UN BALLO IN MASCHERA

Passeig deGrada41 EL REGULADORBAGUÉS Sant Pau, 6

Telèfons216 0173-216 0174 Rambla de lesFlors, lOS/Corme, 1 Telèfons 3F32 46-31857 37 08007^{Barcelona Telèfon}31719⁷⁴ 08001Bacelona

08002Bacelona

GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1987/88

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya

Ajuntament de ^Barcelona

Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona

i

Societat del Gran Teatre del Liceu

UN BALLO IN MASCHERA

òpera

^en tres actes (Versió en dos actes) Música de Giuseppe Verdi

Llibret d'Antonio Somma

t

Funció de Gala

Dijous, 21 de gener 1988, 21 h., funció num. 37, torn B Diumenge, 24de^gener 1988, 17 h., funció núm. 38, tornT Dimecres, 27 de gener 1988, 21 h., funció núm. 39, torn A Divendres, 29 de gener 1988, 21 h., funció núm. 40, torn C

Martini Dry

el Seco _que más invita

KJ4rt1SJ¡

Mirtn MÜH

•irv ÍtMk'Muh;

UN BALLO IN MASCHERA

Riccardo Renato Amelia Ulrica Oscar Silvano Samuel Tom Unjutge Un criat d'Amelia

Dennis O'Neill Joan Pons Margaret Price

Fiorenza Cossotto Mf Angeles Peters Francisco Vails Ivo Vinco Stefano Palatchi Jesús Castillón Antoni Lluch

Director d'orquestra

Directors delcor

Director d'escena

Escenògraf Disseny de llums Adjunt ala direcció d'orquestra Adjunt a ladirecció del cor Adjunt ala direcció

d'escena

Adjunt d'escenografia Adjunt al disseny de llums

Nova producció del Realització dels decorats Realització del vestuari Violí concertino Perruqueria Sabateria

Uwe Mund Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Mario Gas Marcelo Grande Mario Gas Mark Gibson Miquel Ortega Félix Rotaeta

Carlos J. Mendes Faisca Carles Valero

ran Teatre del Liceu Germans Salvadó Peris Hermanos Josep M? Alpiste

Damaret Valldeperas

ORQUESTRA

SIMFÒNICA

1

COR

DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Contingut argumentai Acte I

Quadreprimer:Soma casa del Governador de Boston; de bon matí, diputats,gentilhomes imembres del pobleesperen que el ComteRiccardo es desvetlli_per tal de desitjar-li bon dia.

Ja de bellantuvi,ungrupdeconspiradors, presidits^perSamuel

iTom, esmostrendisposats avenjar els particulars ultratges.

Espresentael Comtepreceditd'Oscari dóna ^unaullada^ala

llista de convidats al ball de màscares, ofert perell al poble;

en descobrir entre els noms el de l'estimada Amelia ^—ara esposadel seuconseller Renato—,elComteRiccardo^esdeixa

endurpersentiments dolços («La rivedrai nell'estasi»), ^men¬

tre els acompanyants tornen a dividir-se entre els que lloen l'actitud delgovernador i elsquela menyspreen. Desobte fa

actedepresència Renato; lasevaarribada torbaelComte,que tem que el seu amor no es descobreixi, però el fidel Renato

ve aposarelseu senyorsobre avís d'unpossible complotcontra lasevapersona,però el Comtenovol^pararatencióaaquesta

mènade _rumors, convençut que l'amor del seu poble el sal¬

varà. Finalmentespresentael magistraten cap, amb^unaordre

dedetenciócontrauna fetillera que, a parer seu, trasbalsa la població amb els seus auguris; el Comte, tanmateix, no

vol

prendreunadecisió finsque no hagiconegut aquesta estranya figura i ^proposa als presents d'anar-hi tots.

Quadresegon: Com erapreceptiu, el marc es torna

tenebrós

i el flux sonor tens; Ulrica, rodejada del poble amatent, ha

entrat en èxtasi i pronuncia la bonaventura a unaparella de jovencells; arriba Riccardo i elseuseguici, vestits demanera que no siguinreconeguts; llursorpresaés majúsculaen veure amb quin delit el poblesegueix les prediccions d'Ulrica: ara és Silvano, un mariner llarg tempsal servei del Comte i que maino haestatrecompensatperaixò; Ulrica li prediuun

ràpid

ascensiunafortunainesperada icom queRiccardo ésa prop seu, escuidaproudeposar-li^alabutxacaunaordre d'ascens

i unamoneda d'or; totsaclamen la clarividència de la bruixa

i el sobtat èxit de Silvano.

Un criat d'Amelia fa saberaUlricaquelavol consultarasoles;

tots són pregats de sortir de la sala, però

Riccardo cuita

a amagar-se per tal d'assistir^al'entrevista de

la bruixa amb la

sevaestimada. Aquestasuplica^aUlricaque

l'ajudi

a arrencar-

se del cor un antic amor que no la deixa viure;

l'emocionat

Comte es promet que no deixarà Amelia sola ^enel moment d'anar abuscar les herbes queserviranperresoldre elseu pro¬

blema.

Finalment, la gent entra una altra vegada al ^cau de la feti- llera; ésl'hora de Riccardo; aquest dóna la mà aUlrica^per

tal que la bruixali predigui el futur, però un cop aquestali

hatocatlamà, la refusa cuita-corrents; Riccardo exigeix saber la veritat i, després de fer-se pregar molt, Ulrica li anuncia

la mort imminent, i no pas al camp de l'honor sinó per mà d'amic, la primera màqueli sigui oferta; Riccardo i els seus acompanyants, ambl'excepció de Samuel i Tom, esrifen de

la predicció dela bruixa, sobretot quan aquell qui primer li

dóna la mà és el fidel Renato, el mésgran amic del Comte.

