RESULTATS DELS INSTRUMENTS UTILITZATS AMB ELS ALUMNES

Aquest capítol se centra a explicar els resultats dels instruments utilitzats amb als alumnes com són els qüestionaris i el focus grup que he utilitzat per a la recerca. Per tal de donar-los, fiabilitat la metodologia consisteix a triangular les dades a partir dels mateixos eixos.

1. Medi, patrimoni i escola oberta al món 2. Interacció i construcció del coneixement

3. Finalitats educatives i educació per a la ciutadania 4. El rol del docent i la pràctica reflexiva

Per tal de poder organitzar tota la informació que recollia de les evidències recollides amb els alumnes (qüestionaris i focus grup) i poder triangular les dades recollides vaig voler fer-ne una selecció i posar-la en context amb els quatre eixos definits anteriorment. És per això que em vaig fer uns esquemes d’anàlisi d’aquests instruments de recerca en què posava l’eix a analitzar i la informació obtinguda d’aquella evidència.

(VEGEU ANNEX 5C,5D.)

6.1.

I

Els instruments utilitzats amb els alumnes han estat dos qüestionaris i un focus grup.

L’interès a fer servir qüestionaris, un d’inicial i un de final de projecte, i un focus grup al final del seguiment també radicava a poder conèixer de primera mà quina visió tenien els alumnes de diferents qüestions que m’interesaven per la meva recerca.

6.1.1. QÜESTIONARIS

Des del primer moment vaig tenir clar que seria interessant poder fer algun qüestionari als alumnes. Ells són els agents directes de la mestra. És per això que volia veure quina visió tenien de com ensenyava i quina importància donaven al fet de fer-ho d’aquesta manera. Vaig voler aprofundir en les visions dels alumnes sobre el patrimoni i sobre la mestra.

Per situar-los en el context, quan vaig fer el seguiment del projecte els alumnes de la Mariona eren de sisè de primària, d’11 a 12 anys. El curs anterior ja havien tingut la Mariona de tutora, ja que en aquesta escola fan que els mestres portin tot el cicle; de

manera que aquests alumnes coneixien perfectament com treballava la mestra, com els feia les classes i quina actitud tenia vers el patrimoni o els projectes.

Per poder tenir una eina de recerca útil, vaig decidir passar una petit qüestionari abans de començar el projecte i un cop acabat el projecte.

Amb el qüestionari podria treure informació per dos dels meus objectius de recerca:

• Valorar quin plantejament i quina metodologia utilitza pel treball de medi social a l’escola a partir del patrimoni i els projectes d’innovació.

• Analitzar la importància dels projectes d’innovació en la seva forma de treball diari.

I vincular-ho a dues de les preguntes que em vaig fer per la recerca:

• Quina importància atorga als projectes d’innovació relacionats amb el patrimoni en la seva tasca docent?

• Com utilitza el patrimoni amb l’ensenyament per afavorir l’aprenentatge del coneixement del medi social i cultural?

6.1.1.1. QÜESTIONARI INICIAL (VEGEU ANNEX 2A)

En aquest qüestionari vaig fer diferents preguntes, algunes relacionades amb el projecte, altres amb l’edat mitjana i unes altres més centrades en la mestra. Però per aquest apartat em centraré només amb les preguntes relacionades amb el medi i la mestra, que eren les següents:

− Què penseu del coneixement del medi? Què penseu que aprendreu aquest curs?

− Què és el patrimoni? Posa’n exemples.

− Com explica la Mariona? T’agrada?

− Imagina’t que arriba un nen nou a la classe. Explica-li com és la Mariona com a mestra.

− Has d’escriure una carta a un company que viu a Mèxic. Com li explicaries que treballeu el medi a l’escola?

