que corri la veu
dilluns 31 de març www.quecorrilaveu.orgn ú m
5
Opinió Opinió dels redactors
Actes de la UAB:
Els estudiants es manifesten a TVE Cap de setmana:
El Consell de la UAB es pronuncia -Les dictadures sense recursos no les ataca ningú
-Barcelona capital mundial de la pau Manifest de les universitats catalanes Situació del
conflicte i agenda
2 3 4 5 6
7 8
S U M A R I
que corri la veu
i pfotocopiamassamJa a l’entrada del concert, es podia veure que la gent havia estat previ- sora i havia fet cas de les amenaces dels homes del temps. Molts duien el paraigües sota el braç i els qui no, miraven amb desconfiança el cel amenaçador esperant que aquest no els espatllés una jornada festiva i reivindicativa alhora que es prometia interessant, si més no, per la diversitat de les actuacions que s’anunciaven.
Música, poesia, dansa, perfor- mance, són diferents modalitats artístiques que es van combinar amb vídeos d’aquells que volien però no havien pogut assistir. Entre el públic, potser com a reflex d’aquesta varietat d’estils i expressions artístiques, i com ja ve succeïnt durant totes les mobilitzacions contra la guerra s’hi podia trobar gent de totes les edats i ideologies: des dels nens que no havien nascut a la darrera guerra del Golf, la del 91, fins els avis que no volien ni sentir a parlar de la guerra pel record que encara en guarden;
des dels qui portaven banderes del PSC fins als joves comunistes que corejaven el nom de Lenin després que una organitzadora expliqués la història d’un nen assassinat a la Gue- rra Civil per anomenar-se així, passant pels estandarts roig-i-negres anarquistes.
Entre actuació i actuació, lectura
d’aforismes que eren aplicables a l’actitud de Bush, Blair i Aznar. El públic cridava “Guerra no” i “Aznar dimissió” tan fort que els lectors, tot i tenir el micròfon, havien de cridar per fer-se sentir.
La Fura dels Baus aportà la seva trangressió amb una performance en la qual el seu director i dues noies es van despullar a l’escenari mentre la resta de la companyia ho feia emmig de la multitud formant un gegant andrògin amb altres assistents.
Possiblement, els moments més emotius de la jornada han estat al fi- nal: el cantautor aragonès i diputat José Antonio Labordeta va interpre- tar el Canto a la libertad; Paco Ibáñez, A galopar, una cançó feta
“amb la sang dels republicans”, acompanyat sobre l’escenari per la majoria dels participants; Javier Gurruchaga va convidar tot el públic a cantar Imagine, de John Lennon, una cançó que està sent prohibida a les ràdios dels EUA perquè parla de la pau. Finalment el recital va acabar a les quatre de la tarda, una hora més tard del previst, amb un simulacre de bombardeig. Tant els artistes que estaven sobre l’escenari (la gran majoria dels que havien actuat) com la gent del públic es van ajupir. I això, malgrat la pluja.
OLIVERVILLANUEVA
J. ANTONIO LABORDETA
Diputado en el Congreso por la Chunta Aragonesista que recientemente invitó a ciertos congresistas a irse a la mierda en respuesta a las repetidas interrupciones y faltas de respeto que sufrió durante su intervención, ha hablado para Que corri la veu.
¿Cree usted que tienen incidencia las movilizaciones estudiantiles en la protesta contra la guerra?
Mucho. El Gobierno se encuentra muy desconcertado porque sólo había vivido una temporada en la que la gente joven estaba muy desmovilizada, muy desmotivada. La prueba de su desconcierto se encuentra en que continuamente intenta desprestigiar al movimiento estudiantil.
¿Deberíamos continuar con las jornadas antibélicas, organi- zando conferencias, movilizán- donos para pedir la paz..?
Por supuesto que sí. No hay que parar porque ellos tienen todo el poder de los medios de comunica- ción y económicos. Nosotros lo único que tenemos, como decía Blas de Otero, es la palabra; y hay que usarla.
J Barcelona canta, es mulla i es despulla en un nou clam contra la guerra
Tot per la pau
MARTAPALACÍN
Els col·lectius invisibles i els mitjans de comunicació
Després de deu dies de mobilit- zacions el Que corri la veu és una realitat. Avui presentem un espe- cial de vuit pàgines per explicar el que ha passat aquests dies i agrair a tota la gent les activitats que s’han estat realitzant per tot el campus i la seva implicació en aquesta cau- sa.
Aquests actes han demostrat que els joves ens impliquem, que volem canviar aquesta societat i que estem disposats a aconseguir millorar tot allò que no ens agra- da. Hem estat movent-nos i continuarem fent-ho perquè no estem d’acord ni amb aquesta gue- rra ni amb cap altre. Som perso- nes responsables i capaços de fer moltes coses per aquesta societat, no tot és sortir de marxa el cap de setmana i no pensar en res més.
Pensem, vivim, creiem i sentim que formem part d’aquest món i ho volem dir, volem ser escoltats!
Continuem amb les mateixes ganes que el primer dia i seguirem així fins que creiem que la nostra feina hagi donat els seus fruits.
Quan parlem de la nostra feina ens referim a la feina de tots companys i companyes que han aportat el seu gra de sorra per construir els pilars d’una nova lògica mundial.
Que corri la veu!
opinió
En el transcurs de l’engrescadora experiència mobilitzadora que portem a cap a la Facultat davant de l’atac a l’Iraq i de l’incompliment de la voluntat de la ciutadania, dimarts a migdia es va produir a l’Aula Mag- na l’intent de boicot de la conferència d’Antonio Franco. El director d’El Periódico va ser increpat per un grup de joves que no volien deixar que l’acte convocat per l’Assemblea d’estudiants continués.
Després del final de la xerrada, a la mateixa Aula Magna es va impro- visar un altre acte de reflexió que potser hauria estat interessant de difondre: té un col·lectiu dret a boicotejar la feina d’un altre? És l’Assemblea sobirana per a impedir el boicot? Per què se’ns demonitza als informadors si sovint som nosaltres els que permetem que se sàpiguen les injustícies? Més enllà de la mala fe a l’hora de tirar per terra allò que l’Assemblea de Comunicació ha organitzat, dóna per a pensar en com aquests col·lectius (independentistes, alternatius, okupes, ecologistes...) veuen el paper dels mitjans de comunicació.
