Documentos
document rr 5
Report de treball sobre la campanya per a l'üs
oficial
de la llengua catalana
febrer 1974
cr . ....,:~•
• ., • • • *' • • *' • • • • .".. • *' •• • • • • • •• •• •• • • ._.J, • • • • • •• • ••_.# • • • •• • • • • • ., • , • • • • • ••. ., •• •• •• • •
ÁP¡ DOCUMENTS ~ API OOCUMENTS - API OOCUtiENTS - API OOCUNENTS - API DOCU
••••• ., *' • • • • • •• • •• ., ••• ., • • •• ., • • •• • • • •• • • • •• • • • .• • • •• • • • • ., • •• • •• ., • • • ., • • • •• • ••••••
ot.
5- l! IREPORTDE TRt13/U SOBRE LA CAt-1PANYAPER /\ L10S OFICIAL: DE LA LLENGUf,CATALANA
~---
A proposta de la delegaci6 de l'Assemblea Permanent d'lntel.
lectuals Catalans, la Comissió Permánent de 11Asse[blea de íatahnya, en la sevasetena sessi6,va acordar- de l lencar unacamp2l1yaper a 11ús ofi ci al de la l lenoua C2JaIena 1 va crear unacomi-ssi6 especial que sehlencarreg~és, la qual comiss16ha elaborat aquest reporto
l. I N T R O O U
e
C I ;], Les rei'/indicacions democratiquas que afecten la llengua i la cultura catalanes tenen tn pesespecffic 1 malta més ,lmport2!1da que no els assenyalen alguns plantejaments polftics errtifeixistes,
Respecte a la 11engua, la seva funci6 auxl1iar, coma mitja de comunicació entre els hornes, consisteix no pas a ser'- vir unasola classo en detrlment deles altresclasses, sinó a servir de la nateixa manerala sccietat sencera, to tes les classes de, la soci etat, Ara~malgrat aquesta condí ci 6 de mitja de comunlcaci6, le l1engua seria un si stema de si gnes substitu1'b le si no fos a1- hora unalnstitució social-cultural, l'expressió dluna cultura nacional.,
Respecte a la cultura, el plantejament sol'.ser.diferent.S'ha dit que el contincut de la cultura pct variar segons ., quina sigul la classe dirigent. Aixf podempartar decultura feudal; cultura burqesa, cultura proletaria. Cultura i ]lengua s6n dues
'coses dlferents, Laculturapot ser burcesa:o soctaltstanentre que la Ileneua, coa a mHja de comunicaci6, és sempro una:nengl.ia comna.a to+ 01 poble ipct servir tant la cllltura burqesa com la sociallstacIalfer, per~, alqunes prscls ions, En primerlloc; 4s útil distingir entre cultura - patriinonii elsmHjans'de producéió de cultura: quant als mltjans de producci6 la distinció entrA >;
, cultura burgesa 1 cultura sccial ista, per eí<empJ~,:~s,per'féctamentaplicable (hi ha un control burges de la cultura o bé uncontrol soclalls ta dfaliUesta); qüant :a la cultura - patrlmonkP:apli,caclód1etiquetes6s més arriscada sI en traiem unes conclusions de U-;
pusmedmic (par exenple, si olliemque cal rebutjar 'enbloc la cultura feudal ola cultura burgesa, perquá.han estat superados per ' la cultura socialista). Caltenlr en compto queal llarg de la hist~ria els continguts culturais han estat assumlts, transformats, ,a cada epoca, per les necessitats culturalsde] momentoAlxí, Lenin.reccneixta el dretdo la cultura socialista russa de fer - S6
seva la tradició cultural democr3tica russa, Encara més: utilitzar teta la tradici6 cultural en bloc cona ferment per a les noves neces.$Hatsculturals. n Lacultura proletáriano aboleix la cultura nacional, H d6nallll contingut 11. EnuTl altre sentit j refe-
rlnt - nosconcretsnent a la cultura popular val la pena derecor-dar unesparaules de Gramsci ; 11 El folklore no hade ser concebut com ina extravagancia, unaestranyesa o un element pi ntoresc, si n6 com unacosa molt seriosa j quecal prendre seri osaaent, Nom6$
aixf 1Tensenyamentse~ més eficient 1 determina~ la naixGn~a druna navacultura en les grans masses populars, és a dir, desapa- reixe~ la distancia entre cultura moderna1 cultura popular ofolklore.n
Resumlnt, dones, tenlm quela llengua és un mltja de comunicació. per~ nonomés unmitja de comunicaci6, sin6 el vehicle dIunacultura nacional. rs en aquest narc que adqulreíxtota la sova import~cia social un conflícts lingüfstic.
El conflicte lingOfstic és una situaci6 en qu~u~allengua es traba oprimida per una altra, en que unallengua és dominant 1 una altra és donlnada, L'na situaci6 camaquesta denota sempre un fet d I opressi6 nacional, que és unaforma d'explotacld classista, Cal remarcar equesta circusstancta, que es dónaflns i.tot en casos aparentment ccntradlctorls, com és el cas espanyol res- , pecte a Ies'necional itats oprimides (cata1anl;, bascas 1 gallees) • Q.¡imhi ha opressid nacional hi ha uns interessos de classe ( im-
peria11stes, central istes ) , que necessiten, tant en un pla i deol~glc 1po1ni e, comen unpla estrl ctament sccloecon~mie, acuesta
" opressi6 per tal de poder portar a terme 11exp1otací6. '
D-L,5··1V
A P 1 O OC U N E N T S " A P! O OC U t'l E¡'l T S " A P! O O
e u
r'l E N T S - i\ P! Qo e lJ ~,E N T S '" A P 1 o o eu
Pc'IXO C:. moH ciar en el CQS de lIestatespanyol •. Per referir;, nosnomés al p9r'fods franquls'::a,podríem muHipl1car.
