28
Estratègia 7 | Establir vincles amb la comunitat i l’entorn
Establir vincles amb la comunitat i l’entorn
TIPOLOGIA D’ESTRATÈGIA
꙱ Prevenció ꙱ Intervenció ꙱ Compensació
ADRESSADA ALS FACTORS DE RISC
꙱ Reptes personals
꙱ Baix èxit educatiu
꙱ Desvinculació
꙱ Circumstàncies familiars
꙱ Suport familiar baix: falta d’atenció, suport educatiu i afecte
꙱ Falta d’educació o rendibilitat educativa familiar baixa que, en alguns casos, vincula amb la desconfiança familiar envers l’escola o les autoritats
꙱ Relacions socials
꙱ Pressió entre iguals / influència externa negativa
꙱ Factors institucionals
꙱ L’entorn escolar o educatiu
꙱ Factors estructurals
꙱ Administració educativa (falta de suport, crisi de finançament escolar, mecanismes d’identificació prematura, etc.)
NIVELL D’ESTRATÈGIA
꙱ Nivell individual (accions psicopedagògiques)
꙱ Nivell institucional (accions institucionals)
꙱ Nivell sistema educatiu (accions del sistema educatiu)
OBJECTIU
Millorar les relacions dels centres educatius amb l’entorn i la comunitat com a exercici de responsabilitat compartida amb l’èxit escolar i estar al servei del desenvolupament social i educatiu del jovent.
DESCRIPCIÓ DE L’ESTRATÈGIA
Les relacions dels centres educatius amb l’entorn i la comunitat s’han de reflectir en accions específiques que permetin avançar cap al desenvolupament social i educatiu individual i col·lectiu. Aquests desenvolupaments, des de la perspectiva de la corresponsabilitat amb l’educació, s’han de promoure des de la participació activa de tots els agents implicats segons els objectius educatius compartits. El compromís dels centres educatius amb l’entorn i la comunitat ajuda a generar un projecte educatiu comú, en què es comparteixin valors establerts socialment. Així, és possible integrar els factors que conflueixen en l’educació dels estudiants i, en aquest sentit, els centres educatius poden ser institucions que promouen la inclusió social i educativa, la justícia social i els valors democràtics.
29
Establir vincles amb la comunitat i l’entorn
BENEFICIARIS
꙱ Joves ꙱ Professorat ꙱ Famílies ꙱ Comunitat ꙱ Altres...
QUI ESTÀ A CÀRREC DE L’ESTRATÈGIA
꙱ Tutor/a ꙱ Professor/a ꙱ Personal de suportt (per exemple, orientador) ꙱ Famílies
꙱ Altres professionals (interns o externs a la institució): Centre educatiu i agents organitzatius i socials i educatius del context
DESENVOLUPAMENT DE L'ESTRATÈGIA
(Com es pot assolir l'estratègia?)El punt de partida és que els centres educatius s’han de comprometre a respectar i promoure els valors col·lectius (col·laboració, compromís, solidaritat, diàleg, etc.), vinculats als drets individuals (privacitat, llibertat, etc.) i drets col·lectius (respecte a les pròpies cultures, autodeterminació, etc.), independentment de l’origen (social, cultural, geogràfic, etc.), de la ideologia (política, religiosa, etc.) o de les circumstàncies personals. Per tant, convé promoure un projecte cultural comunitari que tingui en compte l’entorn i la comunitat, cosa que significa obrir-se a altres organitzacions i agents més enllà de l’ús de les instal·lacions, implicant-les en la realització de propostes dins i fora del centre i des de la col·laboració amb professorat i famílies.
