Pensar:  plantejar-­‐se  l’àmbit  conceptual

Plantejar-se què ensenyar comporta realitzar una reflexió sobre quins fenòmens, competències i continguts s’han de seleccionar per formar part del currículum i sobretot quines regles orienten la construcció dels models conceptuals que ens ajuden a comprendre el món i per tant a conceptualitzar els fenòmens (figura 5.2.2.1).

72

• Entitats i Relacions

Entendre el contingut científic com la construcció de models explicatius sobre els fenòmens del món comporta establir el diàleg entre entitats i relacions. Les entitats permeten assignar paraules i, per tant, dotar els fenòmens d'entitat lingüística i significació cultural. Les relacions permeten vincular-les al medi i descobrir les regularitats que les aproximen als models explicatius de la ciència. Les entitats no estan aïllades sinó què es vinculen constantment amb el seu entorn, per tant, mostren relacions. Aquest fet converteix l’aprenentatge de les ciències als museus en un diàleg continu entre entitats i relacions, que serveix de plataforma per aprendre a construir xarxes on són tan rellevants les entitats que les formen com les relacions que s’estableixen entre elles.

Com és que les aigües del riu Llobregat tenen característiques diferents a les del riu Tajo? Des d’aquesta perspectiva una primera constatació és que l’aigua té unes propietats determinades (color, olor, salinitat, conductivitat, temperatura, mineralització) que es modifiquen segons com es relacioni amb l’entorn. Descobrir que el cicle de l'aigua es dóna de forma simultània en diversitat de llocs del món i identificar elements que apareixen en tots els casos (transformacions, fluxos d'energia, magatzems de l'aigua) permet la identificació d'elements que contribueixen al pas de l'experiència de la pluja en la construcció del cicle de l'aigua en relació amb la natura.

• Causalitat lineal i Causalitat múltiple

La causalitat lineal, o relació causa efecte, permet comprendre aspectes clau dels fenòmens. Tanmateix, les teories científiques tracten una causalitat complexa on es fa evident la interacció entre sistemes. La linealitat ens permet identificar relacions causals entre dos elements que són fonamentals per a entendre els fenòmens. La multicausalitat ubica dites relacions en xarxes més complexes, que ens permeten descobrir la diversitat d’elements que permeten explicar un fenomen i les relacions que s’estableixen entre ells. Tenir en compte ambdues causalitats suposa separar sense aïllar per afavorir la comprensió de qualsevol fenomen.

Podem predir les precipitacions? Des d’aquesta perspectiva la temperatura apareix com un element clau per a entendre el cicle de l’aigua i inclús les variacions de temperatura ens permeten explicar parcialment la distribució de les precipitacions. Ara bé, una comprensió àmplia de la pluja comporta establir relacions múltiples entre diversitat d’agents: temperatura, humitat, pressió atmosfèrica, relleu, moviment de masses d’aire...

73

• Indeterminació i Determinisme

La coneixença i el control de totes les interaccions existents i possibles entre els diferents fenòmens del món no és possible, tot i així es poden descobrir relacions i itineraris impossibles i altres que tenen un alt índex de possibilitats de succeir, tot i que en cap cas són únics. El determinisme ens permet, conegudes les condiciones inicials, anticipar allò que pot succeir amb un ampli rang de possibilitats.

L’indeterminisme ens fa descobrir que quan les relacions són múltiples existeixen variables que no podem controlar i inclús no podem conèixer.

Com es pot saber quan començarà a ploure? Des d’aquesta perspectiva quan el cel s’omple de núvols, trona i es veuen llamps és possible que plogui però no sempre passa No podem conèixer la totalitat de factors que expliquen que plogui . I inclús pot ser que plogui a la comarca veïna cada cop que hi ha vent del nord, tot i que al nostre poble el vent del nord tingui un efecte contrari.

• Biocentrisme i Antropocentrisme

La condició humana ens confereix unes característiques molt particulars, especialment l’emergència de cultura. Però entendre’ns a nosaltres mateixos comporta també incorporar allò que tenim de natura: establir relacions amb l’entorn que facin evidents els vincles entre individus i medi i els efectes ambientalitzadors que es donen entre ells. Tot això, quan ens situem en un museu complex fa rellevant el diàleg entre la dimensió biològica que ens fa conscients de que som éssers vius i part de la naturalesa i la dimensió antropològica que presenta la rellevància de la cultura que ens fa únics.

Què en penses de les mesures d’estalvi d’aigua aplicades en cas de sequera? Des d’aquesta perspectiva el cicle natural facilita entendre o qüestionar el cicle urbà de l’aigua, reconeixent quins nous magatzems trobem (clavegueres, plantes potabilitzadores...) i quins canvis pateix l’aigua (potabilització, depuració...). Alhora es pot reflexionar sobre com el medi urbà provoca canvis en el medi natural, evidenciant amb una activitat de caràcter tecnològic evidencia que la tecnologia és una potent eina de la humanitat per transformar el medi. Més enllà del debat sobre progrés, el tractament de la tecnologia aporta una dimensió moral a l’activitat per reflexionar en les formes de relacions entre individus i medi.

