En España hay 7.000 millones.
Y en todo el mundo tres billones, ocho veces más de lo que se creía. Pero si no los cuidamos, en 2315 no quedará ni uno :: ESTER REQUENA
El eucalipto ‘O avó’. :: PEPA LOSADA/LA VOZ DE GALICIA
Los canadienses tocan a casi 9.000 árboles ‘per cápita’
y los saudíes no llegan ni a uno
Miércoles 16.09.15 EL CORREO 80 V
16/09/2015 - El correo
abc.es/sociedad JUEVES, 20 DE AGOSTO DE 2015 ABC
40 SOCIEDAD
INES BAUCELLS Un técnico del servicio de control del Bajo Llobregat realiza un control en la autopista AP-7
JANOT GUIL BARCELONA Ayer, en un acceso a la autopista AP-7, en el peaje de Martorell (Barcelona), Tomàs Moret, retenido allí por un iné-dito control de tráfico de los Mossos d’Esquadra, miraba a la cámara del pe-riodista ojiplático. «¿Cómo? ¿Que el mosquito tigre viaja en coche?».
Moret es uno más de las decenas de conductores que este verano se han visto sorprendidos por una iniciativa que ha unido a la Policía y a científi-cos catalanes en la lucha contra la ex-tensión del mosquito tigre, un insec-to que además de causar picaduras molestas en verano puede ser un vec-tor de transmisión de graves
enferme-A la caza del mosquito tigre
· La policía catalana utiliza los controles de carretera para buscar el insecto en los coches
dades de otros países o ya erradicadas en el nuestro. Como el dengue o la fie-bre chikunguña.
Desde el pasado julio, investigado-res del Servicio de Control de Mosqui-tos de la comarca del Bajo Llobregat (Barcelona) se han coordinado con los Mossos y aprovechan sus controles ru-tinarios de tráfico para buscar mos-quitos tigre en los coches. Si el con-ductor acepta, se le pregunta origen y destino, si ha visto este insecto y si le han picado. Luego, los científicos ras-trean su coche con un aspirador ento-mológico en su busca.
El objetivo, explica a ABC el biólogo Frederic Bartumeus, es demostrar científicamen-te algo de lo que ya hay muchos indicios: «que el mosquito tigre se expande utilizando el tráfico roda-do, porque las nuevas zo-nas afectadas se hallan a lo largo de grandes vías de tráfico, como las autopistas».
Por sí solos, estos mosquitos ape-nas vuelan distancias de 500 metros, así que su expansión sólo se explica porque van de «polizones». De hecho, se sabe que este insecto, originario del sudeste asiático, llegó a Europa en bar-co o carretera y en menor medida en avión. Se calcula que solo durante es-tas vacaciones de verano, los españo-les habremos «transportado» en nues-tros coches unos 800.000 mosquitos tigre. Dispersándolos por todo el país.
Modelos de dispersión «No se sabe exactamente por qué, pero les gusta entrar en los coches, aunque no es para criar, porque para ello ne-cesitan lugares con agua», explica Bar-tumeus. «Quizás les atrae el color ne-gro de las tapicerías, la sombra, el ca-lor...», apunta.
Los muestreos forman parte de un proyecto científico del Centro de Es-tudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) y del Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (Creaf). Y está subvencionado por el Ministerio de Economía y Competiti-vidad y la Caixa.
El objeto final de este curioso pro-yecto es llegar a elaborar modelos pre-dictivos de la dispersión del mosqui-to tigre, lo que permitiría poner en aler-ta con antelación a las poblaciones afectadas. Para que fumiguen, alerten a la población, etc. «Podríamos saber si una ciudad como Barcelona impor-ta o exporimpor-ta mosquitos tigre, por ejem-plo», ilustra el biólogo.
Además de los datos que aporten estos controles de tráfico, los inves-tigadores cuentan con otra herra-mienta que ha requerido de la com-plicidad ciudadana. En el marco de este proyecto, bautizado como «atra-paeltigre.com», hace un año desarro-llaron una aplicación de móvil que permite al usuario comunicar dónde ha encontrado mosquitos tigres. Con ello, los investigadores ya han acu-mulado miles de datos, un mapa del problema.
