Planta per la fabricació de CClF3

(1)

Grau en Enginyeria Química Tutora: Mª Eugenia Suárez Ojeda PART II: VOLUMS V, VI, VII i VIII

Planta per la fabricació de CClF ₃

Andrés Palacios

Pedro Guerrero

Marc Catalá

Alberto Cárceles

Laia Camprubi

(2)

Índex

1. Volum V: Seguretat i higiene 2. Volum VI: Medi ambient

3. Volum VII: Avaluació econòmica

4. Volum VIII: Posada en marxa

(3)

VOLUM V:

Higiene i seguretat

(4)

1 de 92

Índex

5.1. Introducció ... 3

5.1.1. Objectius... 3

5.2. Característiques de la construcció ... 4

5.3. Unitats constructives ... 4

5.4. Oficis, maquinària i equips auxiliars implicats ... 4

5.5. Senyalització i etiquetes ... 5

5.5.1. Disposicions mínimes de caràcter general ... 5

5.5.2. Colors de seguretat ... 6

5.5.3. Senyals en forma de panells ... 6

5.5.3.1. “e als d’adve t ia ... 6

5.5.3.2. Senyals de prohibició... 7

5.5.3.3. “e als d’o liga i ... 8

5.5.3.4. Senyals relatius als equips de lluita contra incendis ... 8

5.5.3.5. Senyals de salvament o socors ... 9

5.5.3.6. Senyal complementària de risc permanent ... 9

5.5.4. Senyals gestuals ... 10

5.5.5. Senyals de canonades ... 12

5.5.6. Comunicacions verbals ... 13

5.5.7. Colors de seguretat ... 14

5.5.8. Etiquetatge ... 16

5.6. Zona Geo-Climàtica ... 19

5.6.1. Sismicitat ... 19

5.6.2. Inundacions ... 21

5.7. Propietats dels productes químics involucrats ... 22

5.7.1. Fitxes de dades de seguretat ... 23

5.8. P ote i o t a i e dis i Pla d’E ergència Intern (PEI) ... 61

(5)

VOLU M V: Higiene i seguretat

2 de 92

5.8.1. Incendis: origen i extinció ... 61

5.8.2. Mesu es de p ote i e as d’i e di ... 63

5.8.3. Detecció i alarmes ... 64

5.8.4. Apa ells d’e ti i ... 66

5.8.5. Pla d’e e g ia i tern (PEI) ... 67

5.9. Disposicions mínimes de seguretat i de salut ... 69

5.9.1. O liga io s de l’e p esa i ... 69

5.9.2. Obligacions dels empleats/ades ... 70

5.9.3. Normes de seguretat interiors ... 70

5.10. Higiene ... 70

5.11. Equips de protecció personal (E.P.I.) ... 71

5.11.1. Protecció auditiva ... 72

5.11.2. Protecció de les vies respiratòries ... 73

5.11.3. Protecció cutània ... 74

5.11.4. Protecció visual i facial ... 75

5.11.5. Protecció tronc inferior ... 75

5.11.6. Protecció tronc superior ... 76

5.11.7. Vestimenta de protecció ... 76

5.12. Enllumenat i seguretat elèctrica ... 76

5.12.1. Enllumenat ... 76

5.12.1.1. Enllumenat especial ... 78

5.12.1. Seguretat elèctrica ... 80

5.13. Hazop ... 81

5.14. Legislació ... 89

(6)

3 de 92

5. Higiene i seguretat

5.1. Introducció

Degut a la atu alesa d’u a pla ta uí i a o hi ha u a g a ua titat de o postes ue es manipulen a diari i que presenten una ampli ventall de propietats físiques i químiques, aquestes són els llocs que esdevenen un dels principals punts de perill ja sigui per culpa d’e plosio s, i to i a io s o o osi e t e d’alt es. Pe a uest otiu s’ha de do a espe ial importància a les esu es de segu etat i higie e a l’o je tiu de pode ua tifi a les esu es o e to es i p eve tives de u disposa à la pla ta pe tal d’e adi a total e t els perills esmentats anteriorment i disminuir les seves conseqüències en cas de produir-se.

Les esu es de segu etat esta le tes pe a uest p oje te te e la fi alitat d’eli i a i minimitzar no tan sols els accidents que poden ser perjudicials per la planta i els operaris que hi treballen, sinó que també, per protegir el medi ambient. Els principals factors que atempten contra aquesta seguretat es poden agrupar en tres grans grups: Zona geo-climàtica de la planta, productes químics involucrats en el procés i les energies, instal·lacions, maquinària i equips utilitzats.

Per tal de garantir la seguretat a la planta, els encarregats hauran de ser capaços d’ide tifi a , avalua i a alitza els is os e a uesta, a s, s’hau a de ealitza audito ies i te es mensualment per garantir la higiene i la correcte identificació de tot el material, així com també, capacitar el personal en temes de seguretat i salut ocupacional. La correcte implementació de totes les mesures establertes per totes les persones relacionades amb la pla ta epe utei e la p odu tivitat a o pa at d’u a ie t de t e all és idoni i

e efi i s pe l’e p esa.

5.1.1. Objectius

Els o je tius p i ipals ue s’ha de te i e o pte pe ga a ti u a o e te higie e i seguretat a la planta són:

- Detecció de les inseguretats que afecten a la planta i als seus empleats

- Avaluació de les condicions de seguretat i higiene requerides per una planta de producció de FREON-13

- Correcte equipament de la planta per garantir tots els mitjans necessaris per complir amb les condicions de seguretat i higiene

(7)

4 de 92

- Aplicació mètode HAZOP (Hazard and Operability Study) per analitzar els riscs

5.2. Característiques de la construcció

La planta química de producció de CFC-13 se situaria en el polígon industrial fictici dels Gasos Nobles, ubicat a Sabadell. La superfície total de la parcel·la és de 70.095 m². E l’apa tat següe t es detalle les ope a io s i u itats o st u tives e u es asa à l’o a, a s de la maquinària i oficis involucrats.

5.3. Unitats constructives

Co a p i ipals u itats o st u tives ue e glo a à l’o a e üesti , al desta a : - Organització de la construcció

- O te i de lli ies, pe isos i d’alt es e essitats - Organització i repartiment previ dels treballs

- Reconeixement de la zona, per part del contractista, amb la direcció tècnica de la obra - Obtenció de la maquinària, medis auxiliars i eines

- Desenvolupament dels treballs assignats - Cimentacions

- Col·lo a i d’a o atges i dip sits - Instal·lació de canonades i equips

- Realització de soldadures i verificació per raigs X

- Instal·lació de vàlvules i accessoris de control i instrumentació - Realització d’o es o ple e tà ies

5.4. Oficis, maquinària i equips auxiliars implicats

La a ui à ia s i po ta t utilitzada e l’o a s a io s-grua, compressors mòbils, eines i a i de t a spo t de ate ials. Pel ue fa als ofi is, es t l’ús de a ui à ia, el muntatge/i stal·la i de o po e ts i l’o a e sí.

Els principals equips auxiliars involucrats fa referència a les escales, cables, grup electrogen, equips auxiliars de tall, etc.

(8)

5 de 92

5.5. Senyalització i etiquetes

L’o je tiu d’a uest apa tat di s la “egu etat i Higie e de les instal·lacions és facilitar tots aquells senyals, etiquetes i informació de diferent tipologia per garantir la prevenció d’a ide ts pe la a ipula i , ope a i i e posi i a les su stà ies pe illoses a les ue es treballaran, als equips que presentin un risc concret, etc.