En primer lloc, no hi ha dubte que
molts d’aquests col·lectius estan veritablement farts d’aparèixer com els “dolents” de la pel·lícula, només visibles quan trenquen aparadors o boicotegen actes com aquests. Fem una provatura: si cobríssiu l’acte des de fora, parlaríeu del boicot o només de la xerrada? Com a periodistes, no hem de negar les parts fosques de la nostra feina: no fem seguiment, acceptem les versions oficials, no contrastem les fonts i no sempre evidenciem que s’és innocent fins que no es demostre el contrari, i no a l’inrevés, com sembla tan sovint.
En segon lloc, des de fora de les empreses és molt difícil distingir en- tre línia editorial i trajectòria professional, i se’ns sol veure com un col·lectiu que combrega amb la ideologia de l’empresa sense matisos ni fissures. Només mirant amb atenció veiem si algun informador s’escapa amb més o menys èxit del que els directius (econòmics i polítics) mar- quen.
Però atenció, tampoc no és cert que aquests col·lectius no tinguen altres vies per intentar fer-se sentir i em nego a acceptar una postura paternalista que digue que “aquests
grups trien aquesta manera d’actuar”.
Assentir seria dir que no hi ha independentistes que deixem parlar tothom, que no hi ha ecologistes conscients de la necessitat de la indústria o que no hi ha okupes que sí que es dutxen.
Com a col·lectius sovint invisibles han de ser encara més curosos: és ben fàcil girar contra la UB el que va passar amb Gotzone Mora, quan a qui s’havia boicotejat va ser a l’organitzador, que al seu torn havia rebentat un acte on participaven polítics bascos. Com saben que sortiran com a queixosos, antidemocràtics, antisistema, destructius i minoritaris, millor bus- car estratègies de visibilització i no donar coartades perfectes per con- tinuar a l’ostracisme mediàtic i social.
Si en la conferència d’Antonio Franco haguessen preparat una bona bateria de preguntes incisives, s’haurien convertit ens els protagonistes, com la resta de públic.
El públic, futurs informadors, repensem els protagonismes socials.
CARMEFERRÉ
-
PROFESSORADELDEPARTAMENT DEPERIODISME DELAUAB
Colles d’estudiants matinadors, el bar gairebé buit, l’aula d’informàtica bullint amb la tasca dels i les redactors/es del diari “que corri la veu”. A l’aula 7, una trentena d’estudiants obren la sessió de la comissió d’anàlisi de mitjans cada matí a les 9, amb la vehemència còmplice d’en Xavi Giró. A les 10, les veus del quòrum de l’assemblea quotidiana que es dirigeix cap a l’Aula Magna interromp les sessions de les comissions (actes interns, actes externs, anàlisi, performance, diari, pàgina web, documental, enllaç...). El temps sembla insuficient, però l’assemblea és l’assemblea... Tot això sense crèdits ni notes pel mig. Per pura avidesa d’entendre i explicar el món. (¿No estava per a això la Universitat?)
Són només imatges precipitades dels darrers dies a la Facultat de Ciències de la Comunicació que,
sense més autoritat que la del testimoni, ni més representació que la pròpia, intento reflectir en aquestes ratlles.
Des de la por al micro –“és igual, parlo sense micro”– del divendres 21, fins el pacient i acurat debat del divendres 28 per a decidir (quin verb més bonic) el sistema de participació assemblaria, alumnat i professorat hem autogestionat un curs accelerat de participació política, de respecte a la convivència, de deontologia pe- riodística, d’anàlisi de continguts, de pacifisme, de relacions internacionals, de redacció, d’expressió artística i d’altres disciplines transversals i im- prescindibles per a la vida.
Lluny dels discursos incendiaris – això no és el maig del 68, ni els glo- riosos setanta–, la reflexió, el respec- te a la paraula aliena i la valoració de la suma de petites però eficaces
tasques s’imposen en el dia a dia. Els/
les nostres estudiants són amos i creadors del seu temps i assagen el seu futur, amb molt menys dogmatisme i molta més consciència que el món és ample i complex que la dels seus majors. Per això mereixen tota la meva admiració i respecte i, sobretot, per això diuen “no a la gue- rra”.
És molt probable que continuï aquesta aventura responsable. Tant si prospera la proposta de facultat alternativa (ja n’hi ha molts tallers i seminaris proposats), com si reprenem les classes, la riquesa de l’aprenentatge d’aquests dies romandrà per sempre per a qui hem decidit no perdre’ns-ho.
ROOSAMARÍAPALENCIA PROFESSORADECOMUNICACIÓ AUDIOVISUAL
Crònica a corre cuita duns dies excepcionals
Comunicat del Que corri la veu
Després de deu dies de mobilitzacions el Que corri la veu és una realitat.
Avui presentem un especial per ex- plicar aquests dies i agrair a tota la gent les activitats que shan estat realitzant i la seva implicació en aquesta causa.
editorial
Anem endavant!
opinió dels redactors
Mai hagués cregut que la meva generació arribés a viure el que estem vivint aquests dies. I això que motius no n´han faltat, ni ara ni mai. Ens fan creure des de petits que les coses són així i prou, que hi ha un ordre establert inalterable, que les nostres veuetes individuals es perden o es dilueixen entre el xivarri de la massa. Creixem pensant que som idealistes, en comptes de lluitadors, que n´hi ha prou amb somniar, en comptes de crear.
És emocionant entrar a la facultat aquests dies: veure gent penjant pancartes, fent performances, omplint les aules de PC amb l´activitat frenètica del diari i la web, l´Aula Magna plena cada dia a l´hora de l´assemblea...Tots ens sentim útils, tots sentim que la nostra tasca, sigui quina sigui, donarà algun fruit.
Enmig de tanta activitat, hem trobat pocs moments per seure i reflexionar sobre tot això que està passant, que ens està passant a tots i cadascún de nosaltres. A on anem? Al principi, la lluita consistia en fer-nos sentir per aturar la guerra. Però la guerra ja ha començat. Treballem per la dimissió del govern? I després què?
Aquests dies, molts han pensat més d´un cop que podrien canviar el món.
No sé com acabarà tot això, només sé que els cops que m´ha passat pel cap aquesta idea, al llarg d´aquestes setmanes, ha estat una sensació maravellosa.
