Estàndard 6: Qualitat dels resultats dels programes formatius

“Les activitats de formació i avaluació són coherents amb el perfil de formació de la titulació. Els resultats d’aquests processos són adequats tant pel que fa als assoliments acadèmics, que es corresponen al nivell del MECES de la titulació, com per als indicadors acadèmics i laborals”

3.6.1. Les activitats de formació són coherents amb els resultats d’aprenentatge pretesos que corresponen al nivell del MECES adequat per a la titulació.

Grau d’Antropologia Social i Cultural

Al llarg del grau es despleguen diverses metodologies docents, adequades al tipus de matèria impartida i als resultats d’aprenentatge que es pretenen assolir. Les matèries de formació bàsica (matèries 1, 2, 3, 4, 5) de primer i les assignatures d’idioma modern (matèria 17) segueixen les següents metodologies: classes magistrals; seminaris; elaboració i presentació de treballs; tutories; estudi i treball personal. Aquestes assignatures introdueixen l’alumnat en disciplines afins a l’antropologia i en l’adquisició de competències bàsiques d’expressió escrita o d’idioma modern (optativa de tercer curs). Les seves metodologies treballen l’assoliment de resultats d’aprenentatge de les competències bàsiques (B1, B2, B3, B4, B5) i competències generals (G1, G2). Un altre bloc de matèries de formació bàsica en antropologia, nuclears i optatives de tipus teòric (matèries 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14) empra les següents metodologies docents: classes magistrals;

seminaris; elaboració i presentació de treballs; tutories; estudi i treball personal; pràctiques de treballs de camp i sortides de grup programades (matèria 8). Aquestes metodologies docents s’adeqüen a l’assoliment dels resultats d’aprenentatge de competències bàsiques i generals i d’una sèrie competències específiques en antropologia vinculades al camp de la comparació i la diversitat cultural, la història de la disciplina, la intervenció i els fonaments teòrics principals (E1, E2, E3, E6, E7, E8). La matèria nuclear de tipus pràctic i instrumental (matèria 11) adopta les següents metodologies: classes magistrals; seminaris; elaboració i presentació de treballs; tutories; estudi i treball personal. En les cinc assignatures d’aquesta matèria es fa un treball especial de tutorització i de pràctiques, per tal d’assolir els resultats d’aprenentatge de competències bàsiques i generals i d’una sèrie competències específiques en antropologia vinculades als mètodes i tècniques per a l’estudi antropològic i la realització del treball etnogràfic (E2, E3, E4, E8). Les matèries de menció (matèries 15, 16) segueixen les següents metodologies docents: classes magistrals; seminaris;

elaboració i presentació de treballs; estudi i treball personal. Els seminaris especialitzats hi ocupen un lloc central, per conduir a una primera especialització en àmbits de teoria avançada i d’intervenció social, per tal d’assolir els resultats d’aprenentatge de competències bàsiques i generals i d’una sèrie competències específiques per a la formació teòrica avançada en antropologia (E5, E9) i per a la orientació a la pràctica professional (E5, E7, E10, E11). En les Pràctiques Externes (matèria 19) s’apliquen unes metodologies docents específiques: entrevistes sistemàtiques amb els tutors; registre d’activitats; informes i valoració. Les pràctiques externes en entitats constitueixen un camí per a la professionalització en antropologia, i en elles es treballen competències bàsiques i generals, i les específiques en antropologia (E7, E10), sota la supervisió de tutors de les entitats i del departament. Finalment, el Treball de Fi de Grau (matèria 20) es basa en la

metodologia de les tutories. Aquest treball és la culminació de la seqüència d’assignatures tècnico-metodològiques (matèria 11), iniciades a segon curs. L’equip de tutors treballa l’assoliment de competències bàsiques i generals, i les competències específiques en antropologia (E2, E5, E8).

En la mostra d’assignatures del Grau d’Antropologia Social i Cultural hem seleccionat una representació dels primers tres cursos, ja que a quart curs no hi ha cap assignatura obligatòria, a excepció del TFG. En la selecció hem inclòs assignatures de diferents matèries bàsiques en la formació antropològica: 1) Primer curs. Matèria de conceptes i camps bàsics en antropologia: 101277_Textos i audiovisuals etnogràfics (6 ECTS, semestral).