5.5.1. Disposicions mínimes de caràcter general

En aquest apartat es defineixen les disposicions mínimes de caràcter general relatives a la senyalització per seguretat i salut en el treball.

1. L’ele i del tipus de se als, el o e i la localització dels mateixos o de dispositius de senyalització a utilitzar en cada cas es realitzarà de manera que la senyalització resulti el més eficaç possible, tenint en compte:

a. Les característiques dels senyals.

b. Els riscos, elements o circumstàncies ue s’ha de se alitza . c. L’e te si de la zo a a o i .

d. El nombre de treballadors afectats.

2. L’efi à ia de la se alitza i o ha de esulta dis i uïda pe la o u ia de se als o por altres circumstàncies que dificultin la seva percepció o comprensió. La senyalització de segu etat o s’ha d’utilitza pe t a s et e i fo a i o issatges dife e ts o addi io als als ue o stituei e l’o je tiu p opi. E as de t e allado s als ui es di igei la senyalització amb vista o capacitat auditiva limitada (inclosos els casos en els que això s degut a l’ús d’e uips de p ote i i dividual , s’hau a de p e d e les esu es suplementàries o de substitució necessàries.

3. La se alitza i hau à d’esta p ese t du a t tot el temps que persisteixi la situació que la motiva.

4. Els mitjans i dispositius de senyalització han de ser netejats, mantinguts, verificats regularment i reparats o substituïts quan sigui necessari, de manera que es pugui conservar en tot moment les seves qualitats intrínseques i de funcionament. Aquelles se alitza io s ue e essite fo ts d’e e gia, o pe e e ple els se als llu i osos, disposa a de siste es d’ali e ta i d’e e g ia ue ga a tei i el seu fu io a e t e as d’i te up i de la fo t p i ipal, e eptua t els asos o el risc desapareix amb el tall del subministrament.

(9)

6 de 92

5.5.2. Colors de seguretat

Segons el RD 485/1997, sobre disposicions mínimes en matèria de senyals de seguretat i salut e el t e all, els olo s de segu etat pode fo a pa t d’u a se alitza i de segu etat, com les que es detallen en els apartats següents, o bé poden constituir una forma de senyalització per sí mateixos.

A o ti ua i s’e posa u a taula a les i di a io s del RD sobre els colors de seguretat.

Taula V - 1. Colors de seguretat, el seu significat i les indicacions i precisions necessàries

Color Significat Indicacions i precisions

Vermell

Senyal de prohibició Comportaments perillosos Perill / alarma

Aturada, dispositius de des o e i d’e e g ia.

Evacuació.

Material i equips de lluita contra

incendis Identificació i localització

Groc o groc

ataronjat “e al d’adve t ia Atenció, precaució.

Verificació.

Blau “e al d’o liga i

Comportament o acció específica.

O liga i d’utilitza u e uip de protecció individual.

Verd Senyal de salvament o socors Portes, sortides, passatges, material, llocs de salvament, locals.

Situació segura. Tornada a la normalitat.

5.5.3. Senyals en forma de panells

L’o je tiu p i ipal de la se alitza i e u a pla ta uí i a s fa ilita al personal que opera la planta informació de manera clara i concisa relacionada amb la seva seguretat. La visió d’a uestes se als se à sufi ie t e t g a i e te edo a, ai í o el a g de visi adie t, ue estarà a una alçada mitja i disposat en un lloc amb suficient il·luminació. El material de fa i a i d’a uests se als se à esiste t si es t o e a l’e te io . La lassifi a i típi a dels senyals és en funció del caràcter de les mateixes.

5.5.3.1. Senyals d’advertència

Són senyals de forma triangular, amb pictogrames negres sobre fons groc. El color groc ha de cobrir com a mínim el 50% de la superfície de la senyal. Els marges seran negres. Com excepció, el fons de les senyals de matèries nocives o irritants serà de color taronja, en o ptes de g o , pe tal d’evitar confusions amb senyals similars per al tràfic per carretera. A o ti ua i es ost a u a figu a o s’e pose les se als típi ues d’adve t ia e la

(10)

7 de 92 indústria.

Figura V - 1. Senyals que expressen advertència

5.5.3.2. Senyals de prohibició

Els senyals de prohibició tenen forma rodona, sent els pictogrames negres sobre fons blanc, a vo es i a des ve elles t a sve sals des e de ts d’es ue a a d eta ue t avesse el pi tog a a. L’a gle de les a des t a sve sals s de ° espe te la línia horitzontal. El color vermell ha de cobrir com a mínim el 35% de la superfície del senyal. A continuació, els senyals prohibitius més importants.

Figura V - 2. Senyals prohibició en la indústria

(11)

8 de 92 5.5.3.3. Senyals d’obligació

Figura V - 3. Se als d’o liga i ge e al i d’ús d’e uips de p ote i i dividual

A la figu a es pode veu e els se als s f e üe ts ue s’utilitze a les i dust ies e te es d’o liga i . Les se als se a de geo et ia odo a, amb pictogrames blancs sobre fons blau, on el color blau cobrirà com a mínim el 50% de la superfície del senyal.

5.5.3.4. Senyals relatius als equips de lluita contra incendis

Els senyals pertinents a la lluita contra incendis hauran de tenir geometria rectangular o quadrada, amb pictogrames blancs sobre fons vermell (el fons vermell ocuparà com a mínim un 50% de la superfície del senyal).

Figura V - 4. Senyals més comuns relatius a la lluita contra incendis.

(12)

9 de 92

5.5.3.5. Senyals de salvament o socors

Són totes aquelles que s’utilitze pe se alitza les so tides d’eva ua i del e i te, pla ta o edifici, indicant-se la di e i del e o egut ue s’ha de segui fi s el pu t o es t o i la sortida o el sistema de socors.

Els senyals tindran forma rectangular o quadrada, amb pictogrames blancs sobre fons verd (que ocuparà el 50% de la superfície de la senyal, com a mínim).

Figura V - 5. Senyals típics de salvament o socors

5.5.3.6. Senyal complementària de risc permanent

A uest se al es fa itja ça t l’alte a ça de f a ges de olor groc i negre. Les franges han de te i ap o i ada e t ° d’i li a i . A s, ha de te i di e sio s si ila s a les del odel següent:

Figura V - 6. Senyal complementària de risc permanent, per indicar cops, caigudes, xocs, etc.

(13)

10 de 92

5.5.4. Senyals gestuals

Ha d’have u a pe so a ue sigui l’encarregat dels senyals, que donarà les instruccions de maniobra pertinents mitjançant els senyals gestuals al destinatari de les mateixes, que serà l’ope a i. A uest e a egat ha de pode segui visual e t el dese volupament de les accions d’ope a i se se esta a e açat pe les atei es.

Ai í, s’hau à de dedi a e lusiva e t a di igi les a io es i a ga a ti la segu etat dels t e allado s ue sigui a p op. E as de ue l’e a egat dels se als o pugui segui visual e t les a io es d’ope a i , es disposa à d’u o dive sos e a egats de se als suplementaris.

L’ope a i hau à de suspe d e la a io a ue estigui ealitza t pe sol·li ita oves instruccions quan no pugui executar les ordres rebudes amb les garanties de seguretat necessàries.

A continuació es mostra taules de símbols, el seu significat i una breu descripció de la manera s adie t pe dese volupa els se als gestuals du a t l’ope a i .

Taula V - 2. Senyals gestuals generals i verticals en la indústria

Gestos generals

Senyal Significat Descripció

Començament.

Atenció.

Presa de Comandament.

Ambdós braços estesos de manera horitzontal, amb els palmells de la mà

apu ta t a l’e dava t.

Aturada.