Por ahora, el estudio mediante con-troles de tráfico se hace exclusiva-mente en Cataluña, pero no se des-carta en un futuro extenderlo al res-to de España.
Aedes albopictus Este artrópodo de dolorosa picadura, oriundo de climas subtropicales y tropicales, apareció en Cataluña en 2004.
Es tremendamente antropofí-lico (le gusta vivir entre nosotros, su alimento) y pone sus huevos en bebederos de animales o cualquier recipien-te con agua cerca de las casas.
Transmite enfermedades peligrosas como el dengue hemorrágico, la fiebre amarilla, la filariasis y el chikunguña
05.04.2015__ARADIUMENGE__23
EL BALL DELS INSECTES I ALTRES CRIATURES
TEXT__MÒNICA L. FERRADO Què passaria si les abelles desapareguessin del planeta? ¿Com reacciona el món quan una ballarina crea una coreografia en què inclou l’abella més icònica, l’abella Maia, i la bateja com a “putón”? En el primer cas, perillaria la vida a la Terra, ja que sense pol·linitzador no hi hauria plantes, i sense plantes no hi hau-ria animals. En el segon cas, no tothom veu-ria amb bons ulls la promiscuïtat de la seva ídol d’infància. Sol Picó és la creadora de l’es-pectacle de dansa Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya, que va estrenar el 2011. Avui, a petició de l’ARA, rep a la residèn-cia de la seva companyia, a La Piconera, al Po-ble-sec, Jaume Terradas, catedràtic d’ecolo-gia i primer director del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF), que investiga els ecosistemes i especialment la funció de les plantes; per tant, també els seus pol·linit-zadors, els insectes.
INSPIRAR-SE EN LA NATURA La companyia de dansa Sol Picó ha dut als es-cenaris diferents espectacles trencadors en els quals els insectes donen nom, personali-tat i contingut als personatges: El llac de les mosques; Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya; Matar el bicho, i Memòries d’una puça. “Tot el món de la natura, sobretot el món dels insectes, m’inspira molt”, explica somrient la ballarina menuda, que, per la se-va energia, recorda a un altre mite infantil: la Hormiga Atómica.
“Amb Memòries d’una puça a les entrevis-tes sempre haig de respondre a un munt de preguntes sobre per què una puça”, explica.
L’obra s’ha creat en un context de crisi, en el qual la dansa, que no ha viscut mai temps es-pecialment pròspers, s’ha vist molt afectada.
Així, doncs, la puça, que xucla sang i s’agafa allà on pot per no morir, és el millor personat-ge perquè Sol Picó pogués visualitzar la llui-ta per sobreviure de molts ballarins, en un entorn que no els és favorable. Per continu-ar amb la feina que els dóna la vida, si cal, s’agafen al que sigui.
A la coreografia els ballarins no paren de fer salts com ho faria una puça. “Per fer aquests moviments fins i tot hem agafat ele-ments dels balls tradicionals irlandesos”, ex-plica Picó.
Jaume Terradas l’escolta atent i observa que la puça que ella ha creat és una puça llui-tadora i defensiva, quan en realitat no és un animal gaire simpàtic. Com a paràsit, també transmet malalties i no és gens considerada amb els animals que parasita. Terradas va ser fundador i director del CREAF. Actualment
està jubilat però encara fa recerca. Investiga, sobretot, les plantes i com els afecta el can-vi climàtic. “Tota la can-vida sobre la Terra depèn de l’existència de les plantes que fan la fo-tosíntesi, sense elles no es produiria la matè-ria orgànica a partir de la qual ens alimentem els animals. No hi seríem”, afirma.
Al científic li preocupa l’ús de plaguicides que ataquen els insectes que pol·linitzen les plantes i sense els quals es trencaria l’equi-libri de l’ecosistema. També l’impacte de l’es-calfament global en la floració i en les fragàn-cies de les flors. Sense les seves olors, els in-sectes no les trobarien per pol·linitzar-les. “Si les flors de plantes com el romaní s’obren
FRANCESC MELCION abans en relació a quan ho feien fa uns anys, pot ser que els insectes no les trobin quan surten”, explica.