els exenples de ;usiif:;~ac.\o l'~"1 ! op[,2s~ió ¿'1 18s nacTonali'ta{shó casté llanes, qU8umHza ihatermll"lCilo(hUD1c2rnnt l:i1p3r:a11s-.
ta fins e:3 8i1y:: t:~?~QL:an·t3_,)F0dt{O\il i";yr~Jd'11r'8~Ur 8~~~arguffif:'nts de Ramlro Ledesma, d I Onés':~H)Rsdc\J.-::!{ ci-:; 1...\0<;8h1~.~(.íQFr:iiIT~1de Ri,,:,_
vera (j d:l m2:tf)'¡)'',;~o a'-t.:"::,; Gel t ;t,);;lali:;ma" ~J!hi .ha prou 3.i:b recordar' que acuesta 'lóo'ioiJ3 ':ii';:ería1:s:a, ;Jcs+uhí: ~no'!Ha- blo d !U"8.pJ1Hica cerriral ista 'í-elx,,;t,;, s ¡apl iccva dlrectaeent En 1 I cpress ió de les n2.clo:ldl\t",b Ó 1 ~ t:~ld{ ecpanycl , pcrque als ulls (Jel' ül,:~;,.'~'t¡L:\(\f1n<11CC{\)'. br:o.TinSílC ora 1 ! 6nic mítja do controlar aoucst estat, eral 2 L~llcnitjá do nsutral itzar- éls
, I¡ r- "; l' 'j'" '. \ L" ) 1 R El" •d'" I I ¡.r ' ',1 lO' " , " V
corrents (¡lS']t0~!2.';2:·\3·· ;f':g';u <' ·(·OI:~~\cr:.~L:C3 qua R ,.8pOOí"lCa va posar" on eVl encia, ~ JÍ¡StOt'I~2e,.Ct' 'ra;ar~gi!:LalUl"C1a enero, professor a 1 ¡0:'::0 la (;3n-!:1'2.~ do po"iicL:, va cscr-lurc ocnclar : \1Parece que se pretende di11..1r un r"d;"o ";u!1demsn~al da la gU8rra presente : el S8~2~tism(1 ( "0 ) r"¿CLÓi'¿2:~So íJoclvidenos que 01 g1orioso, el mag!1O~el español cur;j,ll qC:8 se lbr:6 José Sanjurjo se lev'¿n"Có el 10do aoosto 013"'1932contra 81 separatrsro, S2Jljurjo fue profeta, márt'ir de la guerra ",d'},! , o " Noe;;h.'8ño la alu-;
si6n precedenis a los or"Ígsno3 do nuestra qucrra. H3mos da repetir-la jncansable~en:':Go La FALMiGEn2ció sonfi",(>,el sop3i'dicrr.o, y nues- tra violanda percanen'ce se epoyaoa en las Pi'Gtonsj anos de disgregaci ón de España, a da so;;¡etimiente de nuestra ~nd9~:)n¿'w' C\~ La FA-..
LANGEno so 1inita a seña hr a los ene;;;jocs con 18 denoninaci 6" de ti rojos !! • Para 'nosotros es indlspcnsab 1e roca leal" que estatos 1u- chando contra los ¡¡rojo .' 23pal'atísbs n • Separatlstas de derecha y de izquierda eee 11(8abril 1937);
Pero aquest lmperialisl1:Q haviá de tenir un contingut nacional i acuest no podla ex'b'cure!ssinó ds Castel la, En el dlscurs donat a 8urgos el 4 d J cctuora de 1936; el mateix Franco ho recordava als seus gerieiS11s_~.,I!..Al. Ievaatarnos con aquello no de- fendíais s610 un esp'íritu castellano nacional ( sic! ), sin6 que reso lvfais un problema do chrilización: derrrandado por in espfritu ,.
castellano. un espfrl tu español qua iba faltando a España 11 e ~,és endavant, pel febrer de1937~ declara al" corresponsal s estrangers,:"
11En cuanto a la su:;;v-ée fu'cura de Cataluña, hemos de decir que ésta es preci saaenta llrii{deíascausas' fundamental es de nuestro levan-' tanientc,
sr
abendonéseaos Cataluña a su propi o destino, negaría a sej-un grave' pel1gro paHr'~la in:rcgl'¡dad de la patria n. F:nalment, 1 : any 1938, el mabl x Franco d:u ~11España se oi'ganiza Sil un amp1i o concepto total itari o, por rr:ed¡o de ínst: tuci ones nací ona1es qy~aseguren su teta 1idad, su un~dad y su con-tinuidad;: El carácter de cada regi 6n será respetadó'pero sin pe:ojuicio para la un ldad naci0-
na1, que la queronos absoluta, con una solaIenoua, el caste 11al1~, 'y una solapsrsonaHdad,la españo la, ti
.'