Interrupció.

Final del moviment.

El braç dret alçat, amb el palmell de la mà cap endavant.

Fi de les operacions. Ambdues mans superposades a l’alçada del pit.

Moviments verticals

Hissar.

Braç dret estès cap amunt, amb el palmell dret mirant endavant, descrivint un cercle

lentament.

(14)

11 de 92 Baixar.

Braç dret estès cap endavant, amb el palmell dret enfocat al cos de qui fa la senyal, descrivint lentament un cercle.

Distància vertical. Les mans indiquen la distància.

Taula 5.3. Senyals gestuals de seguretat horitzontals i de perill

Moviments horitzontals

Senyal Significat Descripció

Avançar.

Ambdós braços doblegats, amb els palmells de les a s apu ta t a l’e a egat dels senyals, movent lentament els avantbraços

ap a l’e a egat .

Retrocedir.

Els dos braços doblegats, amb els palmells de les a s apu ta t a l’e te io , ove t lentament els avantbraços (allunyant-los del

os de l’e a egat .

Cap a la dreta, respecte a l’e a egat dels se als.

El braç dret estès més o menys en horitzontal, amb el palmell de la mà cap a baix, tot fent

petits moviments que indiquin la direcció.

Cap a l’es ue a, espe te a l’encarregat dels senyals.

El braç esquerre estès en horitzontal, amb el palmell esquerre apuntant cap a baix, fent petits moviments que suggereixen la direcció

del moviment.

Distància horitzontal Les mans indiquen la distància.

(15)

12 de 92 Perill

Perill.

Atu ada d’e e g ia. Ambdós braços estesos cap amunt, amb els palmells de les mans mirant endavant.

— Rapidesa. Els gestos codificats referits a moviments es

fan amb rapidesa.

— Lentitud Els gestos esmentats referits a moviments es

desenvolupen molt a poc a poc.

5.5.5. Senyals de canonades

Les característiques i requisits dels senyals lluminosos són les descrites a continuació.

1. La llum emesa pels senyals haurà de provocar un contrast lluminós apropiats respecte el seu entorn, e fu i de les o di io s d’ús p evistes. La seva i te sitat ha d’assegu a la seva percepció, sense produir enlluernament.

2. La superfície lumínica que emet un senyal podrà ser de color uniforme o portar un pictograma sobre un fons determinat. En ambdós casos, els senyals hauran de respectar les normes esmentades en els tipus de senyals anteriors.

3. Si un dispositiu pot emetre un senyal continu o intermitent, el senyal intermitent s’utilitza à pe i di a , a espe te al se al o ti u, u ajo g au de perill o una

ajo u g ia de l’a i e ue ida.

4. No s’utilitza a al atei te ps dos se als llu i osos ue pugui do a llo a o fusio s. Ta po s’e et a se als llu i osos a p op d’u a alt a e issi llu i osa dife e t. Qua s’utilitzi u se al llu i ós intermitent, la duració i freqüència dels senyals han de permetre la correcta identificació del missatge

5. Els dispositius d’e issi de se als llu i osos pe a l’ús e as de pe ill g eu ha de se objecte de revisions especials o estar proveïts de bombetes auxiliars en cas de fallada.

Pel que fa als senyals acústics, les característiques i requisits bàsics en el seu ús es detallen a continuació.

1. El senyal acústic ha de tenir un nivell sonor superior al nivell del soroll ambiental, de forma que sigui clarament audible, sense arribar a ser excessivament molest. Quan les

o di io s a ústi ues o als s olt i te ses, s’ha d’evita l’ús de se als a ústi s.

(16)

13 de 92

2. El to del se al a ústi , o ua es t a ta de se als i te ite ts, la du a i , l’i te val de so i l’ag upa i dels i pulsos o ti us, ha de pe et e la o e ta ide tifi a i i la a disti i f o t d’alt es se als a ústi s o so olls a ie tals. No s’usa a se als a ústi s simultàniament.

3. Si un dispositiu pot emetre senyals acústics amb un to o intensitat variables o i te ite ts, o a u to o i te sitat o ti us, s’usa a els p i e s pe i di a u ajo g au de pe illositat o u a ajo u g ia de l’a i e ue ida, pe o t ast a els se als o ti us. Els se als d’eva ua i , pe , se a o ti us.

Co a disposi io s o u es dels se als llu i osos i a ústi s, s’ha de te i e o pte ue:

1. Un senyal lluminós o acústic indicarà, quan es posi en marxa, la necessitat de realitzar una determinada acció, i es mantindrà activa mentre aquesta necessitat perduri. Al fi alitza l’e issi del se al llu i s o a ústi , s’adopta à i ediata e t les mesures que permetin tornar a utilitzar-la en cas de necessitat.

2. L’efi à ia i o fu io a e t dels se als llu i osos i a ústi s es o p ova a a a s de la seva entrada en servei i posteriorment mitjançant les proves periòdiques necessàries.

3. Els senyals lluminós i acústics intermitents prevists per ser utilitzats de forma alterna o o ple e tà ia ha d’utilitza el atei odi.

5.5.6. Comunicacions verbals

Com a característiques intrínseques de la comunicació verbal, es té en compte que:

1. “’esta li à e t e u lo uto o e isso dels se als ve als i u o dive sos t e allado s que puguin escoltar-lo, en un llenguatge format per textos breus, frases, grups de paraules o paraules aïllades, eventualment codificats.

2. Els issatges ve als se a ta u ts, si ples i la s o sigui possi le. “’ha de ga a ti una comunicació verbal segura amb la aptitud verbal del locutor i les facultats auditives dels oients.

3. La comunicació verbal serà directa (veu humana) o indirecta (veu humana o sintètica, difosa per un mitjà adequat).

“’hau a de o pli u a s ie de egla e ta io s pa ti ula s pe a la utilitza i dels se als:

(17)

14 de 92

1. Les persones afectades hauran de conèixer bé el llenguatge utilitzat, a fi de poder pronunciar i comprendre perfectament el missatge verbal i adoptar, en funció d’a uest, el o po ta e t adie t e l’à it de segu etat i salut.

2. “i la o u i a i ve al es fa e llo o o a o ple e t de se als gestuals, s’hau à d’utilitzar paraules tals com, per exemple:

a. Començament: indicació de presa de comandaments.

b. Aturada: per interrompre o finalitzar un moviment.

c. Final: per finalitzar les operacions.

d. Hissar: per elevar una càrrega.

e. Baixar: per fer descendir una càrrega.

f. Avançar, et o edi , a la d eta, a l’es ue a: pe i di a el se tit d’u moviment (coordinant-los amb senyals gestuals).

g. Pe ill: pe efe tua u a pa ada d’e e g ia.

h. Ràpid, le ta e t: pe tal d’afe ta la apidesa d’u a a i pe ao s de seguretat.

5.5.7. Colors de seguretat

A uests tipus de se als fa ilite la ide tifi a i , itja ça t l’ús del olo , d’u fluid ue s transportat per canonades, del seu estat i del seu sentit de circulació. Es tindrà en compte:

1. Quan resulti suficient especificar la naturalesa del fluid, podrà utilitzar-se només el color bàsic.

2. Qua a s de la atu alesa del fluid sigui e essa i espe ifi a el seu estat s’usa à, a s del olo àsi , u olo o ple e ta i, ue s’u i a à pe so e del àsi .

A continuació es troba una taula que proporciona les coordenades cromàtiques de colors de les canonades segons el DIN 2403, relatiu a la senyalització de canonades.

