L L I B K E I E L M E D I S O C I A L
I.—Estat del país català en el moment de la invasió romana. . 1
La geografia física de la Iberia pre-romana: Diversitat del sòl, del clima i del conreu.
La cultura: Diversitat de cultures. — Textos de geògrafs i historiadors grecs i romans. — Orígens prehistòrics d'aquesta diversitat. — Tres estats de cultura: la pròpiament ibèrica; la neolítica i eneolítica amb la superposi-ció celto-ibèrica. i la dels pobles on no ha penetrat la cultura ibèrica.
— Cultura de les Balears. Descripció de la cultura ibèrica.
L'aspecte dels poblats ibèrics: Tipus d'urbanització: La renglera simple de cases. — Les múltiples rengleres de cases. —Les cases al voltant d'una plaça. —Els poblats de cases aïllades amb murs de defensa.—Dimen-sions dels poblats.
Tarragona, Girona, Olèrdola, Sagunt: Tarragona, la Cal'lípolis d'Aviè. — La muralla anterior a la meitat del segle VI. — La seva construcció. — Girona; les muralles primitives. — Olèrdola; les muralles posteriors al segle in a. de J . C. —Sagunt; les muralles de grans pedres i la de reble.
Emporion: Els textos. Descripció de la ciutat grega: el port, els carrers.
— El lloc dels temples.— L'Agora. — El portal i les muralles. —Situa-ció de la vila indígena.
L'arquitectura: Sistema de construcció de les muralles: els murs de grans pedres; els de pedres petites sentades amb fang. —Alanca d'edificis
INSTITUT D ' E S T U D I S C A T A L A N S 57
418 VArquitectura romana a Catalunya
P&g-públics. — Els enterraments; les esteles funeràries.'—Les cases, la deco-ració; els p l a n s . — L a decoració arquitectònica.—L'escultura.
Les muralles de Tarragona amb marques de picapedrer ibèriques i les d'Empúries.
II.—L'arquitectura romana a Catalunya; art colonial 41
Els donadors de monuments: Marcus Aurelius Vincentius, fundador de ter-mes. —• Lucius Cecilius Optatus, fundador de jocs al circ i donador d'oli a les termes per al poble. — Lucius Minicius Natalis, pare i fill, que pagaren uns banys i el seu aqüeducte.—Cornelianus, fundador d'un edifici a Empúries. — Els Cornelii, que porten aigua a Eivissa.
Els homes commemorats amb arcs triomfals i estàtues: Lucius Licinius Sura, senador romà. — Lucius Licinius Secundus el seu llibert, i Accensus.
III.—Organització del treball romà a Catalunya 49
Els col·legis en el Convenlus Tarraconensis: el Coïlegium Centonarium i el dels fabri a Tarragona.
Prefectes dels fabri: Els prefectes militars dels fabri a Tarragona, Barce-lona, Isona i Sagunt.
Commemoració d'homes d'ofici: LTn teuler i pintor, un picapedrer i un plo-mer a,iTarragona; un dautador de Vienne mort a Tarragona.
Curatór operis: Epígrafs de Tarragona d'un curador de les vies de Roma;
el curador del temple i els murs de Tarragona.
Edils i càrrecs administratius de les obres.
L L I B R E I I E L S M O N U M E N T S
I.—Els pobles i les ciutats 59
Els petits nuclis de població: El recinte d'Ager, Agellum o Agell. El Vicus.
Gerunda: Pla de la ciutat romana.
Barcino: Restes de pla.
Tarraco: El perímetre; topografia de la ciutat*
Sagunt: Descripció de les restes de la ciutat.
Empúries: Els quatre barris de la ciutat: la Paleòpolis, la Neàpolis, la colònia romana, els barris intermitjos. — Llur disposició urbanística.
— El fàrnm. — Q u a t r e períodes de la urbanització d'Empúries.
J. Puig i Cadafalck- A. de Falguera - 3. Goday 419
Pàg.
II.—Fortificacions 69
Les torres: L a «Torrassa dels Moros» de L l i n a r s . —'La «Torre dels Moros»
de Serós. — L a «Torre» de S a n t Pol de Mar. — L a de Castellnou d'Ossor.