PUNTES VERMELLES El llenguatge de Sol Picó barreja la dansa clàs-sica amb el flamenc. Les seves puntes verme-lles són gaire bé un símbol d’aquesta fusió.
Recorda quan se li va acudir per primer cop ballar per buleries sobre les puntes per cre-ar formes curioses. “Va ser aleshores quan em van començar a dir que semblava un bit-xo. Les puntes tenen una forma estètica po-tent i poden donar la idea de les potes de l’in-secte”, explica Picó. ■
La ballarina i coreògrafa Sol Picó i l’ecòleg Jaume Terradas conversen sobre el fràgil equilibri de la natura i els moviments que inspira
Concurs Ara.cat
EL JAUME A LA SOL A. Una papallona B. Una rosa C. Una planta de romaní D. Una orquídia LA SOL AL JAUME A. Una marieta B. Una sabatilla vermella C. Una sabatilla rosa D. Un anell Dijous trobareu a la web de l’ARA un vídeo amb la trobada.
Hi surten dos objectes sorpresa que s’han portat l’un a l’altre. Us proposem endevinar-los. Parti-cipeu al concurs introduint la resposta a la nostra web.
Quins objectes s’han mostrat?
05/04/2015 - Diari Ara
La vida es presenta amb una enorme riquesa de formes. Però com més penetrem en els detalls bàsics de com funcionen els és-sers vius més trobem que s’assem-blen. Des de fa segles hem inten-tat classificar les espècies i les re-lacions que tenen entre elles les representem de manera que ens pugui indicar la seva evolució. En diem els arbres de la vida.
Darrerament hem anat te-nint una visió molt completa de les relacions que hi ha entre les espècies gràcies a incorporar les tècniques de l’ADN. S’han creat-bases de dades que són accessi-bles: hi ha per exemple The Tree of Life, (http://tolweb.org/tree/) i recentment The Open Tree of Life (http://opentreeoflife.org/).
Si aquestes iniciatives esti-guessin completes, s’hi podrien trobar totes les espècies vives i veure el seu lloc en relació amb
totes les altres. Són eines útils i sorprenents.
El problema pot aparèixer quan intentem incorporar als ar-bres de la vida espècies que han existit en el passat i s’han extin-git o bé la totalitat dels microor-ganismes. S’ha proposat que el 99% de les espècies que han exis-tit en el nostre planeta s’han ex-tingit i de moltes d’elles només en tenim un rastre en el registre fòssil. També s’ha dit que si te-nim en compte els bacteris i els organismes que viuen en hàbi-tats extrems, només tenim co-neixement d’un 10% de les espè-cies actuals. A més a més, sabem que els organismes s’han inter-canviat informació genètica o s’han fusionat i l’arbre podria acabar semblant una xarxa. Te-nim feina per completar l’arbre de la vida.
Les eines d’anàlisi de gens i ge-nomes han donat una gran em-penta a la feina de comparar les diferents espècies, classificar-les i descobrir en què s’assemblen i en què són diferents. Cada una d’elles és un món en sí mateix.
En l’actualitat, que les espècies es multipliquin o s’extingeixin depèn en molts casos de l’activi-tat humana. Ho vulguem o no, la riquesa de l’arbre de la vida és a les nostres mans.. H
