RAFAEL BEAET

lUOMOOltAFlKii irAKT (pintura)

RAFAEL BEAET

Per

J. M.

LÓPEZ-PICÓ

34 reproduccions de pintures i dibuixos

K

í'

1 Benet

Silenciós demena,estimo,amb singularafecte,aquests homeseixutsdeparaules itreballatsperdins pel combat

dels dos_grans focs vitals, que són l'entusiasme ila joia,

enelsquals no totes les companyies, ni, de lluny,totes lescamaraderies, saben abrandar-se.

Company d'En Benet, ia estones camarades, amb

unaconvivènciaespaiadaoimmediata i exigent, amb la

mateixanaturalitat, tincd'ell la segura coneixença que

7

me'lfaestimari me'l situa^en ellloc _que li escau entre els amics, (no vull dir elsabellits de l'amistat), lligat a les obres conjuntesi compromèsenles mateixes bregues espiritualsquesón lanostrajustificació.

Lacamaraderia de les joventutscatalanes d'avui ^no pateix les deixalles dels blasmes i de la enraonia de les horesperdudesperquè es nodreix delcontacted'activitat i tambéperquè l'esplaino li arribasinóa les darreries de lajornadaquantots,l'unal'altre podem demanar:^—Què

has fetavui?—1lanostraresposta pot adverar ^una mica més dedesignostrat, sienconeixem millor les arrelsi el nostresilenci _comença d'ésserla disciplina del ^cor que les aventures mentals i sentimentalsespaiaveni n'esbar¬

gien les forces.

Aquest ésl'interèsvital de Rafael Benet. De bella arribada^al'aplecdels amics, portaal rostre la gravetat professional de l'bome responsable davant dels altres homes. S'asseu, unamicaadesgrat, com si encara noli fos^un _guanyel repòs; fulleja els llibres dels companys, i, secament, obliga la resposta:—Què és això?—o bé:

— Què diu aquesta fulla?^—, com si cerqués la superior coordinació de la banalitat del moment amb l'intenció delqui hagi comprat el llibre ^o amb l'utilitat del crit volander damunt lapàgina del diari ^o amb la compli¬

citat de lapresènciajornalera de totsque no és un cos¬

tum sinó un desig de coordinació.

8

Altres vegadescalla sorrudament, calla inequívoca¬

ment, calla activament, diríem, i entreelseu silenci i

la

seva avidesadels dies de cercadora presència no hi ha

salts nisotracs ni inhibicions perquè tampoc no és la

callada gravetat un costum sinó ^un desig,

el mateix

desig decoordinació.

Si ésdesig, és activitat.Així totshavem

fet la

segona educació. Així En

Rafael Benet, pintor de

naixença, esfa conèixerperaquestsenyal humà

dels

trestemps; perlaeducacióvivaque

fa possible la troballa

dels companys els qualsno s'han decomptarper a

saber

quantssón nis'han de nomenar

abans de l'estreta de

mansper talcom totsellsserven

fidelitat al

queels cridava: estructura,

ordinació, objectivisme.

Lapersonalitatessencial de

Rafael

s'explica

perlatriple advocaciójust al puntque

deixa d'ésser

mitologia eruditaper convertir-seen

substància

substànciad'estament, gosaríem dir,guanyadoradetotes

lesjerarquiesdels mestratgesde

l'Art Major i

de

totes les sabors delsoficis quedefineixen elpoble.

Arribem a definir En Benet artista amb un gran respecteperquèabans hempogutsaludar

En Benet home

ambaquesta lleialtat: —Va de veres!—com entre poetes

definíem d'una manerasemblant EnJoanAlcover i entre teoritzadors dela literaturafaríem lapartbona als dialo- gadors comPaulClaudel ^{i Jacques}

Rivière, .4 ^la

de

9

Dieu, delsquals primerquela troballa del ritme nou o de la_prosa serena endevinem la fesomia d'homes de

veres.

Aquiifora d'aqui hi ha avui una mena de poru- guesa de trobar homes de veres. Si goséssiu dir que refarieula Capella Sixtina si l'obra de Miquel Angel s'esborrés, tothom riuria al voltant vostre i potser no més serien les rialles massa fàcils dels altres que no us deixarienrefer la Sixtina. Mentres tant, rient, rient, se us encomanaria la tonadeta estèril de l'escepticisme dolorós i adolorit: La_guerre le vin le tabac les femmes leplaisir leshommes la guerre largentles femmes le plai¬

sir les hommes lesperles les affaires l'or le vin le soleil discordant.

PierreJean Jouvesap prou hé les discordàncies que meneneltrasbals de les ombres d'homes. No voldríem ésser-hitinguts. Sé que En Benet és home d'ofici, ar¬

tista intel·ligent.

