• Aucun résultat trouvé

Tasle

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Partager "Tasle"

Copied!
78
0
0

Texte intégral

(1)

Tigduda Tazzayrit Tamagdayt Ta erfant lif n Ulmud Unnig d Unadi Usnan Tasdawit Akli Mu end Ul Tubiret

Tazzeddayt n Tsekliwin d Tutlayin Agezdu N Tutlayt d Yidles n Tmazi t

Akatay N Lmaster Ta ult : tasekla

Asentel

S ur tinelmadin S lmendad n Massa

KHIAL Fahima MEDJADI Djedjiga

NACERI Amel

Imeskayeden :

Anemhal n usqamu :Mass LAOUFI Amar-Tasdawit akli Mu end Ul -Tubiret.

Anemhal n ukatay: Massa MEDJADI Djedjiga-Tasdawit Akli Mu end Ul -Tubiret. Ameskayad :Mass KACIMI Zidine- Tasdawit Akli Mu end Ul -Tubiret.

Azmez n tsalalt21/06/2016

Tasle t tasentalant d t essant n tmedyazt n

Sma il AZIKIW

(2)

Tazwart tamatut

Tasekla taqbaylit d agerruj i -d- an lejdud, tasuta tettak-itt i taye a ma s ubrid n tira ama s ubrid n timawit, d a ad naf tuget-ines tusa-d s timawit seg talliyin timenza abe da tallit n umsehres arumi ayen ye an ur ttarran ara yimnadiyen d yimussnawen ur-s lwelha ama s ur yiberraniyen ama s ur wid n tmurt .

Tamu li tamezwarut i d-yellan ef tmedyazt taqbaylit tella-d deg lqern wis 19 s ur yiserdasen irumyen (imegga n tedbelt tamsehrest) ef u ris aseklan yettune saben d tikkest tasnilsant i ef d-llant tezrawin-nsen timenza. Tamedyazt taqbaylit t edda-d ef snat n talliyin timensayin d tatrart. Tamedyazt tamensayt yettwassnen deg talliyin timensayin tedda-d s timawit, a ric seg-s ur yes i ara bab tedda-d ayla n tmetti akk, teqqen er wansayen tedda-d tegnatin n usnulfu, tallit-a a as n yimedyazen i d-yufraren deg-s am Si Mu end Um end, Ccix Mu end Ul usin.

Tamedyazt tamensayt ur teqqim ara kan deg tmawit, acku llant-d tezrawin i tt-ye an ad tekcem annar n tira s ufus n kra n yimussnawen ama d iberraniyen ama d wid n tmurt. Tamedyazt taqbaylit tamensayt tes a azal meqqren, te ef amkan s tehri deg wurti n usnulfu imawi si zik, as ula ma timetti taqbaylit si tmettiyin i d-yel an s timawit deg usiwe n ugerruj n tmussniwin si tsuta er taye , maca cfawat n yimdanen te rez a as n yi risen udyizen, i d-yemmalen azal ameqqran tefka tmetti i tmedyazt.

Azal-agi yettban-d di tudert n umdan n yal ass, am wakken i d-yenna umedyaz AT MENSOUR Ramdane : « Isefra n lejdud-nne , skud nu yid-sen tanumi, ur newzin ara

azal-sen, ur asen- n ulfa ara ac al layit ama d wid iwumi nesla, mi nella di ddu , ne d wid n tme riwin, ne wid iwiziwen, ne wid ixewniyen, mi neb ed fell-asen ttasen-d wa d-sen ad ten-id-nesmektay s tujjmiwin tikwal s le ben d ime awen » .1

Tamukrist

as n yimedyazen i yellan di tallit tansayt; seg-sen wid muca en am Ccix Mu end Ul usin, Si Mu and Um and , akken da en llan wiya d uffiren ur nettwassen ara am Sma il AZIKIW. Ihi, d acu-tt tmedyazt n Sma il AZIKIW, d acu-ten yisental i ef d-tewwi, d wamek i d-tella t essa n tmedyazt-agi?