(18)

15 de 92

Taula V - 4. Coordenades cromàtiques en la senyalització per colors de les conduccions

Color

Coordenades cromàtiques

Factor de luminància

X Y

Verd 0.273 0.399 9.2

Vermell 0.602 0.324 7.5

Blau 0.190 0.195 8.1

Groc 0.480 0.481 60.6

Negre 0.293 0.307 3.8

Blanc 0.310 0.320 84.4

Gris 0.314 0.328 28.7

Marró 0.389 0.362 13.5

Taronja 0.577 0.383 19.0

Violeta 0.333 0.237 13.8

A continuació es presenta una taula informativa en relació als colors complementaris que aporten detalls de seguretat dels fluids que són transportats per canonades.

Taula V - 5. Codi de colors per a conduccions segons el fluid que transporten i colors complementaris.

Fluid Color Estat del fluid Color Combinació

Olis Marró

Gas-oil Groc

De quitrà Negre

Benzina Vermell

Benzol Blanc

Àcid Taronja Concentrat Vermell

Aire Blau

Calent Blanc

Comprimit Vermell

Pols carbó Negre

Aigua Verd

Potable Verd

Calenta Blanc

Condensada Groc

A pressió Vermell

Salada Taronja

Ús industrial Negre Residual Negre + Negre

Quitrà Negre — —

Bases Violeta Concentrat Vermell

Gas Groc

Depurat Groc

Brut Negre

Pobre Blau

Enllumenat Vermell

D’aigua Verd

D’oli Marró

Acetilè Blanc + Blanc Àcid carbònic Negre + Negre

Oxigen Blau + Blau

(19)

16 de 92

Hidrogen Vermell + Vermell Nitrogen Verd + Verd Amoníac Violeta + Violeta

Buit Gris — —

Vapor Vermell D’e t ada Blanc

De sortida Verd

5.5.8. Etiquetatge

Les etiquetes han de respectar determinades característiques en relació, particularment, amb el seu contingut i dimensions.

Les eti uetes hau a d’i di a :

1. El nom de la substància o es la i/o el ú e o d’ide tifi a i . 2. El nom, la direcció i el número de telèfon del proveïdor del material 3. La quantitat nominal de la substància o mescla.

Quan sigui necessari, les etiquetes inclouran:

1. Pictogrames de perill.

2. Les pa aules d’adve t ia Perill o Atenció.

3. Les indicacions de perill tals com Perill d’incendi o projecció, Mortal en cas d’ingestió...

4. Els consells de prudència, com per exemple, Conservar únicament en el recipient original, Protegir de la humitat, etc.

5. Informació addicional, per exemple sobre les propietats físiques o relatives a efectes sobre la salut humana.

Els pictogrames de perill tindran forma quadrada, recolzats en un vèrtex. Estaran dotats d’u símbol negre sobre fons blanc, o amb un marc vermell que sigui suficientment ample per ser la a e t visi le. Cadas u dels pi tog a es hau à d’i lou e o a í i u a ui ze a pa t de la supe fí ie de l’eti ueta ha o itzada i, la supe fí ie í ima, en cap cas serà menor a 1 cm².

Les di e sio s de ada eti ueta, sego s la apa itat de l’e vàs o e ipie t ue o t la substància, es troben recollides en la taula següent, segons el que estipula el Reglament (CE) nº 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, sobre classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i mescles:

(20)

17 de 92

Taula V - 6. Dimensions de les etiquetes segons la capacitat nominal dels recipients

Capacitat del recipient (l) Dimensions (mm x mm) Fins a 3 Si és possible, al menys 52 x 74 Més de 3, sense excedir els 50 Al menys 74 x 105 Més de 50, sense excedir els 500 Al menys 105 x 148

Més de 500 Al menys 148 x 210

L’eti uetatge de les su stà ies pe illoses o es les pe illoses esta à es ita e la lle gua o llengües oficials del país en el que es comercialitza. Els equips, conduccions i sobretot tancs d’e agatze atge, pod a o ple e ta -se amb el diamant de perill, detallat a continuació:

Figura V - 7. Exemple de diamant de perill

(21)

18 de 92

Taula V - 7. Descripció de les categories de perillositat segons el número i el color en el diamant de perill

Pu t d’inflamabilitat Reactivitat

Categoria Exemple Categoria Exemple

4: per sota de 23 °C Acetilè 4: pot explotar sobtadament

en condicions ambientals Nitroglicerina 3: per sobre de 23 °C i per

sota de 37 °C Acetona 3: pot explotar en cas de xoc

o escalfament Fluor

2: per sobre de 37 °C i per

sota de 93 °C Gasoli 2: inestable en cas de canvi

químic violent Fòsfor

1: per sobre de 93 °C Oli mineral 1: inestable en cas

d’es alfament Etilè

0: no inflamable Tetraclorometà 0: estable Heli

Risc per a la salut Risc específic

Categoria Exemple Categoria Exemple

4: mortal Cia u d’hid oge OX: oxidant Perclorat de

potassi 3: molt perillós Hidròxid de potassi W: reacciona de forma

violenta amb aigua Sodi

2: perillós Cloroform BIO/ : risc biològic Virus

1: lleugerament perillós Glicerina RAD/ : radioactiu Plutoni

0: sense risc Clorur sòdic COR: corrosiu Àcid sulfúric

A o ti ua i , es ost a u a eti ueta d’u dels ta s d’e agatze atge d’à id fluo híd i a hid e a ode d’e e ple de o es o fe io a a les eti uetes.

(22)

19 de 92

Figura V - 8. E e ple d’u a eti ueta d’à id fluo híd i a hid e e u dels ta s d’e agatze atge

Com bé es pot apreciar a la Figura 8, les etiquetes de seguretat hauran de constat del nom de la substància que contenen els recipients, amb els pictogrames de perillositat pertinents i el diamant de perill amb les categories verificades per a la substància en qüestió. A més, es mostraran les frases R (de risc) i S (de prudència) que calguin, així com el nom, direcció i tel fo de l’e p esa ue su i ist a a uesta su stà ia i el volu total ue hi pot have e el recipient.

5.6. Zona Geo-Climàtica

És de vital importància també, realitzar una avaluació de la zona on es construirà la planta per tal de dete i a l’a tivitat sís i a i els is s e te s de la pla ta ue pode p odui da s i po ta ts. Pe a uest otiu s’ha de te i e o pte ta pe la o st u i de la pla ta o pe l’ela o a i dels pla s d’e e g ia e els diferents àmbits. Destaquen sobre tots els riscs externs: la sismicitat i les inundacions.

5.6.1. Sismicitat

És i p es i di le el o ei e e t de les a a te ísti ues geol gi ues de la zo a i l’histo ial dels darrers anys per tal de poder determinar la probabilitat en què es produeixen terratrèmols a l’o je tiu de dete i a esu es de p eve i i segu etat e essà ies.

(23)

20 de 92

Figura V - 9. Mapa d’epi e t es de te at è ols a Catalu a al lla g de la hist ia fi s l’a tualitat

La figura 5.1 mostra els diferents terratrèmols que han causat danys en la regió on han actuat, indicant la intensitat de l’epi e t e o s g a s el sí ol ue l’i di a i a ota t l’a al seu ostat. O se va t el apa p opo io at pe l’I stitut Ca tog àfi i Geol gi de Catalu a es pot veu e ue o hi ha hagut ap te at ol ue hagi ti gut u efe te i po ta t so e l’à ea de “a adell, fet ue i di a ue es t a ta d’u a zo a t a uil·la pel ue fa la sis i itat.