Arbre de la vida
PERE Puigdomènech
La biodiversitat actual depèn en bona part de les nostres mans
L’ADN de la setmana
33 Arbreda al parc de la Ciutadella de Barcelona, un espai urbà amb temperatures més suaus que en zones adjacents.
ELISENDA PONS
EFECTES DE LA URBANITZACIÓ I L’ASFALT
Arbres i jardins disminueixen l’illa de calor de les ciutats
ANTONIO MADRIDEJOS BARCELONA
És ben sabut que l’abundàn-cia d’arbrat i jardins té un efecte refrescant en les ciu-tats o, més exactament, contribueix a reduir l’efecte de l’illa de calor, però mai fins ara s’havia comprovat el fenomen amb la pre-cisió amb què ho acaba de fer la NASA. L’agència espacial, gràcies a mesuraments realitzats amb satèl-lits en tot el territori nord-americà, ha observat que la temperatura en-tre barris veïns d’una mateixa ciu-tat varia a l’estiu fins a 1,9 graus en funció de la quantitat de zones ver-des amb què compta, mentre que les diferències a l’hivern arriben a 1,5. Encara que s’han realitzat nom-brosos estudis mitjançant termò-metres, l’anàlisi de la NASA és el pri-mer que cobreix un territori tan
Els terrenys coberts d’asfalt o ciment acumulen la radiació diürna Un estudi de la NASA amb satèl·lits observa diferències de fins a dos graus
ampli. Per dur a terme aquests tre-balls s’han utilitzat els satèl·lits Aqua i Terra.
La vegetació modula la tempera-tura de dues maneres fonamentals.
La primera és mitjançant l’evapo-transpiració, un procés pel qual les fulles dels arbres alliberen aigua a l’atmosfera, de la mateixa manera que l’evaporació de la suor en una persona també contribueix a refre-dar la pell. La segona és bastant òb-via, com recorda el professor Jaume Terradas, investigador del CREAF, centre d’investigació en ecologia terrestre del campus de la UAB: si hi ha zones verdes, el terreny no es-tà cobert d’asfalt i ciment, materi-als que absorbeixen la radiació so-lar i l’alliberen a la nit, a més de no tenir cotxes.
JARDINS REGATS / En qualsevol cas, no és el mateix un bosc que un jardí.
«Els jardins regats poden tenir un clar efecte refrescant –afegeix Ter-radas–, però també s’ha de tenir en compte, especialment en països com el nostre, que no hem d’abusar del consum d’aigua». Segons l’estu-di de la NASA, en ciutats com Phoe-nix, construïda enmig del desert, l’àrea urbana té en realitat un efec-te de refredament a causa de la ges-pa i els arbres (regats) que no serien allà si no fos perquè hi ha una ciu-tat. L’estudi, coordinat per
Lahoua-ri Bounoua, del Centre de Vols Espa-cials Goddard, s’ha publicat a Envi-ronmental Research Letters.
El tipus de vegetació també in-flueix en el clima urbà. Els arbres caducifolis de fulles amples tenen més porus per a l’intercanvi d’ai-gua que els arbres amb acícules (pins, per exemple), per la qual co-sa tenen un efecte de refredament més gran. Per regla general, els de fulla caduca són ideals per a les ciu-tats càlides perquè a l’estiu propor-cionen ombra i a l’hivern, que és quan més s’enyora la radiació so-lar, es queden sense fulles i deixen passar la llum. «Tot plegat pot supo-sar un gran estalvi de calefacció», prossegueix Terradas.
Bounoua i els seus col·legues van utilitzar un model de càlcul infor-màtic per simular com seria la tem-peratura d’una ciutat si totes les su-perfícies impermeables fossin re-emplaçades per vegetació. Després van començar a reintroduir les su-perfícies impermeables de mica en mica. Curiosament, la temperatura es disparava en les ciutats amb un territori urbanitzat que superava el 35%, fins a arribar a 1,6 graus d’aug-ment en el cas del 65%. La NASA re-corda que un augment d’un grau és aparentment poca cosa, però pot augmentar la demanda d’energia per a aire condicionat a l’estiu en-tre el 5% i el 20%. H BARCELONA I RODALIES J L’illa de calor pot arribar a modificar la temperatura d’una ciutat de forma molt acusada.
Estudis que s’han dut a terme per part d’investigadors de la UB han comprovat que la temperatura al centre de Barcelona pot ser fins a vuit graus més alta que la de municipis dels voltants com Sant Cugat o Castelldefels, especialment a la nit i en situacions anticiclòniques de l’hivern.
