GENOTIPS DEL VPH I LA SEVA RELACIÓ AMB CIN I CCU

Ja hem comentat que per a l'aparició de una lesió intraepitelial preinvasiva és

CCU

necessària la presència d'una infecció per VPH, però que a més sigui persistent. Si aquesta lesió no es resol, podrà evolucionar a un CCU.

Els genotips de VPH amb capacitat oncogènica són els anomenats HR-HPV, i tenen unes característiques que els proporcionen la capacitat de mantenir-se en l'epiteli cervical i seguir provocant alteracions a les cèl·lules que desemboquin en una displàsia. El VPH 16 i el 18 expliquen el 70% de les neoplàsies de cèrvix uterí. La resta de HR-HPV (45, 31, 33, 52, 58, 35, 59, 56, 51, 39) són causants del restant 25-30%.

Això indica que el genotip de la infecció pot fer variar l'evolució de la lesió.

Molts estudis han intentat trobar la relació entre el genotip viral i el tipus i evolució de la lesió cervical. El 2003 es va publicar un meta-anàlisi per Clifford, que intentava relacionar els genotips del VPH i la lesió HSIL o carcinoma invasor (Taula 7). En les lesions invasores es va trobar sobretot VPH tipus 16, 18 i 45, en major proporció que en lesions HSIL. Sempre el més freqüent era el tipus 16, tan en HSIL com en lesions invasores(85).

43 Taula 7. distribució de genotips de VPH segons HSIL i CCU segons Cliffort i col.

El 2004 Zuna i col. van presentar un estudi de les distribucions de genotips de VPH determinats en medi líquid i PCR, també en lesions HSIL i CCU (tan el de tipus escamós, com el de tipus adenocarcinoma (Taula 8). Van observar que VPH-16 era més freqüent com més severa era la lesió (86).

Taula 8. distribució de VPH-16 i altres HR-HPV a lesions d’alt grau(86)

En el 2008 Bosch va publicar un meta-anàlisi, com va fer Zuna i col. diferenciant les dos histologies típiques de CCU, i va analitzar quins genotips de VPH es trobaven en les mostres. En aquest cas va trobar també que el VPH-16 era el més prevalent amb diferència, però també un augment de VPH-18 en el adenocarcinoma (31).

45

Taula 9. Distribució dels genotips de VPH en el SCC i Adenocarcinoma de Bosch i col.(31)

Al País Basc, Delgado i col. van fer un estudi sobre 106 pacients amb displàsia cervical, però afegint un grup per a ASC-US i LSIL a diferència d’estudis anteriors.

Com es pot comprovar a la Taula 10 la distribució dels genotips de VPH és més homogènia en el subrup de ASC-US i de L-SIL que en el d’alt grau i CCU(32) on destaca el 16 per sobre de tots.

Taula 10. distribució de genotips en ASC-US i LSIL i Alt Grau segons Delgado i col.(32).

El treball que millor ha intentat explicar aquesta diferència de capacitat per produir invasió ha estat el realitzat per Muñoz i col. El que van intentar fer va ser classificar els tipus de virus VPH en alt risc oncogènic i baix risc, calculant la Odds Ratio (OR) de cada virus per a produir càncer de cèrvix (Taula 11). Per a estimar aquestes OR, Muñoz i col van fer servir dades d’11 estudis de cas-control incloent a un total de 1918 pacients amb càncer de cèrvix i 1928 controls. Els virus amb una OR superior a 5, amb el marge inferior de l’intèrval de confiança superior a 3 o bé no apareguessin en els controls es van definir com a virus d’alt risc. Per tant, concloïa que els virus de tipus 16 i 18 a més de 31, 35, 33, 35, 45, 51, 52, 56, 58, 59, 68, 73, i 82 van ser considerats carcinogènics o d’alt risc, i els genotips 26, 53 i 60 probablement carcinogènics (87).

Taula 11. Risc de càncer invasor segons el tipus de VPH (87)

Khan i col. van estudiar de manera similar el risc de desenvolupar un CIN3 o pitjor als 10 anys en pacients infectades per VPH-16 o VPH-18. Buscaven la relació entre una displàsia inicial causada per determinat virus, amb l’evolució als 10 anys. A la taula 10 es mostra la incidència acumulada de CIN-3+ i el virus causant de la lesió. Es va veure

47 que el que millor preveia l’aparició d’un CIN-3 o pitjor era la presència d’un VPH-16. A més que el risc acumulat del VPH-16 per a desenvolupar un CIN-3 o pitjor era 7,5 vegades major que si el genotip fos qualsevol altre (88).

Taula 12. Incidència acumulada de CIN-3+ als 10 anys. Cercles negres VPH-16, cercles blancs VPH-18, triangles negres VPH-no16-no18, triangles blancs VPH negatiu(88).

També eren similars resultats que va trobar Castle i col. en el seu estudi observant durant 2 anys a més de 5000 pacients amb displàsia cervical, per a buscar el risc de desenvolupar CIN-3+ segons el tipus de VPH que tingués. El fet d’estar infectada per VPH-16 tenia un risc 13 vegades major que una citologia de LSIL a desenvolupar el CIN-3+, i 5 vegades més que qualsevol altre HR-HPV (89).

A l’hora de veure el risc dels altres HR-HPV, Berkhof i col. van analitzar l’evolució de les lesions preinvasives segons el tipus de HR-HPV, aprofitant el resultat dels

cribratges de 44000 dones a Holanda amb VPH positiu i citologies normals, ASC-US o LSIL. Van observar la seva evolució durant 18 mesos i quina relació podia tenir amb el genotip de VPH. A la Taula 13 es pot veure com també hi ha un risc molt més elevat de patir un CIN-3+ si es té una infecció per VPH-16, sense importar quina era la citologia inicial fins i tot essent normal (90).

Taula 13. Risc acumulat als 18 mesos per a CIN-2+ segons genotip VPH i citologia (90).

En definitiva, davant d’aquest resultats està àmpliament acceptat entre la comunitat científica que cada un dels diferents genotips del VPH tenen una diferent capacitat oncogènica, que es tradueix en una progressió variable de les lesions preinvasores a CCU invasor. El genotip viral amb major capacitat oncogènica és el VPH 16.

49