L'acte acaba amb laglorificaciódel ComteRiccardo^perpart de^totselspresents,enespecial d'Ulrica^{per no}haverestatcas¬

tigada i de Silvano per haver rebut tan sobtats obsequis.

Acte II

Ens trobemaraal tenebrós indreton sesolajusticiar elsassas¬

sins, als afores de Boston; Amelia, tremolosa, s'hi ha dirigit

per tal derecollir l'herba ^quel'ha d'ajudar ^apurificar el ^seu

amor; Riccardo l'ha seguida de prop pertal de protegir-la i, alhora, poderparlar-li. Amelia expressa enelseucantels con¬

tradictoris sentiments quel'angoixen;unsobresalt de la dama fa sortir delseuamagatall Riccardo, quevol saber l'abast dels sentiments de la sevaestimada; Amelia pregael Comte que l'ajudia serfidel alseuespòs Renato, peraltra banda, el seu millor amic. Riccardo està disposatafer-ho, peròprimervol saber si Ameliaencaral'estima; l'escena acaba ambunencès duo d'amoren el transcurs del qual es manifesten llur inex- tingible amor.

Apareix aleshores Renato, que cerca Riccardo per tal de protegir-lo de la conspiracióques'ha ordit. El Comteesdeixa convèncerpel seu fidel amic i canvia la^sevacapa amb la de Renato, ala vegadaquesuplica quetingui abéacompanyar ladona, coberta per unvel quela mantéen l'anonimat, fins

ales portes de la ciutat. La proximitat dels conjurats desen¬

cadena el final de l'acte: Riccardofuig^{per una}bandamentre Renato, disposatacomplir els desigs del Comte, intentaacom¬

panyar la dama fins a la ciutat; de sobte apareixen Samuel

i Tomi, totcreient-se davant del Comte, l'escometen. Enveure

perillar elseu espòs, Amelia intervéenla lluita, i deixa caure

REVEIII lOh ^ CASINOS

CRAN _CENA

BAILE

T->l QO OOO OZ ¿¿

CASINO LLORET DE MAR

CaòmoCadtellòeUralaòa

Tel.972-36 65 12 Tel.972-53 81 25

elseuvel; totsquedensorpresos, Renato

el primer,

per

haver

arriscat la sevavida per un amic que, a parer seu, l'estava

traint. Enel clímax final, i davant ladesesperació de^la noia,

Renato sol·licita una entrevistaamb els conspiradors ^pertal de sumar-se a la seva temptativa.

Acte III

Quadre primer: Soma casa

de Renato; el desesperat espòs

ame¬

naça la seva esposa amb la ^{mort per}

la infidelitat de què és

culpable; Amelia, convençudaque

morirà, demana al

seu

espòs

que li permeti almenys

acomiadar-se del

seu

fillet,

cosa que acceptaRenato;un copharestat

sol,

aquest

increpa Riccardo,

el veritable culpable detot, el queli ha pres

el

seu amor

i li

ha impedit la pau i la felicitat

conjugals.

AraespresentenSamuel i^Tom; Renato els

descobreix la

seva conspiració, ^quevanament

intenten dissimular, i els

proposa d'afegir-s'hi, cosa queels sobta especialment. Per

tal

que

el

creguin, Renatoofereix la vida

del

seu

fill

com a penyora,

però

aracaldrà saber qui delstresserà la mà

colpidora, perquè

tots

tres tenenproumotius. A falta

d'un altre sistema, decideixen

posar trespapers en una urna;

arriba aleshores Amelia i

anun¬

cia lapresència d'Oscar; Renato

obliga la

seva esposa atreure

un paper: serà el mateix Renato

l'encarregat de donar

mort al Comte. Aleshores entra Oscar i convida Renatoi la seva esposaal ball de màscares;

els conspiradors hi

veuen

el

moment

mésapropiatper aacomplir els seus

propòsits. El quadre acaba

en unbatibulldesentimentsenfrontats, els d'alegria d'Oscar iRenato, permotiusdiferents, i els de

desesperació d'Amelia

per lamort imminent del Comte, a

la qual ella haurà contri¬

buït tan directament.

Quadresegon:

Riccardo, doblegat el

seu amor

pel sentiment

denoblesa, ha deciditqueRenatoi Amelia surtincap a

Angla¬

terra, per tal que la ^pau torni al cor de tots; mentre

signa

l'ordre, sospira per reveure la seva

estimada

al

bell mig del

ball demàscares, encaraquepressentquealgunacosapot suc¬

ceir.Oscar,efectivament, espresentaambunanotad'una

des¬

coneguda damaque posa en

prevenció el Comte d'un intent

d'assassinat al bellmig del brogit del ball, però el seu

honor

i elsecretdesig dereveureAmelia el

decideix

a

presentar-s'hi.

Al gran saló tot és alegria. Samuel, Tom

i

Renato

vigilen

mentre Oscar, enjogassat, es diverteix

descobrint màscares;

SUPER

BETA

Ahora también el vídeo se escucha, ⁹⁵⁰ _SONY, ^{HF de codo sobre el Beta HI-FI de los} hacen historia.

^un

^{super que}

^Vea,

^VIDOSA. Dónde i ^{escuche esta maravilla en} mejor

DISTRIBUIDOR

OFICIAL

SONY Balines,

341-343

08006

Barcelona

tanmateix, esnega adescobriraRenato

la

màscara

del

Comte;

davant lainsistència del fidelamic, Oscar acabaindicant-lisota quinadisfressa^es belluga el Comte

Riccardo;

aquest

ha des¬

cobert Amelia i facasomís delstemors de laseva estimada,

totconfiant-li _quel'endemà partiràcap a

Anglaterra

en com¬

panyiadel ^seuespòs; mentrees diuen

el darrer adéu, Renato

s'acosta al Comte il'apunyala. Totsrodegenarael

moribund,

elqual, fentun darrer

esforç,

assegura

la innocència d'Ame-

lia i lliuraa Renatol'ordrequel'allibera detota

culpa. Final¬

ment,el Comtemordavantl'astorament general i la

desespe¬

ració detots els que l'estimaven.