El problema no és aquesta estúpida i cruel guerra, no ens enganyem. Potser sigui el que ara més fereix, el més impactant. El problema és estructural, cal canviar el sistema per tal que guerres com la d´Iraq no es tornin a repetir. Cal que no oblidem les lluites que han quedat al camí, les lluites que vindran. Que aquest esperit no es perdi, que fem de les nostres vides una lluita quotidiana.
MARIA REYERO
“Encara que es facin manifestacions no serveix per res”, vaig sentir que deia una senyora; el seu marit assentia amb el cap. El món plora perquè la democràcia ha estat violada i el poble es converteix en nombres de morts, ferits i refugiats. Però, en una universitat de Catalunya, un grup d’estudiants resisteix una i altra vegada a l’invasor.
Alimentats per la poció màgica de la ràbia i el fàstic cap a uns governants indecents, que s’omplen la boca de paraules buides i ens cul- pen de morts que ells executen, alimentats per la manca d’humanitat dels titelles imperialistes, els estudiants s’aixequen. I qui gosa dir que no serveix per a res? Qui té el valor de cridar davant la porta dels irreductibles universitaris que “no aconseguiran res”?
Aquesta guerra és il·legal, immoral. Aquesta guerra és... una guerra. I no ens quedarem de braços plegats. Si us plau, que no ens ho demanin!
Perquè no ho farem, no pararem, seguirem resistint mentre ens quedi poció màgica.
Un acte simbòlic és molt més que això, és un crit per la història, és un crit per les víctimes, és desgast polític! Que els que van votar al PP no ho tornin a fer, que tothom tingui veu i dret a decidir sobre el seu futur, dret a la vida...
No m’estic inventant res, senzillament parlo de drets humans. Quan defenses un somni, una utopia, cal avançar poc a poc per fer un planeta una mica millor, però quan crides per uns mínims, quan encens una espelma per una vida i un milió de persones diuen “pau!” a l’uníson, no retrocedeixis mai, resisteix una i una altre vegada a l’invasor.
Que corri la veu!
LAIAGORDI
Continuar cridant
No es tracta només d’una guerra. La guerra no és la causa de fons del moviment que hem generat. Sí, està clar que és la causa directa: ha estat el que ens ha fet alçar i cridar
“N’estem farts”. N’estem farts de com se’ns està tractant, de com se’ns està representant. Fins ara hem callat, potser perquè hem anat pensant “bé, ja passarà” o “en el fons tampoc deu ser tant important”.
Ens vam mobilitzar per la LOU, però era tan gran la desinformació regnant que la majoria no sabíem ni de què ens queixàvem. Ens vam mobilitzar per la impressionant successió de negligències amb el cas Prestige, vam donar el suport als afectats. Però se’ns va vendre que ja s’està solucionant, no ha estat tan important com sembla. Ens vam
parlar, i vam crear. Ningú ens ha obligat. No ens posaran millor nota, això està clar. Però el més fort és que no ens hem quedat de braços plegats, no ens hem près la primera setmana de mobilitzacions com unes “vacan- ces a mig semestre”. Venim cada dia a la Facultat, i som capaços d’estar 12 hores tancats aquí si és necessari.
Perquè surti un diari, perquè tiri endavant una pàgina web, per crear cartells efectistes o per decidir què farem demà. Ens cansem, per supo- sat, però no ens cremem. Ens costa llevar-nos, és lògic, però arribem a la Facultat amb ganes. Feia temps que no tenia aquesta sensació.
Parlant des d’un punt de vista molt personal, el “No a la guerra”
m’ha suposat créixer com a perso- na. Parlant a nivell de la meva feina mobilitzar, d’acord, però se’ns va
restar importància i va quedar en una cosa puntual.
Ara hem dit prou. Per primer cop, tots hem deixar de banda les nostres diferències. Cada persona és una veu, i hem aconseguit apar- car tot allò que fins ara ens podria distanciar. Ens hem agermanat sota un sol crit, “No a la guerra”. Ens hem agermanat sota una sola sensació, “No ens deixarem enganyar més”. I jo, com a individu, per fi he près consciència que el poble és molt més poderós que qualsevol dirigent.
I nosaltres, com a poble, ens estem alçant i estem començant a veure la magnitud del què podem aconseguir.
Sense anar més lluny, i parlant del que visc de més a prop, a la Facultat de Comunicació ens vam reunir, vam
No ens deixarem enganyar més
diària en aquests moments de mobilit- zació, en cinc dies he conegut gent impressionant, treballadora. Podem estar orgullosos, ens estem fent es- coltar, ens n’estem sortint (senyors, estem tirant endavant un diari i una web!). A nivell d’universitat, només cal mirar els passadissos de la Facultat cada dia de 9 del matí a 9 de la nit. Està clar que fer vaga no és quedar-se a casa. En l’aspecte so- cial, s’estan fent actes cada dia, manifestacions impressionants, les ONG’s estan funcionant com mai.
Podria estar parlant anys seguits de totes les coses que estan passant en el món aquests dies que em fan sentir orgullós de formar part de tot plegat.
Amics, hem engegat un monstre.
Hem engegat al poble.
ORIOLCID
Això acaba de començar...
actes uab
Va caure un xàfec intens als estudis de TVE de Sant Cugat. I no només de pluja, sinó que també de crítiques al cobriment informatiu del conflicte de l’Iraq. Centenars d’estudiants de la UAB, acompanyats per treba- lladors de TVE de Catalunya, van cantar eslògans com “Segons TV1, a qui no hi ha ningú” o el ja famós
“Televisió, manipulació”. Amb aquestes frases, els estudiants van manifestar el seu enuig pel tractament que TVE fa de la guerra. Segons ells, TVE manipula les informacions so- bre el conflicte de l’Iraq: “Oculta deliberadament informació, limita algunes notícies i intenta crimi- nalitzar els moviments pacifistes”.
La protesta estudiantil va comptar amb una estricte complicitat dels
TVE enganya?
El Comitè d’Empresa de Televisió Espanyola (TVE), a principis de març, va acusar el director d’infor- matius, Alfredo Urdaci, d’introduir al Telediario del 2 de març comentaris com “és la tàctica de Saddam” o bé
“Saddam demostra que té armes de destrucció massiva”. És un dels exemples que el Comitè d’Empresa posava per denunciar TVE de manipulació informativa. 350 treballadors de TVE a Torrespaña es van adherir al manifest en con- tra de la manipulació informativa.
