Capítol 3. Metodologia de la Recerca
3.4 Descripció dels participants
En aquest apartat es descriuran les característiques dels participants en aquesta recerca de tesi, és a dir, es caracteritzaran els centres educatius, l'alumnat i el professorat.
3.4.1. Els participants del primer cicle de recerca-acció
La mostra va a estar formada per un total de 31 alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Europa de L'Hospitalet de Llobregat investigats al llarg del curs 2012-2013. La selecció de 8 alumnes per a l'entrevista que s'ha justificat anteriorment forma part d'aquesta mostra.
Es tracta d'un institut públic al barri de Bellvitge on hi viuen famílies de classe mitjana i baixa. Els alumnes de l'institut provenen dels barris de Bellvitge i Gornal i ambdós són barris de classe obrera fortament colpejats per la crisi econòmica que va començar al 2009. Al barri hi conviuen, principalment, catalans amb orígens de fora de Catalunya, immigrants llatinoamericans i asiàtics i famílies d'ètnia gitana.
Malgrat que el nivell sociocultural de la majoria de famílies del barri és mitjà-baix (segons les dades de l'institut d'estadística de Catalunya), existeixen moviments polítics i veïnals molt actius que al llarg de la història recent de L'Hospitalet han reivindicat la dignitat del barri, per exemple, evitant la construcció massiva d'edificis o lluitant per la millora dels serveis públics a la zona. El barri de Bellvitge disposa d'una oferta educativa concertada molt variada: l'escola Xaloc de l'Opus Dei que segrega l'alumnat per sexes, el prestigiós centre d'estudis Joan XXIII que
monges teresianes i la cooperativa laica Balmes. Tot plegat fa que les escoles i instituts públics del barri siguin la única opció per a aquelles famílies que no poden pagar una concertada o no prioritzen aquesta despesa en el pressupost familiar.
Aquest aspecte genera una certa situació de marginalitat a l'escassa oferta pública del barri.
L'institut Europa té aproximadament un 40% d'alumnat nouvingut i també un nombre significatiu d'alumnes amb necessitats educatives especials de tipus social, econòmic i psíquic. Tots els grups d'alumnes són heterogenis i no existeixen aules on es segrega l'alumnat més conflictiu o amb més dificultats, tot i que si estan previstes algunes mesures d'atenció a la diversitat que fan que l'alumnat surti de l'aula ordinària per anar a grups de reforç, com per exemple l'aula d'acollida o l'aula oberta. El centre comença cap als anys 80 com una escola de primària i en arribar la LOGSE (Ley Orgánica General del Sistema Educativo) es transforma en un centre experimentador de la reforma educativa.
Posteriorment, passa a ser el segon institut públic del barri però amb una relativa mala imatge per ser considerat un centre on hi van molts alumnes d’ètnia gitana i immigrants. Mentrestant, a 500 metres es troba l'institut de tota la vida (l'únic que tenia BUP i COU) i que manté una bona imatge al centre i les dades de matricula a 1r d'ESO li són favorables. L'institut Europa té una línia de batxillerat en la que només una minoria de l'alumnat va a la universitat (per a la promoció de 2n de batxillerat del curs 2014-2015 han estat quatre alumnes), ja que molts no superen l'etapa o no es presenten a les proves d'accés a la universitat i es matriculen en un cicle formatiu de grau superior. Cal dir que un nombre elevat d'alumnat es matricula a batxillerat no tant per voluntat pròpia sinó com a segona opció després de no ser acceptats en les matrícules als cicles formatius de grau mitjà per tenir una nota massa baixa.
3.4.2. Els participants de l'estudi comparatiu
Les mostres de participants emprades en cap cas es va pretendre que fossin mostres representatives de cap població sinó que van ser mostres de conveniència, és a dir, es van triar per l'accessibilitat del professor-investigador i la voluntat dels altres professors a col·laborar en la recerca. Malgrat això, només es van considerar instituts públics de l'àrea metropolitana de Barcelona per a procurar que el nivell social i cultural de les famílies de l'alumnat fos similar, ja que és ben sabut que és un dels factors determinants de l'aprenentatge. Tanmateix, l'observació a l'aula realitzat durant l'aplicació de la prova va evidenciar que un dels instituts tenia menys alumnat amb problemàtiques socioeducatives.
L'institut Europa, descrit detalladament a l'apartat anterior, es va tractar com un grup experimental. La programació aplicada en aquest institut per a la física i química de 3r d'ESO pretenia ser integradora pel que fa al conjunt d'estratègies que s'han evidenciat com a potents en recerques en educació científica, per tant, a
més de l'ús de contextos rellevants recull una distribució equilibrada de moltes altres metodologies, com per exemple la modelització, l'avaluació competencial o la regulació metacognitiva.