F. Pérez Cobrero, 4 Te!. 20133 00 Barcelona-08021 (¡unto TuróPorkl

«Ebben, si, t'amo»: Verdi o el triomf de la paraula intensa Són moltes lesraons perles quals Verdies vasentir immedia¬

tamentsubjugat peltextde Gustave IIIqueScribe havia redac¬

tatl'any 1832 sobre els desventurats Gustave, Amelia i Anc- karstrôm, convertits més tard, per raons prou conegudes,en elsjaseus Riccardo, Amelia i Renato quelamàgia delteatre

ens permet ara reviure.

1. Era un text apassionat sobre un amor desesperat ^{a causa}

de lasevaimpossibilitat social, enel qual cada increment de

grau depassió ^{provoca un}augment de la pròpia desgràcia i

tancaprogressivament les sortides. Amor-desig i amor-dolor

en unaespiral de contradiccions creixent finsala destrucció:

«respiro el perillós verí de l'amor i, malgrattot, jo mateixa m'hientrego», «com a amic fidel hauria de fugir, ^peròfugir lluny d'ella seria morir», «t'estimoencontra de mi mateix i anhelo aquest turment».

2. Erauntextsummamenthàbil,_quant ala penetració psico¬

lògica de les situacions i delspersonatges. Pelquefaalessitua¬

cions, Scribe dosificava iaccentuava ala perfecció els «cres- cendi» dramàtics a través dels seus elements psicològics. Un exemple, entremolts, és elmoment enquè Anckarstròmame¬

naçaHorn iWaiting(els posteriorsTomiSamuel)pertalque frenin l'intentd'averiguar la identitat de la damaques'oculta

sotaunvel. Waitingcontesta: «aixòequivaladoblegarel desig

de lesmevesmirades ansioses; aquest és l'efecteque em pro¬

dueix semprel'amenaça». Observaciópsicològicaquefa pujar

en molts graus el termòmetre de la tensió dramàtica.

Pel quefaalapotentcaptaciópsicològica dels sentiments dels personatges, les acotacions escèniques de Scribe sobregestos i expressions són reveladores. Mantenint-nos en la mateixa situacióanterior, Amelia,en veure comrodegen elseuespòs,

«s'oblida detot» i, cridant, corre vers ells;en caure-li el vel, apareix «el seupàl·lidrostreil·luminat per la llum rogencade

les torxes», i Anckarstròmque, «feritper un raig», la reco¬

neix, «lentament,comsortint d'un somni», comença adesit¬

jar ^que «L'infern en fúria fermenti en el seu cor»; a conti¬

nuació se l'emporta a casa «prenent-la amb força», mentre ella «no té quasi forces ^per seguir-lo».

3. Eraun text teatralment eficaç pel que fa ala distribució escènica dels personatges i els objectes i, sobretot, pel quefa

a la complexitat de plans superposats en una mateixa situa¬

ció. Per exemple, després del brusc assassinat de Gustave

MARCAMOS LA PAUTA

ï»R

Porque abriendo caminos

creamos

piezas

maestras en su

género.

Creamos

seguridad.

Diagonal, 431 bis

-

08036 Barcelona

I autoTüWs'.®-^-

Comprarafen

¿g clènlesmejor atendidos.

EXPOSICION VVENT^S■.

Ronda General Milre.2«'^

Tel•2119258 08023 BARCELONA Travesera de Gracia. 56 Tel•20957 99

q8¿06BARCELONA venta XSERVICIO-.

CalleEscipión.24-32 Tel.:2119208 Tèlex: 50805 AU JU-E 08023 BARCELONA

durant el ball, Scribe anota: «A les sales on no ha arribat

encara la notícia segueix ressonant el ^sollunyà i alegre dels instruments, mentre que, davant de l'escena, l'orquestra fa

rodar en «crescendo» un soroll sord, lúgubre i fúnebre».

4.Era, finalment,untextimmergit de pleenl'estètica romàn¬

tica, de la qual feia derivar ^gran part del seu efectisme tea¬

tral, Romanticisme«negre», profundament pessimista, ^pre¬

sententemestals com lapredicció de la bruixa, elgest fatal d'Anckarstròm que ofereix ingènuament la mà al seu amic, l'espantósparatgeal qual Amelia ha d'anarenplenamitjanit sinistra, el cruel joc d'atzaren el qual la mà d'Amelia haurà

de decidir l'executor de l'assassinat(escenaqueVerdiesveurà obligat a suprimir), o el malentès fatal sobre el qual reposa el furor venjatiu d'Anckarstròm.

Verdivacaptar moltaviat, davant d'aquest text,la possibili¬

tatd'un llibret benarticulat, tensi vibrantpercompondre-hi lamúsicafluida, vigorosa, íntimai arravatadaquedesitjava.

Fou ell mateix qui va lliurar el text francès aSomma. Molt aviat,apartirde laprimeraentregaqueli fa el llibretista, s'ins¬

tauraentreambdósunallargacorrespondència^enla qualVerdi força, insisteix, recomana i exigeix sense parar, a la ^recerca

d'untextperfecteperal dramamusical^queintueix i^quecreix

diarera dia. Vol que, tantels sentiments comla gradació de l'acció, siguin versemblants i intensos,^sensepalla inútil. A la

fase de maduresa creadoraenlaqualestroba, volassolir^una

unitat indissociable entremúsicaitext. Peraixò necessitaun

llibret estructurat, sense fissures ni febleses.