COBERTES VEGETALS J Les cobertures vegetals en façanes i terrats tenen un efecte molt reduït sobre la temperatura general d’un barri, explica Juan Ángel Acero, especialista de la fundació Tecnalia, però sí que poden suposar un gran estalvi energètic a l’interior dels edificis perquè funcionen com a aïllant tèrmic, al marge de protegir de la humitat i del soroll exterior.
VEÏNS MOLT DIFERENTS anàlisi
DILLUNS
30 26 D’OCTUBRE DEL 2015
26/10/2015 - El Periodico
EL PUNT AVUI DILLUNS, 13 D’ABRIL DEL 2015
38|Ciutats| 801175-1107825®
AVUI de 18 a 19 h Anna-Priscila
Magriñà amb Neil Stokes Convidat:
119144-1109154®
oques aixecades, arbres ar-rencats, grues carregant troncs en camions, piles d’arbres i branques amunte-gades, senyals doblegats pel vent són alguns dels exemples de foto-grafies que es poden veure des d’ahir a la sala d’exposicions de la masia de can Deu de Sabadell, un dels entorns boscosos del Vallès Oc-cidental més castigats per l’episodi de ventades del passat 9 de desem-bre. La trentena d’imatges cedides per l’escola de fotografia Ecoclics després de fer una visita sobre el terreny el passat 28 de febrer il·lus-tren la cruesa amb què va actuar el vent en aquest entorn natural privi-legiat de l’Espai Natura Fundació Sabadell 1859, el centre d’activitats ambientals de la Fundació Antiga Caixa de Sabadell 1859 que ofereix activitats, tallers i circuits oberts a tothom i específics a escoles i també altres col·lectius a l’entorn de la ma-sia de can Deu que va adquirir l’anti-ga entitat d’estalvi el 1964.
Lentament, com admet el seu gestor, Hilari Teixidó, intenten re-cuperar la normalitat en aquest en-torn d’un centenar d’hectàrees. La mostra s’acompanya d’un vídeo i de textos elaborats amb l’assessora-ment del Centre de Recerca Ecolò-gica i Aprofitament Forestal (Creaf) que expliquen com era el bosc abans de l’episodi de ventada i quin n’ha de ser el futur després que des del passat 20 de març l’empresa
S
Serradora Boix estigui fent la reti-rada de vegetació. La tragèdia va servir perquè una desena de propie-taris forestals s’associessin i Teixidó calcula que els treballs duraran sis mesos. Explica que s’ha començat a actuar amb més urgència al sud de la finca, a tocar de la ciutat i darrere l’escola del barri de Can Deu, per passar a la banda occidental, que s’ha dividit en setze sectors, i aca-bant en direcció a Sant Julià d’Altu-ra. Les capçades es destinen a bio-massa, el brancatge es tritura per fer aglomerats, els troncs per a mo-bles o palets i les soques són el que no tenen aprofitament. La possibili-tat que es planteja, explica Teixidó,
és deixar-les al mateix lloc perquè si no “s’han de dur a l’abocador pa-gant”. En espera que la Diputació els concreti l’ajuda que els pertoca-rà dels 580.949 euros destinats a Sabadell, a l’hivern que començarà la campanya de replantació d’espè-cies a les zones més afectades op-tant per crear un bosc mixt amb al-zines, roures, pins i arbusts que ga-ranteixin una menor afectació en casos de sequeres, plagues o altres fenòmens adversos. Teixidó assegu-ra que és perillós encaassegu-ra accedir al bosc i no ho recomana, recordant que dijous passat un senyor es va clavar una branca mentre collia es-pàrrecs.■
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —
Natura Sabadell exposa com es recuperarà el bosc de can Deu
Bosc de futur després del vent
Jordi Alemany SABADELL
NETEJA · La fusta es retirarà en sis mesos i a l’hivern es replantaran algunes zones FOTOS · Les imatges de la mostra són d’alumnes d’una escola de fotografia
NETEJA · La fusta es retirarà en sis mesos i a l’hivern es replantaran algunes zones FOTOS · Les imatges de la mostra són d’alumnes d’una escola de fotografia