El JL8:nacentral di acuesta 1deologia,al volt~t de la qual es vertebra l' aeti tud polftica de la Ilenoua dom'!naoi en el con+Iicte l1ngü(stic, ha cstat, dones, 1 é's encara, la 11 Unidad 11 : primerament, com a suport de la idea d • n Imper'10 n; des:"
·prBS, coma clx del ccncepta" Unidad de destino en lo ur.iversall! • La 11 Unidad !l representa ideologicamen't la necessitat diarrogar:
-,'a) la l luita de classes, a1,ludida ambuna terminologia despectiva ( n luchás estériles 11 ); b:)leS' l lui tes democr8t¡qu~s 'de n~ivlndi- caci6 nacional de poblcs que es troben sotmesos dlns 1 1 Estai espanyol unHa"ri ( els Paises Catalane, el Pars 8ascJ G1Tícía ). Noés..
pas per atzar que aquestes dlJ:JSlluítos, inseparables 1 ¡'una de 1 I altra, forenel motor que propulsa el procés d8mocratic ,- revelo- cionar1 dosp1coa+ del 1931 al '1~29Q 1ós precisaaenf por tal d Ievitar: él desvet llament d Iacuestes forees que 1 lestat franquí sta basa la saya ideologia i la scva estrafc-;¡1a repressiva en la proclanié1cT6~eorica ila defensa praCtica de la ,: unidad 11; absoltitameoi necsssá-Ia per a ma'1tenl r'l a dominac.ió' de les el asses vencedores el 19390 Per aquesta raór a tots el s discursos import2l1ts dels diri- qents, de Franco en avall, 1 a tctes les doclaracions programatiqués de 'govern hi troben en primer- l10c'1;a"Firmosi6 de la 11lhidad ".
El seu natclx carácter central ja indica"pero~ que el'problema no és dI avul , El franquisae no se 1 : ha' lnventat, En rea1itat, el franqui sr:te no ha fet siné, en el terreny de la practica, acÚmular en un brsu espai de tOlilps'e1 proég-s repressl u que havia ñncut lloc a1'1131'g dé dos segles ( 01 cual, e'1 temps de la República, s ¡havia C08eJJ~at a Invertir? .converl:11Í·{- sd on un pro- ces alliberadoi-] ~j~ encl,torrenyde'la tcor-ia, dGl:.m¡bi'bsn bé 'la ideología central ista« imperialista q:19 liservia de sopcrt, Laconicqüéncia logica río podiase-, ino ha estat, alíra q1le1 2,gudHzació del confl icte,
,1 I e .,\ tl T E
e
ED E~U S H 1STDR.1 C SDeixont de bonda el d3C:'ct do Llui's XIV de Fratlg~ del 2.abríl del .1700:. que prohibeix 1 G::;pGbl1c del catala al Rossollcio Fel1p V, d2:;pré', de '! lOCUP:::C16é"i':lité\"', o.brounprocés ., ambmoHs punts do contacto amb el que s 11nic1a 011939 ""',que eX8Gut~: b6 que Ge momen-!:r,é):j;Jsenpa;--t, 01.s des]
98
deJ' ¡~rlstocracia terratlnent casto llana representada pe 1 Canse jo ¿e Ca'sti na~Tres docrot~ dostl'Ue1x(f] les ostructures polf+io.Llo.s ~atalan8sj eljminen 1 1 úsofic1al del catalá, mantingut fins aloshórse ¿ la prag- rrMica del 29 jLi:ij 1707 ( Paf, '1a~2nda
:?
i 'll~ r'()~retsde nova'pl~nta del '15 goner 17ífl ( Principat ) í de11J 1l'3iC; 1715 (~bl1orca tE';':issa ) o Les altrcs !f.()SWOes "Gpt8SS1V2s pl'ccónf-zados pel Consojo de Castma ( lnTDrme do113 juny 17¡5 ) s iar.at'3n a~lic2l1!c suc- c2ssiv<lillen'C por mítj2 d 1 ins{:,'lie:;léliis SJCi'etc·,; C8] la de 17.17 81s corregidors, 1, sobreto+J a tra'/6s do nOp.bros2:: á:;cretso Els !,&,
••••••• I ~ ••••• * • _ •••••• _ ~•• ~•.' • _••• ~••• , 4 •••• ~ •• M ••• , * •••••.•••••••••
., A P I OO
e u
HENT S - A P Io o e u
1'1ENTS - A P 1o o e u
flENT S -: AP,1, ,Oo
Cu
tU NT S - AP 1o o
Cu
~
. .. . .... . . . . . . . . .... . . . . . . ... . .. .. . . .. . . ... . .. . . . .. .. ... . .• . . . . . . .
ot. 5- V
simi ficatius foren la reial csdula d t flranjuez ( 23jU!1y1í68 ), II ••• para-que en todo el reyno se actúe yenseñe en lengua caste- llana, •• lO ticompletada el 1780 1confirmadael 1858, i el relal decrst de 1773, ob1igant a portar la compbbilitat oncaste llá sota pena de nul.Titat, Aquestes mesures noafectaren t-1enorcamentre acuesta i1la vapertanyer a 1 f Imper1Britanic (1713- 1783 ), per~
hi foren aplicades decop ran de la seva incorporació a 1 IEstat espanyol unitari (1783 ) •
2 ~Continurtat de
---
..•._---
la repressi óLatradi ci 6 repressi va imperialista de 1 ' aristocrácia caste 11ana, ea1 noperdre - hode vista, després s Iencarna enel falangisme, perdur~ tot al llarg del segle XIXi del co[engament del XX.Se succeeixen les mesuresle9als destinades, béa con- , firmar les meSuresanteriors, béa ampliar - ne 1 !extensió (1837, castigs als alumnes; lloi del'noiariai castcll~ obligatori als do- cuments; 1867, reial ordre prohibint les obres teatral s tiexclustvaaente escritas enqualquiera de los dialectos
de
las provincias de, Españati; 1899, ordre de predicar encastal lá; ralal decret, catecisme en casteiIá ). Les mesures 1ega1s i les sancions slintensSlfi- quen durant la Dictadura de Primode Rivera.la mate;xa freq(fencia ambque'cal quesiguinconfi rnades Ies mesuras repré'$$iVéS,~suntesti monlde la reslstbncia popular a admetre - les. L I"informe de Patiño ( 1715 ) ja constata que els catalcns sóhtffii~ls;dé la lliber-tat l que 11 son,apasiona-
~,dos a su patria, COI!tal excescqea Ieshace trastornar el uso de la razón, y so13.mef1ttrhiJ.bl~¡t'en§'u;lengUa;nativa 11. Aquestaactitud "
de les classes populars catalanes traspuará eh::imiombrables manifestacions de lavoluntat de~id1da:dé mantehir los caracter-fstiquesna- clonals; comen~ant p.er la més evident extemanent, la llengua pr~pia. Nb podemfer aquí una anál isl detallada d r aquesta resistsncia .,popular, per'b la simpleconstatació dela pérvivenéia d T aquestes caracterfstiques fins' avui n I 6se1 millor testimonio
t '
, No examinareml lintent fr~strat de ferma.revolucid burcesa per par+ de los burgesles catalanilJ:basca alllarg
'clglsegle XIX.Hi hatextos queexpllquen ¡ÍrÓuel fenónen, Ens entreUndrem. en canvi , a parlar del seg1e 'IX perqu(6~ el perfodo que
'16
un'interes mésimmediat per a nosaltres, c. ,, ' ,
Laburgesia catalana, alguns sectors de la qual havien impuls~rla Restaura~i6borb~~ica de1875, ~viat s f adonado..