Castrum i Castellum: E l Castrum Octavianum.
Les muralles de les ciutats: T a r r a g o n a , G i r o n a , E m p ú r i e s , B a r c e l o n a . L e s m u r a l l e s e n l ' e p i g r a f i a .
III.—Els temples y 81
/Els temples d'Empúries: L'edícul d ' E s c u l a p i i cel'les i m m e d i a t e s en el nivell superior del recinte del t e m p l e . — E l t e m p l e del p l a inferior. — Lloc de culte a l ' a i r e l l i u r e . — B a s a m e n t a m b doble p e d e s t a l . — B a n c s
i g r a d e s . — E l t e m p l e de S e r a p i s . — C o m p a r a c i ó a m b el t e m p l e d'Issis i Mercuri de P o m p e i a .
El temple de Barcelona: E x c a v a c i o n s de la J u n t a de Comerç; s i t u a c i ó , p l a i o r i e n t a c i ó ; distribució de les seves c o l u m n e s ; el seu c a r à c t e r a r c a i c . Temples de Tarragona: T e m p l e d ' A u g u s t ; d a d e s p r o p o r c i o n a d e s p e r les m o n e d e s i làpides; el clypeus q u e d e c o r a v a els seus frontons. — T e m p l e d e J ú p i t e r ; d a d e s epigràfiques dels t e m p l e s de T a r r a g o n a .
El temple de Vic: P l a ; n ú m e r o de columnes del p ò r t i c , c o b e r t a , períbol.
El temple de Sagunt.
Restes de temples diversos.
Els altars: L ' a l t a r d ' A u g u s t a T a r r a g o n a segons les m o n e d e s . — E l s a l t a r s dels t e m p l e s . — Les a r e s a ï l l a d e s . — E l s sacrificis segons el
mosaic d ' E m p ú r i e s .
Les estàtues dels déus. — Les invocacions.
IV.—Monuments funeraris . . . . / 117
Sepulcres en forma de temple: S e p u l c r e de L u c i u s E m i l i u s L u p u s , d e F a b a r a . — C o l u m b a r i d e V i l a r o d o n a . — Sepulcre de Corbins. — L a
«Torre del Breny». — S e p u l c r e d e S a g u n t . — Sepulcre d e M i r a l p . — Sepulcre de Vilajoiosa. — S e p u l c r e d'Alcover.
Sepulcres en forma de torre: T o r r e dels Escipions. — Sepulcres de Vila-blareix, A í g ü e s v i v e s , L l o r e t de M a r , E m p ú r i e s , S a g u n t .
Sepulcres de pla central: K e s t e s d ' u n sepulcre a T a r r a g o n a , segons L a b o r d e .
Sepulcres en forma d'ara: R e c o n s t r u c c i ó d ' a q u e s t t i p u s a base de les restes del Museu Arqueològic d e B a r c e l o n a . —• R e s t e s t r o b a d e s a l c e m e n t i r i c r i s t i à d e T a r r a g o n a . —• Les a r e s s e p u l c r a l s de sacrifici,
Cippus.
Esteles.
420 L'Arquitectura romana a Catalunya
/
Pftg.
149
Sarcòfags historials: Sarcòfags amb el rapte de Prosorpina al Museu d'Arqueologia, de Barcelona, a Sant Feliu, de Girona, i al Museu de Tarragona; sarcòfags amb la representació d'una escena de caça al Museu d'Arqueologia, de Barcelona i a Sant Feliu, de Girona. Relleu de Tarragona amb la batalla de les Amazones. Sarcòfag d'Ager amb la conca imaginaria, rodejada de nereides i tritons.
Sarcòfags estri gil'lats: Sarcòfag dels lleons i sarcòfag del filòsof, de Tarragona. — Sarcòfags amb figura togada als cantons, de Tarra-gona. — Sarcòfag amb el bust del difunt, de Sant Cugat del Vallès.
— Sarcòfags sense representació de figures.
Sarcòfags acanaláis: Tipus sense figura.
Sarcòfags llisos: Tipus senzills.