2) Segon curs. Matèria de mètodes, tècniques i instruments de recerca: 101263_Pràctiques de camp en Antropologia social i cultural I (12 ECTS, semestral). 3) Segon curs. Matèria d’història de l’antropologia:

101276_Història de l’antropologia (12 ECTS, anual). 4) Tercer curs. Matèria de coneixement etnogràfic:

101243_Antropologia dels pobles d’Espanya (6 ECTS, semestral). 5) Quart curs. 101280_Treball de fi de grau.

Hem fet especial atenció en seleccionar una assignatura d’una matèria central del nostre grau com és la matèria de mètodes, tècniques i instruments de recerca. Aquesta es composa d’una seqüència de cinc assignatures, i és un tret diferencial del nostre grau, per diverses raons: assegura un aprenentatge teòric i pràctic del treball etnogràfic; amb una tutorització rigorosa; i una planificació del treball de l’alumne en tres cursos, que comença a segon curs amb l’assignatura seleccionada per a la mostra (Pràctiques de camp en antropologia social i cultural I) i culmina amb la presentació del mateix TFG, ja que en aquest s’exposen els resultats del treball de camp iniciat a segon curs (veure evidències: 101263_Pràctiques de camp en antropologia social i cultural I: Document sobre la seqüència metodològico-tècnica).

101277_TEXTOS I AUDIOVISUALS ETNOGRÀFICS [primer curs]

Es tracta d’una assignatura que constitueix part de la matèria Conceptes i camps bàsics de l’antropologia, de primer curs, i que desenvolupa la formació́ bàsica per a cursar els estudis d’Antropologia Social i Cultural. En aquesta assignatura es treballa l’anàlisi de conceptes i camps clàssics de l’Antropologia a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals, tot situant les categories descriptives i teòriques en el context històric de la disciplina i mostrant de manera crítica els recursos estilístics dels documents etnogràfics. Amb tot plegat, es pretén que l’alumne/a pugui assolir les competències necessàries per a: (a) reconèixer la variabilitat cultural i prevenir la formulació de judicis etnocèntrics, (b) gestionar les fonts d’informació́ etnogràfica clàssiques i actuals de cara a l’obtenció de dades, i (c) explicar i exposar els resultats de l’anàlisi del corpus etnogràfic seleccionat. Concretament, l’assignatura facilita als i les estudiants les següents competències:

• Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.

• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió́ sobre temes destacats d’indole social, científica o ètica.

• Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

• Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d’anàlisi critica i de síntesi.

Aquestes competències es treballen mitjançant un seguit d’activitats formatives al llarg del quadrimestre:

analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits del parentiu, l'economia, la política i la religió; aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d’aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques; identificar la variabilitat sociocultural a través de textos etnogràfics i fonts audiovisuals; identificar les teories relatives a les accepcions del concepte de cultura; interpretar la diversitat cultural a través de l'etnografia; participar en debats sobre fets històrics i actuals respectant les opinions dels altres participants; prendre consciencia de la diversitat cultural a través de l'etnografia; utilitzar el corpus etnogràfic en la critica cultural. Algunes d’aquestes activitats són eminentment dirigides (exposicions del docent o anàlisi de documents etnogràfics textuals, audiovisuals i d'arxiu), d’altres són supervisades (tutories individuals presencials i virtuals, i tutories orientades al seguiment del treball) i d’altres són autònomes (cerca

d’informació́ etnogràfica en arxius i repositoris, estudi personal i preparació́ de treballs, o lectures i visionats seleccionats). La metodologia docent pivota al voltant de tres grans eixos:

• Classes magistrals amb suport de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC).

• Presentació i directrius per a la cerca autònoma de documentació en arxius i bases de dades etnogràfiques. Visionat i discussió de documentals etnogràfics.

• Elaboració de recensions i treballs bibliogràfics (individuals o en grup) a partir duna guia per a la seva elaboració. Realització d’esquemes, mapes conceptuals i resums. 


Una explicació més detallada dels continguts de l’assignatura i de les activitats formatives i d’avaluació es pot consultar a la Guia Docent (Annex 3.6/GASC/101277_Textos i audiovisuals etnogràfics/101277_Guia_docent).

