L’anàlisi de la formació professional, sobretot quan es relacionava amb la formació acadèmica, ha patit sovint una generalització simplicadora i ha obviat les diferències internes que existien i que existeixen. Abocador del sistema educatiu, segona via, via per als fracassats, etc., són etiquetes que, més que aclarir o descriure les característiques de l’FP, han contribuït a donar-ne una imatge homogeneïtzadora, i per tant, a amagar les profundes diferències existents dintre de l’FP. D’entre aquestes diferències, la família professional és, segurament, la que ens ha d’impedir parlar d’una FP i, en canvi, ens ha de fer parlar de diverses FP, en plural. Com a mínim, dos tipus de famílies, per això el títol de l’apartat: famílies de primera categoria i famílies de segona categoria,
23 Com es veurà als grups de discussió, aquestes proves tenen fama de ser dures, com una mena de selectivitat, al contrari que les proves d’accés als CFGM.
24 En un estudi ja citat vam trobar que el 40% dels alumnes que acabaven un CFGS continuaven estudiant a la universitat (MERINO, MORELL, 2000).
en funció del perfil de l’alumnat, el prestigi dintre del centre i les expectatives de futur.
Ja hem vist al capítol anterior que afirmar que l’FP és per als alumnes que han fracassat a l’EGB és fals. Però és que, a més, la distribució de graduats i certificats escolars no era aleatòria. Hi havia famílies que concentraven més graduats i famílies que pràcticament només tenien certificats. Aquí tenim una gran diferència entre aquestes famílies de primera i de segona:
Taula 6.8: Percentatge de graduats escolars a 1r de FP1 segons famílies professionals
Centre A Centre B Centre C
Administració 44% 42% 17%
Electricitat 42% 34% 3%
Metall 16% 14%
Arts gràfiques 40%
Química 38%
Jardí infància 6%
Automoció 13%
Delineació 32%
Fusta 16%
El centre C, privat, no dóna informació significativa perquè no podem saber per a una quarta part del seu alumnat quina titulació va obtenir en acabar l’EGB. Pel que fa als centres A i B, sembla clar que les famílies de “prestigi”
són administració i electricitat. Les famílies menys atractives per als graduats són metall, jardí d’infància, automoció i fusta. La química, la delineació i les arts gràfiques tindrien una situació intermèdia.
A més de la titulació d’entrada, una altra variable que incideix en la segmentació de l’FP, aquesta molt més reconeguda, és el gènere. Com és sabut, la formació professional no ha pogut relativitzar els esterotips de gènere, que orienten nois i noies a escollir formacions diferents en funció de les expectatives socials associades als rols masculins i femenins.
Taula 6.9: Percentatge de noies matriculades a primer segons famílies professionals
Centre A Centre B Centre C
Administració 81% 81% 76%
Electricitat 5% 0% 0%
Metall 0% 0%
Arts gràfiques 56%
Química 58%
Jardí infància 100%
Automoció 0%
Delineació 32%
Fusta 0%
La divisió entre famílies segons el sexe ens dóna una clara divisió entre famílies “femenines” (administració i jardí d’infància), famílies “masculines”
(electricitat, metall, automoció i fusta) i famílies on és més normal veure a les aules nois i noies en percentatges no tan extremats (arts gràfiques, química i delineació).
D’alguna manera, se’ns dibuixa un escenari en el qual les noies amb graduat anaven per a secretàries; les noies sense el graduat, a cuidar infants;
els nois amb graduat, a electricitat i electrònica, i els nois sense el graduat, a fer de mecànics i a embrutar-se les mans. La reproducció de la divisió sexual i social del treball es donava dintre de la formació professional. És interessant destacar que les estratègies de cada centre davant d’aquesta realitat són diferents. Per exemple, el centre C només té una oferta de formació professional per als alumnes més avantatjats. En el passat també havien tingut química, que és una família més híbrida. Al centre A les famílies més nombroses, com ara administració i electricitat estaven dividides en dos grups segons el nivell acadèmic, de manera que hi havia un grup on pràcticament tots els alumnes eren graduats i un segon on es concentraven gairebé tots els certificats. Es dóna la circumstància que ha estat un centre pioner en la defensa del tronc comú, però a la vegada defensor del treball per nivells. Com a política activa per a la coeducació, va decidir agrupar nois i noies de diferents especialitats a les matèries comunes, però els mateixos professors van coincidir a agrupar els nois d’electrònica amb les noies d’administració, i els
nois de mecànica amb les noies de jardí d’infància, justament per mantenir el nivell acadèmic homogeni.
La tercerca variable que hem pogut recollir als expedients dels alumnes és l’edat. De nou hi ha famílies que recullen més intensament que d’altres els alumnes amb un o més anys de retard en la seva escolarització:
Taula 6.10: Percentatge d’alumnes de 14 anys a primer de FP1 segons famílies professionals
Centre A Centre B Centre C
Administració 57% 48% 61%
Electricitat 57% 56% 68%
Metall 38% 58%
Arts gràfiques 50%
Química 50%
Jardí infància 41%
Automoció 36%
Delineació 60%
Fusta 59%
Total 49% 54% 65%
L’edat no és un factor que discrimini gaire entre famílies professionals.
