La composició familiar juga un paper important per determinar el nivell de vida, i, per tant, el nivell de privació de les persones. A continuació, s’analitza la privació per tipus de família. Com s’ha fet en l’estudi de la pobresa monetària, aquesta anàlisi és rellevant, atès que incorpora aspectes com les ‘càrregues’ familiars que tenen els diferents tipus de llar, el nombre de persones que poden estar vinculades al mercat de treball, i l’etapa de la carrera professional en la qual es troben els membres actius del nucli familiar. A continuació es completa l’anàlisi considerant la gràndaria de la llar.
Un enfocament per tipus de família
La Taula 22 dibuixa les taxes de privació i el valor mitjà dels índexs de privació per onze tipus de famílies diferents. En primer lloc, s’observa la privació de les llars amb una persona gran al capdavant (categories 10 i 11). D’acord amb l’anàlisi realitzada per grups d’edat, el col·lectiu de persones grans mostrava una de les taxes de pobresa monetària més marcades. La informació continguda a la Taula 22 indica clarament que aquesta conclusió s’ha de puntualitzar, ja que els riscos de privació són molt diferents si la persona gran encapçala una llar amb o sense parella. La taxa de privació de les llars encapçalades per un persona gran sense parella és la més alta entre totes les categories del cicle vital. Quatre de cada deu persones que viuen en aquest tipus de llar es troben en situació de privació. Addicionalment, tal com indica el valor mitjà dels índexs de privació en les diferents dimensions, aquest grup pateix un dels nivells relatius de pri-vació més alts en cadascun dels àmbits de pripri-vació, especialment en el de consum. Per tant, aquest tipus de llar presenta una taxa i uns nivells de privació molt elevats.
En canvi, quan la persona de referència de la llar és una persona gran que viu amb la parella (categoria 11), el risc de privació es redueix a la meitat, i se situa just per sobre la mitjana del total de la població (19,2%). Aquesta davallada en la taxa de privació és molt més important que la reducció observada en la taxa de pobresa, i s’explica pel bon comportament dels nivells relatius de privació bàsica d’habitatge i de privació secundària. En altres paraules, tot i que les persones que conviuen en llars encapçalades per persones grans amb parella tenen unes rendes suficientment baixes com per tenir
Taula 22.
Percentatge de població pobra i amb privació, i valors mitjans relatius dels índexs de privació1 a Catalunya segons el tipus de família
Població (%) Valors mitjans relatius dels índexs
Pobra amb
privació consum habitatge secundari global Persona de referència menys de 35 anys
1. Jove, nucli sense parella, sense nens 25,8 20,1 1,3 1,1 1,1 1,1
2. Jove, nucli amb parella, sense nens 6,8 13,0 0,7 0,6 0,8 0,8
3. Formació família, jove, nucli amb parella, amb nens 13,7 27,7 1,1 2,2 1,3 1,4
Persona de referència de menys de 65 anys o de 60 si jubilada 4. Formació familia, parella amb nens de menys de 16,
sense joves 8,4 16,4 0,8 0,8 0,9 0,9
5. Principi dispersió familiar, parella amb nens i algun jove 16,1 24,7 1,1 1,4 0,9 1,0
6. Dues generacions, parella sense nens, algun jove 13,6 10,9 0,6 0,8 0,8 0,7
7. Nucli amb parella, ni jove ni jubilada, sense nens ni joves 11,5 16,4 1,1 0,8 0,8 0,9
8. Nucli sense parella, ni jove ni jubilada, sense nens 16,3 20,9 1,2 1,0 1,3 1,2
9. Nucli sense parella, no jubilada, amb nens 30,5 22,7 1,1 1,4 1,7 1,5
Persona de referència de més de 65 o més de 60 si jubilada
10. Persona gran, nucli sense parella 48,5 40,2 2,1 1,3 1,5 1,7
11. Persona gran, nucli amb parella 36,3 19,2 1,2 0,7 0,9 1,0
Conjunt població 18,6 18,9 1,0 1,0 1,0 1,0
1. Els valors dels índexs de privació es mesuren en relació amb els valors mitjans del conjunt de la po-blació per cada dimensió.
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD. Primera onada: 2001-2002.
una taxa de pobresa monetària que duplica la taxa del conjunt de Catalunya, suporten nivells de mancances similars a la mitjana de la població catalana.