101263_PRÀCTIQUES DE CAMP EN ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL I [segon curs]

Aquesta assignatura és la primera d'un itinerari de cinc (Pràctiques de Camp en Antropologia Social i Cultural I, Epistemologia i Mètodes d’Investigació en Antropologia Social i Cultural, Tècniques d'Investigació en Antropologia Social i Cultural, Pràctiques de Camp en Antropologia Social i Cultural IIi Recursos Instrumentals per a la Recerca en Antropologia) que es desenvolupa al llarg de dos anys d'estudis –segon i tercer curs de Grau– i tracta de desenvolupar una seqüència que reprodueixi les fases d'un procés d'investigació etnogràfica. En aquesta primera assignatura de l’itinerari es treballa la familiarització amb un context etnogràfic que faci possible el descobriment i la formulació de problemes socials. De fet pretén que l’alumne/a pugui assolir les competències necessàries per a: a) obtenir, mitjançant la pràctica d'un treball de camp de caràcter prospectiu, un coneixement directe dels avantatges, potencialitats, limitacions i riscos que suposa el treball de camp clàssic en l'etnografia; b) aprendre la seva tècnica bàsica –l'observació participant–

, dur a terme el registre i l'anàlisi d'un diari de camp; i c) conèixer un grup humà i arribar a formular problemes de recerca i hipòtesis temptatives. L’assignatura facilita diverses competències:

• Aplicar els codis ètics vigents al treball de camp etnogràfic.

• Aplicar una perspectiva holística al problema d'estudi i analitzar les institucions humanes dins de configuracions culturals més àmplies.

• Avaluar críticament els materials etnogràfics com a proposta de models teòrics.

• Establir relacions etnològiques de confiança amb els subjectes, que estimulin la producció i la fiabilitat de les dades.

• Obtenir i registrar dades etnogràfiques aplicant les diferents tècniques de recollida i anàlisi, utilitzant en especial procediments qualitatius i la pràctica de l'observació participant.

• Operacionalitzar els conceptes teòrics i posar a prova les explicacions dels fenòmens socioculturals.

• Seleccionar les tècniques adequades per a cada disseny de recerca.

Algunes d’aquestes activitats són eminentment dirigides (sessions col·lectives), d’altres són supervisades (tutories individuals orientades al seguiment del treball) i d’altres són autònomes (lectura i ressenyes dels articles del dossier, observació participant de camp, registre, sistematització i anàlisi del diari de camp i redacció del treball final). La metodologia docent pivota al voltant de dos grans eixos:

• Set sessions col·lectives, d'una hora i mitja de duració, on es donen les pautes comunes de treball durant el procés d'entrada al terreny.

• Treball tutoritzat individualment pel professor/a. Aquest seguiment individual permet tractar aspectes ja presentats col·lectivament, que no han quedat prou clars en aplicar-los al context concret de la pràctica de cada estudiant. Aquestes tutories ajuden a conèixer les capacitats de l'alumne i dificultats en la relació

etnològica, les característiques de la seva percepció, a aprendre continguts concrets i específics relacionats amb el tipus de situacions i població amb les que està treballant i proporcionen el context en què es poden aclarir dubtes, inseguretats, problemes i d'altres qüestions relacionades amb la pràctica.

Aquesta metodologia està pensada per a ajudar l’estudiant en l’assoliment de les competències de l’assignatura i segueix estratègies formatives complementàries: observació participant; elaboració del diari de camp; organització de la informació i sistematització de les dades; identificació de temes d'interès teòric;

plantejament de qüestions d'investigació; proposta d'hipòtesis temptatives.

Una explicació més detallada dels continguts de l’assignatura i de les activitats formatives i d’avaluació es pot consultar a la Guia Docent (Annex 3.6/GASC/101263_Pràctiques de camp en antropologia social i cultural I/101263_Guia_docent).