(3)

Tazwart tamatut

D a iwakken ad d-nerr ef yisteqsiyen-agi, ad nawe ad d-nessegzi isental-agi ne fer tarrayt n SAL I Mu and Akli i d-yiwi ef tesle t tasentalant deg udlis-is “Kra n tsura i t uri

n tsekla - ef tsekla d t uri”, am wakken da en nesseqdec kra n yidlisen n umezruy, imi yella

wazemz, imukan d kra n wudmawen icudden s amezruy.

Iswi n unadi

Iswi-nne seg tezrawt-agi yebna ef wa as n t awsiwin : Ad d-nbeggen azal i yes a umedyaz-agi di tmetti.

*Asiwe n tmedyazt-is i tsuta n tura.

*Ad n er ma nezmer ad nessekcem tamedyazt-is deg wannar n tsekla taqbaylit. *Ad d-nbeggen isental, tallit, enf n tmedyazt n Sma il AZIKIW.

Turdiwin

*Ahat isental i ef i d-yiwi umedyaz Sma il AZIKIW qqnen kan er wayen tes dda tmetti di tallit n 1871.

*Yezmer isental i ef i d-yiwi, iwin-d akk ef temsal n tmetti n lawan n temhersa.

* Ahat tamedyazt n Sma il AZIKIW ur temxallaf ara ef tmedyazt tamensayt deg wayen ye nan lebni n t essa d yisental i ef i d-tettawi.

Tuddsa n umahil

Akken ad nawe er yiswi-nne nebna axeddim ef yiwen n u was yeb an ef sin n yi ricen, .

Deg u ric amenzu ye nan tizri, nemmesla-d ef tmedyazt taqbaylit tamensayt , niwi-d ta awact n yisallen ef umedyaz i d-yesnulfan ammud n yisefra i ef d-tella tesle t-nne . Ma d

(4)

ricI

(5)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

10

Tazwart

Tamedyazt d annar wessi en s wa as, tella-d si zik, yal tallit tettnerni armi i -d tiwe i nekni di tizi n wass-a. Ma neddem tamedyazt taqbaylit abe da tansayt ad tt-naf d tamerkantit si yal tama, xas ula ma drus ma i i -d-yiw en seg-s ; tamezwarut imi tusa-d s timawit,tis snat ur rrin ara ur-s lwelha, tis tlata axeddim i d-yellan fell-as yella-d ef ufus n yiberraniyen (isardasen irumyen). Deg u ric amenzu niwi-d yiwet n t awact n yisallen ef wayen ye nan tamedyazt tansayt, niwi-d awal di tazwara ef tmi rant-agi n tmedyazt, tami rant n tansayit, akken ara i d-nemmesla da en sumata ef tmedyazt taqbaylit tansayt ama si tama n tulmisin-is, isental i ef d-tettawi , akken da en i d-nemmesla ef kra n wid inudan di tmedyazt tansayt, er tagara niwi-d awal ef tmedyazt n 1871.

1-Tibadutin n tmedyazt

A as n tbadutin i d-yellan ef tewsit-agi n tmedyazt, tibadutin-agi mgaradent seg umnadi er waye , yal yiwen deg-sen yefka-d tmu li. Ad d-nebder gar-asen:

1-1-BOUCHIKHI Ahmad

Amnadi-agi deg usegzawal-is Petit dictionnaire de l’Analyse Littéraire, yexdem ef tesle t tasentalant yessawe ad d-yefk tabadut-agi i d-yeqqaren belli tamedyazt d awal unti, d tawsit i ye nan aseqdec n yifyar, yeqqen wazal-is er tal a.1

1-2-JOUBERT Jean Louis

Deg usegzawal La Poésie i yexdem, ula d netta yefka-d tabadut. ur-s tameyazt d tafukkist n wa raz n wayen i rewlen n ccfawat…Tella-d i wakken ad tesbed ayen i d-yeqqar umdan d wayen akk yettxemmim, akken d a en tettune sab d tal a n use biber, n u raz d usiwe ...2