Tot i ai í, al te i e o pta la o ativa p eve tiva ue s’apli a a les edificacions a o e ada No a de construcción sismo-resistente: Parte general y edificación (NCSE- del 2009, la qual estableix una sèrie de criteris en la construcció de nous edificis on hi estan incloses les plantes químiques. Les e ep io s d’apli a i d’a uesta o a es p ese te a continuació:

- Co st u io s d’i po tà ia ode ada a uelles ue te e u a p o a ilitat menyspreable de que la seva destrucció pel terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre serveis primaris o produir danys econòmics a tercers).

(24)

21 de 92

- Co st u io s d’i po tà ia o al o espe ial ua l’a ele a i sís i a sigui i fe io a 0.04·g (aquells edificis que la seva destrucció pot interrompre un servei imprescindible o primari i que pot portar lloc a efectes catastròfics però que estan situats a zo es o l’a tivitat sís i a s e t e ada e t ai a .

- Co st u io s d’i po tà ia o al a p ti s e es iai ats e t e si i l’a ele a i sigui inferior a 0.08·g

Figura V - 10. Mapa de perillositat sísmica a Espanya

La figura 5. ost a la pe illositat sís i a a Espa a, i a t l’a plia i de Catalu a es pot determinar que Sabadell queda dins de la zona entre 0.04·g i 0.08·g i està considerat com un edifi i de o st u i espe ial, de a e a ue l’apli a i de la o ativa NC“E- s’ha de complir al construir la planta química.

5.6.2. Inundacions

Les inundacions de la zona a edificar també esdevé un factor a considerar tot i que no tan i po ta t o l’a te io .

(25)

22 de 92

Figura V - 11. Mapa d’i u da io s de Catalu a

El apa d’inundacions que es p ese ta a la figu a . ost a el ú e o d’i u da io s ue hi ha hagut a Catalu a du a t l’últi segle. Com es pot veure, la zona de Sabadell hauria e pe i e tat du a t l’últi segle de a i u da io s, de a e a ue se situa ia di s d’u a perillositat itja a. Pe a uest otiu, s’ha de te i e o pte alho a de la i stal·la i dels dife e ts e uips a ivell ze o a a de te a pe evita ue patei i despe fe tes pe l’aigua.

5.7. Propietats dels productes químics involucrats

Resulta del tot primordial conèixer quines són les característiques dels compostos químics amb u es t e alla à pe tal d’avalua o e ta e t els is os ue s’esta assu i t. A pa ti d’a uesta avalua i se à possi le adopta tota u a s ie de esu es de p eve i d’a ide ts i seguretat per tal de minimitzar el risc en les operacions habituals de planta.

Tota la informació de seguretat necessària per la manipulació dels productes la trobem a les

“afet Data “heets “D“ M“D“ ue s’adju te a o ti ua i e el següe t o d e:

 Tricloromonofluorometà (CFC-11)

 Diclorodifluorometà (CFC-12)

 Tetraclorur de carboni (tetraclorometà)

 Monoclorotrifluorometà (CFC-13)

 Clor

 Clo u d’hid oge

(26)

23 de 92

 Flo u d’hid oge

 Hidròxid sòdic

 Pe ta lo u d’a ti o i

 Sílica gel

 T i lo u d’Alu i i

5.7.1. Fitxes de dades de seguretat

A continuació es pot trobar tot un recull amb les fitxes de seguretat de totes les substàncies involucrades en el procés.

(27)

24 de 92

(28)

25 de 92

(29)

26 de 92

(30)

27 de 92

(31)

28 de 92

(32)

29 de 92

(33)

30 de 92

(34)

31 de 92

(35)

32 de 92

(36)

33 de 92

(37)

34 de 92

(38)

35 de 92

(39)

36 de 92

(40)

37 de 92

(41)

38 de 92

(42)

39 de 92

(43)

40 de 92

(44)

41 de 92

(45)

42 de 92

(46)

43 de 92

(47)

44 de 92

(48)

45 de 92

(49)

46 de 92

(50)

47 de 92

(51)

48 de 92

(52)

49 de 92

(53)

50 de 92

(54)

51 de 92

(55)

52 de 92

(56)

53 de 92

(57)

54 de 92

(58)

55 de 92

(59)

56 de 92

(60)

57 de 92

(61)

58 de 92

(62)

59 de 92

(63)

60 de 92

(64)

61 de 92

5.8. Protecció contra incendis i Pla d’Emergència Intern (PEI)

5.8.1. Incendis: origen i extinció

U i e di s a uella situa i e la ual o o e la o usti d’u a su stà ia ue pot desprendre flames, calor i fum en forma de CO2 i alt es gasos. Pe tal d’afavo i a uesta reacció, cal la presència de tres elements bàsics en el què es coneix com a triangle del foc: un combustible (normalment oxigen), un agent oxidant o comburent i una flama o qualsevol altre fo t d’ig i i , ue apo ta l’e e gia d’a tiva i e essà ia pe omençar la reacció de combustió. L’o ige del fo sovi t es lassifi a sego s el o usti le i volu at e l’i e di:

Taula V – 8. Classifi a i de l’o ige d’i e dis.

Classe Origen del foc Materials d’e ti i

A Sòlids, com fusta, cartró... CO2, aigua, escumes aquoses

B Líquids i gasos inflamables, com petroli, alcohols... Aigua, CO2, pols seca, escumes aquoses

C Instal·lacions i equips elèctrics Igual que classes A i B

D Metalls i aliatges combustibles Pols seca i tècniques especials K Equips de cuina industrial o domèstica (greixos, olis) Aigua vaporitzada

A continuació, es presenta u a taula esu o es veu l’apli a i dels ate ials extintors per veure-ho de forma més esquemàtica:

Taula V – 9. Classifi a i o i di a i de tipus d’e ti to sego s su stà ia o igi à ia del fo .

Tipus

d’e ti to Classe A Classe B Classe C Classe D Classe K

A base

d’aigua SÍ (excel·lent)

NO (perill vessaments, esquitxades)

NO (perill shock elèctric)

NO (reacció violenta)

NO (no específic

per ús) A base

d’es u a SÍ SÍ (excel·lent)

NO (perill shock elèctric)

NO (reacció violenta)

NO (no específic

per ús)

A base de CO2

NO (SÍ complementat

amb aigua)

SÍ (amb poc vent) NO (perill vessaments,

SÍ

(excel·lent) NO

NO (no específic

per ús)

(65)

62 de 92 esquitxades) A base

d’halo s SÍ SÍ SÍ

(excel·lent) NO

NO (no específic

per ús) A base de

pols química

seca

NO Sí (excel·lent) SÍ NO

NO (no específic

per ús) A base de

pols especials

NO NO NO SÍ (segons

material)

NO (no específic

per ús) A base

d’a etat potàssic

NO NO NO NO SÍ

En la taula anterior, V – 8, la pols química seca està referida a un pols extintor basat en i a o at s di , olt i di at e l’e ti i de fo s de lasse B i C. La pols química especial fa referència a substàncies més concretes com per exemple clorur sòdic amb additius, materials te oplàsti s, et ., i di ats pe l’e ti i de etalls combustibles, com el sodi, potassi, magnesi, titani...)

E as de e essitat d’e ti i d’u i e di, al te i e o pte ui tode d’e ti i s el s efi aç i segu . Hi ha todes p i ipals pe a l’e ti i d’u fo , ue es lassifi ue segons qui s l’ele e t del fo ue s’està edui t: eli i a i , sufo a i , ef eda e t i inhibició.

 Eliminació. El foc, per persistir, necessita una aportació constant de combustible que l’ali e ti. Pe i pedi -ho, es pot refrigerar els combustibles al voltant de la zona d’i e di i di e ta e t o, ta , talla t di e ta e t el flu de lí uids o gasos a la zo a de l’i e di.Pe eli i a el fo , s’a ostu a a utilitza es u es a uoses.