Això és segons la perspectiva de participació social en l’educació de societats democràtiques que necessiten, a mig termini, centres educatius democràtics que només són possibles a partir de la implicació de l’entorn i la comunitat en l’educació. El compromís uneix la intervenció en els cossos formals dels centres educatius, i té un valor en si mateix perquè contribueix a millorar els processos d’aprenentatge dels i de les joves. L’educació com a dret ha de comprometre la comunitat en general, la qual cosa es vincula amb la corresponsabilitat entre els centres educatius i el context. En aquesta línia, algunes accions que es poden desenvolupar serien les següents:
§ Col·laboració entre centres educatius, municipi i famílies. El municipi, com a entorn més proper dels centres educatius, pot ser un agent educatiu i una font d’aprenentatge i convivència. És un nivell important de participació educativa i un espai adequat per prendre decisions, per la seva proximitat a les necessitats i interessos de la comunitat. La col·laboració entre els centres educatius i el municipi permet desenvolupar àmbits com: la promoció i el desenvolupament d’activitats complementàries a l’oferta educativa habitual dels jove, la implementació de plans, programes i projectes educatius en diferents eixos transversals (educació per a la convivència, salut, lleure, sostenibilitat climàtica, etc.), o la integració social, educativa i laboral mitjançant la mediació entre els camps educatiu, ocupacional i la transició escola-treball.
La participació de les famílies al centre educatiu es pot agrupar en diferents àmbits de cooperació (vegeu Estratègia 5. Suport familiar/compromís Escola-Família). Per citar-ne alguns: Els centres educatius com a font de suport a les famílies perquè puguin complir les seves obligacions educatives bàsiques; les famílies com a fonts de suport al centre educatiu per aconseguir una intervenció educativa més eficaç i eficient; la col·laboració de les famílies per desenvolupar activitats complementàries de suport escolar; la implicació de les famílies en activitats d’aprenentatge amb el jovent a la llar; la intervenció de les famílies en la gestió mitjançant els diferents òrgans de participació del centre educatiu; i la connexió de les famílies de l’alumnat amb altres institucions socials i
30
Establir vincles amb la comunitat i l’entorn
comunitats educatives. Algunes propostes més específiques que es poden desenvolupar són:
Organitzar seminaris conjunts entre famílies i professors, publicar butlletins de difusió general adreçats a la comunitat educativa, incloure, dins l’horari laboral dels professors, un temps destinat a reunions amb les famílies, i aprofitar les reunions d’aula per tractar qüestions educatives d’interès per a les famílies.
§ Treball en xarxa. Implicar el context i la comunitat significa treballar en xarxa, que enllaça amb un treball sistemàtic de col·laboració entre els centres educatius i els diferents agents i organitzacions socials i educatives del context on actuen. Per exemple, dissenyant i desenvolupant accions socials i educatives participatives, evitant duplicitats de l’oferta o un ús ineficient dels recursos disponibles. És possible considerar xarxes interpersonals entre iguals, xarxes col·lectives entre associacions, xarxes internes o externes als centres educatius, xarxes entre serveis i altres. Les possibilitats de treballar en xarxa són reals i poden servir per permetre, fomentar i augmentar el coneixement recíproc, informar de situacions injustes i reclamar millores, compartir recursos, participar en projectes comuns, establir xarxes permanents i altres compromisos. Alguns exemples serien: xarxes d’espais de reunió per fomentar la relació entre proveïdors d’experiència laboral i empresaris locals i joves; i xarxes d’espais per al desenvolupament d’activitats esportives, culturals, musicals, artístiques, lúdiques, etc., que tenen com a objectiu la integració social i educativa del jovent.
§ Pla educatiu d’entorn. És una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives del jovent i, especialment, dels col·lectius més vulnerables, mitjançant una acció educativa coordinada en un territori (barri, districte, municipi o ciutat). Les àrees d’incidència són l’educació formal (relació del centre educatiu amb el context i la continuïtat entre etapes educatives), l’educació no formal (participación social de joves i associacions), l’educació informal i les famílies (coresponsabilitat educativa). Els seus propòsits estan relacionats amb l’èxit educatiu del jovent en totes les seves dimensions (personal, social, acadèmica i laboral) i la promoció de la cohesió social mitjançant l’educació intercultural, la inclusió i la convivència. Un pla educatiu d’entorn, com es proposa aquí, hauria d’incloure diverses accions com:
- Sensibilització i formació (campanyes, conferències, exposicions, dinamització d’entitats i agents, formació adreçada a famílies i professionals, etc.).