1-3-SALHI Mouhand Akli

Dagi amnadi deg tbadut i d-yefka i d-yusan deg deg udlis-is aneggaru Kra n tsura i t uri n tsekla,

ta uri n tneqqist d usefru, yexdem amgired yellan gar tesrit d tmedyazt, abe da deg wayen ye nan

ta essa:«Tamedyazt d tawsit n tsekla ; tes a lew ayef i tt-issemgerden ef tesrit. Tuddsiwin d t essa

n tesrit d tid n tmedyazt mxallafent. Di tmedyazt, llan yiferdisen (am tme rut, am unya, am wakat, atg.) i issuddusen tal a n u ris. Ifyar, ttemse faren wa deffir wa ; yal mi ara yekfu yiwen ad

1 BOUCHIKHI (A.), Petit dictionnaire de l’analyse littéraire, éd Alger-Orient, 2009, p.132. 2 JOUBERT (J.L.), La poésie, éd Armand Colin, 2009, p.27.

(6)

11

yernu waye s lqis ne s unya n umezwaru . Di tuget n ye risen, yettili wassa n umgada gar yifyar ama deg wanya ama deg wakat. Yezmer ad yili umgada-agi d amsade . Inaw n tmedyazt yeb a d amuren ; yal amur d afir».1

2-Tibadutin n tansayit

A as n yimawalen i d-yiwin ef tbadut n tewsit-agi n tansayit, ama s usebgen n la el-is d tbadut-is, assa -is, ama d wayen yezrin ama d wayen yellan d atrar.

2-1-DJEBOUR Abdnour

Amaru-agi yefka-d deg usegzawal-is aseklan tabadut n tansayit. ur-s tansayit d agraw n le wayed d wansayen i yettwassnen ur ugraw n yimdanen ne deg walba n temna in .2

2-2-DEMOUGIN Jean

Am waken i d-yenna umnadi-agi deg usegzawal-ines ef tsentalant d terrayt n tsekliwin di tsekla tafransist d tberranit: «Tansayit d a eddi n yidruyen d tumgisin ilmend n talliyin, am wakken

tettune sab d a eddi n uxemmem seg tsuta er taye » .3

2-3-

SALHI Mouhand Akli

Ula d netta, deg usegzawal-is amezyan n tsekla yefka-d tabadut i d-yeqqaren: « Tansayt ne

ansay ; yettawi-d ef tmussniwin d wazalen i tettak tsuta i taye . Ansay aseklan d ayen akk yellan d iberdan n usnulfu afaren yimdanen di tmetti. Iberdan-agi, zemren ad rzun twwsatin n tsekla akken d a en zemren ad ilin qqnen er lebni n yi risen d twuri-nsen di tmetti. Ma yella firen ara yimesnulfuyen iberdan-agi (i nnumen medden), atan ad d-tban tetrarit di tmetti».4

1 SALHI (M.A.), Kra n tsura i t uri n tsekla, 2.ta uri n tneqqist d usefru, éd Tira, 2015, p.75.

¹-19791

75

3DEMOUGIN (J.), Dictionnaire historique, thématique et technique des littératures, littérature française et étrangère,

ancienne et moderne, librairie Larousse, Paris, 1989, p.1666.

(7)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

12 3-

Inumak n usentel

Seg yinumak n wawal asentel, ayen i yeddan deg umawal n Gardes-Tamine & Hubert ideg d-nnan:«Asentel d tikti yettnernin s wa as n yinumak deg u ris n tsekla, kra seg tikta-agi icudd s

asugen, kra yes a assa er tilawt d tmetti n yal ass.»1

Deg wannar n tmedyazt tamazi t, a as n yinagmayen i d-yefkan tabadut i tmi rant-agi n usentel gar-asen HAMRI Bassou di tezrawt-is ef tmedyazt tamazi t di La las alemmas ama ribi, iwala:«Asentel di yal tasekla yemmal-d ayen akk yett ulfu umban d wayen yettidir di tmetti-ines.»2

Am waken i d-yenna da en SALHI Mu and Akli deg usegzawal-ines:« Di tesle t taseklant, awal

asentel yemmal-d takti (am tayri, am yinig, am ttar, am tmettant, atg.) i ef d-yewwi u ris. Yettban-d usentel n u ris ama deg uze a n wawalen (awalen mqaraben deg unamek) ama deg uze a anamkan ( tifyar d tugniwin n u anib mqarabent deg unamek). Az an aseklan akken i t-iwala Bachelard, d tasle t n uze a n tikta akked tal iwin n ubeddel n uze z-agi gar uze a n tikta d usugen n umaru».3