Fragments de sarcòfags.
Sarcòfags de la població pobre: Enterrament de caixa construïda de teules.
— Enterrament d'obra de reble. — Enterrament en forma de coberta a dues pendents — Enterrament d'àmfores.
Urnes cineràries. La cupa.
VI.—Monuments commemoratius 175
Arcs triomfals: Arc de Barà dedicat a Lucius Licinius Sura. — Arc del pont de Martorell. — Arc de Cabanes. — Arc decorat d'estàtues de què parla una inscripció trobada a la via de Tortosa a Sagunt i altra trobada a Elx.
El trofeu de Pompeu al Summum Pyreneum.
Estàtues i epígraf8 commemoratius: Lloc de les estàtues.—Material.
VII.—Teatres . . . / 189
/ • Teatre de Tarragona.Teatre de Sagunt: Idea sobre la vela del teatre.
Teatre de Barcelona: Restes probables de l'entaulament del teatre, anàlo-gues al del teatre d'Arles, de Provença.
Teatres d'Alcúdia i Mahó: Dades epigràfiques.
VIII.—Amfiteatres • )í 205
Amfiteatre de Tarragona: Les lluites en els amfiteatres segons l'epigrafia catalana.—El llegat de Lucius Caecilius Optatus per a festes de lluita-dors a Barcelona i Tarragona.—La societat Sodales Herculani a Tortosa.
IX.—Circs £ 211
Circ de Tarragona.
J. fuig i Cadafalch • A. de Falguera J. Ooday 421
Pag.
Circ de Sagunt.
La spina dels Circs: Mosaic de Barcelona (Museu d ' A r q u e o l o g i a ) , re-p r e s e n t a n t la sre-pina del Circ. — Mosaic de G i r o n a , r e re-p r e s e n t a n t la spina, el pulvinar i les carceres.
Els jocs de Circ en l'epigrafía: Els a u r i g u e s de T a r r a g o n a . — E l s jocs a m b l l à n t i e s , Ludi cum vasis luminum de T a r r a g o n a .
X.—Termes. ' .'' 223
Termes de Caldes de Malavella: P i s c i n a del P u i g d e les A n i m e s . — T e r -m e s dels b u l l i d o r s . — D e p a r t a -m e n t s de les t e r -m e s e x i s t e n t s e n relació al p l a d e les d'Aquae Flavianae.
Termes de Caldes de Montbui: Pla-secció. — Reconstrucció del pla-secció en relació al d e les d'Aquae Flavianae.
Termes d'Arles.
Termes de Tarragona.
Les termes de Barcelona.
Les inscripcions i les termes.
XI.—Els Mercats ( / . 233
La «Stoa» d'Empúries: P l a . — C o m p a r a c i o n s . El «Macellum» de Tarragona: P l a . — C r o n o l o g i a .
Els mercats en Vepigrafía.
XII.—La casa romana. y \ 239
La vil·la: L a vil·la de Calafell en c o m p a r a c i ó a la d e Boscoreale. — L a de S a b a d e l l . — L a de P u i g de Cebolla. — Possibles restes d ' u n a vil·la a Centcelles. — L a vil·la de T o s s a . — R e s t e s de V i l a g r a s s a , Solsona i B o a d e s .
L'habitació a ciutat. Les cases romanes de la ciutat grega d'Empúries:
P l a n s a m b h a b i t a c i o n s al v o l t a n t d ' u n a t r i . — Cases d ' u n a o dues h a b i t a c i o n s .
Les cases de la colònia romana d'Empúries.
La casa romana de Barcelona.
Els hipocaustes.
Mobiliari domèstic.
XIII. -Aqüeductes . \ / 257
Les cisternes.
Els aqüeductes: A q ü e d u c t e s de B a r c e l o n a , T a r r a g o n a , X e l v a , Vila j o i o s a . — Les inscripcions referents a l s a q ü e d u c t e s . — Els a q ü e d u c t e s de les ril·lae.
422 L'Arquitectura romana a Catalunya
Pàg.
Les clavegueres: Les clavegueres d'Empúries; les de Tarragona.
