EX
•
D•
D•
BAKO•; una pels decurions ausetans; una altra pel municipi flavihmontano de la Illa menor; una altra pels sexvirs augustals de Bar-cino; una altra pels individus de la Societat Assotaria; vuit per altres tants amics, uns sexvirs augustals de Barcino o de Tarraco, i les altres per persones sense cap càrrec i fins per un foraster ciwis convena i el que és més extraordinari, la última, per un llibert (2). Cal tenir en compte que mig segle abans el geògraf Pomponi Mela havia qualificat Barcino de població petita i de segon ordre, oppidum parvum.
doncs, Licinianus, l'alta Bilbilis, cèlebre per les seves aigües i per les seves vinyes, el vell Caunus cobert de neu, el sagrat Vadaveron, aïllat en mig de les altres muntanyes...
Però quan vindran les gebres del desembre i les tempestes de l'hivern barrejaran llurs roncs als de l'Aquiló, vós retornareu a les plat jes de Tarraco i a vostres finques de la Laletània. Allí l'isard pres a les vostres trampes, caurà als vostres cops; allí damunt un cavall vigorós rendireu la llebre espavilada i el senglar del país; deixareu els cérvols al masover. La fusta del bosc veí baixarà a la vostra llar on s'escalfarà la quitxalla.
El caçador vindrà, convidat per vós, a la vostra taula. A casa vostra, senzill calçat, no pas togues, no pas ropatges que farien olor de porpra; que no hi sigui el grosser Si-burnius i el client importú, ni la vídua exigent. El pàl·lid rostre de l'acusat no privarà el vostre son i dormireu tota la matinada. Que sigui un altre el que compri l'absurd i buit aplaudiment; vós compadiu als més feliços i fruïu sense orgull de la felicitat veri-table, mentre que el nostre Sura obté totes les lloances. Es pot justament reposar el que resta de vida, quan s'ha adquirit la glòria».
Dion Casi, diu d'ell que era t a n t ric i desitjós de alória que edificà un gimnasi per al poble romà: Adeo dives fuerat et gloriae cupidus, nt gymnasium aedificaverit P. Ro-mano (PLOREZ, España Sagrada, XXIV, pàg. 235).
(1) FITA, Fidel, Lápidas romanas recién halladas en Barcelona. «Revista histórica Latina», Barcelona, 1876, I I I , pàg. 130.
(2) C. I. L., I I , núms. 4.536 (a. b.) a 4.548, Supp. núms. 6.148 (c. d.) i 6.149.
) !
I\I*;V1
i!
Fig. 47.— Làpida de Lucius Marciu» (Museu Arqueològic de Mataró)
I I I
O R G A N I T Z A C I Ó D E L T R E B A L L R O M À A C A T A L U N Y A
R
OMA es reproduïa a les colònies igual a si mateixa. Choisy, en la seva obra ja esmentada VArt de batir chez lesromains (1), es pregunta: «Quina era en la cons-trucció la part del treball lliure i quina la de l'esclavatge?
Per quin mitjà i a quines regions del poble es reclutàveu els milers de manobres que aixe-caven els monuments de Roma? Quina direcció podria ésser útilment donada a llurs esforços?
Per consegüent, quins procediments pràctics
havien d'emprar-se amb preferència? Totes aquestes qüestions són entrelli-gades; la condició de les classes obreres es pinta en l'estructura dels edificis,
(1) C a p . I I , L'Ari de batir et l'organisation des classes ouvrières.
Q_- M V R k v S THALES-HORILEGIVYl COL-FABR-D-D
M l N E R V A E A V G
N • AVFVSTIVS HOMVNCIO IïíÏÏl • V1R • AVG COL·LEGIO • FABR
DONOPOSV1T
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS 11
so
V Arquitectura romana a Catalunya de la mateixa manera que els costums romans es refle-xen en la disposició dels plans antics; es treuria a l'es-t u d i de la consl'es-trucció el seu principal inl'es-terès si es separés el quadre dels seus mètodes del de les institucions que les expliquen». I després, amb gran coneixement, respon ell mateix a les preguntes, analitzant l'organització dels treballadors romans, la part que en les seves obres es devia a les corporacions, el que es devia a la direcció centralitzadora de l'Imperi exercida per mitjà del cura-tor, elegit sovint per decret imperial, el paper del treballdels legionaris, delspresoners condemnats i esclaus públics, i, finalment, el de la prestació personal obligatòria. Tots aquests recursos immensos eren neces-saris per a aixecar les colossals obres romanes que ens han arribat en ruïnes.