Un segon col·lectiu amb un risc de privació prominent és el de les famílies joves en formació amb nens, on la persona de referència té menys de 35 anys, i, per tant, els nens són relativament petits (categoria 3). Gairebé tres de cada deu de les persones que conviuen en aquest tipus de llar suportarien privacions o estarien privats (la taxa de privació és del 27,7%). L’elevada taxa de privació d’aquest col·lectiu contrasta amb la taxa relativament baixa de pobresa monetària. Els nivells relatius de privació en tots els àmbits de privació d’aquest grup també són elevats, sobretot en termes de
privació bàsica d’habitatge. Per tant, és un segment poblacional jove, amb càrregues familiars que disposa de la renda suficient per evitar el risc de pobresa, però no tant com per no patir carències importants, sobretot d’habitatge. Si bé caldria analitzar-los amb més detall, aquests destacats nivells de privació en la dimensió d’habitatge són certament una conseqüència dels importants costos (tant de compra com de lloguer) de l’habitatge als quals es veuen obligats a fer front les famílies joves.
Quan la persona de referència d’aquesta família en formació és major de 35 anys (ca-tegoria 4), i, segurament, es troba en una fase més madura de la carrera laboral, la taxa de privació disminueix de forma dràstica fins el 16,4%, i se situa, per tant, per sota la mitjana del conjunt de la població. Aquesta davallada important del risc de privació, que també s’observa, però en menor mesura, en termes de pobresa monetària, es veu acompanyada de nivells relatius de privació molt més baixos que els del col·lectiu anterior.36 En particular, pel que fa referència a la privació bàsica d’habitatge, aquesta se situa clarament per sota la mitjana poblacional.
A l’anàlisi de la pobresa monetària es feia evident l’emergència d’un nou col·lectiu de risc format per nuclis familiars sense parella ni nens amb una persona jove al capdavant (categoria 1). L’examen de la privació corrobora la difícil situació d’aquest grup, amb una taxa de privació per sobre la mitjana catalana (del 20,1%). Els nivells relatius de privació d’aquest grup són especialment preocupants en la dimensió bàsica de consum.
Cal recordar que a diferència del que es pugui pensar, aquest grup no està majoritàri-ament integrat per joves que s’han emancipat i que no viuen en parella, sinó per joves que encara conviuen amb altres familiars, sobretot pares i germans. Per tant, és una situació difícil, on els joves són la persona de referència de la llar, ja que la resta d’adults que hi viuen (com els seus pares) no aconsegueixen obtenir rendes superiors a la dels joves. La renda total del nucli familiar no els permet escapar de la pobresa monetària i, a més a més, pateixen nivells de privació importants en aspectes bàsics.
La situació de les parelles joves sense fills (categoria 2) és molt diferent, ja que per a aquest col·lectiu, la taxa de privació es redueix de forma substancial. De fet, les parelles joves
...
36. Aquesta diferència, però, només és estadísticament significativa al 10%.
sense fills presenten una de les taxes de privació més baixes de totes les categories. Atesa la baixa taxa de pobresa monetària observada en aquest tipus de llars, es pot concloure que les parelles joves sense fills constitueixen un dels grups més privilegiats, tant en termes de pobresa monetària com de privació. La composició d’aquestes parelles joves sense nens difereix de forma substancial d’aquells nuclis encapçalats per joves que conviuen amb els pares, ja que les parelles joves no pateixen la ‘càrrega’ que suposen els altres adults.
És interessant destacar, que malgrat que aquest tipus de llars es troba en una etapa molt primerenca del cicle vital, el nivell relatiu de privació bàsica d’habitatge és molt baix.
Això és, de ben segur, un indicador de la seva solvència econòmica, sobretot si treballen, i, per tant, de les escasses restriccions del crèdit que tenen.
Els nuclis familiars constituïts per una parella amb nens de menys de 16 anys i algun jove (categoria 5) mostren una taxa de privació força més elevada que la taxa mitjana poblacional. L’anàlisi dels nivells relatius de privació indica que aquest col·lectiu sofreix nivells importants de privació sobretot d’habitatge. En efecte, els índexs de privació bàsica (tant de consum com d’habitatge) es troben per sobre la mitjana poblacional, cosa que revela que els nivells relatius de privació bàsica d’aquest col·lectiu són im-portants, i molt superiors als del col·lectiu de parelles amb nens de menys de 16 anys sense joves. La diferència però entre les llars amb nens menors sense o amb algun jove estadísticament no és significativa.
El tipus de llar amb un menor risc de privació és l’integrat per una parella sense nens i amb algun jove (categoria 6). En aquest cas només un de cada deu individus patirien privació. Tant aquesta baixa taxa com el nivell de privació són coherents amb la rela-tivament baixa taxa de pobresa monetària. Tot i que la grandària mitjana d’aquestes llars és superior a la de la resta de grups, la possible participació en el mercat de treball tant de la parella com d’algun jove, juntament amb l’absència de nens menors de 16 anys, contribueixen a fer que els nivells de privació siguin els més baixos de tots els grups (un 10,9%).