I així,en unatascaprogressiva de co-autoria deltext, poten¬

ciarà encara més lasolidesa dels caràcters de Scribei, sobre¬

tot,la de les situacions. Posseïtperunafúriaexaltada, escriurà

a Somma: «Des deStregamía fins^atitradî^nohi haproudra¬

matisme; admeto que en els seus versos es diu tot el ^que cal

dirperò les paraulesnotenenvida...» Més tard, «el duoentre Gustavo i Amelia és bellíssim, admirable, s'hi troba tota la

calor i el desordre del'autènticapassió. Això és elquejo hauria volgut trobarenla precedentària d'Amelia^{per a}poder-m'hi entusiasmar; (...) els trios^no tenen foc, agitació, desordre...

cal trobar quelcom de diferent, canviant la mètrica d'acord

amb les idees:quelcomquehagués recolzat el mateix

diable».

O bé: «les escenesquesegueixen ^ala caiguda del vel d'Ame¬

lia són poc concises i massa lentes. Cal ^quel'acció es

preci¬

piti, avançar ràpidament. L'escena ésmassallarga i es con¬

verteix en freda», «les paraules essencials no estan prou

OTOÑO-INVIERNO

87 88

ressaltades», «l'escena d'Anckrstròm amb els conspiradors necessitaun ritme mésveloç. Condensi-la (...)eneltext fran¬

cès, l'escena del sorteig enquè Ameliaextreuel nom del seu

espòs és bellísima i terrible; els versos que vostè m'envia no m'han afectatigual(...) el llenguatge és fluix i elgran moment passa desapercebut».

Verdi intueix allàon rau —o no—l'eficàcia dramàtica basada

enel vigor i la sinceritat. Domina les lleis delscontrastospsi¬

cològics, de la dosificació i alteració progressiva obrusca dels ritmes escènics, de la superació simultània de plans diversos i de l'essencialitat de les paraules fonamentals. Sapquan aques¬

tes són mancades de nervi o quan fereixen con una urpada, quan un ritmeavançaambmassarapidesao ambmassalen¬

titud. És_{capaç, en}definitiva, de planificarl'arquitectura^gene¬

ral articulant «in crescendo» lesescenesdes delseumateix inte¬

rior creant un clima intens i trepidant, mai no relaxat, i per assolir-ho combina dosrecursos extraordinàriament podero¬

sos, que podem anomenar «moments crucials» i «paraules escèniques».

Enprimerlloc, «momentscrucials»oàlgids quefan avançar el dramaenintensitat iriquesadematisos: la súplica d'Amè¬

liaa Ulrica pertalquelaguareixi del ^mal del ^{seu cor, la pre¬}

dicció de la mortde Riccardo, la mútua i torbada confessió d'amor durant la nit, la caiguda del vel d'Amelia, el sorteig

del nom del'executor, l'extracció de la papereta per part de

la desoladaAmelia, etc... i, com aculminació i resolució de tot, l'extraordinari entreteixit temàtic i escènic del ball final,

a la vegada despreocupat, festiu, sinistre i tràgic. Moments àlgids, sovint crispats, sovint brillants, queVerdisap combi¬

nar enperfecta dosificacióamb d'altres de caràcterlíric, ^repo¬

sat,com ensuspensió,^{obé ambescenes}d'íntima complexitat

dialèctica: el triod'Amelia, Ulrica i Riccardo amagat, l'entre-

tallat «crescendo» del mésapassionat duo d'amorquetal volta mai ningúnoha escrit, la terrible i nostàlgica gran escenade Renato_sota l'impacte de la traïció de l'amic i del record de les caríciesdefinitivamentperdudes,l'escena trista iserenade Riccardo, capficat, decidintentre dubtós iconvençut

la

seva irremeiable solitut...

En segonlloc,les «paraulesescèniques»,^{que en}el seumateix vigor i expressivitatpermetend'eliminar frasessenceres oafe¬

gits innecessaris: l'impactede nulla ascondersid'Ulrica, odel

seuabismalsilenzo, lacruel fredor delsanguevuolsi, etumorral de Renato, l'efecte terrible de Vebben, presto morral de la

predicció, l'esglaiador buit produït pel mai píú d'Amclia, la càrrega d'inquietud del recargolatsarcasmede RenatoaAme¬

lia; l'innocentetuamano, l'esquinçamentdel Ah, l'hosegnato de Riccardo, la tensió creada pel decidit Non vi temo de Samuel, la por queens traspassa la solitària Amelia amb el

seuAh, mi siaggelailcore, lacondensaciódetensions final¬

mentalliberadesenelmeravellós, Ebben, si, t'amo d'Amèlia, autèntic nuclicentrífug i centrípet del drama,o la contundèn- cia escènica del col·lectiu crit final Notte d'orrorel. Paraules de Verdi, o de Somma, sovint sota la inspiració del primer,

que es claven en el cor de l'acció i la resumeixen i fan pro¬

gressar.

Aaquestesparaules dinàmiques s'uneixen altresrecursoslite¬

raris. Sovintestractad'adjectivacionsque operen alamanera d'abreviacions de granimpacte i queintensifiquen l'expressi¬

vitat. Frases com terreafronte, féconda di piacer, urna com¬

plice, vedovocor, ol'intencionadament contradictori raggiante dipallara. D'altres vegades són frases poètiques de fonda i continguda emoció, construïdes amb una puresaestilísticaque les allunya de tota mena de desbordament histèric. Així, el Qual tristezza m'assale, qual^pena, el O dolcezze perdutel ^o

speranze d'amor!... el Quante volte ho vegliato anelante, el Funesta, acerbacura, o els inspiradíssims moments que pre¬

cedeixen la grandeclaració d'amor delsegonacte: che tiresta, perduto l'amor..., che tiresta, miopoverocor..., la mia vita...

l'universoperundetto... O finisci di batieree muor, t'anienta, mio povero cor!...