C-AEMLIO-C-F
ELS COL·LEGIS EN Aquesta poderosa organització es reflexa en
l'epigra-EL CONVENTOS g p j n o str e estudi anem a escollir l'àrea de les
ac-TARRACONENSIS
tuals València i Catalunya, que corresponen poc més o menys al Gonventus Tarraconensis, u n dels quatre en què es dividia la gran província Tarraconense, i, a més, les Illes Balears.
L'organització del treball romà era per col·legis: a cada ofici corresponia una col·legiació o agremiació i el col·legiat havia de prestar determinats serveis al comú, verificar les obres públiques per
preuí; estipulats per l'Estat i resi-dir forçosament en u n lloc fixe, en canvi rebia l'exenció de certes càrregues públiques, l'explotació de tais o quals terres o altra re
-tribució gairebé sempre en espècie. La divisió del treball a E o m a era extremada, corresponent a tal ofici u n a p a r t de l'obra, i a t a l altre independent u n a altra. D'aquests col·legis, dels més comuns en les ciutats de província, l'epigrafia n'ha conservat records en la nostra terra. Un deia més difícils d'estudiar i més discutit pels epigrafistes, és el
Gollegiíim cenionarium, que ens revela una làpida feta malbé descoberta fa temps a Tarragona (1).
M-PORCIO-M-F
Ludo CABCINAE
Què eren aquests centonarii? Això ha estat dubtós i discutit: u n a mena de sastres de robes rústegues fetes de troços de roba (cmio), uns enveladors que formaven robustos envelats sobre les màquines de guerra, aprofitant troços de roba de llana, menys combustible, a propòsit per
a preservar-les dels incendis, o tendes per a acampar les legions (1).
Els oficis del treball de tallar cos-sos durs com la pedra, la fusta i els metalls, constituïen a E o m a
nombro-sos col·legis: el dels fabri ferrarii, o dels manyans; el dels fabri tignarii, fusters de cobertes i de grans obres; ela-varii materiarum, o clavetaires; els sectores materiarum, o serradors; els fabri íntesiinarii, o fusters de portes i de finestres (els menuisiers francesos), etc.
Tota aquesta complicació d'oficis es reduïen, a les capitals de provín-cies llunyanes, a u n sol col·legi, el dels fabri (2).
E l col·legi dels fabri sovinteja en l'epigrafia romana del Conventus Tarraconensis per diverses causes. E n unes inscripcions se li encomana de curar d'un pedestal dedicat als déus o d'una làpida commemorativa per a la seva conservació perpè-t u a . A i x í , en u n a làpida dedicada a Minerva augusta per Aufustius Homuncius, sexvir augustal,
es fa constar q u e en féu donació al col·legi dels fabri (3). Altres vegades els donants li encoma-naven u n servei públic. E n u n a làpida de
Tar-ragona (4) en la qual es commemora Q.
Mur-CTÜFÍÜO GALena tribu SEVERO ñus Thales, donador, és encomanat al col·legi dels fabri u n horilegium. Uhorihgium és u n aparell per a assenyalar les hores: u n a campana per a
sonarles, u n a clepsydra o rellotge d'aigua o de sorra, o u n solàrium o rellotge de sol (5); en aquest cas probablement u n rellotge de sol monumental
(1) C H O I S Y , L'art de batir chez les romains, p à g . 2 0 2 , n o t a . — D A R E M B E R G I
52 L'Arquitectura romana a Catalunya inscripció està gravada en u n pedestal de marbre, conservat al Museu de Tarragona, amb lletres elegants del segle n .
L • A E M I L I O
PREFECTES DELS FABRi Al costat dels col·legis hi havia constantment l'or-ganització militar. Les legions romanes estaven pre-parades no solament pel treball de fortificació i atac, sinó encara p e r fer, soles o conjuntament a m b les corporacions, els monuments municipals, i la llei permetia d'emprar les a les ordres del curator operum dels temples, dels edificis públics i de les ciutats, en t o t a mena d'obres civils. Tàcit esmenta els amfiteatres de Bolonya i Cremona fets pels legionaris (1) i l'epigrafia ha conservat el record dels temples i pòrtics construïts pels
sol-dats (2). P e r (Prefectus fabrum), que a la vegada eren llurs tribuns militars. Aquest fet es revela a la nostra epigrafía, en diversos prefectes fabrum, tribuns militars que exerceixen llur ofici, a r a ací, a r a als llocs més a p a r t a t s de l'Imperi.
A Tarragona solament, s'han posat set làpides, que commemoren a prefectes dels fabri, tribuns militars a la vegada. Caius Emilius
Frater-(1) Història de Roma, L l i b . I I , C a p . LA.VIL E d i c i ó N i s a r d . (2) C H O I S Y , L'art de batir chez les romains, p à g . 2 0 6 .