Segons els treballadors de TVE a Catalunya, la situació a Sant Cugat és bastant millor que a la resta de l’Estat. No obstant això, fa pocs dies el comitè d’empresa de TVE a Catalunya va acusar el seu director, Ramon Font, d’haver censurat una frase de L’informatiu, en què es deia que una protesta en contra de la gue- rra de l’Iraq també havia estat en contra de la manipulació informati- va.
Molts treballadors de TVE a Catalunya denuncien aquesta situa- ció. A la manifestació del 15 de març la periodista de TVE Marisol Soto va reclamar un nou sistema pels mitjans de comunicació públics. En nom dels treballadors de l’ens públic, va demanar posar punt i final a un model de mitjans que, en la seva opinió, permeten fer propaganda del Govern espanyol. Un model que, segons el Comitè d’Empresa de TVE, desinforma. Entre els diversos exemples destaca la manifestació fa- vorable al PHN de València. El Comitè d’Empresa denuncia que el 90% de les opinions sobre la notícia van ser de líders del PP, i que s’hi va dedicar molt més temps que a les manifestacions pacifistes del dia 15 de març.
REDACCIÓ
treballadors de TVE. Com a prova d’això, el comitè d’empresa va pro- porcionar un megàfon que els estudiants necessitaven. I fins i tot van aconseguir que una delegació de sis estudiants es pogués reunir amb el director de TVE a Catalunya, Ramon Font, per fer-li arribar directament les queixes. “El direc- tor ens ha escoltat, però ha tallat qualsevol conversa”, explicava un estudiant.
Al final de la concentració, quan el gruix dels estudiants ja enfilava el camí de tornada, un grup de manifestants es va quedar a l’entrada dels estudis de TVE. Hi va haver uns moments tensos en què els estudiants van debatre assembleàriament si havien de
forçar l’entrada als estudis o no.
Però, la immensa voluntat majoritària va decidir que la concentració havia de ser escrupulosament pacífica. I és que a l’entrada de les oficines de TVE hi havia sis furgons antiavalots de la Policia Nacional espanyola.
La protesta en contra de la presumpta manipulació informati- va de TVE es va viure sota la pluja, però amb un to festiu. L’Antiexèrcit de l’Autònoma (un grup d’estudiants vestits de militar que ridiculitzen l’esperit bèl·lic) va fer acte de presència, i va organitzar una impro- visada desfilada militar amb tots els assistents.
REDACCIÓ
Els estudiants de lAutònoma es mullen en contra de la manipulació informativa
La psicoanalista i professora de traducció Mercè Altimir va realitzar divendres a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona una xerrada amb el suggestiu títol “Freud i la gue- rra”. Principalment va desgranar la teoria que es pot extreure del text de Sigmund Freud “Warum krieg?”
(“Per què la guerra?”), escrit el 1933, abans de la majoria de guerres
‘modernes’.
Va constatar que Freud con-
La violència habita en tots nosaltres
siderava que la violència habita en totes les persones i n’acaba sent un element determinant. Per tant, esdevé un factor més a l’hora de considerar les causes de qualsevol guerra, juntament amb els econòmics, sociològics o polítics.
Mercè Altimir va exposar que tot home i dona té en el seu interior una
“pulsió de mort” que l’insta a l’autodestrucció. Per lliurar-se’n, el més fàcil per a l’individu és destruir l’altre, fins al punt que, “la lluita con-
tra la nostra destrucció comporta la destrucció de l’altre”.
També va exposar que, segons Freud, una de les actituds que manté cohesionat un grup humà és el fet de tenir un enemic comú contra qui lluitar. Va constatar, però, que això és una arma de doble fil, perquè pot conduir a l’anihilació sense pietat i irracional d’aquest ‘enemic’ com ha passat moltes vegades.
SANDRAPANIAGUA
el cap de setmana el cap de setmana
En un manifest publicat recentment el Consell de Govern de la Universitat Autònoma de Barcelona va explicar en 7 punts la seva posició respecte als fets succeïts després de l’atac de les forces aliades a territori iraquià.
El vicerector de relacions institu- cionals i secretari general de l’or- ganisme va firmar el manifest que cri- tica les accions violentes, siguin puntuals o no perquè “perjudiquen i disgreguen el moviment per la pau”, alhora que va demanar que es respectés “les persones, els béns i el dret individual i dels diferents col·lectius a mantenir l’activitat acadèmica”, es suposa que en cas
Els estudiants s’han ‘mullat’ des del primer dia. Les activitats s’han succeït a un ritme trepidant, fins i tot s’han cabalcat en múltiples ocasions, però ara ens volen tallar les ales. El dia que es publica, per fi, un manifest del rectorat, aquest només fa que parlar per no dir res i, com qui no vol la cosa, demanar que es mantinguin les activitats de pro-
que aquests vulguin. La resta d’apar- tats puntualitzen que el Consell de Govern valora positivament les activitats contra la guerra de la setmana passada, la primera del conflicte, també diu que s’accepta l’exepcionalitat de la situació actual, però que s’insta a adaptar aquestes activitats a una activitat acadèmica ordinaria.
El manifest també opta per mante- nir les concentracions davant els cen- tres a les 12 i demana la màxima participació en la consulta social del 3 d’abril, esperant noves propostes del Comité Contra la Guerra.
REDACCIÓ
El Consell de Govern de la UAB es pronuncia
Vosaltres decidiu
L’òrgan universitari publica un manifest de 7 punts
El gran resultat de les projeccions que s’havien fet fins ara va provocar que el “Cinefòrum contra la Guerra”
s’ampliés amb altres grans títols de cara a les setmanes vinents. Les projeccions de La chaqueta metá- lica, Platoon i altres van tenir una gran acollida i els debats posteriors a les projeccions van ser d’interès pels espectadors que es van quedar.
La darrera projecció del cicle va ser Platoon, el film d’Oliver Stone (director que ha tocat el tema bèl·lic en vàries ocasions) que intenta mos- trar una cara més tètrica de la gue-
El Cinefòrum segueix
gràcies a la bona acollida
testa que tant els han agradat mentre es fa classe. Resulta xocant que el rectorat pensi que es pot seguir el ritme de classe i estar en activitats que, com a mínim, ocupen la meitat d’hores del dia. Potser és que pensen que així ens pararan...