 Sufocació. Co sistei e eli i a l’age t o ida t, o al e t l’o ige . La sufo ació, doncs, consisteix en trencar el contacte combustible-aire, recobrint el primer amb un material no-combustible (manta ignífuga, sorra, escuma...). Tanmateix, és eficaç difi ulta l’a s d’O2 fresc a la zona de foc, tancant finestres i portes si ocorre en un lloc tancat. Projectant un gas inert, com nitrogen o CO2, en una quantitat suficient com

(66)

63 de 92

pe fe ue la o e t a i d’o ige dis i uei i pe sota de la o e t a i í i a e essà ia. E la sufo a i d’u i e di, do s, es pot utilitza aigua ue desplaci l’o ige al vapo itza-se, escumes aquoses, gasos inerts i agents químics secs.

 Ref eda e t. De l’e e gia alli e ada e la o usti , pa t es dissipada e l’a ie t i pa t i fla a ous o usti les p opaga t l’i e di. “i s’eli i a a uesta e e gia, s’e ti gei l’i e di. Ai pot a o segui -se impregnant el foc de substàncies que per des o posi i o a vi d’estat a so ei e e e gia. “’a ostu a a utilitza aigua i es u es a uoses, ue a so ei e l’e e gia alo ífi a e el ef eda e t.

 Inhibició. Les ea io s d’i hi i i p og esse a ivell at i pe u e a is e de radicals lliures. Si aquests són neutralitzats, abans de la seva reunificació en els p odu tes de o usti , la ea i e ade a s’atu a. Els halo s s age ts e ti to s la descomposició tèrmica dels quals provoca la inhibició química de la reacció en cadena.

5.8.2. Mesures de protecció en cas d’incendi

El primer objectiu de la p ote i e as d’i e di s ga a ti la segu etat de les pe so es, seguit de minimitzar les possibles pèrdues eco i ues ue pot p ovo a l’i e di, i fi al e t aconseguir que les activitats en la planta es reprenguin en el menor temps possible.

Les esu es e as d’i e di pode se a tives o passives. Les p i e es fa efe ia a la detecció, alarma o extinció i es corresponen amb fases de l’a ide t.

Les esu es passives o te e u a i flu ia a tiva e l’e ti i del fo , pe es p e e pe i i itza els is os d’i e di, o pe e e ple a o segui u a àpida eva ua i de l’edifi i o o o e l’i e di fe t els passadissos, es ales i po tes d’e e g ia s a ples, ga a ti t les distàncies necessàries per la bona evacuació. Aquestes mesures de caràcter passiu es recullen en normatives de tipologia constructiva, com el R.D. 2267/2004, de reglaments de seguretat contra incendis en establiments industrials, on es detallen les especificacions a tenir e o pte e la p oje i i posada e a a d’esta li e ts i dust ials, i spe io s pe i di ues, la o e ta a tua i e as d’i e di, ai í o les o di io s i e uisits constructius que han de satisfer aquestes instal·lacions en relació a seguretat contra incendi.

En quant a la protecció activa, es té en compte la detecció, que està en un estadi intermedi entre els medis actius i passius, l’ale ta i se alitza i alarmes) i els medis extintors.

(67)

64 de 92

5.8.3. Detecció i alarmes

La dete i d’u i e di pot ealitza-se per detecció humana, una instal·lació automàtica o siste es i tos. L’ele i del siste a de dete i ve o di io ada pe les possi les p dues humanes i materials, la possibilitat de vigilància constant i total per les persones, la rapidesa i fiabilitat requerides, el seu cost econòmic i la seva coherència amb la resta del pla d’e e g ia.

Figura V – . I stal·la i auto àti a de dete i d’i e dis, a o po ents i funcions.

Segons la superfície total a cobrir en una instal·lació, es poden escollir una sèrie de detector automàtics:

 Detectors de temperatura, que poden ser de temperatura fixa (o de màxima temperatura) o termovelocimètrics. Els primers són els dete to s s a ti s i a tue ua s’a i a a u a temperatura determinada, que deforma un bimetall o bé fon una aliatge (en el cas dels sprinkles o ruixadors). Els termovelocimètrics mesuren la velocitat de creixement de la temperatura, basats en la dilataci d’u a va eta etàl·li a, et .

(68)

65 de 92

 Dete to s de gasos de o usti o i i s. “’a o e e ai í pe possei dues à e es, ionitzades per un element radioactiu: una de mesura i una altra estanca o càmera patró.

Quan els gasos de combustió modifiquen el corrent de io s d’o ige i it oge esta le t e t e les dues à e es, s’esta lei u a va ia i de te si e t e à e es ue ¡,

o ve ie t e t a plifi ada, d a la se al d’ala a.

 Dete to s pti s de fu s, ue dete te fu s visi les. Es ase e l’a so i de llu pels hums en la càmera de mesura, o també en la difusió de llum pels fums. Són de construcció més complicada que els iònics i la resta de detectors, ja què requereixen una font lluminosa permanent o intermitent, una cel·la captadora dels fums i un equip elèctric forà complex.

Figura V – 13. Detectors comercials termovelocimètric (esquerra) i de fums (dreta).

 Detectors de flames. Detecten les radiacions infraroges o ultraviolades (segons el tipus) que ocasionen les flames. Contenen filtres òptics, cel·la captadora, equip elèctric que amplifica la senyal, i també són de construcció difícil.

Figura V – 14. Detector de flames comercial (esquerra) i polsador manual (dreta).

 Detectors manuals. Consisteixen en polsadors manuals, aparells dissenyats per activar-se e as d’i e di p e e t el ot se alat a flet es eu opeu o ti a t d’u a pala a tipus a e i à . Qua s a tivat, s’e via u se al a la Ce t al de dete i d’incendis, la qual enviarà una alarma de baix volum ubicada en la mateixa central (buzzler) i, després de

(69)

66 de 92

uns segons o minuts, segons la normativa, activarà les sirenes generals o del sector concret o s’ha a tivat el dete to a ual, depe e t de la p og a a i del siste a.

5.8.4. Aparells d’extinció

Co a apa ells e l’e ti i d’i e dis que es tindran en compte, figuren 4 com a principals:

e ti to s po tàtils, o ues d’i e dis e uipades BIE , siste es d’hid a ts i ui ado s i escumes.

 Bo ues d’i e di e uipades BIE . E as d’i e di, esta disposades pe u els ope a is les utilitzin de forma senzilla, ja que només cal accionar la vàlvula corresponent per que su ti l’aigua. Hi ha de dos tipus p i ipals, la BIE-25 i la BIE-45, la primera de 25 mm i la segona de 45 mm de diàmetre de mànega.

Figura V – . Bo a d’i e di e uipada BIE-45.

La mànega està totalment plegada en condicions normals, per la qual cosa cal desplegar- la completament per al seu bon funcionament, per tant fa falta com a mínim 2-3 persones per utilitzar-les. Les BIE-25 permeten cabals de 6 m³/h, mentre que les BIE-45 proporcionen uns 12 m³/h. A uestes o ues d’i e di ha de t o a -se a menys de 5

et es de ada so tida d’e e g ia.

Les BIE estaran instal·lades en la planta química de forma que no hi hagi més de 50 m de distància entre cadascuna, tenint en compte que des de qualsevol punt a la BIE no hagi més de 25 m.