Aquestes preguntes anaven enfocades a veure, d’una banda, com veien el coneixement del medi que feien a l’aula i, de l’altra, com veien la mestra que els ensenyava. Eren una gran font d’informació perquè eren els agents implicats, que a més ja tenien un any d’experiència amb la mestra i podien donar molta informació de quina metodologia utilitzava. Vaig creure interessant incloure una pregunta al qüestionari en què els

alumnes de la Mariona intentessin explicar a un alumne nouvingut com era la mestra.

Aquesta visió m’aniria molt bé per observar com em descrivien la Mariona amb les seves paraules i no com a resposta a una pregunta tancada.

Aquest qüestionari ha estat molt interesant per veure la visió dels infants i no pas de la Mariona dels quatre eixos i dels temes que m’interessaven de la recerca, com eren el medi i el patrimoni, la metodologia dels projectes, i la manera de treballar de la Mariona. Aquest qüestionari va ser presentat el 17 de setembre del 2015.

6.1.1.2. QÜESTIONARI FINAL (VEGEU ANNEX 2B)

Pel que fa al segon qüestionari, que es va dur a terme al mes de juny d’aquell curs, vaig mantenir les mateixes preguntes però vaig modificar-ne la primera i l’última, en què els preguntava què havien après durant el curs, ja que el curs ja havia acabat.

− Què penseu que és el coneixement del medi? Què penseu que heu après aquest curs?

− Què és el patrimoni? Posa’n exemples.

− Com explica la Mariona? T’agrada?

− Imagina’t que arriba un nen nou a la classe. Explica-li com és la Mariona com a mestra.

− Has d’escriure una carta a un company que viu a Mèxic. Com li explicaries que heu treballat el medi a l’escola?

Vaig voler repetir el qüestionari per veure si hi havia les mateixes sensacions que a l’inici de curs o havien canviat. Aquest qüestionari es va fer el 17 de juny del 2016, un cop donades les notes i amb el curs acabat. També era una manera de conèixer la seva opinió sense la pressió de l’avaluació, tot i que com he comentat abans en el primer qüestionari ja van donar mostres del seu vessant crític. A més a més, ja pensaven que ja marxaven de l’escola perquè el següent curs passaven a estudiar a l’institut.

D’aquests dos qüestionaris les preguntes es poden agrupar en els diferents eixos analitzats. Les dues primeres preguntes estan relacionades amb el coneixement del medi i el patrimoni i em servien per a l’eix 1 “Medi, patrimoni i escola oberta al món”; la pregunta de la carta a un company de Mèxic em servia per a l’eix 2 “Interacció i construcció del coneixement”; la tercera pregunta de com explicava la mestra m’era útil

per a l’eix 3 “Finalitats educatives i educació per a la ciutadania”; la pregunta sobre l’arribada d’un nen nou servia per a l’eix 4 “El rol del docent i la pràctica reflexiva”.

A continuació detallo les parts més importants de les respostes dels qüestionaris tot lligant-ho a cada un dels eixos corresponents.

6.1.1.3. EIX 1.MEDI, PATRIMONI I ESCOLA OBERTA AL MÓN

La idea era observar com els alumnes copsaven què era el coneixement del medi i el patrimoni. Sobretot, per si eren conscients del que estaríem treballant durant tot el curs.

De les dues primeres preguntes del qüestionari la majoria lligaven el medi a conèixer el medi natural o l’entorn proper. Alguns ja ho relacionaven també amb la cultura, i hi va haver tres alumnes que van relacionar el medi social amb les xarxes socials. A tall d’exemple: “El medi social són les xarxes d’Internet, l’electricitat, les aigües del poble i altres coses. Aprendrem coses molt divertides”.

La segona part de la pregunta molts no la van contestar, n’hi ha que parlaven de forma genèrica tot dient que aprendrien molt. Alguns ja van parlar del monestir de Sant Pere de Casserres, i altres que aprendrien sobre la vida dels monjos. Cal fer una prèvia i comentar que la mestra abans d’acabar el curs anterior els havia parlat del projecte que aniria lligat a Sant Pere de Casserres. La majoria dels infants ho van relacionar amb monuments antics i, sobretot, a esglésies, ermites i monuments propers del poble. Tal com diuen: “El patrimoni és per exemple l’església del poble”, o “El patrimoni eren diferents moments en l’antiguitat”.