Els altres tres instituts es van tractar com grups de control. De l'entrevista es dedueix que els professors no són experts en didàctica i tenen diferents anys d'experiència com a docents. Per tal de caracteritzar el seu coneixement didàctic i la seva visió de l'ensenyament de les ciències es va dur a terme una entrevista d'uns 40-60 minuts. Tots tres instituts estan situats en zones urbanes de l'àrea metropolitana de Barcelona. A continuació es farà una breu descripció comparativa dels tres instituts de control:
• L'institut B està al mateix barri que l'institut Europa i per tant el seu entorn sociocultural és similar. Tanmateix, l'institut B és el centre històric de BUP i COU i gaudeix d'un cert prestigi al barri, cosa que fa tinguin més demanda de matrícula que l'Europa. Per altra banda, els grups de 3r de l'institut B són homogenis, és a dir, el 3r A és un grup molt nombrós amb alumnat amb bon comportament i rendiment acadèmic que està orientat cap al batxillerat. Mentre que el 3r B és un grup més reduït amb alumnat de baix rendiment acadèmic, ja sigui per una manca de capacitats o de motivació, per tant aquest alumnat, si gradua, se l'orienta cap a cicles formatius de grau mitjà. La ràtio mitjana d'alumnes és aproximadament de 20 alumnes per classe.
• L'institut F està al barri del Poblenou de Barcelona i l'entorn sociocultural és mitjà-alt, en comparació al barri de Bellvitge. És un centre creat al 2006 que distribueix l'alumnat en grups heterogenis però amb una aula oberta on es concentra l'alumnat més desmotivat per l'ensenyament acadèmic.
Es tracta d'un centre amb més alumnes per nivell que els altres tres però a 3r d'ESO es va optar per reduir la ràtio d'alumnes fent 4 grups de 22 alumnes, a partir de les 3 línies de 30 alumnes que tenia assignades. Cal destacar la gran preocupació i implicació de les famílies en l'educació del seus fills, fet que contribueix a una motivació extrínseca per l'aprenentatge.
• L'institut E està al barri de Collblanc de L'Hospitalet i l'entorn sociocultural és similar al del barri de Bellvitge. Aquest centre és el que més s'assembla a l'institut Europa ja que també es tracta d'un centre situat a prop d'un centre històric de BUP i COU (per tant, al barri se'l considera de segona categoria) i acull a la majoria de nouvinguts i alumnat amb necessitats educatives específiques del barri. Els grups són heterogenis i d'uns 20 alumnes. Cal destacar l'escassa implicació de les famílies en l'educació dels seus fills per la no assistència a reunions i entrevistes amb els tutors i per no prendre mesures en casos d'indisciplina o baix rendiment acadèmic.
Una informació rellevant sobre els instituts Europa i E és que han estat catalogats per la generalitat com centres d'especial dificultat, segons la resolució ENS/906/2014, de 23 d’abril publicada al DOGC 6613. Aquests centres tenen dotacions de personal i econòmiques addicionals i el professorat que hi treballa té una puntuació addicional en l'antiguitat al centre pel que fa a concursos de trasllats.
La comparació de la renda familiar disponible mitjana (RFD) dels barris en els que es troben els quatre instituts, segons dades de l'ajuntament de Barcelona i l'ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, es pot relacionar amb el nivell socioeconòmic de l'alumnat. El barri del front marítim del Poblenou té una RFD de 27.500 euros/any mentre que la ciutat de l'Hospitalet té una RFD de 13.800 euros/any. Tot i que no s'han pogut trobar dades desglossades pels barris de L'Hospitalet de Llobregat, no s'espera una desviació excessivament gran de la RFD, per tant, podem concloure que les famílies de l'institut F són d'un nivell socioeconòmic superior als altres tres instituts. Aquest fet es complementa amb les dades proporcionades pel professor sobre la quantitat d'alumnat amb necessitat educatives específiques, per tant, la complexitat educativa del centre és més baixa.
La Taula 9 és un resum de les característiques dels instituts participants a partir de les dades recollides.
Taula 9. Resum de les característiques del instituts participants.
Institut Nombre
d'estudiants dels dos grups
investigats
Entorn socioeconòmic del barri
Quantitat
d'alumnes amb necessitats
educatives especials
E* 37 mitjà-baix Molts
B 40 mitjà-baix Bastants però en
grups homogenis
F 33 alt Pocs
Europa* 48 mitjà-baix Molts
* Centres catalogats com de màxima complexitat.
Pel que fa al professorat, la Taula 10 recull informació dels professors dels grups investigats.
Taula 10. Dades sobre el professorat participant en la recerca.
Institut del