Vosaltres deciciu.
ARNAUDOMINGUEZ
rra. Per fer-ho acudeix al conflicte del Vietnam, un dels més durs pels soldats americans. Els personatges encarnats per Tom Berenger, Willem Dafoe o Charlie Sheen es troben enmig del famós conflicte i allà es replantegen la seva vida.
El cicle es mantindrà cada dimarts a les 4 de la tarda amb altres grans títols de la filmografia bèl·lica com les famoses Apocalypse Now, Senderos de Gloria o Silencio Roto.
REDACCIÓ
“Les pupil·les es dilaten, la boca s’asseca –els batecs augmenten–, la suor es torna freda mentre el cos es sobreescalfa, la roba s’enganxa a la pell – els batecs es dupliquen -, la paràlisi nerviosa s’apropia de tot moviment, seguida d’orinacions i defecacions involuntàries –els batecs es tripliquen, atac de cor imminent...”
Aquesta és la reacció més comú del militar en entrar en guerra, en trobar- se davant un semblant enemic amb l’absurda certesa que l’ha de matar, o morirà. La reacció final a la paràlisi seria cargolar-se a terra i desitjar morir, però la principal feina del psicòleg militar és crear en aquell precís moment un acte reflex sobre els soldats que els impulsi a conver- tir-se en assassins literalment irreflexius i irracionals, privant-los de per vida de tota possible
socialització.
Aquest ús i despersonalització del militar evidencia la dicotomia: els exèrcits, òrgans executors (cecs) de les directrius ideològiques, geoestratègiques i econòmiques dels seus països, a petita escala no són més que un grup de joves (sovint de classes marginals amb un il·lús afany de reconeixement social) intentant matar a un altre grup de joves; els dos grups amb moltes més semblances que no pas amb els seus dirigents, ubicus i intocables. Les guerres modernes s’encarreguen que el contacte entre uns joves i altres si- gui mínim: millor prémer un botó que mirar als ulls de l’altre i dubtar, com dubta el republicà a Soldados de Salamina, com dubten Els justos de Camus; el dubte que reveli en singu- lar l’absurditat del plural. És llavors
quan apareixen les tècniques psicològiques militars que s’encarregaran de fer veure l’enemic com un “objectiu”, mai com una per- sona: antics veterans americans al Vietnam encara pensen que els vietnamites no eren més que “rates que vivien en caus”; molts d’altres es van suïcidar en adonar-se’n de l’engany...
Els psicòlegs també desenvolupen la “memòria muscular”, un con- dicionament reflex que impulsa a matar en situacions d’estrès, emprant els mateixos procediments de repe- tició que s’usen per educar un gos a seure. Ara bé, un cop acaba la gue- rra i els processos de des- socialització ja són inútils, el jove soldat, si no ha mort, és incapaç de reincorporar-se eficientment a una societat de valors i relacions socials;
la mateixa societat que hipòcritament l’ha empès a matar. El jove soldat es convertirà sovint en un adicte a la violència, esclau de la seva “memòria muscular”, un Timothy McVeigh latent, o serà incapaç de relacionar- se mai més, corromput per la cul- pabilitat. És molest mostrar compas- sió per algú que escull fer de la violència i l’assassinat el seu mode de vida, però la irrefutable acusació l’hem de vertir cap al qui els ordena, els enganya, els dessocialitza i després els mata o els deixa sols, desitjant no haver sobreviscut, com revel·la la confessió d’un soldat americà al Vietnam fa pocs mesos:
“Envejo els que van morir, ells van estar de sort; ara ja no pensen en res, i a mi em fa la impressió que aquella guerra ha acabat fa 15 minuts”.
EDUARDPOU
Debat i projecció: Guerra i psicologia (Fac. Psicologia Aula 06)
Envejo els que van morir, perquè ja no han de pensar en res
La dessocialització dels militars converteix el soldat en botxí i alhora víctima del seu propi govern
opinió
el cap de setmana
Reestructuració de lAssemblea
Companys i companyes, si la cosa ja anava bé, ara anem millorant. A partir dara, lAssemblea de Ciències de la Comunicaciótindrà una estructura més clara: dos moderadors que es limitaran a exposar lordre del dia i repartir el joc.
També sestableix la figura del secretari, que elaborarà lacte de cada reunió. Els torns de paraula shauràn de respectar
estrictament. LAssemblea ha decidit demanar un megàfon. Un altre acord és la creació duna comissió encarregada de elaborar un manifest per esposar la nostra postura sobre la violència.
Cançons gratuïtes contra la guerra
Lenny Kravitz, REM, Green Day, Rage Against the Machine i molts altres han volgut protestar contra la guerra a Iraq amb la seva música. Les cançons anti- bel·licistes que han compost es poden El concepte de sostenibilitat ha passat de ser tan sols la bandera d’un nou ecologisme a una necessitat present a tota agenda política nacional. S’hi ha convertit inevitablement, davant l’evidència diària que els recursos sobre els quals hem edificat la nostra societat industrial s’esgoten ir- remeiablement. Sembla lògic, per tant, que Ramon Folch -biòleg i socioecòleg que ha col·laborat amb la UNESCO, la Generalitat i d’altres organismes i empreses internacionals- afirmi que “el major conflicte a 15- 20 anys vista és el control dels re- cursos”. Per més que existeixin motius morals contra règims no- democràtics, Folch ironitza: “les dictadures sense recursos, no les ata- ca ningú”.
Si tornem a la sostenibilitat, tanmateix, ens adonem que existeixen molts equívocs que acaben culpant i exculpant erròniament als agents que hi intervenen: primerament, per par- lar de sostenibilitat cal ser conscients que vivim en un món d’insostenibilitat. La visió es fa patent si analitzem l’evolució del món financer a la borsa (abans el “temple de la democràcia”, ara un joc destinat
a enriquir-se individualment a partir d’empreses que ja no importen en sí mateixes), o dades del PNUD, que demostren que potser el 20% més ric de la població mundial és en- cara més ric des de l’any 60, però el 60% intermig no ha parat de veure reduïda la seva renda per càpita fins a constituir un quart de la del 20% anterior; en el mateix informe també hi observem que la proporció de renda entre el 20%
més ric i el més pobre era l’any 60 de 30 a 1, mentre l’any 95 ha sigut de 82 a 1.