 Extintors portàtils. Es col·locaran extintors portàtils en aquelles zones amb més p o a ilitat d’i e di, so tides i zo es a s fà il a essi ilitat, so e supo ts pe u quedin a una alçada de 1,5 m del terra aproximadament. Aquells extintors que puguin

(70)

67 de 92

sof i algu da , esta a p otegits. Hau à d’have u a i stal·la i d’a uets apa ells perquè la distància entre ells no superi els 25 m.

Figura V – . Dife e ts tipologies d’e ti to s po tàtils.

 Ruixadors. Poden ser de sistema humit o sec. Els primers es divideixen en penjants o muntants. Estan regulats per la normativa NFPA 13 (estàndards per la instal·lació de de sistemes de ruixadors).

 Hidrants. Tenen la mateixa funció que els BIE, doncs apo te u a al d’aigua p ovi e t de la xarxa de lluita contra incendis. Els hidrants són, però, sistemes majors que els BIE. Es tenen dos tipus principals, els de 80 mm, amb una boca de 70 i 2 boques de 45 amb una capacitat de 30 m³/h; i els de 100 mm, amb una capacitat de 60 m³/h i una boca de 100 i dues de . Cald à de disposa d’u a olu a d’hid a t e te io ada .

5.8.5. Pla d’emergència intern (PEI)

El pla d’e e g ia i te PEI ue es p ese ta a o ti ua i t el p i ipal o je tiu de descriure les a io s ue s’ha de p e d e alho a d’eva ua o pe evita is s e as d’e e g ia di s de la pla ta.

Tot i ue e u a pla ta s’apli ui totes les esu es de p eve i de is s, se p e s possi le que hi hagi un accident, és a dir, no es pot eliminar el risc per complet. El Real Decreto 648/2005 considera que un accident és greu, ja sigui una emissió, una fuga o un incendi, quan suposa una situació de risc immediat o diferit greu per les persones, béns o pel medi ambient on hi estan implicades difere ts su stà ies pe illoses. És pe a uest otiu ue s’ha de dese volupa u pla d’e e g ia i te io .

(71)

68 de 92 Objectius

Els principals objectius que ha de complir un PEI són:

 Dete i a els tipus d’a ide ts ue pode dese ade a e u a situa i d’e e g ia

 Esta li les espostes e essà ies als dife e ts tipus d’e e g ies possi les pe tal de tenir una actuació ràpida

 Garantir una correcta organització i unes vies de comunicació adequades per prendre millors decisions de manera ordenada

 Establir mecanismes necessaris per mantenir el PEI actualitzat

 Organitzar les formacions i els simulacres necessaris

Els pa ti ipa ts d’a uest pla d’e e g ia i te io se a ep ese ta ts de tots els depa ta e ts afe tats. El supo t d’a uest pla se a o ga ig a es, diag a es de flux i documents on es recollirà de manera simple i organitzades les actuacions correctes.

Equips de prevenció i d’actuació

La formació dels grups de persones amb feines ben definides per actuar en les emergències és fonamental per una correcte operativitat del pla, així com també, tots els equips de prevenció instal·lats per la mateixa. Aquests equips són els encarregats de coordinar qualsevol pla d’eva ua i o e e g ia di s la pla ta desig ats espe ífi a e t pel ge e t, i ti d a u programa de manteniment preventiu i altres proves periòdiques de les instal·lacions de protecció.

Els g ups d’a tua i s elleva ts, apa t dels g ups de di e i de l’e e g ia, sa ita is, logístics i de relacions exteriors són:

- Grups EAE: empleats per alarmes i evacuació. La seva missió és la de dirigir o de ada e t les pe so es ap a la so tida d’e e g ia o espo e t, ve ifi a ue ningú quedi sense evacuar, auxiliar ferits, etc.

- G ups EPI: e uips de p i e a i te ve i , ja o e tats di s l’apa tat d’e uips de protecció personal. Han de tenir coneixements bàsics de lluita contra incendis i es recomana que tot el personal rebi aquesta informació i siguin capaços de formar part del grup.

(72)

69 de 92

- G ups E“I: s l’e uip de sego a i te ve i . Ha de te i u a fo a i i e t e ament s i te siu. “ els a o e ats o e s de fà i a a l’e uip i edis ade uats pe la intervenció directa.

Pla d’actuació en cas de catàstrofe

El pla d’a tua i e as de atàst ofe s la se ü ia d’a io s a dese volupa e as de terratrèmol, inunda io s i/o avis de o es p via e t esta le tes a l’o je tiu de minimitzar els seus efectes.

Terratrèmol: - Amagar-se sota una taula durant la sacsejada

- U op a a ada la sa sejada, l’e a egat dels se veis se à l’e a egat de tancar la clau de pas ge e al e Gas Natu al. Els ope a is s’o upa a de pa a tota la maquinària i es reuniran tots al punt de trobada establert.

- Un cop al punt de trobada, els supervisors seran els encarregats de dur a terme una explicació sobre els danys més visuals i es passarà llista per comprovar la totalitat del personal.

- El director de planta es posarà en contacte amb les autoritats civils Inundació: - Reti a els p odu tes ue ea io i a l’aigua

- Desconnectar els equips i màquines (excepte els cabals de refrigeració i els equips que no puguin ser aturats immediatament) i a continuació l’ele t i itat

- Un cop assegurades aquestes accions, es procedirà amb els mateixos punts que en el cas del terratrèmol

5.9. Disposicions mínimes de seguretat i de salut

5.9.1. Obligacions de l’empresar i

L’e p esa i hau à de ga a ti ue el llo de t e all o o igi i is s pe la segu etat i la salut dels treballadors o reduir-los al màxim. Per fer-ho, haurà de prendre les mesures necessàries per la correcte realització de les tasques a desenvolupar amb seguretat.

La o ativa espa ola Real De eto / o liga a el o pli e t de les o di io s o st u tives, de eteja i a te i e t, d’o d e, d’il·lu i a i , de lo als de des a s i d’higie e, de ate ials de p ote i i de p i e s au ilis, e t e oltes d’alt es pe ga a ti u es

o es o di io s de t e all e ualsevol tipus d’e p esa.

(73)

70 de 92

5.9.2. Obligacions dels empleats/ades

Pel que fa les obligacions dels empleats/ades, també són estrictes per garantir el bon fu io a e t de l’e p esa. Ha de o pli a la llei de prevenció de riscos laborals (LEY / del o s’esta lei e o es de o du te pe tal de p otegi la seva segu etat i salut, establir els drets i els deures de cadascú, garantir la consulta i la participació dels treballadors, esmentar les responsabilitats i les sancions corresponents i especificar la política en matèria de prevenció de riscs.

5.9.3. Normes de seguretat interiors

Esta le tes les o liga io s de l’e p esa i i els e pleats/ades, al es e ta u a s ie de normes preestablertes per garantir una bona conducta i comportament a la planta química per fe el llo de t e all s segu . Algu es de les s elleva ts ue s d’o ligat o pli e t i posada en pràctica pels treballadors són:

- Correcte comprensió de la totalitat de la feina per part dels treballadors evitant en tot moment accions perilloses

- Estricte compliment de les instruccions de seguretat de maquinària i aparells mantenint el bon estat de la infraestructura

- P ohi i i de fu a di s les i stal·la io s, l’e t ada d’a i als i la i gesta o possessió de substàncies estupefaents.

- Evitar el contacte directe amb qualsevol producte químic

5.10. Higiene

El conjunt de coneixements i decisions que afecten a les mesures tècniques, constructives, a ie tals i psi ol gi ues s’e glo e e l’à it d’higiene industrial. El R.D. 486/1997 di ta i a les disposi io s e essà ies ue s’ha de ga a ti als t e allado s pe u la higie e industrial no suposi un risc en la seva salut.

