La perspectiva econòmica de qualsevol intervenció terapèutica es fonamental, més encara en la conjuntura actual de crisi econòmica i de risc de sostenibilitat de la sanitat pública.
La transfusió no ha demostrat de manera clara la seva eficàcia (77), ja que hi ha poquíssims estudis que mostrin que els pacients transfosos tenen una evolució millor o menys mortalitat. La majoria d’estudis epidemiològics amplis en diferents contextos, però sobretot en l’àmbit quirúrgic, els pacients transfosos tenen pitjor evolució postoperatòria i mes mortalitat (5, 8, 78). Malgrat tot, hi ha una inexplicable variabilitat transfusional per a un mateix procediment quirúrgic que pot anar de 0 a 100% de transfusió (79, 80).
Un ús liberal de la transfusió no sols és un risc per als pacients sinó que suposa una important despesa sanitària. En un article recent del Nature mostra l’exemple d’un hospital californià on una campanya recordant als metges les guies de transfusió vigents aconseguia reduir la transfusió un 24% i això va suposar l’estalvi d’1,6 milions de dòlars en un any (81).
Un ús racional de la transfusió de sang al·logènica i l'ús d’alternatives a la transfusió, com l’optimització preoperatòria, pot oferir un estalvi substancial als serveis de salut, tant per la reducció en unitats de sang transfosa com per la reducció en estada hospitalària i reingressos, malgrat que inicialment sembli que hi pot haver una despesa en fàrmacs o equipaments (82).
Per calcular més acuradament l’estalvi que pot suposar l’ús d’alternatives a la transfusió o un programa de PBM, s’hauria de tenir en compte el cost real de la transfusió i no el de la bossa de sang (83), i avaluar i quantificar el cost de les reaccions adverses i morbimortalitat.
També s’hauria de saber el cost-efectivitat d’una tècnica d’estalvi de sang de la transfusió o bé comparada amb una altra tècnica d’estalvi, però hi ha pocs estudis que ho avaluïn.
Un altre enfocament podria ser avaluar les diferències de cost d’implementar un programa de PBM en artroplàsties de genoll i maluc en comparació de no fer-ho, incloent en l’anàlisi el cost dels fàrmacs per tractar l’anèmia i disminuir el sagnat, recuperadors de sang de drenatge i el cost de les unitats transfoses en cada grup, però també si hi ha d’incloure si hi hagut diferències en l’estada hospitalària o reingressos.
No obstant això, hi ha pocs estudis de cost-efectivitat que avaluïn els diferents tractaments d’un programa de PBM i menys de dissenyats per veure el guany en Qualy o “disability-adjusted life years” (DALY) que seria la manera més precisa d’avaluar-ho.
El tractament de l’anèmia preoperatòria i postoperatòria pot reduir la transfusió evitable i millorar la seguretat clínica i la qualitat de vida amb un important impacte econòmic en pacients de cirurgia ortopèdica. El major coneixement en aquest darrers anys del metabolisme del ferro i la fisiopatologia de l’anèmia inflamatòria, així com del paper que té el ferro IV en el seu tractament, ens va portar a dissenyar aquests treballs per tal de saber si resultava eficaç i segur en aquest context, saber quin era el tractament apropiat a cada tipus de pacient o moment, i si la seva aplicació era rendible.
HIPÒTESIS DE TREBALL I OBJECTIUS
UTILITAT DEL FERRO ENDOVENÓS PER AL TRACTAMENT DE L’ANÈMIA PERIQUIRÚRGICA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA
4.1 Hipòtesis de treball
Treball 1: (hipòtesis nul·la) El ferro endovenós carboximaltosa (FCM) i el ferro sacarosa (FS) no mostren diferències, en quan eficàcia i seguretat, per corregir l’anèmia ferropènica preoperatòria en pacients programats de cirurgia ortopèdica major.
Treball 2: El ferro endovenós (FCM) és superior al ferro oral per corregir l’anèmia postoperatòria de l’artroplàstia de genoll.
Treball 3: El tractament de l’anèmia periquirúrgica permet reduir costos en cirurgia ortopèdica major.
4.2 Objectius
Treball 1:
1- Avaluar si el tractament amb ferro carboximaltosa (FCM) és igual d’eficaç que el FS en el tractament de l’anèmia ferropènica preoperatòria en l’artroplàstia d’extremitat inferior.
2- Avaluar si el tractament amb FCM és igual de segur que el FS en el tractament de l’anèmia ferropènica preoperatòria en l’artroplàstia d’extremitat inferior.
3- Avaluar si el tractament amb FCM té algun avantatge respecte al ferro sacarosa en el tractament de l’anèmia ferropènica preoperatòria en l’artroplàstia d’extremitat inferior.
HIPÒTESIS DE TREBALL I OBJECTIUS
UTILITAT DEL FERRO ENDOVENÓS PER AL TRACTAMENT DE L’ANÈMIA PERIQUIRÚRGICA EN CIRURGIA ORTOPÈDICA
Treball 2:
1- Avaluar si una dosi postoperatòria de FCM corregeix mes ràpidament l’anèmia postoperatòria que el ferro sulfat oral en el pacient operat de pròtesi total de genoll (PTG).
2- Avaluar si el tractament amb FCM postoperatori millora la capacitat d’esforç i la qualitat de vida dels pacients operats de PTG.
3- Avaluar si el tractament amb FCM postoperatori és igual de segur que el tractament amb ferro sulfat oral en el pacient operat de PTG.
4- Avaluar si una dosi postoperatòria de FCM redueix la transfusió al·logènica durant l’ingrés de PTG.
Treball 3:
1- Fer l’estimació del que es pot estalviar econòmicament tractant l’anèmia preoperatòria i postoperatòria.
2- Avaluar si el tractament de l’anèmia ferropènica preoperatòria amb FCM redueix el cost respecte del ferro sacarosa.
3- Avaluar si el tractament de l’anèmia periquirúrgica dins un programa de PBM (estalvi de sang) pot estalviar recursos econòmics.