Verdi, en la seva opció estètica per una música en simbiosi amb laparaula,cerca, finalment, unamètrica de les paraules

queles constitueixi en intrínsecament musicals. Així, versos curts de cinc síl·labes per ales àgils i desimboltes intervencions d'Oscar, oaspres esdrúixoles, afrettati, upupa,folgore, ingi-

vora, gemito,palpiti..., per ala violenta i inquietant invoca¬

ció d'Ulrica. Paraules cercades intencionadament pertalque la música hi brolli i hi visqui internament.

Aquest text apassionadament elaborat i la música sincera, ampla i desproveïda de retòrica que Somma va inspirar en

Verdi, semprefibrosa,espesai dúctil, constitueixenuntotinse¬

parable, de vegades fort i abraonador, d'altres íntim i subtil, sempre inquiet i complex, impregnat d'aquella veritat i aquell ardor _quedefineixen l'anhel i elsecret detotacreació verdiana.

Isidre Bravo

Imagen

y

sonido extraordinarios

HI-FI

^■

T V

^■

V I D E O

Característiques musicals

Com ocorre entotaobraqueha guanyat ^eneltemps

la

^cate¬

goria d'obra mestra, en Un

ballo in maschera coincideixen

aspectes

contradictoris

o,

si

es

vol, complementaris,

^uns,

fills

de la necessària servitud al passatdel gènere, uns

altres

pro¬

pis de l'enginy del

compositor

per anar

més enllà.

L'estructura. Enels cincquadres de

què està

composta

l'òpera

hi haunadistribucióperfectament

paral·lela, seguint els cànons

prefixats per Cimarosa,

Rossini, Bellini i Donizetti,

aquest

darrer en particular: ^{a un} preludi o apunt

orquestral breu

segueix ^un episodi

solista

(o

dos)

a

càrrec dels protagonistes

de torn; un episodi concertant

(duo, trio

o

quartet) i, final¬

ment, un quinteto unepisodi de

conjunt amb elements

con- clusius, comla«stretta».

És

tambéunaherència

donizettiana

la formaconclusiva del segonacte—recordem

el

«sextet»

de

Lucia di Lammermoor—: el descobriment de la identitat de la velada dama provoca sorpresai

neguit

en els presents,

la

qual cosapermetla

primera

part

de l'episodi, lenta,

progres¬

siva; la decisió de Renato de sumar-se

al complot dóna

pas

a un registre de sentiments violents

i venjatius, la qual

cosa permet, finalment, ^una

conclusió engrescada.

Acte I, quadre 1: Preludi ambtres temes que

reapareixeran

Cor transparent, brillant i complagut

Cavatina deRiccardo(«Larivedrai nell'es- tasi»)

Ària de Renato (Alla vita che t'arride») Arietta d'Oscar («Volta la terrea») Trio, «stretta» i cor final

quadre II:

Invocació d'Ulrica («re dell'abisso»)

Aria d'Ulrica («della città all'occaso»)

Triod'Ulrica,

Amelia

iRiccardo(«Consen- timi, o signore»)

Aria amb cor de Riccardo («Di'tu se fedele»)

Quintet de Riccardo,

Samuel i Tom, Ulrica

i Oscar

Concertant final amb^cor(«O figlio d'ln- ghilterra»)

Acte II: Preludi ^en tres episodis , vigorós, líric, agitat.

Aria d'Amelia («Madall'arido stelo»)

físl

Duode Riccardo i Amelia («Non saituche l'anima mia»)

Trio de Riccardo, Amelia i Renato («Odi

tu come fremono»)

Concertant («Ve', se di notte») Acte III, quadre I: Brevíssim apunt orquestral

Ària d'Amelia («Morrò, ma prima in grazia»)

Ària de Renato («Eri tu che macchiavi quell'anima»)

Trio de Renato, Samuel i Tom («Siam soli»)

Quartet («E chi vien?») Quintet («Oi che fulgor»)

quadre II:

Ària

de Riccardo («Ma se m'è forza») Cançó d'Oscar («saper vorreste») Duetde Ricardo iAmelia(«Ah!, perché qui!»)

Trio final ambcor(«No, no! lasciatelo!»)

La personalitat musical: Amb Un ballo in maschera, Verdi

manifesta una bona dosi de maduresaaconseguida pacient¬

ment des de laproducció de la primera època, finsa la

trilo¬

gia dels primers ^anys 50; això fa que, sobre unaestructura bastant estereotipada, aconsegueixi^{crear una}obra amb per¬

sonalitat, l'encant de laqualrau enla mestria amb què éscapaç decrearels diversosclimes, enl'orquestració,enel tractament de les veus i en la densitat del discurs. Pel que fa al primer aspecte, a Unballo podem trobar encertadament pintats

amb

tints naturalistes marcs tandiversos^comel galant delprimer quadre ^odel darrer, i el tenebrós —itan

del

gust

romàntic—

de lagruta de labrubca^ode la^casadeRenatoun copdesco¬

berta la suposadatraïció.

Pel que fa alsegonaspecte,l'orquestra de Un

ballo juga amb

els timbres i llur personalitat definida per la tradició operís¬

tica per tal de creari, si s'escau, acompanyar, els moments més sublims de l'òpera. Flautes, clarinets, ^cornanglès, arpes

o violoncels apareixen ^ensolitari sempre que poden aconse¬

guirunamajor definició dèlmoment;però el

conjunt és també

emprat amb caràcter de protagonista,

dosificat

o en

«tutti».