En el segon qüestionari, la majoria d’alumnes ja vinculen les dues primeres preguntes al medi social i a la cultura; alguns aprofundeixen més en coses de l’entorn o de Catalunya, i encara algú ho lliga al medi natural. La segona part de la pregunta ja la contesten tots i la majoria detallen els continguts apresos durant el projecte, ja siguin coneixements més de medi natural, de medi social i sobretot sobre la vida monacal.

Com per exemple:

“El coneixement del medi és aprendre coses de la societat.”

“Hem après com es vivia a l’edat mitjana, sobretot als monestirs.”

Tanmateix, destaquen tres alumnes (negativament parlant) que comenten que no en saben res.

Respecte a la segona pregunta, la majoria ho tornen a lligar a monuments i edificis, però molts ja afegeixen la idea de sentiment d’estima, ja que comenten que: “Són coses que estimes molt”, o que “són edificis molt importants per un país, poble o ciutat”.

Així doncs, podem veure com, al principi, els alumnes tenien dubtes sobre el medi i, en canvi, en el segon qüestionari tots ho tenien interioritzat. En el cas del patrimoni, tots ho lligaven a elements propers o llunyans molt relacionats amb edificis propers al poble, com poden ser l’església o algun assentament prehistòric. Dels edificis llunyans la majoria anomenen la Torre Eiffel o l’Estàtua de la Llibertat. Encara és més sorprenent que només tres alumnes de la classe posin com a exemple el monestir de Sant Pere de Casserres, treballat durant tot el projecte.

6.1.1.4. EIX 2.INTERACCIÓ I CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT

Volia indagar si els alumnes tenien clar com treballaven, i a partir de la pregunta de la carta a un nen de fora observar què m’explicaven.

En el primer qüestionari els infants tenien clar que feien coses fora de l’aula i que sortien a fer molta classe a l’exterior: “Comencem a fer fitxes i més endavant fem sortides.” Algun d’ells ja va comentar que feien projectes: “Altres vegades fem treballs en grup, fem experiments i treballem en projecte. Això fa que introduïm assignatures a la vegada que fem medi.”

En el segon qüestionari, la majoria d’alumnes, amb el seu llenguatge, van fer una síntesi de com treballaven per projectes: que feien sortides, que utilitzaven fitxes o que relacionaven diferents assignatures amb la de medi:

“Hem fet el medi amb projecte i ho hem barrejat amb assignatures.”

“Hem treballat el medi en forma de projecte. Així aprenem vàries coses al mateix temps.”

“Li explicaria que hem fet un projecte on hem aplicat coses de la vida real.”

Aquesta última reflexió és molt interessant per veure aquesta idea que ja he anat comentant que en el projecte que fan a l’escola, per part de la mestra, no hi ha només continguts a l’atzar sinó també actituds i fets que es relacionen amb coses de la vida real.

Així doncs, observem com els alumnes al principi ja tenien clara la metodologia de treball a l’aula, però sobretot al final de curs tenien molt clar que havien treballat amb un projecte en què el coneixement del medi n’havia estat el puntal.

6.1.1.5. EIX 3.FINALITATS EDUCATIVES I EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

Pel que fa a les preguntes sobre com explica la mestra, em podien servir per copsar si els alumnes veien quines finalitats educatives utilitzava la Mariona per treballar l’educació per a la ciutadania.

Els alumnes van contestar de forma molt clara el primer qüestionari. La majoria de respostes són favorables a la manera d’ensenyar de la mestra. En certa manera, és lògic si pensem que és un qüestionari fet a l’inici de curs, i els alumnes, tot i la meva explicació que la mestra no el veuria, podien tenir els seus dubtes. També puc destacar que també són crítics: “La Mariona explica molt bé però de vegades s’enrotlla molt”.

