Hipòtesis plantejades
Per altra banda, aquest treball ha deixat un conjunt de conclusions i valoracions generals al voltant de l’objecte d’estudi que han ajudat a corroborar les hipòtesis que s’havien plantejat al principi. La hipòtesi general feia referencia al fet que la crisi econòmica i les seves conseqüències socials influïen directament en el discurs que les marques utilitzen per vendre el seu producte, un fet completament cert després de veure com moltes de les campanyes que tenien un pes absolut o preponderant del missatge adaptaven les conseqüències de la crisi com a eix central de l’anunci.
Paral•lelament, també s’ha observat com marques que mai s’havien endinsat a parlar d’aquest nou paradigma, els últims anys han apostat per una estratègia completament diferent. El cas de Campofrío és un dels exemples més clars, on la marca ha centrat totes les campanyes d’aquests darrers dos anys a parlar de conceptes relacionats amb la crisi.
La segona hipòtesi afirmava que un dels sectors que més destacaria en aquest anàlisi seria el sector dels serveis, ja que al oferir productes immaterials aquests els haurien de dotar de valors. El cert és que dels primers 8 sectors que destaquen en quantitat d’anuncis, 5 corresponen al sector de serveis: finances (2n en la llista), alimentació (4rt), telecomunicacions, cultura i oci i loteries
Pel que fa a la tercera hipòtesi referent a que com més empatia mostri la marca cap al consumidor, més positiva serà la valoració que aquest farà de la marca, s’ha comprovat com més que fer-ne una valoració positiva de l’anunci el que sí provocarà és que aquest consumidor s’impliqui i connecti emocionalment amb la marca.
Finalment la última hipòtesi afirmava que els bancs i les caixes tenen un paper destacat a l’hora de comunicar els seus serveis en aquests temps, fet que els feia tenir una comunicació més empàtica, personal i propera. A través de la gràfica sobre els sectors que més destacaven es pot corroborar aquesta darrera hipòtesi, en la qual es mostra com el sector de les finances és el segon amb quantitat d’anuncis. La majoria no parlen directament de la crisi econòmica com a tal, sinó que ho fan reforçant altres conceptes que han sorgit arran aquest nou paradigma, com són la importància de l’individu i els nous valors socials.
Així doncs, aquest sector també ha adaptat la seva estratègia publicitària enfocada a un discurs més personal i humà.
Analitzar la relació que hi ha entre l’objecte d’estudi i una realitat actual com és la crisi econòmica, fa que sigui complicat partir d’un marc d’anàlisi concret i teòric que analitzi ambdues parts i obliga a fer una recerca per separat dels dos marcs, per una banda les conseqüències socials i per altra formes d’analitzar el discurs publicitari.
Una altra limitació ha estat el temps de visualització i anàlisi de les campanyes. Els temps que s’havien fixat en un principi per fer la part empírica no comptaven que la mostra d’anuncis a analitzar s’enfilaria fins als 2.000, fet que ha obligat a allargar el calendari previst destinat a aquesta part del treball. Per altra banda, tampoc s’ha pogut accedir a l’Anuari del 2013 i ha fet que les dades per aquest any no fossin representatives estadísticament per l’estudi.
Tot i així, l’eina més útil i essencial d’aquest treball ha estat la taula d’anàlisi per valorar cada anunci. A partir dels elements que s’han escollit s’han pogut extreure gran quantitat de resultats referents a diferents parts del discurs publicitari.
Futures línies d’investigació
Com s’ha pogut comprovar, el focus central d’aquest treball ha estat el missatge i les seves característiques dins les campanyes audiovisuals. Tot i així una altra línia d’investigació sobre la qual es podria treballar és des d’una perspectiva de l’emissor, sobre quina oportunitat veu l’anunciant o quins objectius espera aconseguir incloïen el paradigma econòmic en el discurs de la seva marca.
De la mateixa manera, també es podria estudiar el mateix objecte d’estudi però des de la perspectiva del consumidor i receptor de la peça analitzant quina és la seva interpretació i com relaciona la campanya amb la crisi o, pel contrari, no l’impacta la escena pel fet que ja la té integrada en el seu dia a dia.
7. BIBLIOGRAFIA
ÁLVAREZ, MARCOS; BREDA MARINA (2012). “L’èxode del talent”. Vilaweb. [en línea].
Consulta: 19.05.2014]. Disponible a: http://www.vilaweb.cat/noticia/4014178/20120524/
lexode-talent.html
ANDRÉS DEL CAMPO, SUSANA DE (2010). Otros fines de la publicidad. Sevilla:
Comunicación Social.