Un ballo in maschera és ^una òpera curiosa pel ^que fa ^a

les _veus, per la presència del personatge

d'Oscar, ambigu

escènicament, i confiata unasoprano, la qual cosafaquees necessiti un estol integrat per: tenor (Riccardo), baríton (Renato), soprano (Amelia), soprano (Oscar) i contralt (Ulrica), a més dels personatges amb menor incidencia.

Donada l'escassetat derepertori operístic de les contralts, el paperd'Ulrica, amb personalitat perfectament romàntica, sol

ser cantat per una mezzo.

Finalment, el vigor del discurs verdià palesa elcrebcentdomini dels recursos, amb la incorporació de certes influències prò¬

pies delmomentique enaltres latitudsestaven generantl'obra deWagner: unacerta tendènciaarecuperartemesja donats,

no encarael«leitmotiv», i l'intent de transcendir elsnúmeros

tancats a base d'oferir un discurs coherent icontinu, encara no deltotaconseguit. En qualsevolcas. Unballo in maschera és una òpera de l'interès de la qual parlen perfectament els

nostres afeccionats.

X.A.

>^e^rrià 1/^

&a>sw^^¿mázcáx/ el /c?c?^

Major de Sarrià, 57

Tel. 203 07 14

Pl. de Sarrià, 9 I 10 Tel. 203 04 73

08017 Barcelona

Giussepe Verdi i Un ballo in maschera

Giuseppe Verdi (Roncole di Bussetto, Parma,

1813-Milà, 1901)

és la figura indiscutiblement més popular,

sòlida i significa¬

tiva detotal'òpera italiana, ^permèrits propis iperles

circums-

tànies quelitocadeviure. Peraixò,

l'anecdotari biogràfic és

detotsconeguti apreciat, desdel frustrat ingrés al Conserva¬

tori de Milà, al casament amb Margherita Barezzi, filla del

su protector, i la posteriormort

de dona i fills

en

el

transcurs dela dècada delsquaranta, enelmomentenquè hom

sol

con¬

firmar la definitivaascendència iimplantació del romanticisme

musical i del'òperaromàntica^enparticular; aquellsanys, qua¬

lificats com a «digalera» pelcompositor perquèesveié

obli¬

gat aescriure òperes a preu

fet, foren

—en

realitat—els veri¬

tables anys de formació ^que donarien pas a l'època

de

maduresa. Sienla primera apareguerenòperes tanpopulars

i reeixidescomNabucco i Macbeth, fou amb Rigoletto, Tro-

vatore i Traviata que inicià l'imparable procés de

fixació del

gran repertori verdià.

Exaltatpelscontemporanis pelseuencert

vocal, musical i

per laseva sagaç incorporació al moviment

del «Risorgimento»,

Verdi gaudí ^envida d'unes

possibilitats creatives reservades

amolts pocs.Tanmateix,notot

fou

un

camí de

roses.

La petita

història de Un ballo in mascheraens certificaque noli ^man¬

caren preocupacions, i algunes de

calibre suficient

com per desanimar el més coratjós.

Preocupatpelrelatiu fracàs de Simon Boccanegra

i Aroldo

a

causade llibrets deficients —cosa que té molta

importància

enelcontextde l'afició operística italiana—,

Verdi intentà

no

caure més ^en aquest parany i procurà un

llibret sòlid

per a laseva novaproducció: posà els ullsen

el

Gustave

III d'Eugène

Scribe, quehavia servit ja a autors

operístics

com

Daniel F.

Auber(1833),Vincenzo Gabussi (1841)

i Saverio Mercadante

(1843).El llibret s'inspiravaen

la història real del rei Gustavo

III de Suècia, homosexual i rodejat d'intrigants,

finalment

assassinat per motius polítics. Les

circumstàncies polítiques

delmoment no erengensafavoridores d'aquestamena

de

tru¬

culències tandel gust romàntic,

perquè Itàlia

estava aconse¬

guint pacientment la

desitjada unitat i calia

no

importunar les

autoritatsestrangeres. Això suposàun

pacient treball

entre

lli-

bretista(Antonio Somma)i

compositor,

per

tal de primmirat

vers per vers, tan en el

sentit estilístic i musical,

com en

el

politic.

Tanmateix, els canvis de títol ens indiquen fins ^a quin punt elsproblemes noforenbanals: primer

s'havia de dir Gustavo

UIrediSvezia;després,pertal deno barrejar fets

reals, II duca

Ermanno; i, finalment. Una vendetta in dominó. Però heus ací

que aprincipis de^generde 1859

tingué lloc l'atemptat Orsini

contra Napoleó III, que accentuà la sensibilitat

monàrquica;

aleshores el títolesconvertíenAdeladegli Adimari. Elscanvis

de títol comportaven canvisenla localització dels fets i en el

temps, cosa que anavairritant cada copmés els autors.

Però

el canvi definitiupel títol de Unballoinmaschera, vingué

indi¬

catperl'escena delsorteig de la mà assassina que

havia d'exe¬

cutarelrei; els magnicidisestavenmassade modaper a pren¬

dre'ls com a punt de referència teatral. El trasllat fou ara a l'Amèrica puritana iala personadel Governador de Boston,

que es veurodejat d'intrigues iamors

possiblement molt allu¬

nyades de les seves veritables preocupacions.

