Xina (Tibet) Intensitat: 1 Evolució trimestral: ↓
Tipologia: Autogovern, Sistema, Identitat Interna internacionalitzada Actors
principals: Govern xinès, dalai-lama i Govern tibetà a l'exili, oposició política i social al Tibet i en províncies limítrofes
Síntesi: El 1950, un any després d'haver guanyat en la guerra civil xinesa, el Govern comunista de Mao Tse-tung va envair el Tibet. Durant la dècada següent, va augmentar la pressió militar, cultural i demogràfica sobre la regió i es van sufocar diversos intents de rebel·lió en els quals van morir milers de persones. Davant la brutalitat de l'ocupació, el 1959 el dalai-lama i desenes de milers de persones van fugir del Tibet i es van exiliar a diversos països, especialment al Nepal o al nord de l'Índia, on té seu el Govern a l'exili. En les últimes dècades, tant el dalai-lama com nombroses organitzacions de drets humans han denunciat la repressió, la colonització demogràfica i els intents d'aculturació de què és víctima la població tibetana, una part del territori de la qual té l'estatus de regió autònoma. El diàleg entre el dalai-lama i Beijing s'ha vist interromput moltes vegades per les acusacions del Govern xinès sobre els objectius secessionistes del dalai-lama.
La tensió es va reduir notablement respecte als trimestres anteriors, encara que van persistir les protestes per la situació dels drets humans a la regió. En aquest sentit, a mitjans juliol, 15 persones van ser detingudes a Katmandú (el Nepal) durant la mobilització de centenars de persones davant de la seu de les Nacions Unides per a sol·licitar la intervenció de l'organització al Tibet. Els manifestants, liderats per la Tibetan Youth Age Network, van anunciar la seva intenció
dia 14 de març de 2008, data del pitjor brot de violència al Tibet de les últimes dècades.
Tanmateix, davant de la insistència de Beijing per contenir les protestes de la nombrosa diàspora tibetana al Nepal, el Govern nepalès va redoblar les mesures policials i els controls fronterers. A mitjan agost, vuit monjos tibetans van ser condemnats a penes d'entre un i set anys per incitar a un atac a un control policial a la província de Qinhai el passat mes de març. El mateix mes d'agost, el Govern va anunciar que havien estat posades en llibertat 1.200 persones detingudes pels fets de violència de 2008. D'altra banda, el Govern xinès va condemnar el suport públic que el dalai lama va brindar a la lluita per l'autonomia del Turquestan Oriental.
Xina (Turquestan Oriental) Intensitat: 3 Evolució trimestral: ↑ Tipologia: Autogovern, Sistema, Identitat Interna
Actors
principals: Govern xinès, oposició armada (ETIM, ETLO), oposició política i social
Síntesi: Xinjiang, també coneguda com a Turquestan Oriental o Uiguristan, és la regió més occidental de la Xina, alberga importants jaciments d'hidrocarburs i ha estat habitada històricament per la població uigur, majoritàriament musulmana i amb importants vincles culturals amb països d'Àsia Central. Després de diverses dècades de polítiques d'aculturació, explotació dels recursos naturals i intensa colonització demogràfica, que ha alterat substancialment l'estructura de la població i ha causat tensions comunitàries des dels anys cinquanta, diversos grups armats secessionistes van iniciar accions armades contra el Govern xinès, especialment en els anys noranta. Beijing considera terroristes els grups, com l'ETIM o l'ETLO, i ha intentat vincular la seva estratègia contrainsurgent a la denominada lluita global contra el terrorisme.