,la precarietat dI?la si tuaci ó, El les feb)eses i,contradi cci onsd t unEstat 9ue~ngavanyava elseu dasenvo1upament.Gradualmentvaprs-
¡n~nt éósen un sector important'déla burgesia 'catalana la Idea deqalvenítzar-él gran'potencial humaquerepresenta al.poble catalá,
canalitzant el seu descontont contra el centralisme i el seu s'entiment patriútkerigint - se:::coma classe hegem~nicadins Iatahnya, 'a fi dé presentar- so amb unasituació ceiforga enfront del' oWjarquia terratlnont, Aquestaés la tespta+iva d 'una part de la bor-
-;,gesia catalana. No senb]a que fos unateniptativa benvlstaqlóbalnentper totaIaburqesla -eatalana;' r~)!rriésaviattn fi"uit de la des-
esperaci6 davant les dificultatsd Iaccedir plenaaent al control de'l>' Istat, Fins 1 tot si cons\derem la lligácom el partit més re- preseniatiu de la burgesia catalana, nocoeprendr-Ienles vaciLlacions de'la seva polftica durant el primer tercde l nostre segle, si no es veient aquella temptativa nacionalista;: coma tenptati va desespérada, oportunista, jugada ambrecangl.Si no es té encompteel- x~ noes pot comprendre el faéil abandonament, no ja del nacl onal isae, nodefensa! mai de forma pr09ramatica;,'si~Ó' del simple catala- ,'nlsne, per bonapar+ de}s'h6ines de la Lligá l! any 1936 o ebans, Iractant - se d f unacomponent ideol~gica ipolítica tan important,
-no s r haur+a abandonat ~mbtanta facilitat: aíx~ ens prova que el catalanisme de 1 Ial1:aburgesia '~talana era precari 9~sdel comen-
9ament.Mxí s Iexp1ica 1 ' aparent contradi cci 6del fet que un bon sector de1 IaHa burgesi a haestat de fa temps (
i'
no solanen].des de11939) castel1anoparlant.
LaLliga es mostra polft icenent habil, comhodenostraIa Sól idar+tat Catalana l, sobrctot, el seu gr-an tríomf, la t,ancomunitat•.Esmostra caoac.demobilitzar sectors diversos de la soci etat catalana que no,sémpre conorateixen la seva ideología ola seva,política, 'per~ que estan interessais en1 ralternativa que el partit ofereix dins el marcde la mlgraaaautonomía administrativa de qu~ disposa, LIesforc es concreta en resultats en 1 t ordre escolar, en1 ' ensenyament, en la sani lat, en la cultura i en tot all(j que avul anomenen\nfraestructura.Els resul tats no os mouenencara d t un marc minoritari - el governdeMadrid tampocnoho'
, ,haurja tclerat - per~ s6n prouespedaculars por exhibi r - los enfront de qui sigui per demostrar quela Lliga és capac de governar, i
que ho pot fer ambeficacia. Alnateix temps, aquests exits perneten a Cambói als honosde la ~.1iga de presentar - se davarrtel poblé catal~ con a profunds:caialenistes, Aquestc;tJem¡)tativaes frustra ambla Dictadura de Primo deRJ~era, que reprsn la política de re~
pressió contra la llengua i la cultura catalan~. es cert que, ja abans, l Iopcrtunlsae de la LTigas I havla posat en rolleu (1917- 19), per~ és 1 Iany1923quan el seu fracas es fa mósestrepit6s. ,"
, ' ' .