Finalment, l'estrena tingué lloc al Teatre Apollo de ^Romael

17 de febrerde 1859. Elsprotagonistes foren Eugène Julienne- Dejean (Amelia), Pamela Sotti (Oscar), Zelinda Sbriscia (Ulrica), León Giraldoni (Renato) i GaetanoFraschini (Ric- cardo),essent ladirecció d'Emilio Angelini. El 1861 fou l'any

de l'eclosió de Un ballo in maschera:estrenadaaParís, al Théâ¬

tre des Italiens, aviat fou ben acceptada pel públic parisenc, aquell mateix públic que, encanvi, no fou capaçd'acceptar

el Tannhauserwagnerià el mateixany; esdonàtambé^aNova York, aLondres, Porto, Berlín, Sant Peterburg, Barcelona, Madrid, Palma i València.

A Madrid es donà al Teatro Real el 5de març de 1861, amb

tresdelscantantsquel'havienestrenada, Amelia,Renatoi Ric-

cardo. Quanaquest teatre foutancat, el 1925, aquestaòpera

verdiana s'hi haviarepresentatuntotal de 123vegades, la qual

cosa ensindica que estractavaja d'una òpera de repertori

habi¬

tual. En els darrers anyshareaparegutenel si de les Tempo¬

radas de

Ópera

del Teatro de la Zarzuela.

A Barcelona s'estrenà el 31 de generde 1861, pocs dies des¬

prés de l'estrena francesaipocs mesos abans de

l'incendi

que destruiria el Gran Teatre del Liceu. Aquestano haestat una delesòperes predilectesdel ^gran públic, donatqued'alesho¬

resençà s'hi harepresentatuntotal de 136vegades (la darrera

de les quals fou el 28 degenerde 1978), quantitat, si bé molt alta, agran distànica d'altres òperes verdianes de major pre¬

dicament.

Xosé Aviñoa

Winterthur seguros

Cada sonido ^es tan personal

como su interprete

ycada ^seguro debe ^ser

tan personal ^como

el asegurado.

Las

pólizas de

seguro Winterthur tienen caracteristi-

cas tan

personales

como

los propios asegurados.

Son diferentes porque

los problemas

y

las soluciones

son diferentes. Y no sólo en tamaño o en

generalidades,

sino también ^en los más

pequeños detalles.

Winterthur le ofrece solu¬

ciones de calidad

adaptadas

a cada caso.

ARMAND

BASI

Balcells,

29/31.

08024

Borcelona

Telex

986.62

M.

Uwe Mund (Director d'Orquestra)

VanéixeraVienal'any 1941. A 14anys vadonar elseu primerconcertde piano ia16començà els estudis de composició i demestredecapella. A la Universitat

deViena cursàgermàniques i música amb elsprofessors Hans Swarowsky (direcció), Hanns Jelinek(composició) i Hans Peter- mand (piano).

Als 20_anys founomenatdirector dels Petits Cantors de Viena, agrupació

ambla qual viatjà durant dosanys perEuropa i Amèrica.

Durantel 1963fou l'únicmestrerepetidor de HerbertvonKarajanal'Òpera

de Viena.Haobtingut premis de direccióaSalzburg iaNiça, i founomenat pocdesprés assistent del Festival austríac i també delFestival deBayreuth.

Lessevesactivitatsenel_campde l'òpera hanestatdiversesenelsteatresmés importants del món. Dintre el repertori operístic ha dirigit Lohengrin, Parsi¬

fal, El vaixell fantasma. Elsmestrescantaires. L'or delRin,LaWalkyria, Sieg¬

fried, Don Cario, La Gioconda, Iltrovatore, etc.Darrerament hadirigit Don PasqualeaSan Francisco i haestat presentaViena les darreres temporades 1984, 1985 i 1986.

Recordem la^sevapresènciaaBarcelonaenocasió deLaWalkyria (1983), Woz- Tjeck(1984), Der Rosenkavalier (1985) i l'estrenaaEspanya de la versióesce¬

nificada de Moses und^Aron(inauguració de la temporada 1985/86).

Desdelmes dejuliol de 1987, és Directormusical del'Orquestra del Gran Teatre delLiceu,pertresanys. En la temporada actual dirigirà diverses òpe¬

res iconcerts.

. Romano Gandolfi (Director del Cor)

Esdiplomàencomposició i piano al Con-

y servatori deParma i des del 1983 és direc-

■' tor del Cor i consultor artístic al Gran Teatre del Liceu.

Del ¹⁹⁷¹ al 1983 haviaestatdirector del

' Teatrede la Scala de Milàon paral·le-

' ■ • lamentdesenvolupàunaimportant acti- vitatcom adirector d'orquestra.

Hadirigit òperes iconcertssimfònicsala Scala deMilà, Madrid,BuenosAires, als EUA i als principalsteatresitalians: Roma, Nàpols, Bolonya i Trieste.

Haenregistratperla firma DECCA laPetite Messe Solennelle de Rossiniamb Freni, Valentini-Terrani, Pavarotti, Raimondi, i Cor de Camarade la Scala i_perla FONIT CETRA els Corsromàntics i 12 Lieder de Schubert ambPopp, Palacio, Cor deCambra i instrumentistes de la Scala.

Vittorio Sicuri (Director del Cor) Inicià els seusestudis musicals aParma iaMilà.L'any 1975 entràaformarpart de la Scala deMilà, onduranttresanys exercí la^sevaactivitatcom amestrecol- laborador, treballant també ambelsmes¬

tresregistes Strehler, Zeffirelli, De Filip-

po, Ponnelle, Ronconi,etc. L'any 1977 començàacol·laborar amb Romano Gan- dolfi, primercom aajudant enlatascademestredel Corde la Scala, i des¬

préscom amestredecor.Ha preparat estrenesmundials d'òperes modernes (entreles quals DonnerstagausLicht de Stockhausen)i ha dirigitendiverses

ocasions elCóraleScaligero. Des de la temporada 1982-83comparteix junta¬

mentamb Romano Gandolfi laresponsabilitat del Cor del Gran Teatredel Liceu, que l'any 1986 aconseguí un granèxitenla seva primera sortida a l'estranger(II Corsaroa Nîmes).

