Condicions de la formació

La valoració, com hem vist positiva, de la formació musical rebuda en el marc de la titulació, constituïa alhora un punt de discrepància pel que fa al nivell que s’exigia. Si bé no es discutia la necessitat de tenir una base sòlida, es qüestionava algun requeriment concret de la formació en llenguatge musical i harmonia i es dubtava si aquesta exigència no podia arribar a excloure persones que, amb uns nivells més baixos, potser també haurien pogut arribar a ser bons mestres de música.

… has de tenir un coneixement musical, potser no un 5è de solfeig, un 2n, 3r. Però, de vegades, hi ha gent que li és un impediment, que sap una miqueta de música, que podrien arribar a ser grans professors de música -perquè per ser mestre o ho portes o ...; però la via del llenguatge musical els és un impediment... però s’ha de tenir. (E6: 6)

Quant a aspectes que sorgien de les entrevistes i aportaven nous elements per a la reflexió, dos destacaven per la seva reiterada aparició en un nombre força elevat de casos: la importància

d’haver realitzat els estudis coneixent o no el món educatiu i les diferències en el nivell musical de l’alumnat.

Conèixer directament la realitat de les aules semblava un fet que havia condicionat el major o menor grau d’aprofitament dels anys de formació. Cinc mestres opinaven respecte d’aquesta qüestió; dos perquè el coneixien i valoraven com això els havia beneficiat en els cursos de didàctica, i la resta perquè consideraven que la seva percepció durant la carrera hauria canviat substancialment si haguessin tingut aquest contacte previ.

… suposo que el fet que jo ja treballava amb nens em feia veure tot allò molt pràctic i que connectava molt amb allò que explicàveu, li veia de seguida l’aplicació que jo hi podia fer.

(E10: 2)

… jo penso que si hagués fet la carrera al mateix temps que estàs treballant, canvia tantíssim...

(E1: 4)

… si jo tornés a fer la carrera, a mi em serviria més la carrera. Perquè dic: ara entendria perfectament tot el que m’està dient [...] si jo treballo primer i després faig aquesta carrera, concretament la Didàctica de la música, a mi em serveix molt la carrera. (E2: 5)

En relació amb el tema del grau de domini del llenguatge musical que es demanava en les assignatures especialitzades, s’acceptava que calia tenir, evidentment, coneixements suficients de llenguatge musical. Tanmateix, es valorava com a problemàtic el fet que les persones que ja tenien aquest nivell haguessin de cursar obligatòriament aquestes matèries, si bé hi havia un reconeixement (com ja ha estat explicitat en una cita anterior) que sempre s’aprenien coses.

… no trobava gaire sentit al fet de demanar l’assistència… hi ha assignatures que no són de didàctica, sinó de formació musical -Llenguatge musical I i II- i demanar l’assistència a persones que poden superar la prova que demaneu, és una mica absurd.[...] Tot i que aquestes classes no negaré que serveixen per dir : “Estàs rebent unes classes molt diferents de les mai has rebut, perquè sempre has tirat pel conservatori, i quan feia el solfeig aquí era molt més engrescador que el del conservatori. (E4: 3)

… encara que sigui una part que els alumnes ja hem de saber, està bé perquè ho treballes diferent de quan vas a solfeig. (E5: 5)

Per a alguns, ben clarament, la balança es decantava cap a restringir aquestes matèries a favor d’augmentar la formació en didàctica:

La part de formació per a nosaltres ja m’agradava, però segurament si ho hagués de tornar a fer, em preocuparia més de tenir més clara la didàctica que no pas la part de formació per a nosaltres. (E5: 5)

… el que és formació del nivell musical, tot i que sempre s’aprèn, escoltant i veient, i no està malament, m’ha estat molt més útil el que ha estat el model didàctic, l’aplicació de tot aquest coneixement que no pas el nivell de formació personal. (E1: 5)

El punt més negatiu al voltant d’aquesta qüestió apareixia en el moment que es valorava el fet que, a les aules, la situació més habitual era la de trobar persones amb nivells molt diferents de música.

… és un problema: els nivells que portem cadascú de música, eren molt dispersos: un podia tenir molts cursos fets de piano, d’harmonia i una altra persona no havia fet ni un 2n de solfeig.

[...] Ja no dic amb més nivell o amb menys, sinó el mateix nivell, llavors pots avançar molt més ràpid... (E1: 4)

… és la discussió de sempre, que se suposa que la gent sap llenguatge musical i que si es troba una cançó davant, mirarà la partitura i la desxifrarà. (E5: 5)

La necessitat que es realitzessin proves específiques d’accés apareixia, en una entrevista, com una solució:

No sé si ara ho feu, de fer unes proves d’accés, perquè jo penso que és important... (E1: 5)

La valoració de la formació inicial en les altres àrees, fora de l’àmbit de la música, no havia estat considerada en cap moment com un objectiu de la recerca. Per això, malgrat que alguns entrevistats feien referències molt explícites a altres assignatures, no es va fomentar que s’aportessin opinions. En conseqüència, es va optar per no analitzar aquestes opinions, si bé no es van suprimir de la transcripció completa de les entrevistes.

8.3.4 Resultats

• En general, es fa una valoració positiva de la formació rebuda⁴⁹ .

• Els trets que es destaquen com a més positius fan referència al vessant més pràctic de la formació didàctica, especialment en relació a la possibilitat d’observació de models i l’adquisició de suficients recursos vàlids i aplicables a la pràctica docent .

• Es valora, també positivament, l’enfocament metodològic donat a la formació musical personal, si bé hi ha discrepàncies amb relació als nivells mínims exigits i a l’obligatorietat de seguir aquesta formació sigui quin sigui el nivell musical inicial.

• Es valora la influència d’haver tingut o no un contacte previ amb el món educatiu com a factor de millora en l’aprofitament dels estudis de formació inicial.

• Es manifesten mancances en alguns àmbits concrets de la formació en relació a diverses temàtiques. Les més citades són el coneixement d’altres metodologies per a l’educació musical i l’educació rítmico-motriu; també es considera insuficient el desenvolupament de criteris i

49 Àquesta opinió es correspon amb els resultats obtinguts en l’avaluació externa de la Titulació, duta a terme entre els mesos de maig i desembre del 1999 (Facultat de Ciències de l’Educació, 2000).

tècniques per a l’avaluació de l’àrea; encara que amb menys incidència, s’apunta que caldria reforçar també la formació en didàctica per a l’Etapa Infantil⁵⁰.