A començaments de juliol, 197 persones van morir i més de 1.700 van resultar ferides a la ciutat d'Urumqui pels enfrontaments entre les comunitats han i uigur i per la posterior repressió dels disturbis per part dels cossos de seguretat de l'Estat. El Govern va declarar el toc de queda, va desplegar milers de policies i soldats addicionals i va detenir unes 1.600 persones per fer front a l'espiral de violència més intensa de les últimes dècades. Els incidents es van iniciar quan centenars de persones protestaven per la mort de dos uigurs en una fàbrica de Guandong. Beijing acusa a l'organització Congrés Mundial Uigur i al seu líder, Rebiya Kadeer, d'instigar a la violència. L'actuació del Govern xinès davant dels incidents va ser criticada tant per la tardança en restablir l'ordre com per la desproporció en l'ús de la força. En aquest sentit, el Govern turc fins i tot va manifestar la seva intenció d'incloure a l'agenda del Consell de Seguretat de l'ONU el tractament que el Govern xinès dispensa a la minoria uigur. Malgrat que la violència es va reduir considerablement en els dies posteriors als enfrontaments, la tensió es va mantenir a diverses zones de Xinjiang durant tot el trimestre. En aquest sentit, a mitjan setembre va tornar a registrar-se un altre episodi de violència en el qual cinc persones van morir i unes altres 14 van resultar ferides. Milers de persones van prendre els carrers d'Urumqui per a protestar contra una sèrie d'atacs amb xeringues presumptivament perpetrats per persones d'ètnia uigur. El Govern va declarar que de les 500 persones que van ser ateses en diferents hospitals, unes 170 presentaven signes evidents d'haver estat atacades. Després de les protestes, el líder del partit a Urumqui i el
Corea, RPD –EUA, Japó, Rep. de Corea Intensitat: 2 Evolució trimestral: ↓
Tipologia: Govern, Sistema Internacional
Actors
principals: Corea, RPD, Rep. de Corea, Xina, EUA, Japó, Rússia
Síntesi: Hi ha dos eixos principals de tensió a la península coreana. El primer és la relació entre Corea del Nord i Corea del Sud, països que continuen tècnicament en guerra després de l'armistici que van signar quan va acabar la Guerra de Corea (1950-53). Després de diverses dècades de tensions, l'any 2000 els presidents de tots dos països van signar un acord històric que preveia nombroses mesures de foment de la confiança. No obstant això, la relació entre els dos països va empitjorar en els anys següents i va haver-hi moments de màxima confrontació després de l'arribada de Lee Myung-bak a la presidència sudcoreana el 2007. El segon eix de tensió gira entorn del programa nuclear de Corea del Nord, percebut com una amenaça per Corea del Sud, Japó i els EUA, que el 2002 van incloure el règim nord-coreà en l'anomenat eix del mal. Des del 2003 s'han dut a terme diverses rondes de negociació a sis bandes (Corea del Nord, Corea del Sud, Xina, EUA, Japó i Rússia), encara que no s'han aconseguit acords significatius.
El nivell de tensió diplomàtica i militar va oscil·lar durant el trimestre, sent alta en els mesos de juliol i setembre i reduint-se significativament al mes d'agost. A començaments de juliol, la comunitat internacional va condemnar el llançament de nous míssils de curt abast des de la costa oriental nord-coreana i va lamentar el llenguatge bel·licista utilitzat per Pyongyang davant de la possibilitat de noves sancions. A finals de mes, les autoritats nord-coreanes van detenir un pesquer sud-coreà que presumptivament hauria creuat la frontera marítima d'ambdós països sense autorització. Pocs dies més tard, tanmateix, després d'una visita de la presidenta de l'empresa Hyundai a Pyongyang, el Govern nord-coreà va alliberar un treballador sud-coreà retingut des de feia quatre mesos i mig. En el mateix sentit, el règim nord-coreà va alliberar a dos periodistes nord-americans després d'una entrevista entre l'expresident dels EUA Bill Clinton i el líder nord-coreà Kim Jong-Il. A finals d'agost, amb motiu del funeral de l'expresident sud-coreà Kim Dae-jung, una delegació nord-coreana va visitar Seül i va discutir amb el Govern sud-coreà algunes mesures de cooperació i construcció de la confiança, entre les quals es pot destacar el reencontre de famílies separades per la guerra. Al mes de setembre, les relacions diplomàtiques van tornar a deteriorar-se, especialment després de que Pyongyang anunciés que continuava enriquint urani (procés indispensable per a la construcció d'una bomba atòmica) i que continuarà desenvolupant la seva capacitat nuclear si se sent amenaçada per determinats països. Tanmateix, el Govern de Corea del Nord va declarar que no s'oposa a la desnuclearització de la península coreana i del món i va manifestar la seva disposició a reunir-se amb el Govern dels EUA. En aquest sentit, mitjans de comunicació xinesos van afirmar que, durant una visita a Pyongyang d'un enviat especial del Govern xinès, Kim Jong-Il li hauria declarat la seva disposició a reprendre les converses i li hauria comunicat el seu compromís amb la pau.