ANUARIO CREATIVO 2009 [en línia]. [Consulta: 05.04.2014]. Disponible a: http://
anuncios.com/
ANUARIO CREATIVO 2010 [en línia]. [Consulta: 05.04.2014]. Disponible a: http://
anuncios.com/
ANUARIO CREATIVO 2011 [en línia]. [Consulta: 05.04.2014]. Disponible a: http://
anuncios.com/
ANUARIO CREATIVO 2012 [en línia]. [Consulta: 05.04.2014]. Disponible a: http://
anuncios.com/
BAQUERO VELÁSQUEZ, JULIA MARLÉN (2007). Estrategias de persuasión en un discurso publicitario: una mirada complementaria. Universidad Nacional de Colombia.
BARBERÀ, JAUME (2013). S’ha acabat el bróquil. Barcelona: Ediciones, B.
BENCHMARK (2009). “Sólo sobrevivirán aquellas agencias de publicidad y empresas que sepan adaptarse a los nuevos hábitos de consumo” [en línia]. [Consulta:
14.02.2014]. Disponible a: http://www.puromarketing.com/55/5607/sobreviviran-aquellas-agencias-publicidad-empresas-sepan-adaptarse-nuevos-habitos.html
CARAZO, JOSÉ ANTONIO (2009). “Cuando la publicidad se adapta a la cirsis”.
Estudio de comunicación [en línia] [Consulta: 14.02.2014]. Disponible a: http://www.
estudiodecomunicacion.com/extranet/cuando-la-publicidad-se-adapta-a-la-crisis/
CASETTI, FRANCESCO; DI CHIO, FEDERICO (1999). Análisis de la televisión. Instrumentos, métodos y prácticas de investigación. Barcelona: SAICF.
CASTELLÓ MARTÍNEZ, ARACELI (2012). La batalla entre marca de distribuidor (MDD) y marca de fabricante (MDF) en el terreno publicitario. Universidad de Alicante.
CASTELLÓ MARTÍNEZ, ARACELI; RAMOS SOLER, IRENE; PINO ROMERO, CRISTINA DEL (2013). La comunicación de nuevos valores en el discurso publicitario frente a la crisis económica. Universidad de Alicante.
CASTELLÓ, ARACELI. La comunicación de nuevos valores en el discurso publicitario frente a la crisis económica. [Enregistrament vídeo] (2013) Universidad de Alicante.
CHACÓN F. (1986) Una aproximación psicosocial al concepto de altruismo. Boletín de Psicología, 11. P. 41-62.
DELGADO, MIREN. “Nuevas alternativas de la publicidad ante la crisis” [en línia].
[Consulta: 14.02.2014]. Disponible a: http://sociedadinformacion.fundacion.
telefonica.com/telos/anteriores/suplementos/supl_37/resenas/resenas_08.htm
DEVERELL, EDWARD (2012). Is best practice always the best? Learning to become better crisis managers. Journal of Critical Incieent Analysis.
DIARI DE GIRONA (2014). “Creixen les llistes d’espera a Catalunya”. Diari de Girona.
[en línia]. [Consulta: 19.05.2014]. Disponible a: http://www.diaridegirona.cat/
catalunya/2014/03/21/creixen-llistes-despera-catalunya-no/661611.html
línia]. [Consulta: 14.02.2014]. Disponible a: http://www.portaldelcomerciante.com/va/
articulo/han-canviat-habits-compra
ESIC PRESS. “La publicidad se adapta a la crisis” [en línia]. [Consulta: 14.02.2014].
Disponible a: http://www.esic.edu/esicpress/recurso.asp?idR=286
ESTACIÓ CREATIVA [Consulta: 19.05.2014]. Disponible a: http://estaciocreactiva.net/
Distorsion-Libre
ESTEFANIA, JOAQUÍN (2011). La economía del miedo. Barcelona: Galaxia Gutenburg.
FERNÁNDEZ BLANCO, ELENA; ALAMEDA GARCÍA, DAVID; MARTÍN, IRENE (2010). Las estrategias publicitarias de las marcas en el contexto de crisis. Universidad Pontificia de Salamanca.
GIL CALVO, ENRIQUE (2003). El miedo es el mensaje: riesgo, incertidumbre y medios de comunicación. Madrid: Alianza Editorial.
GIL CALVO, ENRIQUE (2009). Crisis crònica: la construcción social de la gran recesión.
Madrid: Alianza Editorial.
