L’ACTIVITAT DEL GOVERN EN EL 2019: EQUILIBRISME POLÍTIC EN UN CONTEXT D’ INCERTA ESTABILITAT
Quadre 1. Cronologia del conflicte fins la querella de la Fiscalia
74 Govern
• 22/03 El President de la Generalitat substitueix la pancarta amb el llaç blanc per una pancarta que cita i menciona expressament l’article 19 de la De-claració Universal de Drets Humans “Llibertat d’opi-nió i d’expressió”.
• 22/03 La JEC constata la retirada de la simbologia.
Es consulta a la JEC sobre la nova pancarta.
• 27/03 La JEC acorda que la pancarta que cita l’ar-ticle 19 de la Declaració Universal de Drets Humans no suposa l’incompliment de l’acord de 21 de març (Acord 97/2019).13
El President de la Generalitat interposa una querella per prevaricació contra la JEC davant del Tribunal
Suprem (TS). Entre altres, al·lega la falta d’imparcia-litat de la JEC en ser dos dels membres, magistrats en el judici del TS als exmembres del Govern, els
“Jordis” i l’expresidenta del Parlament de Catalunya.
• 02/04 El Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya admet a tràmit la querella del Fiscal Superior de Catalunya contra el President de la Generalitat.
• 27/05 Havent acabat tots els processos electorals previstos, el President de la Generalitat torna a fer penjar la pancarta original amb el llaç groc i l’expres-sió “Llibertat presos polítics i exiliats”.
• 30/05 El TS arxiva la querella del President de la Generalitat contra la JEC. Font: Elaboració pròpia a partir d’informació pública de la Junta Electoral Central (web) i premsa digital
La repetició de les eleccions generals el novembre del 2019 va coincidir amb tres altres esdeve-niments que, de nou, van tornar a tensar la relació del Govern amb el Govern central però també, així mateix, les relacions entre els socis de govern. Es tracta de 1) la sentència 459/2019 del Tribunal Suprem, que jutjava els fets succeïts a Catalunya en la tardor del 2017 en el marc del procés secessionista; 2) el recorregut judicial fins al Tribunal de Luxemburg amb motiu del reco-neixement d’Oriol Junqueras com a eurodiputat en el Parlament Europeu, i 3) el judici davant del Tribunal Superior de Justícia del President de la Generalitat per no retirar els llaços grocs.
De tots tres esdeveniments, no obstant, el que més va afectar l’acció del Govern va ser, sens dub-te, la sentència del Tribunal Suprem notificada el 14 d’octubre. Les reaccions de protesta al carrer,
Institut de Ciències Polítiques i Socials APC 2019
75 Govern
des de les marxes i manifestacions massives i pacífiques fins als aldarulls i actes vandàlics, van col·locar la Conselleria d’Interior i l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el centre d’atenció. Però també van ser un nou factor de demandes tant per part del Govern central que acusava el Govern de no condemnar la violència que havia tingut lloc i li reclamava que ho fes, com per part del Govern que va intensificar discursivament el rebuig a la sentència i al procés de judicialització fomentat per les institucions estatals, i també l’aposta per una via política i democràtica de solució del conflicte.
Aquest discurs es va manifestar explícitament en l’acord de Govern del 22 d’octubre a favor d’una solució política i democràtica, del drets polítics i socials dels ciutadans i de rebuig a qualsevol vio-lència en què el Govern també va reiterar la condemna a la viovio-lència, la necessitat de diàleg amb el Govern central i la congratulació per totes les manifestacions pacífiques que havien tingut lloc. A aquest acord de Govern, van seguir dos més vinculats a les actuacions dels Mossos d’Esquadra:
l’Acord de 29 d’octubre en què es proposa al Parlament la creació d’una comissió d’investigació d’aquestes actuacions, i l’Acord de 12 de novembre en què es trasllada al Parlament el pla de treball i els aspectes que la comissió hauria d’investigar. El Parlament va admetre a tràmit la proposta. 14 Els efectes sobre el Govern del judici al President de la Generalitat al TSJC pels fets descrits més amunt van ser, òbviament, mediàtics, però també van tornar a posar de manifest les controvèrsi-es i conseqüèncicontrovèrsi-es, sovint incontrovèrsi-esperadcontrovèrsi-es, derivadcontrovèrsi-es de conduir la política per la via de la justícia, especialment per la penal. La sentència no ferma de 19 de desembre va imposar-li una pena d’inhabilitació d’un any i sis mesos més una multa de 30.000€. Immediatament el Partit Popular, Ciutadans i VOX van sol·licitar a la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEPB) que procedís a la destitució de Joaquim Torra com a diputat electe del Parlament de Catalunya per inelegibilitat sobrevinguda d’acord amb l’article 6.2b de Llei orgànica del règim electoral general (LOREG) 15 en ser sentència no ferma per delictes contra l’Administració pública amb pena d’inhabilitació. El 24 de desembre la JEPB va desestimar el recursos de tots tres partits però l’acord de la JEPB va ser recorregut davant la JEC que amb divisió interna notable a principis de gener va declarar nul l’acord de la JEPB i va ordenar ”Dejar sin efecto la credencial de Diputado electo al Parlamento de Cataluña por la circunscripción electoral de Barcelona de don Joaquim Torra i Pla efectuada
14 Publicació de la iniciativa a Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya núm. 466 de 14 de novembre, pp.16-18.
15 L’article 6.2b de la LOREG estableix que són inelegibles ”Els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat quan la sentència hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal”.
76 Govern
por la Junta Electoral Provincial de Barcelona tras las elecciones celebradas el 21 de diciembre de 2017, todo ello con efectos de la fecha de este Acuerdo”. 16
La controvèrsia jurídica i política sobre la legitimitat i la competència de la JEC per decidir retirar l’acta d’un diputat va ser molt intensa, especialment per l’omissió del vincle democràtic que s’estableix entre els electors i un representant electe i la no participació del parlament. La següent controvèrsia jurídica i política va derivar-se de si la pèrdua de l’acta de diputat comportava, en conseqüència, la destitució de Joaquim Torra com a President de la Generalitat, atès que l’Estatut d’Autonomia estableix que cal ser diputat/da del Parlament per ser elegit President (article 67.2 17). Per bé que la descripció de tota aquesta part correspondrà fer-la a l’Anuari del 2020, aquí ens quedem amb la conclusió final: Joaquim Torra va perdre l’acta de diputat però no el càrrec de President de la Ge-neralitat a l’espera de la sentència sobre la seva inhabilitació per part del Tribunal Suprem.