lO •••••••••••••••••••••• '. ~• ~••~••••••••• ~••••• ,.•••••• ~ •• " • ~ • '" '•• '"\~•••••• § •• 4 • ~ •,,111:_. (l. q. ~ •
API DOCUfHNTS - API DOCUMENTS - !lPI DO,cutHN'r's'~'Ápi DOCUfHNTS - API
t!' ,. • •
o o't
U••••••• t1~••,t'"••• ,•.• ~ti••••.•.•• " •.~. • ••.• ,. ~•••••••.•.• ~.,,.•• \1'~. O~,•••••.•• "•.•• _•••••.•• "_ •• \. ,• •• • • • • ••• ,. • e • o ti e 1) e -oÓ:o•o.o.ti_O•CJ ••
Oto 5 .• VI
o
1 una banda, la reaeci6 espanyol ista, personal itzada en el dictador, conenca abol lnt la ~hncomunitatdeCatalunya 1 prossegueix amb unínerement de la repressió sobre els moviments demoeraties de reivindicaeió. nacional i sobre totes les nanifestacltns. externos dela realí tat nacional popular en que aqussts es basen ( la llengua, la cultura, etc.); de 1 r altra, 1aburgosia catalana, a fi de defensar ols seus interessos de classe, s r obl ida de1s Hmids plantejaeents nroqlonaltstes nqUealguns dals seus sectors havien cefensat fins aleshores i dónael seu aJui a 1 1 experiment dictatorial, assaig general del franquisme.. . La Rep6blica 'ésl I intelltdf!~r9So1dree1s problemes plantejats per una scci etat enacrbnica en crisi,que la Dictadu-
.. . ".,J"., _.'o..' ." ,-' _
ra no.havia.fet més que aguditzar. Un dI aquests pfoblemes·pendents 6s el que planteqen les di verses real itats naclonals existents.díns 1I Estat espanyol. Pel'primeravegadaés afrontat {l. una maneradirecta,
I:s interessant de subrat1lar que 1 !Estatut d f autononla plebiscl tat pel pobló catalá e11931 no s \ obrf pasfá- ..
cilment a les Corts de la Rep6blica espanyola, on les tensions entre els corrents reaccionaris i els democ~tics, ila pressi6 d91 na- cionalisme imperialista, que les oligarquies castellanes havien aconseguit de fer penetrar en amples sectors no oligarqulcs del grup ._
nacional majorHari dins 1 I estat, arribaren a posar - 10 en perl ll, Nomásel fet que 1 t enfonsasent de I !E~tatut amena~avade con- duir també al' enfonsament de la República permeté que la lluita aferrissada de'les classéepópulars cáhilanes'per defensar -10 arreo, quésa les Corts 1 Iaprovaci6 d 'un Estatut considerablemmt ratallat, Tennateix, malgrat les se ves limHacions, 1 : Estatut d'autono:
mia de·1932 ós un lntent de tancar él·procésd !opressió nacional que s. I havia'obert al eomén~ament'del segle XVIII, Enel pla de la
·l lenoua, qúe és elque aQuíparticularment ens interessa, malgrat les retallades, 1 t Estatut vacomportar el reslabHment, passats más de dos-cents anys,de 1 !ús oflclal del catal~,bé'que ara al costat del cásten~,(coofidalHat}~ De mica en mlca,\eicatala recupera les seves posiclons pa'ol1ques, s 1 estén socialnent, el sefl'úses conenca anormalitzaF,,' '.
- El procés de nórmalitiació'del I ús
de
la llengua catalana crei;·:ceritinuament frio s'atura; sin6 qu~; total éon'~' lrari, s t accentua, durant el perfode 1936-39. En efecte, unade les coses més interessants a remarcar d r aquest perrode és que el procés revolucionari representa per a Catalueya, en general, el referrrament de la seva lluita per 1 t alliberament nacional: si 1 lany 1935a Barcelona encara s ' editaven 12 diaris en castal lá contra només5 en catala, 1 '=ány 1937"la proporci.6 és de 8 a 6; si a la res ta de Catalunya s I editaven fins al 36alguns diaris en 1lengua castellana, després d 1 aquesta data tots són en llengua catalana; et~.Noós estrany, dones, quefos també enplena guerra (1938) Queelgovem de la República decretés"] I ensenyament.de la llengua del
'pafs als instituts del territori valenciá, donant comaargumer:Jtque u sabemos, hace muchotiempo, que las libertades de las pequeñas
nacionalidades existentes en la Penrnsula están fntimamente ligadas a la suerte total de España; p~r eso, todas ellas han contribuido' a ganar la guerra; hanayudado firmemente al Gobierno.
Y
éste, en justa recompensaal albergue que se le dispens6 por los valencianos, incluye ahora su lengua en los-estudlos de Bachl l lerato",Durant el perfode republic~, dones, sli~~ugurauna etapa deple desenvolupament per a la Ilenqua Ila cultura catala- nes, coincidint ambel procés democrMic o~ert.atoqt.Estat espanyol: ,
- Lallengua catalana és lléngua oficia], alcostat del casteil~"Totes les principals disposlcions de 1 r administració pública es ..
redacten en les dues llengUes, incloent - hi els rHols p6blies. El principi de1 I elecci6 de lallengua per part lnteressáda és apli':'.
cat a1 I adainlstrací é de [ustfcia, als actes notarials, etc, El nateix principi s'apl Ica al' administraci610cal,
si
bé,per la ma-teíxa forca dels fets, no és estrany que el catala hí si gui 1a 1lengua predominant.' .
.. ~~8
:~tala es fa servir en 1 I ensenyament primad, mitj~ i tocnic, en regim d'ensenyament bilingUe••Ala Universitat autonora els ...estu~iants poden escollir els professors que ensenyen una mateixa disciplina en una llengua.o·en una altra. Tot alurrfieno catala ma±ri-
~culat aBarcelona ha d I acreditar. 1 Iaprenentatge del cata la al cap d I un ±emps prudencial, almenys perqu~ 1 ' entengui encara que no el parli,
- Qu2ntals mitja~s de comunicaci6 social, ja hémdit alguna cosa sobre els diáris: cal afegir·que mo1ts diaris·i revistes en lle~
Quacastellana, sobretot els de fora de aarcelona, eren en la practica bilingües. Els setmanaris, els quinzenarls, les revjstes I~n- suals raltres publicacions péri?Jdiques':' IOOS nonbroses que sn cap altra epoca anterior: 'es' cálcula en prop d t un miler - eren en la majoHa catalanes I, bastante, bi llngUes. La radlodifilsi6 retransmetia pr~ctiGament En catalá, en particular la Radio AS30ciaci6 de
,'Catalunyao Fins i tot en cinemaes conencava a fer algunes pel.lfcules catalanes i a doblar;..ne d t estrangeres ( sns trobaven, noho
dblidem/ en els primers anys del cinema sonar). . . . .
