Principals característiques

La major part de programes contra l’absentisme escolar tendeixen a assimilar aquest fenomen a problemàtiques socials, marginació i conductes pre - delictives, o a determinades configuracions de la personalitat de l’infant o l’adolescent. Com a conseqüència, una bona part d’ells oscil· len entre una perspectiva psicologista i assistencial (el problema està en el nen, l’adolescent o la família) o una perspectiva “administrativista” (cal obligar al compliment de l’assistència, sigui a través de les intervencions dels serveis socials, la policia local, els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència, o la fiscalia de menors)³⁴. Un plantejament diferent el constitueix l’estudi de Garfella i Gargallo que, des d’una perspectiva socio- pedagògica, desenvolupa un pla d’intervenció escolar en un centre de primària de Gandia, amb caràcter experimental.³⁵ Es tracta d’un estudi realitzat en centres educatius de primària³⁶, la finalitat del qual és triple: establir la dimensió real del problema de l’absentisme, elaborar

33 VVAA “Jornades sobre L’Absentisme Escolar. Cicles de Regidors d’Educació”. Àrea d’Educació. Diputació de Barcelona, octubre de 1996.

34 En aquest sentit són nombrosos els municipis que es plantegen mesures coercitives per obligar als pares a portar els seus fills a l’escola,. Vegi’s a tall d’exemples els següents articles de premsa:

- Cabeza, A “La policía vigilará a los alumnos para evitar que hagan novillos” a La Vanguardia, vuit de juny del 2000

- Salvatierra, Isaac., “Badalona estudia denunciar als pares que no porten els fills a l’escola” a El punt 1 de març de 1999.:

35 Es tracta d’un estudi realitzat en el marc d’un conveni entre la Universitat de València i l’Ajuntament de Gandia que te per objectiu fer un diagnòstic de la problemàtica de l

’absentisme en el municipi per a la posterior posta en marxa dels programes necessaris per a la intervenció.

36 Desprès d’una fase exploratòria d’anàlisi de la realitat i recollida de dades es procedeix a elaborar un disseny quasi experimental, amb grup experimental i de control, per a l’avaluació del context social, escolar i familiar de l’alumnat

un perfil tipus de les condicions de l’absentista³⁷ i desenvolupar un programa d’intervenció, des de l’escola, en base a la instal· lació de ludoteques en un dels centres escolars, dins l’horari lectiu, com a programa experimental, a generalitzar a altres centres escolars del territori. ³⁸

La major part dels Programes Municipals contra l’Absentisme desenvolupen uns protocols en base als quals defineixen l’absentisme i estableixen diferents tipologies i intervencions, que en molts casos presenten certa imprecisió a l’hora de quantificar i qualificar les absències³⁹. Es tracta de programes més o menys dinàmics, molt desiguals en quant als nivells d’implementació i d’experiència acumulada. En alguns municipis són projectes molt nous, en altres casos no han arribat a institucionalitzar-se, o estan pendents de revisió per incorporar actuacions a nivell de secundaria, o es troben estancats i requereixen ser potenciats de nou.

Es característic d’aquest programes desenvolupar un circuit d’intervenció en base al qual es detallen les actuacions a emprendre per les diferents instàncies que participen. Generalment el circuit d’intervenció es defineix en base a diferents fases: detecció (del centre educatiu o la comunitat o entorn),

37 Garfella Esteban., P., Gargallo López, B., (coord.) (1998) El absentismo escolar. Un programa de intervención en educación primaria. València: Universitat de València i Ajuntament de Gandia, 117 p.

38 Els resultats obtinguts són avaluats mitjançant un disseny quasi- experimental amb grup experimental i de control, equivalent pel que fa a les absències, CI, auto- concepte i qualificacions, amb mesura de pretest abans de la intervenció, aplicació del programa d’intervenció i postest, desprès de la mateixa en ambdós grups.

39En aquest sentit, tipologies com les de Inglés (1994) i Monge (1992), en funció de la periodicitat de l’absentisme, han inspirat el disseny d’alguns projectes municipals. Per a una informació més detallada veure:

- Ingles I Prats, A (1994) L’absentisme escolar. Prevenció de situacions de risc social.

Característiques i circuits. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social, núm. 3.

- Monge, LL (1992) Projecte d’intervenció en l’absentisme escolar. Barcelona, Direcció General d’Atenció a la Infància. Barcelona: Mimeo

diagnòstic i intervenció social (avaluació de la situació i adopció de mesures, prèvia citació familiar), seguiment coordinat entre serveis i instàncies i, en últim terme, derivació i intervenció coercitiva si s’escau. El circuit, representat a la gràfica adjunta (v. gràfica 3.1.), descriu el procés d’intervenció més comunament contemplat, el qual habitualment s’inicia amb la detecció d’una absència reiterada per part de l’escola (tot i que altres instàncies, com la policia local, també poden detectar nens al carrer). Un cop es detecta una absència reincident, habitualment per part del mestre tutor, aquest espera el retorn de l’alumne i una justificació, si transcorregut un temps (arbitrari i oscil· lant segons escoles i professorat) no hi ha cap justificació, s’estableix un primer contacte des de l’escola amb la família (habitualment telefònic). Hom preveu que l’escola estableixi un segon contacte, mitjançant una notificació escrita des de la Direcció. Si no hi ha una resposta positiva es procedeix a informar del cas a Serveis socials que acostumen a intervenir posant-se en contacte amb la família, sigui mitjançant una citació conjunta amb l’escola o no. En alguns centres hi ha un treball conjunt de seguiment del cas entre el personal docent i de serveis socials, que pot comptar amb la col· laboració d’altres professionals (EAP, el professorat de compensatòria, etc.,). Quan les situacions d’absentisme no són reconduï des, amb les intervencions dels professionals esmentats, es notifica i deriva el cas als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (d’àmbit territorial) o fins i tot a la Direcció General d’Atenció a la Infància, si es considera que cal prendre mesures legals per a la reconducció de la situació.

Gràfica 3.1. Circuit d’intervenció majoritàriament utilitzat contra