Ineficiència estructural Ara bé: el ciutadà mig europeu viu 82 vegades millor que el 20% més desafavorit? La resposta, segons Folch, és negativa, i es deu a la ineficiència en l’ús de l’energia per part dels països desenvolupats. Es tracta d’una ineficiència estructural, difícil de des- articular perquè està situada a la base de les grans estructures econòmiques actuals, massa concentrades i interdependents per gestionar el canvi. Pel que fa a Estats Units, Ramon Folch afirma que es tracta del
Les dictadures sense recursos, no les ataca ningú
Després duna setmana, Barcelona serigeix com la capital mundial
de la Pau
país amb el sistema energètic mésineficient del món (consumeix 4m3 de cru per persona i any, mentre la també ineficient Unió Europea en consumeix 2). Davant d’aquesta realitat i la imminència de la fi del petroli, caldrien polítiques públiques i empresarials destinades a reduir i optimitzar aquest consum, així com el plantejament de futures alternatives, però l’actual administració Bush, nascuda i esperonada per les empreses petrolíferes (recordem qui presidia la convenció del petroli americà fa un parell de dies), no té cap interès en replantejar l’estructura actual, sinó que fomentarà el consum del petroli, tant i tan ràpid com sigui, extret d’on sigui, al preu que si- gui, fins que algun dia s’acabi. Un comportament irreflexiu que ens por- ta a un futur incert, però a Bush no li interessa el futur, i tria viure el moment a les palpentes. A les palpentes davant el seu propi futur, com Lluís XVI, que el 14 de juliol de 1789 escrivia, des de la seva florida i allunyada cort: “Avui, res d’especial”.
EDUARDPOU
J El biòleg i socioecòleg Ramon Folch acusa EUA de tenir el sistema ener- gètic més ineficient i insostenible del món
descarregar gratuïtament des de les seves pàgines web. Madonna, però, té molt interioritzat allò de que la pela és la pela
i la cançoneta costa a tothom qui la vulgui escoltar 15 euros.
La guerra és il.legal i il.legítima
El professor de Relacions Internacionals Federico Guerrero afirma que la guerra contra lIrak és il.legal i il.legítima.
Segons va dir, els governs dEstats Units, Gran Bretanya i Espanya han violat la carta de lONU i el principi de no injerència, amb la qual cosa, si existís la voluntat política, Blair i Aznar podrien ser portats al Tribunal Penal Internacio- nal per ser jutjats per crims de guerra.
Guerrero acusa a Bush de fer un ús cojuntural i subjectiu del dret internacio- nal.
A més, creu que la resolució 1441 no pot donar lloc a la guerra perquè no explicita la possibilitat dun atac militar: No es pot atacar legalment amb paraules tan vagues com graves
breus
consecuencias. Finalment, va dir que si algun país podria reclamar a lONU el dret a la legítima defensa seria lIrak,
que està sent atacat de forma il.legal.
Globus negres contra la guerra
Aproximadament 500 persones van omplir ahir al matí el centre de Plaça Catalunya per prendre part en un simulacre de bombardeig organitzat per la Plataforma Glob i Intermón Oxfam.
Lacte consistí en fer esclatar 50.000 globus de color negre que simbolitzaven les bombes que aquests dies cauen so- bre lIraq. Els assistents a lacte van dibuixar una diana vermella a terra i van col·locar-hi a sobre els globus negres per fer-los esclatar, mentre les sirenes imitaven els avisos de bombardeigs aeris.
Les ja conegudes consignes de No a la Guerra i Aznar dimissió es van fer sen- tir en un acte simbòlic que va acabar amb una seguda a terra. Lacció es va cele- brar simultàniament amb el multitudinari concert de lAvinguda Maria Cristina.
El dia vint del mes de març va esclatar no solament una gue- rra sinó un moviment de pro- testa pacífica sense precedents. La població ha sortit al carrer per mostrar el seu desacord amb la decisió del Govern. Homes, dones i canalla s’han expressat caminant, cridant, xiulant, encenent espelmes, i no hi ha indicis de que l’activitat decaigui; és més, els actes es multipliquen ràpidament.
El ressò de les manifes- tacions ha estat a nivell inter- nacional. I a una escala més modesta ha sorgit la universitat alternativa, una de les propostes nascudes de la mobilització estudiantil.
Potser, fruit del descontent amb l’actual sistema educatiu?
Aquests actes han demostrat que els joves ens impliquem, que volem canviar la societat i que estem disposats a aconseguir millorar tot allò que ho necessiti.
Hem estat movent-nos i continuarem fent-ho perquè no estem d’acord ni amb aquesta guerra ni amb cap altre. Som per- sones responsables i capaços de fer moltes coses per aquesta societat, no tot és sortir de marxa el cap de setmana i no pensar en res més. Pensem, vivim, creiem i sentim que formem part d’aquest món i ho volem dir, volem ser escoltats!
JOSEPANTONGARCIA MARTAPALACÍN
universitats
UNIVERSITAT DE BARCELONA
Mentre duri el conflicte armat a lIraq, la Universitat de Bar- celona mantindrà les accions de protesta i safegirà a tots els actes organitzats per demanar la finalització de les accions bèl·liques. De moment, ha estat partícep dels actes de la setmana passada, tals com laturada de 15 minuts de dimecres o la manifestació de dissabte 22 de març. També ha organitzat activitats complementàries i alternatives pels diferents centres de la Universitat, els dies 27 i 28 de març. Tanmateix, la UB serà el centre on es realitzarà el programa de conferències i debats La Universitat per la Pau, previst pels mesos de maig i juny.
UNIVERSITAT DE GIRONA
La Facultat de Lletres crea un Observatori de la Gue- rra. Amb lobjectiu de do- nar informació sobre latac anglo-americà a lIraq, i obert a les aportacions que hi vagin arribant, un grup de professors de la Facultat han engegat aquest espai virtual que inclou articles dopinió, agenda dactes i materials de reflexió sobre el conflicte.
El podeu visitar a www.udg.es.
UNIVERSITAT DE LLEIDA
El Deganat de la Facultat de Lletres de la UdL va presentar el passat dia 25 de març a la Junta de Facultat, lòrgan màxim de representació del centre, la proposta de declarar persona non grata al president del Govern espanyol, José María Aznar López.
