DE PRIMÀRIA
Ja à j; j^l'atea, el pésame» <M p«rfW^Tets dos
ptatt de pararà des tó <pal es íeaS ,, ef 4¿ la <$aàetíea$e fes eixies soçítí^ , ^
capïfd fô (feseftvofapa, «a ptaner^oc; «^ apfOiattiacio -it-tot el vatoraeió efe ^opqstes.eàjèatfves, lalï>a|ona ^e -te» ^iafe arribe^
fescoía o550^reRsm (fireutameat M pr^essrortt per ta|_4^M íaeofpoïl
Per atra teftda, f a«*é & ti» ote fpr^iaàa'at qw à Wmena ^ pata4igtaa M
^^teair ^pnsseat efe ïaróuss 0 acwea eít aftetatoades ^í
teáfeió ^ èa t i n t 1^ ^aforaeïó t ^pemamM áel p^ffSsor^s á
(fe reeerea, ^»4 ssipcísa precïsajr fe pòsieié ^pisee
d, pr^neftí «p^éper »apara*»a tfeí ^ e& a^^ata una
"
a enseafar ïapfeadretemes est capítol s6» eís segttetttsr
fMa recerca 4.4,
Marc metodològic per a la valoració de les propostes d'educació viària dels cicles mitjà i superior de primària
4.1. La valoració de propostes educatives
És cada vegada més freqüent que apareguin en el mercat ofertes de programes o propostes educatives diverses, externes a l'escola, pensades per als escolars i fonamentades en diferents aspectes del currículum. S'ofereixen als centres i als professors per tal que hi participin amb els seus alumnes i així complementar les àrees curriculars que treballen a les aules.
4.1.1 CONCEPTE DE PROPOSTA EDUCATIVA
L'oferta de propostes educatives és cada vegada més abundant. Algunes d'aquestes propostes pertanyen a entitats públiques, com ara museus, cases de natura, etc. En aquests casos, disposen de serveis pedagògics destinats a elaborar programes educatius i difondre'ls.
També és cada vegada més freqüent que entitats privades o empreses ofereixin propostes educatives. La seva finalitat, si bé s'ofereix com un complement als continguts escolars, és a la vegada una publicitat encoberta. En aquest cas, hi podríem incloure les propostes d'empreses del ram de l'alimentació, d'empreses privades de serveis, com la premsa, etc., en les quals d'una banda obren les portes a les escoles perquè els alumnes puguin conèixer com és un determinat procés de fabricació, però d'altra banda, hi ha al darrere una intenció de promoció i màrqueting.
En el cas de l'educació viària, tal com s'ha explicat anteriorment, hi ha unes propostes externes inicials, dutes a terme des de fa anys per la Guàrdia Urbana i les policies locals per tal de difondre coneixements viaris que permetin els nois i les noies ser uns bons vianants i uns bons conductors. Posteriorment, en considerar l'educació viària com un dels ekos transversals del currículum, han aparegut altres propostes d'entitats privades que també pretenen arribar als infants i joves per a ensenyar-los uns coneixements que millorin la pròpia seguretat viària.
L'ambigüitat d'algunes de les anomenades propostes educatives que s'ofereixen a les escoles pot fer dubtar de si realment són educatives, és a dir, si serveixen per a la formació dels infants i joves. No es pot negar que pel fet de ser un conjunt d'activitats diferents de les que habitualment es fan a les escoles, tenen una bona acollida entre els participants. La qüestió que cal formular és: aquestes propostes o programes externs a l'escola, constitueixen una forma de saber? Poden aprendre els alumnes que hi participen?
Un intent de resposta podria venir a partir de considerar els programes i les propostes com a sabers estratègics. Jacobi (citat per Van der Maren, 1995: 43) indica que aquests sabers provenen dels sabers científics, que serien els que tenen una pretensió universal i formulen enunciats generals teòrics, i dels sabers pràctics que són els sabers singulars, localitzats, contextualitzats que s'obtenen a partir de la tasca concreta del professor a l'aula.
Del saber científic, en deriva el saber aplicat. Es tracta d'un saber tècnic deslliurat de les argumentacions i demostracions experimentals del saber científic. Del saber pràctic, en deriva la praxis, que seria la reflexió sobre el saber pràctic que no pot subsistir sense la pràctica.
El saber estratègic es podria situar en el punt mig d'aquests quatre sabers. És el saber per a actuar. És el saber aplicat utilitzable en l'acció, ja que les seves regles són més immediates, més flexibles, més concretes i inclouen uns referents axiològics.
En el quadre que hi ha a continuació, Van der Maren (1995) esquematitza aquests cinc tipus de saber: científic, aplicat, pràctic, praxiològic i estratègic:
SABER
Concreció del saber aplicat Formalitzacióde la praxis SABER
Font: Van der Maren (1995).
Marc metodològic per a la valoració de les propostes d'educació viària dels cicles mitjà i superior de primària
Les propostes i els programes d'educació viària haurien de ser per als alumnes un saber estratègic. Això significa que han de basar-se en un saber aplicat provinent de la ciència i en un saber praxiològic, provinent del saber pràctic. Ensenyar educació viària serà, doncs, formar els alumnes perquè puguin actuar.
4.1.2 CARACTERÍSTIQUES DE LA VALORACIÓ DE PROPOSTES EDUCATIVES
És cada vegada més freqüent que a l'escola es recorri a propostes o programes educatius externs per a treballar o complementar diferents aspectes del currículum. Per a considerar la idoneïtat d'aquestes propostes, és necessari fer-ne una anàlisi i posterior valoració. Això significa iniciar un procés que tingui en compte la mateixa proposta educativa i les opinions dels seus usuaris, els professors i els alumnes.
Prèviament, cal definir com s'interpreta la valoració/avaluació d'una proposta educativa i quina utilitat se li pot atribuir. En aquest sentit, i seguint la interpretació de Stu£Qebeam-Shinkfield (1985), s'interpreta la validació d'un programa educatiu com el procés de recollir informació útil que permeti posteriorment prendre decisions. Això implica fer un seguiment del programa, avaluar-ne els resultats i interpretar-los per a intentar que aquesta proposta educativa sigui més eficient i efectiva. Es tracta d'emetre un judici sobre el que els autors esmentats anomenen mèrit i valor d'un programa o, també, punts forts i dèbils, per tal de tendir cap a una millora global de la proposta.
S'ha d'interpretar que un programa és meritori o té mèrit quan fa bé el que ha de fer, mentre que el concepte de validesa o valor significa si la proposta serveix o no. Un programa meritori pot no ser vàlid i, a la vegada, un programa no meritori ben segur que no és vàlid.
L'objectiu bàsic de la valoració és suggerir propostes per al seu perfeccionament. Hi ha la clara finalitat d'assegurar la qualitat dels programes d'educació viària.