L’accés als 14 anys és majoritari a electricitat i també a delineació.
L’administració i el metall depenen del centre, automoció està clarament per sota de la mitjana i la resta estan al voltant de la mitjana de cada centre.
Aquestes dades ens poden ajudar a entendre els diagrames de fluxos de les diferents especialitats, les grans disparitats que hi ha entre algunes.
Començarem per la taula resum dels cinc indicadors treballats al capítol anterior: la taxa de graduació de FP1, la taxa de graduació de FP2, la relació dels graduats de FP2 respecte als graduats de FP1, el nombre d’anys per graduat i la relació input/ouput.
Taula 6.11: Indicadors d’eficàcia i eficiència segons famílies professionals
Electricitat-electrònica Centre C 58 32 55 10,8 2,2 38
Centre A 56 32 58 11,7 2,3 99
Arts gràfiques Centre A 34 18 53 15,8 3,2 26
Química Centre A 65 42 65 10,5 2,1 32
Jardí d’infància Centre A 28 22 78 11,7 2,3 70
Automoció Centre A 16 10 64 22,9 4,6 72
Delineació Centre B 44 29 66 12,5 2,5 61
Fusta Centre B 21 10 46 22,5 4,4 50
Tèxtil Centre B 33 10 31 19,8 4,0 40
Podem comprovar novament que les condicions d’entrada marquen els itineraris de la formació professional. Les famílies d’electricitat i administratiu són les que tenen una taxa més alta de graduació de FP1. La família que té més continuïtat a l’FP2 és administratiu, i a més, sense tantes repeticions (una relació input/ouput entre 1,4 i 2,3; recordem que al BUP aquesta relació era d’1,7, per tant és força similar). A electricitat la diversitat de centres és molt acusada, i la proporció de titulats de FP1 que acaba FP2 és força baixa, cosa que dóna un total que no arriba al 20% de titulats als centres A i B.
La família de química és la que proporciona més títols de FP1 i FP2, i amb una despesa d’anys menor. Delineació també és de la més eficaces, amb un cost de 2,5.
Les famílies amb més abandons i menor titulació són automoció i fusta.
Metall, que absorbia bona part de certificats, té una molt bona proporció de títols tant a FP1 com a FP2 al centre A, no així al centre B. Aquest fet ens ha
de fer fugir de determinismes, ja que és una branca que ha pogut titular molts certificats escolars i amb una relativa eficàcia.
El cas de jardí d’infància té un comportament particular. Recordem que és l’única família en la qual el 100% d’alumnes són noies, majoritàriament amb certificat escolar. Doncs bé, té un rendiment molt baix pel que fa a l’FP1, amb nombrosos abandons i només un 28% de titulació, però en canvi el fet de superar l’FP1 dóna una probabilitat molt alta de continuar fins a acabar l’FP2, pràcticament el 80%, i a més amb una despesa d’anys per graduat de poc més del doble.
A l’annex estadístic hi apareixen tots els diagrames de fluxos de cada especialitat (sempre segons el centre). A tall d’il·lustració, exposem els més característics de cada agrupació, en una escala de màxima eficàcia a mínima eficàcia.
Gràfic 6.4: Diagrama de fluxos d’administració (centre B)
Gràfic 6.5: Diagrama de fluxos d’electricitat-electrònica (centre A)
1r FP1 2n FP1 1r FP2 2n FP2 3r FP2
Gràfic 6.6: Diagrama de fluxos de metall (centre B)
Gràfic 6.7: Diagrama de fluxos d’automoció (centre A)
1r FP1 2n FP1 1r FP2 2n FP2 3r FP2
Aquesta diferència de perfil de l’alumne a les diferents famílies es transforma en un diferent estatus dintre dels centres, en funció de l’especialització, amb diferents expectatives per part d’alumnes i professors, dinàmiques a l’aula, etc. (vegeu capítols 7 i 8). A més, també es reflecteix a l’FP2, ja que els estudiants que vénen de batxillerat trien més unes especialitats que d’altres:
Taula 6.12: Percentatge d’alumnes de 2n de FP2 provinents de BUP
Centre A Centre B Centre C
Administració 13% 15% 13%
Electricitat 1% 5% 6%
Metall 10% 8%
Arts gràfiques 13%
Química 23%
Jardí infància 6%
Automoció 2%
Delineació 12%
Fusta 17%
De nou la família administrativa apareix com la que és més atractiva per a estudiants amb itineraris escolars més consistents. En aquest sentit, si tenim en compte que és una branca amb la majoria d’alumnes de graduat escolar, la incorporació d’alumnes que han passat dos o tres anys al batxillerat encara dóna més nivell al segon grau d’aquesta especialitat. Destaca la família de química, amb gairebé un de cada quatre alumnes que ve del batxillerat.
Curiosament, la família metall és més atractiva que electricitat per als que deixen el BUP. I a la cua de les preferències tenim jardí d’infància i automoció, amb una presència testimonial d’alumnes que han passat per instituts de batxillerat abans d’incorporar-se a un institut de FP.