4- Tamedyazt taqbaylit tansayt

Tasekla taqbaylit teb a ef snat n tewsatin tamedyazt akked tesrit.Tamedyazt taqbaylit abe da tansayt tusa-d s timawit ama deg wayen ye nan timucuha, tumgisin, tamedyazt…D a tamedyazt tban-d s wa as di tsekla tansayt, anda d-tufrar deg uzgen wis sin n lqern wis 19 tallit tamenzut n unekcum afransis; imi imedyazen ssefrayen s wa as ef wayen s eddayen n l if d lmerta.

Seg wasmi yebda umdan yesnulfay-d tasekla, ye re kan akken amek ara tt-id-yessefhem, yeb ad yegzu (ad yefhem) d acu i d-yesnulfay, d wacimi i tt-id-yesnulfay, d wamek i tt-id yesnulfay. Asnulfu n tsekla di tazwara, yella yeqqen kan er ccna d cc . Zik, tamedyazt, tettili kan di tegnatin n ccna ne di tegnatin n cc ( ne di snat). Asmi tefreq t uri d le naf (cc , ccna, tasekla…) bdant tezrawin ef tsekla tta afent ta ult deg usme ren; ta ult-a n yiman-nsent kan ye li (ye zel) ef yinurar ni en.4

1 GARDES-TAMINE (J.) & HUMBERT (M.C.), Dictionnaire de critique littéraire, éd Gérès, Tunis, p.314.

2 HAMRI (B.), La poésie amazighe de l’Atlas central marocain : Approche Culturele et Analytique, Thèse de Doctorat,

université Sidi Mohamed Ben Abdellah, Fès, Maroc, 2005, p.93.

3 SALHI (M.A.), Asegzawal ame yan n tsekla, ed L’Odyssee, 2012, p.40.

(8)

13

5-Tulmisin ntmedyazt taqbaylit tansayt

Tamedyazt sumata teb a ef sin wannawen ama d tansayt ama d tatrart, yal yiwet deg-sent temxallaf ef taye abe da deg tulmisin gar-asent :

5-1-Timawit

Timawit d tulmist tagejdant i ef tebna tmetti taqbaylit tansayt di te zi n yiseggasen yezrin i yellan d lsas tettak tsuta i taye ; ahat ma nebder-d timawit ad d-nebder tame ut i yellan d tigejdit n uxxam mi tesserqas mmi-s ne mi tezzuzun-it…Ma nebder-d timawit ad d-nebder ifella en di tferkiwin-nsen mi i d- ttawin icewwiqen, ad d-nebder imjuhad deg udrar, ad d-nebder urar di tme riwin… Am wakken i d-yenna umnadi SALHI.M.A : « Timawit ur telli ara kan d ayen i d-ttawin medden

s yimi ; ur teqqin ara kan d a en er wansayyett eddin si tsuta er taye mebla ma sxedmen tira. Yessefk ad ne seb timawit d abrid (ttawil) i ssexdamen yimdanen akken ad idiren ta erma-nsen. Timawit d tira d sin n yiberdan s wayes tettili t erma… ».1

Ihi, timawit d allal sways ara d-nessebgen ayen tettidir tmetti si yal tama, am wakken i d-yusa deg wawal n yiwen n umussnaw YELLES.M : « Tasekla timawit tessebgan-d timetti anda tlul, imi

tettune sab d lemri n tudert n yigduden si tallit er taye ».2

5-2-Ase ru

D tulmist i ef i d-wekkden yimnadiyen, tettune sab d tagnit n tmenna yerzan ama d asnulfu, asiwe , ase biber, a awed…Imi yal tamedyazt tes a tagnit anda d-tennulfa d wanda ara d-tili ;amedya ur nezmir ara ad d-niniadekker di tme ra, ne tibu arin di l naza, ne tayemmat la tesserqas mmi-s netta ye es, atg.

