uns set a vuit anys.
«Vosté, doctor, prou vol tranquiüsarme, pero jo'm sentó molt malament, créguim, y'm temo que al millor dia, tot dihentme que no es res, en un d'aquets atachs m'hi quedaré,
¡ja lio veura!...» La nena, al sentir aixó, s'ha- via anat posant seriosa y ab els uils molt oberts, sense parpellejar, ens anava mirant a ,1a seva mare y a mi alternativament.
— Vosté díu que no'm puch morir — se- guia la malalta. — Es que no ho voldria pas,
¿sab?.., ¡Y'n tinch una por!..,
— Ho comprendí: vosté es mare y, natural- ment, al pensar en el perviudre de la seva nena...
— ¡No, no.,, es per mi que tinch por, 110 per ella! — digné interrompentme,
Cru, sense eufemismes, era l'egoísme ins- tintiu que s'afirmava en una frase dita en l'irreílexió de 1'espahordiment... La nena aquella's va posar a plorar. ¿Per qué plorava?
¿Era per la visió de la seva mare morta, per
la de! sen propi abandó o perqué confosa- ment veya en la si:va mamita un egoísme que no sospitava y que li feya mal?... Si de- cás era un egofsme'l demostrat ab aquella frase, que si l'ocasió arribava d'haverse de posar en lluita ab el sentiment de maternitat, fóra vensut per aquet probablement.
Jo esperava que la senyora aquella al adonarse de les llágrimes de la nena se la menjarla a petons. No fou aixfs, sino que li