_. .- .
· ,- La l liber+at .de -IIonqea era completa per a les empreses 1 persones privades. Ianaatalx, ei procés d textensi6 social del eatalá '
¡ •~\ns teta la sociatat catalana havia de portar necess~riament a unacataHlllitZació de la majorpart de nEntfilstacions orals iescrHes, fenoínerique·correspondia aIa siJ;m(:i6 lingafstica real (els castellanoparlants eren unamInoria molt redui'da ttots ells2~ebarenapr.e nsnt, ni quefos passivaeent, el cat~la: recordem la cámpanyamassiva de,suport all Estatut de 19~ pels tmmigrab que enc~ra.n9~te-- nlen capacltat legal de votar-], De mica en mica, dones, el catala .re¡cuperava les posicions p6bl1ques 1 privades que li corrssponien coma llengua nacional.
-Dt, 5- VII
Cal li1s1s1:ir en el fet queaquest pr-ocásno era gens imp~satSin{quees ¡i'ortava.a.terne amb una~mplla mobllltz~,.ó.,,:
del poble catalá, Enaquest ampl1movimem denocrát!c inacional coincídien totes les classes 1 capes populars de Iatalinya, des dela classo obrera 1els casperols fins a la pe+íta burqesia urbana i rural, amb alqcns sectors de la mitjana burqesia, ,J\questa és unade.., les raons fonamentals del fet que la sedici6'franquls~a
ros
vcn~uda a Catalunya.el 19 de'juliol i que el poble catal~ r(>~stís ferrna- mentals embatsde la coalici6 nazi-feixista, tan poderosa, fins a les acaballes de.1938.El panoramapolític 1cultural qre acaben de descr+ure canvia radiéalm¡mt ambla derrota de la República~ Eldia 5 d Iabril de1938, coincidintSlmb 1 Iocupació franquista del.letda, era obolit 1 IEstatut d 'autonomia de Catalunya "en malahora concedido por la Rep6b1icati - seqons 1 Ioxposicié de nohus - per unallei dictada per Franco. Aquesta llei 8S el consneancnt clluna allau de disposlcions quees proposen esborrar qua1sevo1 indici denaciona1itat, quaIssvo1 rastre d lautonomiao S !inic1a, aixf, una etapa'd t opressió nacional que pren les formes més violentes conegudes des de1714.
El dia 10 d-Iacost c.Je1938, el. Irdelegado"d:e.Ordenpw1i co n 'deL1elda disposa, entre aItrescosese
, . "'.' i,
u Respedoa1 uso'del dialecto catalán, hay que atsnersá e::Ú:r1ttamente,alas 6rdenes de la Superiol'idad; pero quiero _ dirigií"ITIéa todos los españoles de esta provinciá p<,iraqeci'rles que fos momentosactuales exigen quetodos donosprue- bas de ulrfervlenteespañolisllio y entusiasao por'la Causa. Estos senttnientoses necesario evidenciar-los y extcrlor-l- zarlos] y, 16gicaménte. se da una prueba deello no habláidolo en p'GbHco(por lo menos) n.
~...~
Caiguda Barcelona, el 27 de gener de 1939'el 11 u$fe de-los Servicios de Ocupaci6!lde Bar~eiona" isots~, sec'retarl ..
d ('Ordre P~lic, ~s a dir, la maximaautor-itat qovematlva, vadictar un-ban, potserm6s natisat de.llengtiatge, per'6en lamateixa lf-
~~ , .~ ,
IIPer-suadidode'que Cataluñasienté a Españay la unidad española pesa a'la nnldad dsalouaos y a los errores de mu- ,chos, el Caudii10Franco fornula.Ia promesasolemne de respetar en'-ella todcIo auténtico e ínti~o de su'ser, y de su:,
autárqufa moral quenoaliente pretensiones sepa'ratistas'ni iffipliqueatáques a aquellasacrósanta unidad; Estad segu- ros, catalanes, de quevcostro Ienquajs en
- -
el-
uso pr-ivado- - - -- -
y-
familiar no será-
---
perseguido" ••• (Subratllatnostre)_>",~.-,."'(-'-~",":.,,': "" 'Laper;ecG~16'l;~i~cab
l~-
detot vestigi d~'persoJl~ijt~t n2cional~' de la qual~1~(
Tlenguaés potsor .la característi ~O,más visible es traduf enlaprohibici,ó-de 1 t 6s pablic d~l catalá en totes' lessevss manif'estacrons orcls i escrltes.'Fins iJot en els municipls rural s ona'penes'coneixi6lÍ Ia,llengua castellana la persecuci
6 s
,!apH~teria~ment. El catala
fou exH rpat de II"ensenya-, menten tots els seus"grous,io¡::lpent.,;,hLl t~.?e~y~~~t pre- escolaH fuésLir¿'greu raranent aplicada fins ~nels Estats més~'clod;:"tarls, Esvan destruirnbmbrosos\Úb~es" algUl1?~o~s:pe 1fet de ser escrits 'eri-cl),tala, ifou prohlbida 1 t edi ció de l]ibresca:tálar¡s"
flns i tot els rel iqipsos, Ies blblloteques,p¡fuHqúes i privades foren íl áepu~aaes,!I 1 algunes clausurades. Lesemlssores de rMio Cata- lanes van ser apropiadesI
hi
fo¡.¡ r:1górosaptentprahibit
1 2,ÚS de1 catalá.Tes cooperativos, les mutualítats; loes entifats selTflpúbIlques o privades, les émpreses, etc., fo!'en,ob~igadesa userexclusivaaent la lTengtia'castellana tantenles seves manifestacions extemes ..(rHols, anuncis, ctc.) com en 1 r ~mbit estri ctaaent intern ( impresos, car-ies, coatnicaci ons internes, otc, ).Fin~ itot 1 JE~gl~"
sla, queen general a Catalunya s 'havia mostrat favorable a 1,IÚS de la lléngua catalana, participa d !aquestes !l1e,sures>repres'slves~
Així el vicari general de la D\~cesl de Barcelona vadonar les segUcnts instruccions, 1 ! endomade 1 I ocupaci6 (2 ··111 :"1939):
11liccediendo gustosamente a las indicaciones quenos han sido hechas por las dignísimas Autoridades de esta Provin:"
da, rogamosa los Reverendos Rectores de iglesias, en la seguridad ,dequenuestro ruego_será_de.votamenteatendido, que en los actos decuHo público quese ee1ebrsn en sus respectivos templos no se use otra 1enguavernácu 1a que1a lengua española".