Així mateix, el deganat, instà al rector de la Universitat de Lleida, Jaume Porta, perquè en nom de la comunitat universitària demani la dimissió del president del Govern.
UNIVERSIDAD DE CÓRDOBA
La lectura simultània del manifest de lescriptor i Premi Nobel, el portugués José Saramago, a tots els centres universitaris va obrir a la Universitat de Còrdoba el Día por la Paz.
Després de la lectura del manifest a les aules, diversos centres com Filosofia i Lletres, Ciències de lEducació i la Escola de Enginyers Agrònoms i Montes han celebrat diversos debats i taules rodones, en els quals la comunitat universitària ha pogut expressar la seva visió a propòsit del conflicte. Van haver, entre daltres, debats a laula magna del campus, projecció de documentals, un recolliment de llibres per fer una bibliografia per la pau, fins i tot un concert i la lectura de poemes de Blas de Otero i Pablo Neruda.
UNIVERSITAT DALACANT
Exigim la pau, ja! és el nou lema de la Universitat dAlacant.
Lacció de parada que van realitzar el dia de linici de la guerra contra Iraq dóna continuitat a la campanya per la pau Volem la pau. Més dun miler duniversitaris van participar a lacció aportant la seva pancarta que deia: No volem estudiar una altra guerra. Per la seva banda, el rector de la Universitat, reunit amb el seu
equip, ha decidit obrir un fòrum dexpressió per la pau anomenat Paraules per la pau a la seu de la mateixa Universitat.
UNIVERSITAT DE LA RIOJA
La Universitat de La Rioja va fer una tancada de 24 hores promoguda per la plataforma de la institució contra la guerra. Durant lacte, fet entre els dies 26 i 27 de març, es van fer algunes activitats tals com la lectura de textos i una taula rodona.
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
-Concentració contra la base de Bétera i con- tra la guerra.
Uns centenars de per- sones del Moviment contra la Base de Bétera shan manifestat al davant de la base de Bétera en contra de la guerra i de la ubicació duna de les futures direccions de lOTAN en aquesta base. 200 manifestants han recorregut el camí que va des del poble fins la base militar amb crits de guerra No i OTAN No, aquest diumenge al migdia. Al final del recorregut, una vintena de persones han aconseguit entrar en les instal·lacions militars terrestres amb la intenció daugmentar la repercusió de la protesta.
Finalment, les forces militars de la base han expulsat els manifestants que havien entrat al recinte.
-Enviament de tropes espanyoles a lIraq.
Demà dilluns, des de valència partirà un contingent de soldats de diverses regions de lEstats per emprendre el camí cap a Iraq, segons fonts militars.
Es concentraran a les 6 del matí a la caserna de València i partiran cap a Madrid. Allí faran nit i dimarts agafaran un avió especial a la base de Torrejón de Ardoz. La destinació del viatge será Djibuti (Àfrica Oriental) on es concentraran en una base de lOTAN. Però aquest no serà el final del trajecte, sinó que esperaran uns quants dies, fins que un vaixell els transporti cap al port dUm- Qsr, on es trobaran amb les tropes aliades. Sembla que desempenyaran la seva missió a la ciutat iraquiana de Bàssora.
Els objectius de la missió militar són deconeguts enca- ra pels soldats però la durada prevista serà dentre tres i quatre mesos, segons fonts militars.
Entre els grups de soldats enviats, destaca una trentena de persones del grup NBQ (Nuclear Bio- Químic) de València, un dels pocs batallons militars dedicats a la prevenció de la ciutadania datacs químics, bacteriològics i nuclears.
EXTRACTE DEL MANIFEST DE LES UNIVERSITATS CATALANES
Per la Pau: Raons contra la guerra
Les universitats catalanes, davant la guerra a Iraq, han fet un manifest en contra de l’ús de la força.
Mostren el seu rebuig a que la força imperi per damunt de la raó. Donen suport a les “iniciatives ciutadanes” i esmenten que la guerra no la volen
“en el seu nom ni en el de la comunitat universitària”.
Al manifest comencen dient que “no és el pri- mer cop, ni probablement el darrer, que les universitats, espais que privilegien la producció de coneixements, l’anàlisi crítica, la resolució de problemes i la millora de la societat, manifesten el seu rebuig a l’ús de la força per damunt i en contra de la raó”.
Es crida a manifestar-se ja que hi ha raons molt explícites: “Per les conseqüències que té un fet recent: en un món de població creixentment estratificada, amb rics globalitzats i pobres localitzats, el pressupost militar anual dels Estats Units supera la despesa pública mundial en educació superior. La significació del fet supera l’àmbit de l’educació superior i els interessos de les universitats, i diu molt, i no bo, de com es prioritzen les necessitats humanes”. La primera raó contra la guerra deriva de preservar la pròpia capacitat de raonament i anàlisi. La segona raó és que “la intervenció no només és, a hores d’ara, contrària a la legalitat internacional, sinó innecessària (no s’ha demostrat cap dels supòsits:
ni l’existència d’armes perilloses, ni risc imminent de ruptura de la pau ni connexió del terrorisme internacional), ineficaç (perquè l’atac i la victòria no assegura la democratització dels països de la zona ni l’eliminació de les armes de destrucció massiva), ineficient (l’anàlisi cost-benefici, en ter- mes econòmics i humans, seria negatiu) i il·legítima perquè no és justificable en termes morals i polítics”. La tercera raó afecta “la causa de la pau, l’educació i la cultura, el compromís de la universitat en pro de societats més justes i dialogants. Construir cultura de pau és una tasca que requereix un esforç continuat i de llarg alè, que una intervenció armada dificultaria”.
Cap al final, afegeixen una frase molt significa- tiva del poeta Miquel Martí Pol: «la pau no és un cop de vent sobtat, sinó la pedra en la qual cada dia cal esculpir l’esforç de conquerir-la».
Aquest llistat l’omplen les universitats següents:
Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili i Universitat de Vic.
REDACCIÓ
JOANSEGURA
agenda
retalla-la i corre la veu
DILLUNS 31 DE MARÇ Taula rodona 'ONG's: eines de la solidaritat o del
capitalisme?' Hora: 10:00
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació Hi assistiran representants d'ONG's del món de l'economia i la comunicació.