Ad naf amnadi SAL I.M.A yefka-d yiwet n tbadut n use ru, yenna-d fell-as : « Tami rant n

use ru, temmal-d tudert n tsekla deg unagraw n timawit. Ase ru, d tignatin akk ideg yettili u ris aseklan (adeg d wakud), rnu er-sent iferdidsen yeqqnen er umennay ( d argaz ne d tame ut ? D amussnaw n t awsa ne d a effa kan ? d yimsefliden d wamek (ta ra) i d-yettwanna u ris (s ccna, s , s wallalen n lmusiqa, atg.). Ase ru ur d-immal ara kan yettilin berra n u ris ; d tami rant yes an azal ula deg yiferdisen i risanen . S use ru, yettili u ris yennekmal, acku anamek di tsekla

² SAL I (M.A), Op. Cit, p.68.

³ 2009

464 -465

(9)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

14

timawit yeqqen er yimeslayen d tefyar n u ris, er ta ect d unya d t ra n tmenna d tenfalit n tfekka n umennay (abe da udem-is d yifassen-is). Tin yernan er-s ittekki use ru di tbadut n tewsatin d

ennef n yi risen n tsekla di timawit». 1

5-3-Tazamulit

D tulmist i yeqqnen er u anib, ad naf amedyaz ansay ye re akken ad yessexdem di lebni n tmedyazt-is i yellan d allal n usnulfu ; Md amedyaz ma yeb a ad d-yini tirrugza ad yessexdem isem n yi ersiwen am yizem, lbaz, is i…Ma yeb a ad d-yini lahna ad yessexdem tafat, aje ig…

MD Berka-k nn uccn tne lin

Awin ur nessin Telha kan d yiman-ik

Lexrif hat er te dayin Mkul i d win Ala ke d ddra -ik2

D agi amedyaz yesseqdec awal n lexrif akken ad d-ibeggen cba a n tme d-

5-4-Tame rut

D tulmist yeqqnen er tal a n usefru.

Tame rut tettbeddil seg usefru er waye , llan kra n yisefra s an yiwet n tme rut seg mi ara yebdu usefru alma yessali a.a.b, ab.ab.ab…Llan yisefra ni en tettbeddil tme rut seg ufyir er waye . MD Bismi llah ad bdu ef lsas

Ad nekteb akerras Ceffe -t deg-s ankali

1 SAL I (M.A.), Op, Cit, p.39.

² 465

(10)

15

ef l il-a d amen as edda tilas Lma na ur deg-ne telli

6-Isental n tmedyazt taqbaylit tansayt

Ttuqqten yisental i ef i d-tiwi tmedyazt taqbaylit tansayt gar-asen :

6-1-Tamedyazt n tmetti

D tamedyazt i d-yettawin ef wayen i ce ben imdanen di tudert-nsen yal ass, am wakken i d-yenna umnadi NACIB.Y: « D ayen i d-yesmaggar umdan di tudert n yal ass, ama d ayen i ten-yessefra en

ama d ayen i ten-yesseqra en, ay-a yedda-d s telqayt di tmedyazt n lqern wis18 ».1

Am wakken tettwassen tmetti taqbaylit s tmeddurt ta erfit ; imi tella tbed ama ef usemres n tfella t am tyerza ama ef wayen ye nan aze a, tala t, lfe a…Asentel-agi n tmetti deg usnulfu udyiz ansay yettban-d ef sin n wudmawen ; udem amezwaru d ayen ye nan li ala n tem ict n yimdanen di tudert n yal ass ama d tigellelt ne d s aya, ama d tigujjelt, l erba, zwaj,berru atg.Udem wis sin yettawi-d ef yimenzayen n tmetti taqbaylit ama d l erma d nnif, le nya, tirrugza, akken d a en yella-d wayen s wacu ttamnen am lawliya…

MD id ameqqran yiwwe -d Wi is an ife el-d Degle rir d iqa ifa

Iru er tala issared-d Tameddit yeqqel-d

a-d ul-is yetthenna

(11)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

16 Ma i am nekkur s edd Ay i ri nndef-d Ma ttr idammen cenna1

6-2-Tamedyazt n wafrayen

Asentel-agi n yi ulfan ne nwafrayen ye ef annar meqqren deg usnulfu udyiz ansay, ay-a yettban-d ur wa as n yimeyettban-dyazen i yerran lwelha-nsen ur-s imi tessebgen-it-iyettban-d tmeyettban-dyazt tanesba urt i -yettban -d-yiw en ; xas ula ma t uza-t timawit, ma na cfawat n u ref erzen-t kksen a ric meqqren seg-s seg urebbi n tatut.