Els nuclis familiars integrats per una parella que no és ni jove ni jubilada sense nens ni joves (categoria 7) mostren una taxa de privació que se situa just per sota la mitjana catalana (16,4%). Si es mira quin dels diferents àmbits de privació és el responsable
d’aquesta taxa, s’observa que les mancances més importants es donen en la dimensió bàsica de consum. Tot i que la taxa de privació està per sota la mitjana poblacional, aquest resultat no deixa de ser sorprenent. Per una banda, la seva taxa de pobresa monetària és relativament baixa (11,5%), i, per l’altra, aquests nuclis familiars, com-posats per parelles (per tant amb la possibilitat de tenir dues persones que treballin) que s’haurien de trobar en una etapa madura de la seva vida professional (majors de 35 anys i no jubilades), no tenen ‘càrregues’ ni de nens ni de joves.
S’examina a continuació un dels col·lectius tradicionalment colpejats per la pobresa monetària: el de les llars monoparentals amb algun menor a càrrrec (categoria 9). El risc de privació, tot i trobar-se clarament per sobre del conjunt de la població (22,7%), no és tant elevat com el seu risc de pobresa monetària, que es troba 12 punts percentuals per sobre el del conjunt de la població. Aquest quadre, però, canvia sensiblement quan es té en compte el valor mitjà dels índexs de privació en els diversos àmbits, ja que aquestes llars monoparentals mostren elevats nivells relatius de privació d’habitatge i secundària.
Finalment, la taxa de privació dels nuclis sense parella que no són ni joves ni jubilats, i que tampoc tenen cap menor a càrrec (categoria 8), és inferior (en dos punts) a la taxa de privació de les famílies monoparentals amb menors a càrrec (categoria 9).
Així mateix, els nivells relatius de privació del primer grup són sensiblement menors als de les famílies monoparentals en totes les dimensions menys en la privació bàsica de consum. Quan es compara aquests dos grups, és important assenyalar que mentre els nuclis sense parella i sense menors a càrrec no pateixen greus nivells de privació d’habitatge, sí que en suporten les famílies monoparentals amb nens al seu càrrec.
Cal recordar també, que la categoria 8 està formada per un grup molt heterogeni de persones: des de llars amb individus que no tenen cap parentiu, fins a fills adults que viuen amb els pares.
Privació segons la grandària de la llar
Tal com s’ha fet en l’anàlisi de la pobresa monetària, a continuació es complementa l’estudi de privació i família amb un examen segons la grandària de la llar. En termes
Taula 23.
Percentatge de població pobra i amb privació, i valors mitjans relatius dels índexs de privació1 a Catalunya segons la grandària de la llar
Població (%) Valors mitjans relatius dels índexs pobra amb privació consum habitatge secundari global
1 membre 29,9 31,9 1,7 1,5 1,3 1,4
2 membres 19,9 19,7 1,1 1,0 1,0 1,0
3 membres 13,4 16,0 0,8 1,0 0,9 0,9
4 membres 14,9 17,3 0,8 0,9 1,0 0,9
5 membres 21,0 15,7 1,0 0,9 1,1 1,0
6 o més memb 45,4 32,5 1,8 1,3 1,4 1,5
Conjunt població 18,6 18,9 1,0 1,0 1,0 1,0
1. Els valors dels índexs de privació es mesuren en relació amb els valors mitjans del conjunt de la po-blació per cada dimensió.
Font: Elaboració pròpia amb dades del PaD. Primera onada: 2001-2002.
generals, les taxes de privació de les llars amb diferents gràndaries presentades a la Taula 23 no difereixen substancialment de les de pobresa monetària de la Taula 5, i reproduïdes a la primera columna. Malgrat tot, val la pena fer dues matisacions.
En primer lloc, les llars que tenen un risc més elevat de privació segueixen sent les llars amb grandàries menors i majors (és a dir, les integrades per un sol membre i les integrades per sis o més), amb taxes de privació semblants a les de pobresa monetà-ria. Tres de cada deu persones que pertanyen a aquest tipus de llars tenen mancances prou importants com per considerar-les en situació de privació. Cal afegir que només aquests dos tipus de llars sofreixen nivells relatius de privació elevats i molt superiors a la mitjana poblacional en tots i cadascun dels àmbits de privació.
En segon lloc, la relació en forma de U entre pobresa i grandària de la llar, no es com-pleix en termes de privació. La relació entre el risc de privació i grandària de la llar és decreixent en gairebé totes les grandàries de llar inferiors a sis membres. És a dir, a mesura que s’incrementa la grandària de la llar la taxa de privació es redueix en les de menys de sis membres. Com s’ha esmentat, les llars amb sis o més membres mostren una taxa molt superior a tots els tipus de llar excepte a les unipersonals.