ILLUECA, MANUEL (2013). “Medios de comunicación y crisis financiera: ¿por qué nadie la vio llegar?”. Valencia Plaza [en línia]. [Consulta: 22.04.2014]. Disponible a: http://
www.valenciaplaza.com/ver/89416/-medios-de-comunicacion--y-crisis-financiera-por-que--nadie-la-vio-llegar-.html
LA TRIBU (PROGRAMA) (2012). “La publicitat en temps de crisi a Catalunya Ràdio”
[en línia]. [Consulta: 16.02.2014]. Disponible a: http://blogs.comunicacio.blanquerna.
url.edu/masters/estrategiaycreatividad/la-publicitat-en-temps-de-crisi-a-catalunya-radio/
patatas fritas” [en línia]. [Consulta: 14.02.2014]. Disponible a: http://www.soitu.es/
soitu/2009/02/12/actualidad/1234438144_300016.html
MAJÓ Y CRUZATE, JOAN (2009). No m’ho crec!: Entendre la crisi per comprendre el món que ens espera. Barcelona: La Magrana.
MAJÓ Y CRUZATE, JOAN (2010). Després de tocar fons: viure i treballar tot sortint de la crisi. Barcelona: La Magrana.
MARKETING DIRECTO (2008). “La publicidad se adapta a la crisis” [en línia]. [Consulta:
16.03.2014]. Disponible a: http://www.marketingdirecto.com/actualidad/publicidad/
la-publicidad-se-adapta-a-la-crisis/
MC COMBS, MARXWELL E. (2006). Estableciendo la agenda: el impacto de los medios en la opinión pública y en el conocimiento. Barcelona: Paidós.
MILLENNIUM (2011). “Publicitat en temps de crisi (part 1)” [en línia]. [Consulta:
22.03.2014]. Disponible a: http://www.tv3.cat/videos/3831810
MILLENNIUM (2011). “Publicitat en temps de crisi (part 2)” [en línia]. [Consulta:
22.03.2014]. Disponible a: http://www.tv3.cat/videos/3894790
MORRESI, ZULEMA. “El discurso publicitario. Su especificidad y desarrollo”.
En: DEPARTAMENTO DE CIENCIAS DE LA COMUNICACIÓN (2006). La Trama de la Comunicación. Rosario: Editorial UNR. P. 159-166.
NAVARRO, VICENÇ (2011). “Los recortes en la sanidad pública”. Vicenç Navarro [en línia]. Disponible a: http://www.vnavarro.org/?p=6494&lang=CA
NIÑO BECERRA, SANTIAGO (2011). Más allà del crash: apuntes para una crisis. Barcelona:
Los Libros del Lince.
España. Barcelona: Colección Estudios Sociales. Núm. 35.
OBSERVATORIO METROPOLITANO (2011). Crisis y revolución en Europa. Madrid:
Traficantes de Sueños.
OBSERVATORIO METROPOLITANO (2011). La crisis que viene: algunas notas para afrontar ésta década. Madrid: Traficantes de Sueños.
OSAN (2008). Idees per entendre la crisi econòmica i les seves conseqüències. [S.I.]:
Endavant OSAN.
PADRÓN DE ESPAÑOLES EN EL EXTRANJERO [en línia]. [Consulta:
19.05.2014]. Disponible a: http://www.ine.es/jaxi/menu.
do?L=0&type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fp85001&file=inebase
PÉREZ OLIVA, MILAGROS (2012). “¿Contribuyen los medios a la crisis?”. El País. [en línia] [Consulta: 05.04.2014]. Disponible a: http://elpais.com/diario/2012/01/29/
opinion/1327791605_850215.html
QUINTANILLA PARDO, ISMAEL (1997). Motivaciones del consumidor y crisis económicas.
Universidad de Valencia.
RAE. [en línia]. [Consulta: 03.05.2014]. Disponible a: http://www.rae.es/.
RIORDA, MARIO (2012). “Comunicar en tiempos de crisis”. El Observador [en línia]. [Consulta: 05.02.2014]. Disponible a: http://www.elobservador.com.uy/
noticia/220860/comunicar-en-tiempos-de-crisis/
SALÓ, ALEIX (2012). Simiocràcia. Barcelona: Debolsillo.
SEPE. Servicio Público de Empelo Estatal. [en línea] [Consulta: 16.05.2014]. Disponible a: http://www.sepe.es.
caridad” [en línia]. [Consulta: 16.02.2014]. Disponible a: http://www.pascualserrano.
net/noticias/la-crisis-y-los-medios-de-comunicacion-humillacion-y-caridad
STRUCKLER, DAVID (2013). Por qué la austeridad mata: el coste humano de las políticas de recorte. Madrid: Taurus.
TV1. “Comunicar en tiempos de crisis”. [en línia]. [Consulta: 05.02.2014]. Disponible a:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-comunicar-tiempos-crisis/1464270/
UTOPICA. “La crisis política y los medios de comunicación” [en línia]. [Consulta:
05.04.2014]. Disponible a: http://www.utopica.com/SimposioCrisis/crisisy.htm