Asentel n tayri, xas ulama yu amkan s tehri deg tmetti taqbaylit tansayt, maca imenzayen i ef tbed tmetti xedmen-as tilisa. Am wakken i d-yusa deg wawal umussnaw NACIB (Y.) : « Yew er s

wa as usenfali ef yi ulfan-agi di tmetti taqbaylit tansayt s wudem usrid, imi nif d l erma medlen imawen n wid yem emmalen ».2Am wakken d a en i d-tenna tmussnawt YACIN (T.): « Timetti n

yi ulfan-agi ur zmiren ara ad d-ilin di tmetti yettwarzen s le wayed d wansayen… »3

6-3-Tamedyazt n ra

Drus ma i n te bula n umezruy i d-yiwin ef tsertit deg tmettiyin timensayin di talliyin-nni yezrin abe da timetti taqbaylit ; ad naf belli timetti-agi yebna le kem-is d le rac d teqbilin. Ma nu al er tanga tudyizt i d-yeff en di talliyin-agi lad a di tallit n lqern wis 18 armi d azgen n lqern wis 20, ad tt-naf teb a ef sin n yisental d igejdanen :

6-3-1-Amennu gar teqbilin

Sumata tamedyazt-agi tettawi-d ef umennu i d-yettilin daxxel n teqbilt ne daxxel n teqbilin akk ama ef nnif d l erma, ama ef ttar d s aya, lxilaf-agi er tagara igellu-d s u lluy n wa as n lerwa akken da en i d-igellu s lexsara d le qed daxxel n tnefsit n umdan, ayen ye an amedyaz ad d-yessenfali ef way-a s yisefra i yes a tamlilt ama deg u elluy ama deg usali n ccan n teqbilin. Ccwal-agi d umennu i d-yettilin gar yimdanen ne gar teqbilin yettu al d tagmat mi ara d-yekcem uberrani

1 BOUAMARA, (K.), Si Lbachir Amellah (1861-1930), un poète-chanteur célèbre de Kabylie, éd Talantikit, Béjaia,

Algérie, 2004, p.300.

2 NACIB (Y.), Op.Cit, p.77.

(12)

17

ne ucengu am wakken i d-yenna umussnaw GELLNER.E: « Nekk mgal gma, nekk d gma mgal

le mum, nekk, le mum, gma mgal ama al ».

6-3-2-Tamedyazt n tnekra ne n uzbu ( Tamedyazt n 1871)

Tanekra ta erfant t edda-d akk ef temna in n Lezzayer, seg wasmi i d-yessers ucngu arumi a ar-is ef tmurt-a di temna t n Sidi Ferre , seg wass-nni i yec el usafu n tegrawla mgal a daw i yeb an ad yerr tamurt-a d ayla-s, xas akken yessawe leb i-s deg wamur ameqqran n tmurt-a mac atamna t n Leqbayel teqqim-as d a wiq ameqqran ; ayen i d-ibeggnan ay-a d azgen n lqern i len akken ad tt-kecmen armi isen tu al d targit i d wass ; zran belli win ara yessaw en ad tt-yekcem ad yekcem deg umezriy si tebburt-is wessi en, ay-a akk yettu al er teb est d leb i d tezmert n yimezda -is armi tiwe ad tu al d azamul n tegrawla deg umezruy n tmurt s tirniyin-is yemxallafen ayen ye an iniral RADON ad d-yini ay-a : « Limer ad te li er er ad te li Lezzayer s lekmal-is, s wanect- ad

tekfu tegrawla ».1

ef wanect-a yesseqdec myal d allal n tekri akken ad yezre tigdin deg ulawen n yimezda . Ayen akk tedder temna t-a deg tagara n lqern 19 yessawe ad t-id-ibeggen umedyaz aqbayli s tekdit d tirrugza lad a imi ala netta i d amsuqqel n wayen tettidir tmetti-s. Amedyaz di tmetti-s yettune sab d azuren yett erriken i ulfan i d-yessakayen leb i n tegrawla deg wulawen, amedyaz ibeggen-d ttra ur d-yettili ara kan s ufus.