MarioGas (Director d'Escena)

VanéixeraMontevideo(Uruguai) el 5 de febrer de 1947 —sotaelsigned'Aquari estival—arrand'una«tournée»perAmè¬

ricadel Sud delsseuspares:Manuel Gas, baixd'òpera i sarsuela iactorcinemato¬

gràfic i Anna Cabré, ballarina declàssico- espanyol.

Actori director. Formatenelsteatresuni¬

versitaris i independents delsanys60, ha muntatmés detrenta espectacles (drama, òpera, sarsuela, music-hall) i haactuatamés dequaranta.Ha parti¬

cipat ennombrosos espaisdramàtics de televisió. També harealitzat treballs

de crític teatral adiversespublicacions. S'ha dedicataladocència (interpre¬

tació) i haestatgestor-animador (GREC-76, SalóDiana,TeatreCondal). Ha dirigit diversoscurts metratgesiunmigmetratge(Tango)i habitualmentdiri¬

geix i actuaen doblatges depel·lícules.

Haestatguardonat amb diversos premiscom aactori director,entreels quals

el Premi Nacional 1986pel^seumuntatgede LaRonda d'Arthur Schnitzler, producció del Centre Dramàtic de laGeneralitat de Catalunya. Fouiniciador

dels ciclesoperísticsalescampanyesmunicipals del TeatreGrec, i hi ha diri¬

git IItrovalore,//barbiere di Siviglia, MadamaButterfly, L'elisir d'amore, II

turcoinItalia, aixícomLatraviata (Palma deMallorca), II campanello di notte (Festival d'òpera de Cuenca).

Els seus últims treballs han estat: Com aactor: Doña RositaoEt lenguaje de lasflores (1980-82, dir.: Jorge Lavelli),Medea (1982, dir.: LluísPasqual),

Maria Rosa(1983, dir.: John Strasberg),Delirios deamor(film, 1984, dir.:

Félix Rotaeta), Pel davant ipel darrera (1985, dir.: Alexander Herold), La

Ronda(1986-87), El placer dematar(film, 1987),Al acecho (film, 1987); i

com adirector:L'òpera detresrals de B. Brecht (CentreDramàtic 1984),Salomé

d'Oscar Wilde(Companyia Núria Espert 1985), LaRonda d'ArthurSchmitzler (Centre Dramàtic 1986, Teatre Condal 1986-87), Ai, doctor, quina neurosi!

de Joe Orton (Teatre Condal 1987), etc.Aquestés elseuprimer treball^per

alGran Teatredel Liceu.

Marcelo Grande (EscenògraO

t

Marcelo Grande és llicenciat en Belles Arts perla facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i ha realitzat nombroses exposicions a Europa i als Estats Units. Darrerament ha dedicat part de lasevaatenciócom acreadoralmón de lesescenografies deteatre,per exem¬

pleenespectaclescom Tripijoc-joc-trip, Travessadeserts, Enrique IV, L'òpera detresrals.La ronda i Ondina.També haintervingutenespectacles d'òperacomII barbiere di Siviglia, MadamaBut¬

terfly,Latraviata.Ilturcoin Italia iL'elisir d'amore. La^sevadarreraproduc¬

ció, d'ungranèxit, haestatl'escenografia del filmLauraala ciutat delsSants.

Dennis O'Neill(Tenor: Riccardo) DennisO'Neillnasqué al País de Gal·les

ivaestudiar amb Frederic CoxaLondres i amb Campogalliani i Ricci a Itàlia.

Mantéunestret contacteamb el Covent Garden de Londresonhacantatdiver¬

sos papers protagonistes, tals com el Rodolfo de Labohème, elDuc deRlgo- letto, Pinkerton de MadamaButterfly, Edgardo deLucia diLammermoor,etc.Perl'any 1989 té previst intervenir-hi

enel Don Carlo. Al^seupais hacantattambéal'ÒperaNacional deGal·les, l'ÒperaEscocesa, l'Opera Nacional Anglesa i^aGlyndebourne. Féuel debut alMetropolitan Opera House deNova York el1987,cantantLa bohème. Aixi mateix, ha intervingutenles temporades d'òpera de Viena, Berlin, Brussel·les, Hamburg, Paris i Barcelona.Dennis O'Neillmenatambéunacarreraactiva

com aconcertista,queenclou el Requiem de Verdi aisPromenadeConcerts,

per ala BBC, al Royal Festival Hall, etc.Lasevaintervenció ala televisió durant l'estiu de 1987,enelprograma«Dennis O'Neill»haaconseguituna nombrosissimaaudiència. Enel futur té previst intervenirenla temporada del«Met»,enEugene OneguinaMadrid,enMefistofeleaZuric,sotala direcció de Nello Santi ienLadamnation de Faust de BerliozaParis. Al Liceuha cantat duesrepresentacionsdeLa traviata amb Edita Gruberová, el 1986.

Joan Pons (Baríton; Renato)

NascutaMenorca, Joan Pons inicià la

sevacarrera alcor del Gran Teatre del Liceu, ien paperssolistes decertrelleu,

com a baix; el 1977 decidí canviar al repertori de baríton.El 7 de desembre de 1980inaugurà la temporada de la Scala de Milàcom aprotagonista de Falstaff, dirigit escènicamentperGiorgio Strehler;

aixòsignificà lasevadefinitiva consagracióenel món deles estrellesd'òpera.