R2 0,180 Beta ajustada
Constant 5h 52m
Home +1h 53m +0.316
Solter/a +0h 33m +0,084
Nombre d’infants <3 –0h 31m –0,054
H 2 adults i 2 infants –0h 36m –0,062
H de doble carrera/presència –0h 33m –0,068
Nombre d’infants 10-17 0h 36m +0,103
Edat fill/a més petit 0h 01m +0,159
Edat persona enquestada –0h 01m –0,081
Sentir-se desbordat per les tasques del dia –1h 13m –0,110
Tenir prou temps –0h 22m –0,058
Tenir cura de persona malalta/ gran a la llar –0h 36m –0.042
6.5. Síntesi del model d’anàlisi
Les variables del mercat de treball perden significació, mentre que les de la família i les de la llar guanyen pes. La variable més important és el sexe. Ser home signifi-ca tenir fins a 2 hores més de temps lliure. Aquest factor cobra una gran rellevàn-cia, sobretot en les persones de més de 65 anys. També és important el nombre i l'edat dels fills/es. Tenir cura de les persones grans té, per primera vegada, un pa-per significatiu i força rellevant a les llars en què es dóna aquest fenomen, pa-però en conjunt té poca importància. Tanmateix, la capacitat d'aquest model per predir la quantitat de temps lliure durant els caps de setmana és inferior a la del model dels dies feiners, ja que únicament explica el 20 per cent de la variació. En qualsevol cas, tenint en compte el que sol ser habitual en aquest tipus d’anàlisi d’ús del temps, va-lorem favorablement el seu ajust. Es pot apreciar que els factors individuals tenen un paper més important, i que l'edat de la persona entrevistada té, per primera ve-gada, algun pes. Cal destacar el fet que el signe d'aquesta variable sigui negatiu;
és a dir, una vegada que prenem en consideració la influència de les altres variables, les persones de més de 65 anys tenen una mica menys de temps lliure. La raó per la qual disposen d'una elevada quantitat de temps lliure respecte de la resta és que no tenen obligacions –ni familiars, ni professionals–, que els prenguin temps.
7. CONCLUSIONS
En aquest informe hem ofert alguns resultats de l'Enquesta d'ús del temps (2002/03) per a Catalunya, a partir de la informació recollida en un diari personal al llarg d'un període de 24 hores, facilitada per la població adulta, que en aquest cas inclou les persones de 18 anys o més. Hem centrat l'atenció en dos temes principals: la dis-ponibilitat de temps lliure i l'efecte del cicle de vida individual i familiar, tot distingint entre dies feiners i dies festius.
Malgrat que en termes generals no s'observen gaires diferències en l'ús del temps per comunitats autònomes, Catalunya destaca perquè les persones entrevistades enregistren en els seus diaris menys temps lliure que les que pertanyen a d’altres co-munitats. Així, en comparació amb Extremadura, per exemple, els homes i les dones de Catalunya tenen gairebé 1 hora menys de temps lliure. Tanmateix, això es conse-qüència, en part, del fet de presentar la mitjana o la mediana del temps; com que a Catalunya l'ocupació i l'activitat són superiors, la mitjana de temps lliure es redueix a causa de la composició segons la condició d'activitat de la població resident.
Els dies feiners, les dones disposen d'un mitjana de 3 hores i 30 minuts de temps lliure, mentre que la dels homes és de 4 hores i 10 minuts. Durant els caps de set-mana o els dies festius, aquesta mitjana s'incrementa fins arribar, respectivament, a les 5 hores i 36 minuts, i a les 7 hores i 32 minuts. Per tant, la diferència de gène-re en el temps lliugène-re és més gran durant els caps de setmana, en part per l'habitual divisió sexual del treball: els homes, per regla general, i en comparació amb les nes, tendeixen a dedicar més hores al treball assalariat i menys hores al treball do-mèstic i, com que les disminucions en el treball assalariat són més notables els caps de setmana, disposen de més temps lliure. Aquestes mitjanes oculten una gran va-riació, tant entre els homes com entre les dones en situacions aparentment similars pel que fa al tipus de treball o a l'estructura familiar.
Tenir cura dels fills/es també és una activitat menys intensa del que se sol suposar.
Només 1 de cada 5 persones entrevistades dedica temps a tenir cura dels fills/es de forma directa, o bé passa un cert temps en la seva companyia al llarg del dia. El temps passat en companyia dels fills/es és molt més elevat –al voltant de 5 hores diàries durant els dies feiners i de 9 hores els caps de setmana– que el temps que se’ls hi dedica de forma exclusiva –al voltant de 2 hores per dia–. La presència de fills/es tendeix a igualar el temps lliure de la parella; o es podria dir que es compar-teix el poc temps lliure de què es disposa. Ho podem veure comparant les llars amb i sense fills/es, i mitjançant els diagrames de caixes que mostren la situació dels ho-mes i les dones en funció de l'edat del fill/a més petit. Destaca també el model de grans desigualtats de gènere en el temps lliure a les parelles jubilades. Els homes jubilats s'han alliberat de les restriccions del treball assalariat, però les seves com-panyes continuen assumint la mateixa càrrega de treball domèstic que abans. No obstant això, les dades de tall transversal dificulten poder discernir un efecte del ci-cle de vida i un efecte generacional.
Les llars amb els ingressos més elevats i les persones entrevistades amb uns nivells d'instrucció més elevats són les que disposen de menys temps lliure. Això demos-tra, en part, el valor marginal superior del temps d'aquestes persones i aquestes llars. Ara bé, cal entendre aquesta evidència en el context dels resultats de la re-gressió que controla variables diferents: això s'explica, en part, per la tendència de la població jubilada (amb uns ingressos més baixos y pertanyents a generacions amb un nivell d’instrucció inferior) a disposar d’una proporció de temps lliure molt superior.
Per acabar, fins i tot si tenim present la dificultat que suposa mesurar el temps amb exactitud, així com les limitacions que comporta el fet de treballar amb dades trans-versals, els resultats obtinguts ens permeten de presentar dues consideracions con-cloents. En primer lloc, que el fet d'acumular capital humà (educació) o de guanyar més diners no garanteix una vida millor, si considerem que això vol dir dormir més, disposar de més temps lliure i de més temps per a la cura personal. El servei do-mèstic redueix el temps diari de dedicació a les tasques de la llar, però no permet de disposar de més temps lliure. En la pràctica, els que disposen de servei domès-tic són els que tenen uns ingressos més alts, i per als que guanyen més diners, el fet de no treballar representa un cost d'oportunitat més elevat que per a la resta i, per consegüent, esdevé més atractiu. En segon lloc, no hi ha cap dubte que el ci-cle de vida individual i familiar modelen els nostres temps, de la mateixa manera en què ho fa el gènere. Els homes disposen de més temps lliure que les dones, en es-pecial en aquelles situacions en què s'han alliberat del treball assalariat; és a dir, du-rant els caps de setmana (i també quan estan jubilats, i probablement dudu-rant els períodes de vacances). L'única experiència que debilita el patriarcat de cap de set-mana és la presència de fills/es, en particular quan requereixen que se'ls hi dediqui menys temps d’una forma exclusiva; és a dir, a mesura que es van fent grans. D'al-tra banda, el temps no es pot acumular, però sí que és possible desenvolupar di-verses activitats de forma simultània; les hores passades amb els fills/es, i no dedicades exclusivament a ells n’és un bon exemple.