Lallibertat ha trohaten ell la mesura que estimem.

Fidelsense forçar el judici, i sempre vigilant per no abandonar-se i_{per no} torturar-se. Tota la jerarquia de l'ofici li ha valgutperdefinir-lo. Aprenent, feia créixer el patrimoni personal;fadri, afirmava la seva personalitat

iempeltava opodava, esforçat a vèncer la facilitat i a deixar al^seumestratgel'engruna dedolorqueés el llevat

de l'eternitatentreels llinatges delshomes.

10

Veu'saquíel camíque fa

ascencional la producció

pictòrica d'EnRafael Benet. Veu's aquí

la

la

fa rica iaustera al'ensems. Sicontemplem les teles del

nostre amic, comentem de primer entusiasme;—

Quin

color més cenyit! —i, de profunditzar en

el comentari,

aclarim, amb l'interiorsatisfacció d'estaraldavantd'una

obra benfeta:—Cenyidorde línia,cenyidorde

proporció,

però triomfalment exacte

cenyidor del color mateix i

del conceptedel color.

Sensecaure enjocs de paradoxapodemdir d'aquest

artista, com de tots els artistes que enlairen l'ofici a creació,_quedelrespecteambquetracten

la matèria,

segueixen la màximadocilitat, de

la matèria. Arriben

sentirproubél'autoritatperrenunciarala violència. No

violen,posseeixen lamatèria. Fecunden. La

tradició de

llurpersonalitat no és un mimetisme

dels dies sinó

ellligam de l'oblit i la continuïtat de

la creixença. La

contenció(deixeu-me dir: la sobirana castedat de

l'ofici)

els fa més dibuixats i més joiosos. L'home d'avui no nega el d'ahir; es troba més gran,

simplement. Pos¬

seeixen llur obra. D'ells és dit, ide llur perpetuïtat, que sónverídics; fossin rostres humans, fossin paisatges el

quepinten, revelen en llur

deslliurament l'anatomia de

laterrallur. Infantennovamentla tradició, perquè limi¬

tar-se éscrear.

D'aquí els ve, d'aquí ve

especialment

Rafael

11

Benet, l'intensitat arboradorasotaunaapariència tímida

i sorruda. Homes d'entusiasme i de joia, homes pro¬

fundament_terrals però dotats del sentit místic de lagent d'ofici (nose estar-me de recordar aquí el Charles Péguy

queJerome iJean Tharaudensfan estimar) que defen¬

senel tresordel'esperit sense abandonarel realisme; el doll fresc,lajoventutrenovada, la sinceritat, l'esperança, laflorde les ànimes i de les idees, per tal d'oposar-ho,

sical, als _senys marcits, al'estalvi sòrdid, a la vana

experiència previsora,a la vellúria, als sentiments fets,

a la raó raonable, al truc fi, a la combinació i a la política.

Homes aixi sempre donen més que la seva curiosi¬

tat. Sempre donen més que el seu treball iqueels seus cabals. Donen la seva tranquilitat, arborats, com En Rafael Benet,nostre per les flamesde l'entusiasme i de la joia. Isaben l'hora grávida alcor de la qual les petites

coses que preocupen els professionals deixen de tenit

sentitperquè la realitat deveres és totaaltra.

J. M. López-Pjcó

12

Tardor 1919

Cot leccióB. Fornells Terrassa

L'estiuejadora

1922

Col·leccióBonifaci Romero Terrassa

Puigsacalm ¹⁹²³

Col·lecció Lluís Plandiura ^Barcelona

i

í

Dibuix 1923

Col·lecció RossendPartagàs Barcelona

El prat 1921

Col·leccióJ. Ruiz-Castella Barcelona

Montolivet 1924

Col·lecció A. Puig Gairalt Barcelona

Corbera

del Llobregat

1925

L'església

1925

El

poble

1925

iY10M0GKAFlfS§ O'AKT

PINTURA, ESCULTURA, DIBUIX, CARICATURA, ARQUITECTURA,

ARIS APLICADES.

VOLUMS PUBLICATS

PINIURA

Marquès-Puig,per CarlesRiba Joaquim Torres-García,perJosep-F. Ràfols

Rafael Benet,perJ. M. López-Picó

ARTSAPLICADES

Jaume Mercadé,perJoan Sacs AntoniBadrinas,perRafael Benet

DE PUBLICACIÓ IMMEDIATA

ARQUITECTURA

AntoniPuig-Gairalt,perJoan Sacs

PINTURA

Joaquim Sunyer,perJosep M.

Jurte^j^

MONOGRAFIES D'ART Administració Sala Parés-llibreria

Petritxol,5 Barcelona

1926