Les respostes del segon qüestionari continuen donant una molt bona visió de la mestra i la majoria detallen la seva forma de treball. Destaquen la necessitat de la mestra de demanar-los ser curosos amb els temes, ser meticulosos, i, evidentment, també en destaquen la seva exigència: “És molt perfeccionista però tot dóna el seu fruit”. Ho relacionen amb el benefici que en trauran de fer-ho així per a l’institut (el començaven el curs següent) i també per a la vida: “Sempre vol que ho fem tot perfecte per anar preparats a l’institut”, “La Mariona et prepara molt bé per a l’institut”.

La Mariona els transmetia aquests valors per a la vida, no tan acadèmics sinó socials.

Fins i tot vull destacar la frase d’un nen que va comentar: “He après molt cosa amb ella i m’ha ensenyat i solucionant molts dubtes que tenia”.

Els alumnes quan parlen de la Mariona són crítics amb ella però tenen clar que la seva manera de treballar els ensenyava més coses que no pas el que seria a nivell curricular.

La majoria ho valoraven de forma positiva. Aquí podem veure la idea de la Mariona de formar ciutadans i ensenyar més que continguts, sinó també uns valors durant el curs, que van ser adquirits pels alumnes.

6.1.1.6. EIX 4.EL ROL DOCENT I LA PRÀCTICA REFLEXIVA

En relació amb la pregunta de com ho explicarien a un nen que arribés nou a l’aula i que li expliquessin com era la Mariona com a mestra, la intenció era observar quin tipus de rol docent els infants m’explicaven ells que havien copsat.

En el primer qüestionari van ser d’una sinceritat absoluta, tot i ser l’inici de curs, amb frases clares i contundents com:

“Ella ho vol tot brodat perquè diu que així sortirem amb bon peu de l’escola.”

“M’agrada perquè explica les coses perquè es puguin entendre.”

“Té una manera molt creativa d’explicar.”

En el segon qüestionari la majoria d’alumnes destaquen que els ha agradat com explica.

N’hi ha algun de crític: “[...] a vegades s’enrotlla massa”.

També cal destacar aquesta voluntat que té la Mariona per potenciar l’interès per les coses en els alumnes i que alguns ja veuen aquesta forma de treball: “Els temes treballats els aprofundeix molt fins que ho sabem sense haver d’estudiar”.

Tant en el primer com en el segon qüestionari, els alumnes destaquen les virtuts i també els defectes de la Mariona. Sobretot, però, queda palès com uns escolars de 12 anys veuen clarament l’interès i la vocació que té la mestra en la manera com els ensenya.

Els dos qüestionaris reflecteixen com veuen els alumnes els quatre eixos i expliquen com treballen el medi a partir de projectes, i que és una manera de treballar oberta al món, ja que no només són continguts. També es veu la interacció en la construcció del coneixement, tal com he comentat en la reflexió del nen que comentava que aplicaven coses de la vida real i, per tant, fan una interacció i una construcció de coneixement molt constructivista. Per últim, quin paper desenvolupa la Mariona dins l’aula motivant-los i ensenyant-motivant-los moltes més coses que continguts i que es pot observar en les seves respostes.

El qüestionari com a instrument de recerca em va servir molt a l’inici per veure quines idees prèvies tenien, fer una radiografia del que pensaven els alumnes tant del patrimoni, dels projectes, com de la mestra, i al final del projecte veure que no havien canviat sinó que la majoria encara havia visualitzat més tant la feina feta del projecte com la forma de treballar.

6.1.2.

F

De la mateixa manera que des del primer moment vaig tenir clar que seria interessant poder fer algun qüestionari als alumnes, el tema de fer un focus grup inicialment no era un dels instruments de recerca que m’havia plantejat. Tanmateix, durant tot el curs, el fet de poder entrar un cop per setmana dins l’aula i dur-hi a terme una observació participant em va permetre conèixer molt els alumnes, cosa que em va fer veure la necessitat de fer servir una tècnica de recerca per poder recollir aquestes impressions.