- Optimització de l’escolarització (escolarització equilibrada, conciliació familiar i laboral, transicions educatives, assessorament i acompanyament, etc.).
- Acolliment i famílies (informació, orientació, seguiment, etc.).
- Activitats complementàries, extraescolars o de vacances.
- Inducció escolar (innovació educativa, suport i reforç escolar, biblioteques escolars obertes, etc.).
- Resposta a les demandes socials (solidaritat, ciutadania, salut, prevenció de violència, racisme i xenofòbia, etc.).
- Acompanyament acadèmic i professional (orientació social i laboral, tallers d’iniciació professional, itineraris socials i laborals en col·laboració amb empreses, etc.).
- Espais de convivència (coneixement del context local, convivència, festes, reunions interculturals, tertúlies, activitas intergeneracionals, patis oberts, etc.).
§ Joc de rol, per crear situacions de treball i reflexionar-hi. Sessions d’experiències amb els directius de l’empresa per donar testimoni i posar de relleu la importància de les titulacions acadèmiques per al mercat de treball.
§ Sessions de contacte amb antics alumnes de cursos professionals, per tal de posar de manifest la importància del camí escolar per a l’èxit personal i professional.
§ Visites d’estudi a empreses, on els estudiants puguin tenir contacte directe amb el mercat laboral.
31
Establir vincles amb la comunitat i l’entorn
§ Diari digital, realitzat per joves i guiat per professorat tutor. Aquest diari, a més de difondre esdeveniments escolars a la comunitat, hauria de contenir diferents temes (salut, coaching en psicologia, consells financers, entre d’altres) on tothom pot participar, de forma anònima o no.
RECURSOS
(Què es necesita?)꙱ Figura tutor-a/orientador-a
꙱ Espai adequat i còmode
꙱ Horari
꙱ Materials / Eines:
꙱ Altres (especificar): col·laboració entre organitzacions i professionals
ALTRES CONSIDERACIONS
§ El centre educatiu, com a creació social, promogut i desenvolupat per al compliment dels propòsits que la societat ha establert, hauria de ser un instrument sensible a les necessitats i demandes socials. L’impacte sobre el desenvolupament socio-comunitari que promou l’equitat i la igualtat d’oportunitats des de l’educació requereix el compromís i la participació de les autoritats locals, polítiques, civils i socials en el context d’acció.
§ Normalment, la relació del centre educatiu amb el context/entorn i la comunitat s’ha formalitzat a través d’estructures participatives o mitjançant la participació en associacions, també mitjançant interrelacions informals. No obstant això, tot i que aquestes possibilitats són reals i no excloents, cal anar més enllà per compartir enfocaments, polítiques i accions.
§ Les accions que es proposen aquí, impliquen tenir en compte diferents graus d'obertura dels centres educatius al context i les comunitats. Allò important és que cada centre educatiu prengui consciència del seu estat de maduresa i de la seva situació inicial, per decidir quina actuació és més adequada per adaptar-se a les necessitats específiques. Per això, interessa analitzar en cada cas amb quines institucions és possible col·laborar i treballar conjuntament per aconseguir objectius comuns i compartits, i per a una millor efectivitat i eficiència dels recursos socials i educatius disponibles per al jovent.
REFERÈNCIES
(recursos relacionats)Martín-Moreno, Q. (Dtra.). (2001). Interrelación de los centros educativos con su entorno social. Madrid:
Consejería de Educación (Comunidad de Madrid).
Muñoz, J. L., Rodríguez, D., & Barrera, A. (2013). Herramientas para la mejora de las organizaciones educativas y su relación con el entorno. Perspectiva Educacional, 52(1), 97-123.