Taller de notícia i reportatge televisiu sobre les
mobilitzacions contra la guerra al campus
Hora: 11:00
Lloc: Pató 1 de televisió. Facultat de Ciències de la Comunicació Hora: 11h. i a les 15:30. Durant tota la setmana. Obert a tothom.
Professors d'entrevista i reportatges.
Cinema després de l'11-S Hora: 12:00
Lloc: Aula I-120 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Conferècnia de Montse Cervera i Mònica Bernabé: El paper de les dones en la resolució dels conflictes
Hora: 12:00
Lloc: Sala dActes Facultat d'Economiques de la UB Xerrada 'Internet, una arma contra la guerra' a càrrec de Karma Peiró
Hora: 12:00
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació
per la pau per la pau per la pau per la pau per la pau per la pau per la pau per la pau per la pau per Un diari obert a
tothom:
redaccio@quecorrilaveu.org
el conflicte
Reunió sobre la Consulta Social contra la Guerra del Comitè contra la guerra de la UAB Hora: 13:00
Lloc: Sala d'actes del rectorat UAB La Consulta Social Contra la Guerra començarà el proper dijous 3 d'abril.
L'acte es repetirà a les 17:00 Taller de 'Com fer una
publicació en cas d'emergència' amb Pepa Badell
Hora: 13:00
Lloc: PC3 de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB
Taller de notícia i reportatge televisius sobre les
mobilitzacions contra la guerra al campus
Hora: 15:30 al Plató 1 de televisió.
Facultat de Ciències de la Comunicació Hora: 11h. i a les 15:30. Durant tota la setmana. Obert a tothom. Professors d'entrevista i reportatges.
Taller: Discurs i Retòrica sobre la guerra, amb David Vidal, Carme Ferré, Josep A. Guimerà i Iñaki García.
Hora: 18:00. Lloc: Facultat de Ciències de la Comunicació UAB Taula rodona de solidaritat amb el poble dIraq
Hora: 19:00
Lloc: Sala dactes de CC.OO (Via
Laietana 16, Barcelona)
Intervenció de Xavier Cutillas (president de lAss. Cat. Per la Pau), Ranna Abbawi (membre de la ONG iraquiana,
Iraqi-Al-Amal: lesperança) i Joan Coscubiela (secretari General de CC.OO a Catalunya)
DIMARTS 1 DABRIL Conferència 'Criminalitat i justícia global'
Hora: 12:00 a lAula 10 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Organitza l'assemblea de professorat i Attac-Catalunya (Associació per a la Taxació de les Transaccions i l'Ajut als Ciutadans). Attac: fundada per Ignacio Ramonet, director de Le Monde diplomatique. Presenta: Manuel López.
Intervenen: Martí Subirà i Xavier Subirà.
Vaga general d'estudiants a tota Catalunya
Hora: 12:00
Lloc: Plaça Universitat (Barcelona) Manifestaciò que recorrerà el centre de Barcelona.Concocat per l'Assamblea de Campus Nord
Cercavila per Cerdanyola Hora: 12:00
Lloc: Cerdanyola
Xerrada de Gran Angular:
'pensar la llibertat' a càrrec de Rosa Masip i Cesc Tomàs de TVE Hora: 12:00
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB Marxa cívica i lúdica cap al castell de Montjuïc per a la seva posterior 'Okupació' festiva Hora: 16:00
Lloc: Plaça Espanya, entre les torres de la Fira (Barcelona)
Taula rodona sobre
Neoliberalisme, manipulació informativa i Guerra a càrrec de Pere-Oriol Costa i la comissió d'Anàlisi dels Mitjans
Hora: 18:00
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB Xerrada 'Manipulació Informa- tiva' a càrrec de Pere Oriol Costa i Margarita Rivière Hora: 18:00
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació Són les 3.40 de la matinada del 20
de març. Ha caigut el primer míssil de l’exècit angloamericà a Bagdag.
La primera potència mundial en armament militar a decidit atacar el país al qual estaven desarmant, Iraq.
Les tropes angleses i americanes ja han arribat i al matí es veu per la tele les multitudinàries i nombroses manifestacions en contra dels fets de la nit. Però això, no atura l’estrata- gema militar. Um Qsar ja està conquerit i els turcs deixen lliure circulació aèria als invasors. Degut a aquesta decisió els anglo-americans usen els seus avions i bombardegen Bagdad, Kirkuk i Mossul. A la capi-
tal alguns dels palaus reials han estat bombardejats i les tropes terrestres estan a 160 km, a Bàssora.
El Pentàgon rumoreja que Husein
“ha perdut el control del país”, però l’endemà el president d’Iraq reapa- reix per la televisió estatal i fa cremar petroli a Bagdad per afectar la visibilitat de l’enemic. Però les armes enemigues són molt més sofisticades que les que ell posseeix i no han parat de bombardejar. Tot i això, els anglo- americans han tingut bastants errades:
han xocat dos helicopters, han matat un dels seus periodistes, s’abaten els míssils, ... Això els iraquians ho han aprofitat per defensar-se.
Arriba una tempesta de sorra que donarà una mica de temps i dificultarà els atacs dels anglo-americans que no s’aturen. Han començat a atacar la divisió cuirassada Mediana de la Guardia Republicana a Bagdad. La població està aterrada i els preus d’aliments i menesters primordials pugen degut a l’escassetat. A Bàssora la gent es revolta en plena ofensiva.
Mentrestant Bush, fora del camp de batalla, demana al Pentagon 75.000 milions de dòlars, 63.000 destinats a rearmar el millor exèrcit del món i la resta per reconstruir.
Turquia, per la seva part, respon que
no a la petició d’establir tropes al seu país. Cauen dos míssils en un carrer comercial de Bagdad. Amb això s’incompleix la promesa anglo-ame- ricana de no atacar la població civil.
La ONU es comença a movilitzar per a oferir ajuda humanitària i Bush envia 30.000 soldats més que reforçaran la part nord per atacar un exècit que es preveia abatre en una setmana.
Però el conflicte “s’allargarà fins que Saddam Husein caigui”.
A tot això, segons un informe del CIS, el 91% de la població espan- yola està en contra de la guerra, tot i estar-hi involucrats.
ELISENDACUCURULL