• Món i Ciència

La ciència ens ajuda a comprendre els fenòmens del món des d’unes temàtiques que li són pròpies.. Selecciona identitats properes i concretes que faciliten a les persones

74

contrastar les múltiples formes d’interpretació i d’acció que conviuen en els fenòmens . S’afavoreix així que els temes no quedin aïllats del context i resultin en canvi funcionals i significatius al vincular-los a les fenòmens de l’entorn. Apareix en aquest punt la necessària relació entre món i ciència. El món entès com la globalitat de la cultura, de les manifestacions humanes de les formes d’intervenir en medi natural. A l’altra costat hi ha la ciència com una manifestació cultural concreta, amb unes regles pròpies i un bagatge de coneixement d’alta rellevància social.

Per cuinar els macarrons fem bullir aigua. Com ho aconseguim? Com es fa per a què l’aigua bulli?

Des d’aquesta perspectiva, entendre què li succeeix en aquell moment a l’aigua i plantejar-se diferències entre fer bullir fideus al cim del Peguera o al restaurant del museu suposa tenir en compte la ciència i el món. L’explicació científica de les propietats d’ebullició de l’aigua i la seva relació amb la pressió suportada ens permetran donar una explicació científica a diferents accions que duem a terme, per exemple, en cuinar.

• Objectius conceptuals i Objectius competencials

Els conceptes expliquen un fenomen a partir de la definició d’allò que s’ha d’aprendre i que afavoreix l’evolució del pensament del visitant. Però per donar importància també a l’acció i a la comunicació pren rellevància un currículum de ciències que s’orienta des de la idea de competència. Els conceptes permeten definir el que caldria aprendre i afavoreixen els processos de modelització . Les competències vinculen el contingut al medi, donant importància a l'acció des d'una perspectiva ciutadana. Són una forma de capacitar els individus per actuar de forma complexa, definint estratègies d'intervenció que connecten amb els valors.

Com es poden mobilitzar els conceptes coneguts al museu fora de les seves parets? Des d’aquesta perspectiva pensem que si al museu es veu que hi ha Aigua invisible, és a dir, aigua que no es veu, segur que al barri dels participants també hi ha situacions invisible per a molts, però que ells són capaços de veure. Es pot demanar fer una foto denúncia d’aquestes situacions i exposar-les al museu;

o bé fer visible per a la ciutadania l’aigua invisible de la qual tant depèn la seva qualitat de vida.

• Raó i Emoció

Als museus l’impacte que es provoca en el visitant és fonamental, fet que apel·la a la seva emoció. Tanmateix, per a què aquest impacte es converteixi en un estímul i que sigui retingut com un moment significatiu, caldria interpel·lar, també, a la seva raó.

La raó permet descobrir regles, utilitzar llenguatges, esforçar-se per construir coneixement i comunicar-ho als altres. L'emoció entra en joc en el moment de

75

l'acció, en la forma d'acostar-se als fenòmens i construir coneixement. Aprendre esdevé una activitat indissociable d'emocionar, imaginar, assaborir el repte de pensar noves idees per avançar en la comprensió del món.

Al museu l’alumnat pot emocionar-se en veure com es genera aigua a partir de foc i oxigen.

Tanmateix, aquest moment especial, de màgia , química, música i aventura, pot anar acompanyat d’un cert qüestionament dels seus coneixements i suposicions, a partir dels quals trobar la ciència i la lògica d’allò que els ha emocionat, de manera que passaran a emocionar-se amb la resolució d’un conflicte intel·lectual. Quan es presenta el fenomen als visitants, es poden fer evidents els dubtes que ha tingut la humanitat sobre la circulació de l'aigua en la naturalesa i la diversitat d'explicacions que s'han donat al llarg de la història. D'aquesta manera es crea una porta que connecta l'emoció del visitant amb la que van sentir les persones que al llarg de la història van proposar explicacions.

• Passat i Futur

L’exposició d’un museu té una finalitat, un objectiu o una idea que vol abordar. De fet, sovint s’han utilitzat els museus de ciència per divulgar la ciència fonamental, tanmateix, es reivindica que també serveixin per explicar la ciència que es fa avui dia. El caràcter patrimonial d’un museu fa que el passat tingui un pes fonamental doncs la institució es converteix en un testimoni de la història de la comunitat. Al mateix temps un museu és un centre de formació de la ciutadania amb voluntat per fer-la competent en la intervenció en el context i per tant creadora d’un futur.

Quina relació hi ha entre la dessalinitzadora actual i els pous del museu?

Com és que no es va fer la dessalinitzadora 100 anys enrere? Des d’aquesta perspectiva donar a conèixer el patrimoni del museu suposa donar a conèixer l’evolució de la ciència i la tecnologia, els reptes plantejats i els moments en què s’han fet descobertes importants. A més a més, a partir de justificar la presència de determinats objectes per la seva utilitat en el passat, ha de convidar a mostrar com influeixen en el present i potser en el futur de la societat.

76 L’ENFOCAMENT  DIDÀCTIC  

COMPLEX,  EL  MUSEU  DE  CIÈNCIA   COM  UN  CONTEXT  COMPLEX

PENSAR COMUNICAR

FER

Raó  -­‐

Emoció

Món-­‐Ciència

Biocentrisme -­‐

Antropocentris me

Entitats  -­‐

Relacions Causalitat  Lineal  

–Causalitat   Múltiple

Passat  -­‐ Futur

Figura 5.2.2.1.Pensar en un museu de ciència amb un enfocament didàctic complex.