101276 HISTÒRIA DE L’ANTROPOLOGIA [segon curs]

Es tracta d’una assignatura obligatòria anual de segon curs, i forma part del conjunt d'assignatures nuclears que cursen els/les estudiants. Aquesta assignatura traça el desenvolupament històric de l’Antropologia des de la seva consolidació com a disciplina acadèmica a la segona meitat del segle XIX fins als principals desenvolupaments teòrics posteriors a la Segona Guerra Mundial, fins a la crisi de la disciplina als anys 70. El seu objectiu formatiu primordial és donar coherència històrica a les lectures que es fan a la resta d’assignatures del grau. En finalitzar el curs l’alumnat hauria de ser capaç de donar raó de: les característiques generals, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents que s’han succeït en la història de l’antropologia; les tesis i desenvolupaments principals de cadascun/a dels/les autors/es considerats/des; els principals aspectes dels contextos sociopolítics que han condicionat el curs del desenvolupament de la disciplina durant les dècades examinades. Aquesta assignatura facilita als i les estudiants diverses competències específiques, como ara demostrar que es coneix i es comprèn la història de la teoria antropològica i la gènesi dels seus conceptes bàsics; i utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi. Aquestes competències es treballen mitjançant un seguit d’activitats formatives al llarg del curs:

• Classes teòriques: Classes magistrals amb suport TIC en les quals les docents presentem els contextos sociopolítics, les característiques generals de les orientacions teòriques i les contribucions etnogràfiques i teòrico-metodològiques dels principals autors d'aquests corrents.

• Classes pràctiques: 1) classes de discussió de textos de lectura obligatòria; 2) classes de visionat i discussió de documentals sobre alguns autors.

• Tutories: A més de les tutories relacionades amb els dos treballs en grup, es fa una atenció personalitzada a l'estudiant al despatx o a l'aula.

• Cerca de documentació, lectura de textos, redacció de treballs: Definició de paraules clau i estratègies de cerca i bases de dades bibliogràfiques; lectura comprensiva de textos, recensions i assaigs bibliogràfics en grup i a partir d’una guia per a la seva realització.

• Estudi: Realització d’esquemes, mapes conceptuals i resums.

Amb les classes teòriques tractem de garantir l'adquisició dels resultats d'aprenentatge que impliquen un coneixement de les característiques generals, teòriques i metodològiques de les diferents escoles o corrents que s’han succeït en la història de l’antropologia i dels conceptes bàsics de la història de la ciència en general i de la teoria antropològica en particular. A les classes pràctiques és on garantim l'adquisició dels resultats d'aprenentatge que impliquen la capacitat de valoració crítica i la d'ús de conceptes bàsics per part de l'estudiant.

La metodologia docent emprada s'adequa al tipus d'assignatura i al moment formatiu dels/de les estudiants que la cursen. Es tracta d'estudiants que només han cursat 30 ECTS de matèries d'Antropologia a primer curs,

i per això es prioritza una introducció teòrica a la història de la disciplina a partir de classes magistrals. A més d’aquestes, es dediquen unes sessions per a la discussió, sempre prèvia lectura d'un text o visionat d'un document audiovisual. Les sessions de discussió de documentals es fan just abans de començar a presentar l'autor a classe. En canvi, les sessions de discussió de textos sempre es fan en finalitzar un bloc temàtic, un cop s’han tractat a classe el context sociopolític, l'orientació teòrica i l'autor corresponent.

Una explicació més detallada dels continguts de l’assignatura i de les activitats formatives i d’avaluació es pot consultar a la Guia Docent. (Annex 3.6/GASC/101276_Història de l’Antropologia/101276_Guia_docent 101243_ANTROPOLOGIA DELS POBLES D’ESPANYA [tercer curs]

Es tracta d’una assignatura obligatòria de tercer curs, forma part del conjunt d'assignatures nuclears i pertany a la matèria de coneixement etnogràfic. L’objectiu general del curs és proporcionar a l’alumnat un coneixement fonamental (teòric, etnogràfic i crític) dels autors, obres i temes més rellevants en l’estudi etnològic de l’àrea de l’Estat Espanyol com a escenari i objecte etnogràfic. Així mateix es pretén desenvolupar una mirada crítica sobre la realitat espanyola i sobre l’antropologia que s’hi ha desenvolupat, les seves relacions i la seva problemàtica. El curs també es planteja com un espai per proporcionar les competències, eines i espais de desenvolupament autònom dels estudiants perquè puguin trobar la informació per millorar o aprofundir el seu coneixement de l’etnologia espanyola. També treballa en l’adquisició de competències i habilitats necessàries per a exercir com a antropòlegs/es professionals un cop graduats/des en l’àmbit laboral espanyol. Concretament, aquesta assignatura facilita als i les estudiants les següents competències:

• Aprehendre la diversitat cultural a través de l'etnografia i avaluar críticament els materials etnogràfics com a coneixement de contextos locals i com a proposta de models teòrics.

