L'inici de la recerca està emmarcat per quatre qüestions inicials:
a) Els continguts transversals suposen un enriquiment dels continguts tradicionals més disciplinaris?
En el currículum d'educació primària del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya apareix la idea de transversalitat, que es justifica a partir de la necessitat de tractar des de l'escola noves problemàtiques o fenòmens socials rellevants que no formen part de cap camp disciplinari concret i que poden ser tractats des de les diferents disciplines.
Semblen continguts més implicats en la societat en què viuen els alumnes, mitjançant els quals podran desenvolupar unes capacitats que els permetin ser ciutadans que pensen i actuen. Això fa suposar que els continguts exposats en cada una de les àrees tenen únicament una finalitat transmissora d'un saber tradicional sense adequar-se a les transformacions i els canvis que constantment es produeixen en la societat.
Els continguts transversals serien els que farien realitat un desenvolupament integral, com a persones que viuen i actuen en societat.
b) És l'educació viària un contingut transversal?
El currículum considera l'educació viària com un contingut transversal. No podem negar la rellevància social que té l'educació viària sobretot perquè junt amb el fenomen de la mobilitat i de les seves conseqüències territorials i ambientals, n'hi ha un altre d'una gran transcendència que és la sinistralitat o accidentalitat.
En efecte, la societat dels països amb un alt índex de desenvolupament ha generalitzat l'ús de l'automòbil, símbol evident d'un progrés econòmic i tecnològic. Aquesta generalització ha tingut importants repercusions socials, i ha generat un marc de nous valors, tant individuals com els derivats de la dinàmica individu-societat.
Introducció
Així, la societat del segle XX ha potenciat la iniciativa personal, expressada en aquesta mobilitat constant, màxim exponent de la llibertat individual, però que a la vegada presenta contradiccions quan es converteix en un fre per a la convivència ciutadana, ja que, entre altres, se'n deriven: la congestió de les ciutats i de les seves infraestructures viàries, un estil de vida basat en l'individualisme per tal d'obtenir satisfacció a partir d'activitats egocèntriques i la sinistralitat com un dels costos que genera el progrés.
Si com s'ha dit anteriorment, els continguts transversals són aquells que responen a problemes o fenòmens socials rellevants, és evident que la mobilitat i les conseqüències que se'n deriven són aspectes fonamentals que han de ser objecte d'ensenyament i aprenentatge, ja que responen a una necessitat social a la qual no és possible accedir a partir dels continguts tradicionals, que no són més que la transmissió d'un llegat cultural.
c) Quines implicacions didàctiques es deriven de l'ensenyament de l'educació viària?
En el currículum no hi ha indicacions explícites sobre com s'han de tractar els continguts transversals; en tot cas, el que sí que es deixa clar és que el seu desenvolupament l'han d'assumir els centres i el professorat, és a dir, s'ha traspassat la responsabilitat de la transversalitat a la bona voluntat dels professionals de l'ensenyament, als quals no se'ls ha donat gaire indicacions.
Així mateix, aquests professionals tampoc disposen en aquests moments de la suficient tradició pedagògica o creativa per poder fer front a aquestes propostes noves. L'aparició de la transversalitat, i el tractament a l'aula d'aquestes qüestions que tenen una important repercussió social, es considera un aspecte fonamental que l'escolaritat obligatòria ha de cobrir, però hi ha pocs models curriculars que s'allunyin de les disciplines clàssiques i aportin idees noves respecte a aquestes propostes.
Si els continguts transversals són responsabilitat del professorat, haurien d'estar definits en el Projecte Educatiu de Centre. Fins aquest moment, les possibilitats que s'ofereixen a l'hora d'indicar els continguts transversals en el currículum poden ser les següents:
Introducció
8 Els continguts transversals com a complement del currículum de les àrees.
Segons aquesta interpretació, en cada una de les àrees curriculars s'integrarien alguns aspectes relacionats amb els continguts transversals.
H Els continguts transversals com a programa paral·lel al currículum de les àrees.
Aquesta proposta planteja el tractament dels continguts transversals de manera independent de la resta d'àrees curriculars, és a dir, que en situacions previstes, o bé ocasionalment, es treballin de fornia globalitzada o interdisciplinàriament qüestions relacionades amb algun dels continguts transversals. Quedarien incloses aquí la celebració de diades, el seguiment d'unitats didàctiques sobre algun contingut transversal, etc.
L'objectiu d'ambdues propostes, amb visions més o menys àmplies, és afegir uns continguts diferents al currículum disciplinari tradicional.
Però si l'educació viària respon a una demanda social, cal organitzar-ne l'ensenyament a partir d'un nou currículum, el currículum social, que hauria d'integrar nuclis temàtics relacionats amb qüestions quotidianes que reflecteixin inquietuds socials.
Els continguts transversals haurien de ser, doncs, una proposta nova en el sentit de nuclis temàtics a l'entorn dels quals s'organitzin les matèries curriculars. Es tracta d'un nou currículum, el currículum social, a través del qual s'establiria la coherència entre la vida quotidiana dels alumnes, la societat i els continguts d'ensenyament, a fi que els mateixos alumnes puguin construir la vida personal i col·lectiva amb una clara intencionalitat emancipadora.
Introducció
d) Cal una formació específica perquè els mestres puguin ensenyar educació viària?
Des de les facultats on es capacita els futurs mestres per a l'educació obligatòria, serà necessari revisar els plans d'estudi a fi de donar resposta a les noves propostes curriculars. Al mateix temps, l'aparició de la transversalitat hauria de suposar una forta demanda de formació per als professors que estan treballant a les aules d'educació primària, ja que no van rebre-la durant el seu període de formació inicial.
Aquestes qüestions inicials van generar tres hipòtesis, a les quals he intentat donar resposta al llarg de la recerca. Són les següents:
B L'èxit de la implantació dels continguts transversals depèn de la consideració que aquests tinguin per als mestres que treballen a les aules.
a La transversalitat pot ser un factor que comporti processos d'innovació, canvi i alternativa al model de currículum més centrat en les disciplines.
H L'anàlisi de les opinions dels professors permet obtenir informació sobre els processos de canvi real que es generen a partir de les propostes fetes des de l'Administració educativa.
L'aproximació al concepte de transversalitat s'ha fet des de l'educació viària considerada com un dels eixos transversals. Calia partir d'una proposta concreta, que té un significat per als professprs i els alumnes, a fi d'arribar a conclusions sobre les hipòtesis plantejades. És per això que l'eix vertebrador de la recerca gira a l'entorn de l'educació viària, i més concretament de com s'integra i es du a terme a la pràctica la incorporació d'aquests nous continguts curriculars. A partir d'aquesta informació serà possible emetre opinions sobre la transversalitat i comprovar les hipòtesis inicials.
Introducció
Els objectius de la recerca es concreten en els següents:
• Descriure, analitzar i valorar el concepte d'educació viària i el significat que té la integració d'aquests nous continguts en el currículum per a l'ensenyament obligatori.
« Analitzar i valorar les propostes que s'ofereixen als professors per al tractament de l'educació viària a les aules, tant als recursos per als mestres com les propostes que sorgeixen des d'institucions externes a l'escola.
H Analitzar i valorar les opinions respecte de la implantació de l'educació viària i la transversalitat en el currículum.
« Suggerir nous enfocaments per al tractament dels continguts, que estableixin coherència entre la vida quotidiana dels alumnes, els continguts que s'ensenyen a l'escola i les demandes socials.