Les esu es p i ipals s la i o po a i d’aigua pota le, vestua is, dut es i lavabos. Les mesures secundàries detallen una sèrie de condicions tals com:

- La temperatura on treballen els operaris no ha de ser inferior a 17ºC ni superior als 25ºC en zones de treball com oficines i laboratoris, on el treball realitzat és menys mogut.

- Les operacions de neteja no han de suportar riscos en sí pels treballadors de la planta.

(74)

71 de 92

- Els llo s de t e all s’ha de a te i ets i o de ats, ta les vies de i ula i i de sortida.

- L’espai de t e all i les i stal·la io s ha de te i u a te i e t periòdic.

- La e ova i de l’ai e ha de se , o a í i , de ³ d’ai e et pe ho a i pe treballador, a més de mantenir velocitats de més de 0,75 m/s.

5.11. Equips de protecció personal (E.P.I.)

La normativa que fa referencia als equips de protecció individuals està recollida en la Directiva 89/656/CEE del Parlament Europeu. El seu contingut es transcrit en el Dret espanyol mitjançant el Real Decret 773/1997 de Prevencions de riscos laborals.

En l’estat espa ol ui té la missió de promocionar i donar suport a la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball es l’I stitut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Així com de fomentar una cultura preventiva en la societat com fórmula per contribuir a aconseguir una reducció en els accidents de treball i malalties professionals i una millora de les condicions de seguretat i salut en el treball.

Segons la norma general d’us, els equips de protecció individual s’ha d’utilitza ua els riscos no es puguin evitar o limitar-se suficientment por medis tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures i mètodes de organització de treball.

Un equip de protecció individual ha d’ade ua-se a les disposicions comunitàries sobre el disseny i construcció en matèria de seguretat i de salut que els afectin. En qualsevol cas un equip de protecció individual haurà de:

- Ser adequat als riscos dels que hagin de protegir-se, sense suposar un risc de per sí un risc addicional.

- Tenir en compte les exigències ergonòmiques i la salut del treballador.

- Ajustar-se al portador

En cas de riscos múltiples que exigeixin varis EPIS, els equips hauran de ser compatibles i mantenir la seva eficàcia en relació amb el risc o els riscos corresponents.

Les condicions en que se han d’utilitza els EPIS així com el te ps d’utilitza i d’a uest esta à determinat en funció de la gravetat del risc, de la freqüència de la exposició al risc i de les característiques del lloc de treball de cada treballador.

(75)

72 de 92

Els EPIS estan destinats normalment a un ús personal, si les circumstàncies exigeixen la utilitza i d’u e uip individual per varies persones, s’hau à de prendre les mesures corresponents per no causar cap problema de salut o higiene als diferent usuaris.

5.11.1. Protecció auditiva

Qualsevol soroll sigui desagradable o no pot danyar la oïda produint trastorns fisiològics i psicològics. La protecció natural de la oïda en f o t a uest tipus d’a e a es es nul·la, i per tant, es molt important adquirir una protecció externa artificial.

El te ps d’e posi i i el nivell de soroll seran els paràmetres claus per decidir les accions que emprendrem per millorar la qualitat de treball dels operaris.

En el marc legal europeu la directiva 2003/10/CE estableix els requisits de seguretat y salut ela io ats a l’e posi i del treballadors al soroll. Aquesta directiva es transposa al dret espanyol a través del Reial Decret 286/2006 que des iu u s lí its d’e posi io s y les accions preventives per evitar riscos de malalties.

Ai í do s es ea à u pla d’a i o t a el so oll ue o sta de les següe ts etapes:

Mesurament del soroll, disminució del soroll de la maquinària, empre que sigui possible, protecció amb EPI sempre que calgui i audiometries regulars.

Per portar a terme la primera etapa es tindrà que classificar les àrees segons la quantitat de soroll. Donat que el soroll depèn de dos paràmetres bàsics com son el nivell de soroll i la freqüència de vibració del emissor, s’o tindrà per utilitzar un sonòmetre per mesurar la quantitat de decibels dB ue s’e ete e u a àrea determinada, ja que aquest sistema ens dóna informació sobre els dos paràmetre d’i te s.

Per completar l’a àlisi del soroll utilitzarem un dosímetre per obtenir informació del nivell promig del so oll du a t u te ps d’e posi i . No o sta t el is auditiu serà mesurat en dBA, que són decibels ponderats, que es una unitat de nivell de so mitjà amb un filtre previ que suprimeix part de les baixes i altes freqüències. D’a uesta manera, després de la mesura es filtra el so per conservar només les freqüències més nocives però l’oïda, por quest motiu es un bon indicador del risc auditiu fer la mesura en dBA.

La legislació vigent indica valors inferiors i superiors, i a partir d’ai el valo de les esu es es prendran accions. Els valors inferior i superior es situa entre 80 dBA y 85 dBA de soroll equivalent respectivament. Per tant, si en la nostra planta se superen els 80 dBA, els EPIs

(76)

73 de 92

estaran a disposició dels operaris però no serà obligatori portar-los. En el cas que es superi els 85 dBA Els EPIS seran obligatoris de portar.

El Real De et a a u valo lí it ue o s’ha de supe a ue s dBA.

El protectors contra soroll es divideixen en passius i actius. Els primers redueixen el soroll en funció del seu propi disseny o material, però no redueixen el soroll mecànic ni electrònic. Uns EPIs molt extensos d’a uest tipus i olt utilitzats son les orelleres, casc anti-soroll i taps. En ambients molt sorollosos podem utilitzar simultàniament el casc anti-soroll o les orelleres amb taps.

Els protectors actius són molt semblants als passius ja que contenen les mateixes propietats però també posseeixen la capacitat d’i lou e components mecànics o electrònics. Els protectors dependents de nivell disminueixen els ivells altos de so oll, s’utilitze e as de soroll intens intermitent .

Les o elle es de o u i a i s’utilitze pe te i comunicació i a la vegada per reduir tot el soroll que sobrepassi el valo lí it esta le t. “’utilitza e as de necessitat de control, es a dir, e as e ue l’à ea i fo i als t e allado s itja ça t senyals d’ala a so e l’estat de o t ol de la pla ta. A uest tipus de EPI“ s’utilitza a e el as ue les p ote io s físi ues (pantalles, recobriment a ate ial aïlla t o edu to de so oll… sigui i sufi ie ts pe reduir el sorolls als valors especificats.

5.11.2. Protecció de les vies respiratòries

Aquest equips son necessaris en el nostre cas ja que en la nostra planta existeix el risc d’evapo a i de vapo s tòxics, contaminants i perillosos que poden ser susceptibles de respirar pels ope a is. E l’à ea d’e agatze atge hi ha à id fluo híd i ef ige at. Els vapo s d’a uest àcid son irritants, corrosius i tòxics.

Els principals equips de protecció respiratòria es classifiquen en:

1. E uips filt a ts o depe e t de l’at osfe a.

2. Equips respiratoris o independents de l’at osfe a

Els equips filtrants com el seu propi nom indica filtren l’ai e, ete i t e el filt e les pa tí ules o ives i dei e l’ai e et pe se espi at. No al e t esta fo ats pe u adaptado fa ial del tipus màscara amb un filtre. Aquest filtre està format de materials fibrosos que compleixen una funció de retenció. També es molt freqüent absorbir la impuresa en carbó actiu o gel sílice.

Planta per la fabricació de CClF3

Grau en Enginyeria Química Tutora: Mª Eugenia Suárez Ojeda PART II: VOLUMS V, VI, VII i VIII