. :):.i.!' ,-:.;;~:;I..l,,~ "1:;'J ~'. I ~:u;':,...:-,.,_'_..;-S-! '",;_;"'
"' .., _, " , -'1') C',j"',
LI1testimoni d t excepcié, Dionlsió'Marue'jo¡- ale~i1brescapiBepropagand<,1rfl?Falm¡;e,' comenta aixi la situació:
'>1 :':",'.~l .~ -:.~>.::¡..:-..,.-.I"";í~"-:-' .:.., -:-' ": • .
11 la llegada de las tropas tl nací onale,~.,11, a.Barce1ooa-.,pü6d? h?blar dé:e'Jlo porqueconstitúy6 mi primeradecepción,_, mi primera crisis deesperenza frente 3,'la ~c~j6'n,Gniaque particip;ma- fue, para empezar, unaapoteosis. Pero, in- mediatamentedespués, una brutalidad
e ~. '.,,) •
Durante años fueron prohíbidác todas las manifestaciones escr-itas y 1as oralmente públicas en idioma regionaL Los'Instituto9decultUl'aeerrados, la enseñanza del idioll'a proscrita, los r6tulos comerciales tradicldos y las ciudades ylos puebY~(11}\iós de impedinentes rocoeendecionesr 11 Hablad en es- paño1 ", 11 Hablad en'el i di01J1.adel impedo 11 , etc,n
cuadró de 1as autoridadospo1ftiCClS y delos funciorar-los, incluidos los maestros, fue sistemáticamente forastero.11Enel órden econ6mico se hizo todo lo posible para beneficiar elrecto de España, con la extensión de la industr-ia- lizaci6n, pero se procur6 extremar el crite;'io en sentido negativo, a disfavor de las regiones culpables, para darles a entender quese las castigaba frenando su yanotable desarro llo, He tenido nóticla de lnnuaershles expedientes de' Iniclatlva catalana ycapital catalán para la Instalación de Industr-ias nuevas, resueltas conla fórmula da 11cutor-i-
•• 11
* • • • ,~ .' • •
,j • ~ ~.-l ~ , , !, ,,,A P ¡"O O
e u
r'lE~ T s .~: Ap
1 ' ~ó
• •..••~~• ~•• , !~• ~• , , ~! ••
~.-, ~~ ~.•.~., r ~ ; ',.~ ~., .-! ••.•• p. ••••• ! ..• f' ti' •.. ~ •• ~. ~ ,~ !,. ~~~,
UM É N
rs ~
'AP'¡' :O:O::C'U'M,E'N:T:S:~ )p I'o o
CUMTN TS' ¿,A P I OOC U• • ~ ~ ~ • • • • • • .• • ~ • ~_ • ~ •• • • • • • ~ • ~ .~. ~ ~'~ _~ .' ~ • 1) ••• • ., •. • •
,
,
Dt, 5- VIII
I ~ 1
...
: ~. ~. ., .-- !. ? ;: • :, ' .:l·"':
zaclas fuera de Cataluñall• En fin, los peri6dicos de Barcelona'
y
Bilbao - todos elios en lengua castel-lana ~'se en;..cargaron durante años de " españollzar 11 las correspondientes regiones 'u (Escrito en España, pags. 177··178):' ".
. '~---~--
Jijuesta situaci6 reprsssiva, en les seves formes mésviolentes - recordem els milers'detl rojo - eeparatistas 11 que foren afusellats - dura flns 1 t any 1945, qU2I1el triomf del s al iats sobre el nazt-folxisne obliga a ina " adeptaci d 11 del r?:glma les naves circumstancies internacionals, De tata manara;mentre la Falance continuaessent la principal forca ldeolúgica del I'~glm
- aproximadamentfins a 1955 - 57 - 1 lopressi6 nacional, en el pla cultural tnclbs, s IapTicara'osten~iblement. [s gairebé sirr.b~1\c quain frsnquísta tal1 notori com Luis de G:llinsoga- nomenat directament pel govern coma director de 11 la Vanguardia 11 per 1 : abril de 1939 - es mantingui en el seu c~rrec fins a 1t any1959 1 que el mótiu de la ssva dlmissi6' sigui unacampanya popular contra e11 pe1:fet d Ihaver protestat contra unacte re 1i gi6s predi cat en catalá,
",t.