Un cop vista aquesta intenció calia trobar el moment adequat. Sempre vaig tenir clar fer-ho cap al final de curs, però no tenia clar en quin moment. Pensava que per als alumnes potser si ho feia massa cap al final ja no em podrien servir les seves respostes;

però tampoc ho volia fer durant les avaluacions o durant les proves de competències perquè no estiguessin condicionats. Finalment va sortir l’oportunitat de fer-ho quan ja havien acabat el curs i el projecte i només els quedaven petits serrells escolars que ja no condicionaven ni les notes a l’escola ni les proves competencials. Aquest focus grup el vaig dur a terme a l’aula de música de l’escola el 17 de juny del 2016 amb sis alumnes i va durar un total de vint minuts.

En aquest cas, la selecció és subjectiva perquè jo vaig triar els estudiants amb l’ajuda de la mestra. La Mariona i jo vam fer una selecció en què hi hagués dos alumnes molt bons acadèmicament, dos de bons, i dos a qui els costava molt tot l’aprenentatge del curs.

D’aquesta manera, tot i fer una selecció subjectiva, tenia elements diversos per contrastar les informacions sorgides.

Seguint una mica les preguntes o idees realitzades pel qüestionari, vaig tenir clar que volia que el focus grup girés entorn de tres temes: la mestra, els treballs per projectes i el patrimoni. Vaig preparar un guió amb unes preguntes obertes:

1. Sobre la mestra: Com ensenya? Us agrada? Fa les coses diferents als altres mestres? Sempre els mestres a l’escola han treballat com ella?

2. Treball per projectes: Us agrada treballar així? Quines assignatures creieu que feu? Quina valoració del treball per projectes fan d’aquests dos cursos? Han treballat amb llibres a l’escola. Què us agrada més? En el projecte fèieu totes les assignatures? Preferiu fer mates, català...

3. Patrimoni: Què creieu que és? Què coneixeu? Què heu après? Us ha agradat treballar aquest tema?

Amb el focus grup podria obtenir informació per respondre dues de les preguntes que em vaig fer per a la recerca:

• Com utilitza el patrimoni amb l’ensenyament per afavorir l’aprenentatge del coneixement del medi social i cultural?

• Quina importància atorga als projectes d’innovació relacionats amb el patrimoni en la seva tasca docent?

Em permetia vincular-ho a tres dels meus objectius de recerca:

• Valorar quin plantejament i quina metodologia utilitza per treballar el medi social a l’escola a partir del patrimoni i els projectes d’innovació.

• Analitzar la importància dels projectes d’innovació en la seva forma de treball diari.

• Indagar quina és la seva concepció de com ha de ser una mestra, i quines havien estat les seves influències, vivències i experiències en la construcció del seu perfil professional.

El primer bloc ha estat important per a mi per veure com vivien i què sentien els actors principals que tenia la Mariona, els seus alumnes. La meva visió dins l’aula podia ser molt diferent de la que ells experimentaven. Així podria veure quina concepció tenien els alumnes de com havia de ser una mestra.

El segon i tercer bloc del focus grup va girar entorn del treball per projectes i el patrimoni. El meu interès era observar si els alumnes eren conscients que treballaven amb una metodologia diferent a la clàssica transmissora de lectura i exercicis de llibre, i si havien observat o descobert que el patrimoni s’havia convertit en l’eix principal del curs i, per tant, del projecte treballat. Dels projectes volia saber quina visió real en tenien un cop acabats els dos cursos de cicle superior en què havien treballat amb aquesta metodologia. A l’escola treballen amb aquesta metodologia en algun dels cursos de primària però no és fins a cicle superior que només treballen d’aquesta forma.

Aquestes tres temàtiques em permetien vincular-ho als eixos de la meva recerca. El

Aquestes tres temàtiques em permetien vincular-ho als eixos de la meva recerca. El