XIV.— Les vies . 265
Vies principals del Conventus Tarraconensis.
Ponts: El pont de Lleida segons els documents. — Restes diverses de ponts romans.
Els mil·liars.
L L I B R E I I I
A N À L I S I E S T R U C T U R A L I A R T Í S T I C
I.—Materials 271
Les pedres i les pedreres: La pedrera romana del Mèdol prop d'Altafulla.
— La numeració dels carreus. — L a caixa de grípia per a l'elevació.
Les toves i els maons: Mides. — Formes diverses de cobertes.
Teules, canonades i àmfores per a la construcció de voltes.
Forns de ceràmica: Forns de Tarragona, Reus, Sant Martí Sarroca, Saba-dell i Empúries. — Teuleries militars segons les inscripcions.
II.—Menes d'obra usada pels romans 281
Opws formaceum: Descripció de Plini, Varró, Titus Livi i Sant Isidor.
— L'obra de tàpia a Catalunya com a les ciutats africanes. —Reforç de muntants de pedra.
Opus quadratum: Cues d'orenella d'unió dels carreus al sepulcre de Fabara.
— Caixes per a espigues metàl·liques de les columnes del temple de Vic. —-Obra mixta de grans i petits carreus al temple de Vic.—-Amfi-teatres i Vic.—-Amfi-teatres de Tarragona i llurs analogies amb les obres romanes de Provença i amb l'aparell dels murs de Timgad a l'Alger i d'Henchir Abd-el-Rasset a Tunis.
Arcs i llindes de pedra picada.
Opus incertum.
Opus emplecton: Obra feta a capes amb compressió: Pont de Martorell.
— Sepulcre d'Empúries. —Obra sense compressió: opus spicatum, opus reticulatum. — Obres de pedra acarreuada omplertes de toves: muralla de Tarragona.—Revestiment de carreus petits amb reforç de muntants i lligadors de grans pedres.
Pinyolenc o formigó: Fonaments — Formigó emmotllat en caixes de fusta.
— P a r t superior de les muralles d'Empúries.
Obra de maó.
Voltes d'«opu8 ccementitïum».
J. Puig i Cadafalch - A. de Falguera - J. Goday 423
P&g.
Obra de maó i de reble i de maó de pla: O b r a del sepulcre d e Vilabla-r e i x . —• Voltes del m a t e i x m o n u m e n t . — Voltes del condiloVilabla-rium del rnpjmmejit-Jiuaerftri de Corbins. — A r c u a c i o n s de m a ó d e pla del colum-b a r i d e V i l a r o d o n a .
Les voltes d'àmfores.
Cobertes.
III.—Els ordres arquitectònics romans a Catalunya. Ordre dòric . 295
Capitells de tipus grec i etrusc: C a p i t e l l s del Museu d e T a r r a g o n a . •—^Capitells e m p o r i t a n s de\ Museu d e Girona..—Capi•—^Capitells t r o b a t s a les e x c a v a -cions d ' E m p ú r i e s .
Dòric vitrubià: P i l a s t r e s del p a l a u d ' A u g u s t a T a r r a g o n a . Dòric de decadència romana: O r d r e del sepulcre de P a b a r a .
IV.—Ordre jònic 305
Capitells jònics de Tarragona.
Capitells de Sagunt.
V.—Ordre corinti 309
Ordres amb el capitell arcaic. L'ordre corinti del temple de Barcelona: P r o -p o r c i ó . — E n t a u l a m e n t . — C a -p i t e l l . — Tècnica escultòrica. — B a s e . —
D a t a . — C a r à c t e r de l a t è c n i c a d'execució.
Capitells de Lleida i de Tarragona.
Ordre del temple d'August a Tarragona.
L'ordre del «Macellum» a Tarragona.
Ordres de l'Arc de Barà i del temple de Vic.
Ordre corinti de les darreries de l'itfiperi.
Capitells ornats de testes animals o de testes humanes.
Bases.
VI.— Ordre compost 331
O r d r e c o m p o s t del t e m p l e d e J ú p i t e r a T a r r a g o n a . — Capitell del Museu de B a r c e l o n a .