1 I I.S ITUAClcr A~TUAL
Yi ¡. "1-,. Conquestes democratíques
, '.
---
'Amllsuraque el movimehtdeaocrátic es va refent de la dura repressi6 que 1 ' amputadels seus al l lors homes, el re-
gtmha de cedtr en les 'formes més violentes de 1 ' oprassi6 nacional. Gradualmentel govern áutoritzu'certes manifestacions parcials de la cultura catalana, Primerament, són els llibres (1946 ), pero només elsde carácter minoritari ifins e11963 molts {emes no s6n ap1as per 'sef-fractatsen catalá; tampoc les tradúccions al cataláno s6n permesesfins a aquestadata, r·i§~ r-ioorososesnostren a~b --tlesreviste$, com ha prova el fracas de n Telelest~l nfonamentalmerit perpressi ons polftigues del~~gim; ies poques revistes perseses
en catal~ - que es podencomptar ambels dits - s 'han desenvolupat en circumst~1cies'molt especials, sigui perqu~ depenen de 1" Es- ..
,gl,€sia (el-cas de 11 Sorra d !Or11 n I és 1 lexemple mésnotóH), sigui p~rque or:"giñ?riament no eren np~rillosesll. El govern, en can-
;;;v1, esmantéabso lutament intransi gent en la negativa aautor-i tzar- cap diarren cnta1~':;quár)t a la r?,dio ia la TVsón autor-itzades no-
más a transmetre enissf ons breus, de carácter culhn-al lstao minóritad,.:generálment en'hores desavinents, Per IIImoment ( 1962i2I1ys..
següentr: ) el fenomende la NavaCan~6 Iatalaia agafa per ~q~ph;¡~aJ~~,'l,utºritats i no podenImpedir la mobtlitzaci 6queprovoca, espe- cialment entre la joventut, per~ nó trtguen a ent~r ~njoc els mecanismes de censura i de control que en frenen el desenvolupanent, JJ.!antal' ensenyamentdi:Jlcatala, la nava llei d t Edúcaei6 es íJeufórí;ádaa'recol1ir unasHuati6inc:ontenible -1 'exig~ncia,_' "
d' Iaprendre catala per nucl is cada vegadamés extensos del nostre poble, - nosol~llI€nt íels aui~do~s sln6 també el s immigratS -, ~eÑ
_posa entrebancs no [aal " ensenyamenfen cata l~; en la qual cosa el regi m es mostra Trredudi b1e~"sin6ai si mple aprenentatge de la
,rIostra llengua en condi cíens favorab 1es. ' ,
,Enresúm, elspropbsits del r~glm, malgrat els canvis de facana, continuen essent els mateixos de 1 ' any 1939: enor-
, rear tO,t vestigide Iapersonalttat nacional de Iataltnya larraconar la llengua 1 la cultura catalanes al pur folklore. Nom~ssi te-_
nlm en compte la fldall tat del r~glm alsseus princip!s, podrem comprendre les aparente TI contradicclons 11ambque aplica la sevaPQJf- tiea cultural enti catalana, Totes les manifestacions tolerades de la cultura catalana tenen un carácter minoritári: cap dels instru- ments que podrien fer sortir la cultura catálma del ghetto a qu~'est~ crndesnaca narra estat perm~s( ensenyamenten catalá, dlarls L revistes de gr2I1 tiratge, televisi6, cinema. ete.) Enina ~pocaen que la cultura de nassss prm ulÍes dimensions extraordinaries, aque_s- ta próhlbicié significa que la llengua i la cultura catalanes ostan fatalment condemandesal,' extinci6 C§~noeidi cultural o etnoci- 'di) si el movimentdemocr.atieno ha impedeixambuna actitud combativa i mllitant contra aquesta po1fti ea, Just¡;¡mentaquestes prohibi-
clons indiquen comel r~gimfranquista temel movimentnacional ~atal~ comafenomenque atempm contra-la nihidad 11 1 que facilita- ría el desvet11amentd l,tin ampleimassiu moviment democratic nacional.
'2 • Penetraci6 de la ideo logia espanyo1ista
---~---~
" -. Coma~oriseq~n~ia deja 'situaci6 que hem descrit, 1adifusió delaiqeologi~espanyolista dominahtha pres una mag-
,:nitúd:cQnsiderable. Ja hem vistqoines eren les arrels ideol~giques del frenquisee en ordrea.]. !'opressi6 nacional': IaFalence nonés:
haestat 13 penúltimaexpr,essi6 de ia'ideologia espanyol ista oexplfci taeent Imperialista, segregadaper 1 I aristocracia - cspanyola,__
en els seus orfgens
i
mésendava,r;tpe ls sactors més retr'llgrades de la soci stat espanyola ( burgesia 01 igarquica, sectors más reacciona- rts de 1 J Ex~rcit idé1
IEsglésia, petita burgesia castellana, etc.}, t\questa ideologia haresultar padieularment eflcac amesura Qt,Jes 'estenien els efectos de la repressi6 de la informaciS podada a terme pel regim amb1 Iajut .deto,tsels,mitjans1 per tal de_~'d~formar la realitat hisforica Id 'amagar sobrstot el passat proxim, plataforma efidw detata acci6 futura.'En.áQuesta repres::;i6 sls- tem8.ticade la informaci61 I escala haostat m elensnt fonamental en aansdel regim, cada dia més diffeil de contra-restar, a rr.esura
.que els testimonls o als protagonistes de 1 f ~pocarepublieanaan?v~n fent-se menysnombrososambEil.pas delsanys, tan';: dins la so-
" eletat cata 1unacoma 1a resta de 1 IEstat espanyol.' ,