• Utilitzar el corpus etnogràfic i teòric de la disciplina amb capacitat d'anàlisi crítica i de síntesi.

• Produir materials relacionats amb la diversitat cultural susceptibles de tenir un impacte crític en les concepcions de sentit comú.

• Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

• Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

• Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Aquestes competències es treballen mitjançant un seguit d’activitats formatives repartides en: Activitats dirigides (30%); activitats supervisades (20%); activitats autònomes (45%); i activitats d'avaluació (5%). Les activitats dirigides (classes teòriques i exercicis pràctics realitzats a l’aula, seminaris de debat de textos i discussió sobre materials audiovisuals), tenen per objectiu ajudar a l’estudiant a conèixer els autors i les seves propostes, desenvolupar la seva capacitat de raonament crític i d’expressió pública de les seves idees i a comprendre millor els conceptes teòrics treballats. A més, es potencia que l’estudiant sàpiga identificar els diferents desenvolupaments teòrics de l’antropologia espanyola en cada moment històric. Pel que fa a les activitats supervisades (sortides a museus, participació en fòrum de debat virtuals, tutories individuals i en grup, per acompanyar-los en la realització dels treballs que estan elaborant sobre els temes que han escollit segons els seus interessos), estan dissenyades perquè l’estudiant aprengui a interpretar dades per produir una reflexió informada sobre qualsevol tema relacionat amb la cultura i l’etnografia espanyola, així com potenciar la seva autonomia en el disseny, planificació i realització dels treballs. Finalment, a les activitats estrictament autònomes (estudi personal, lectura individual i pràctica de l'ús de recursos bibliogràfics i digitals), es treballa molt que l’estudiant sigui capaç de pensar i produir treballs de recerca en diferents

formats: ressenyes, pòsters i redacció de projectes de recerca. Una explicació més detallada dels continguts de l’assignatura i de les activitats formatives i d’avaluació es pot consultar a la Guia Docent. (Annex 3.6/GASC/101243_Antropologia dels pobles d'Espanya/101243_Guia_docent).

101280_TREBALL DE FI DE GRAU [quart curs]

Es tracta d’una assignatura obligatòria de quart curs, concebuda com la culminació de la seqüència d’assignatures metodològico-tècniques de segon i tercer curs, que constitueixen un model d’investigació etnogràfica en Antropologia. Amb tot plegat es pretén que lʼalumne/a pugui assolir les competències necessàries per a: a) donar continuïtat de la seqüència formativa en la investigació antropològica iniciada quatre semestres abans i cursada consecutivament sense interrupcions; b) aprofundir i ampliar l'estat teòric del tema tractat, on inclourà el disseny metodològic-tècnic seguit al llarg del treball anterior, així com el desenvolupament de l'anàlisi dels resultats de la recerca i les conclusions finals. El TFG es desenvolupa al llarg del primer semestre del 4t curs per a facilitar el repartiment de la càrrega docent dels alumnes que cursin l'assignatura de Pràctiques Externes el segon semestre, evitant la simultaneïtat amb el TFG. Les principals competències que es treballen en les activitats formatives al llarg del quadrimestre són:

• Analitzar críticament les dades procedents de les recerques i els informes antropològics.

• Aplicar el coneixement de la variabilitat cultural i de la gènesi d'aquesta per evitar les projeccions etnocèntriques.

• Aplicar els codis ètics vigents al treball de camp etnogràfic.

• Avaluar la metodologia i les tècniques utilitzades en els diferents passos de la seqüència metodològico-tècnica.

• Conèixer i avaluar els debats metodològics de l'antropologia social i cultural.

• Contextualitzar la recerca feta en relació amb l'estat de la teoria antropològica corresponent.

• Diferenciar entre els conceptes teòrics de l'antropologia i els conceptes indígenes.

• Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats.

• Exposar en forma narrativa els resultats del treball, d'acord amb els cànons crítics de la disciplina i tenint en compte els diferents públics a qui van dirigits.

• Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i

• Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i