Ayen tedder tmurt n Lezzayer abe da tamna t n Leqbayel ma i d ayen ara d-nebder di tegnit-agi, acu kan ma neddem tagrawla n 1871 ad tt-naf d tin yes an tazrirt ef tmetti si yal tama, ama si tama n tsertit, idles, tadamsa, atg, ay-a ye a-tt ad tes u am iq-is di tezrawin i d-yellan ef umezruy n Lezzayer. Yal tikelt mi ara nsel s wawal-agi n tegrawla n 1871, alla -nne a -yawi er tallit-nni n Ccx Lmeqrani d Ccix Lheddad d nitni i d iqerra n tegrawla-agi, ce len i a n ra mgal acengu arumi.Tallit-a n 1871 iban-d deg-s wudem amaynut n tegrawla, ay-a yessebgen-it-id wayen i d-yeddan deg ugbur n tmedyazt-is ; send a elluy n temna t n leqbayel di tegrawla-agi, amedyaz yufa iles-is d amwanes akken ad d-yessefru ef wayen i t-yu en, imi ayen i s-d-te a tegrawla ma i d ayen ara ye deg wul-is.2

¹ 272

2

BENBRAHIM (M.), Poésie populaire kabyle et la résistanceà la colonialisation de 1830-1962,Thèse de Doctorat, 3ème cycle , sous la direction de CAMILLE LACOSTE DUJARDIN, Ecole DES HAUTES Etudes en Sciences Sociales, Paris, 1982, p.110.

(13)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

18

Akken kan yessawe ucengu ad yekcem tamna t n leqbayel yebda are i n leqwanen-is, ay-a ur d-yelli ara s leb i n yimezda , imi tugin-nsen tessegza-t-id tmedyazt-nsen. Gar wid i d-yufraren deg wanect-a ad naf Si Muhend Umhend, Muhend Said Amlikec, Sma i Azikiw …

MD : Am wakken i d-yenna umedyaz Sma il Azikiw ef tneka n 1871

Wa d useb in d leflas Yerza medden deg wammas

Ay ixef-iw bed asefru

Acu ay d ssebba n ddwas ekkun-a medden fell-as

Asmi ye leq lbiru1

7-Tizrawin d yinadiyen ef tmedyazt tamensayt

Ine ruyen i tedder tmurt n Leqbayel ttune saben d iferdisen igejdanen i ye an tagerjumt n yimedyazen ad d-tetter eq s usnulfu udyiz anesba ur si yal tama. Asnulfu-agi yefka-d tugna ef yi ulfan n tigdin d le cic i teddem tmetti taqbaylit ef unekcum arumi. Maca ayen ur nelhi ara, imi azgen ameqqran seg tanga-agi eddan-d fell-as le yub n timawit terra-t deg urebbi n tatut, ma d azgen nni en i d-yegran yennejma s ufus n kra n yimussnawen tuget-nsen d irumyen acu kan iswi-nsen d amsehres, akken da en d-llant kra n tezrawin, ama s ur yiberraniyen ama ur wid n tmurt gar-asen ad d-nebder:

7-1- HANOTEAU ADOLPHE

D aserdas arumi di tallit-nni tamenzut n unekcum arumi, yura adlis isemma-as Poésie populaire

de la Kabylie de Djurdjura aseggas n 1867, yiwi-d deg-s amud ameqqran n tmedyazt n tallit

tamezwarut n temhersa, d a a ric amenzu ye na temedyazt n tegrawla i d-tessuffe tgerjumt n yimedyazen gar tallit n 1830 armi d aseggas n 1867 n d azemz n tuff a n udlis-a. A ric-a amenzu yiwi-d deg-s 16 n yisefra mgaraden ama di te zi ne di lebni seg umedyaz er waye .

1

(14)

19 7-2- BOULIFA AMAR SAID

D amussnaw azzayri, sse ren-t yirumyen yexdem deg tedbelt tamhersant yexedem inadiyen ef

tmedyazt tamensayt taqbaylit i d-yettawin ef una mgal arumi, yura adlis Recueil de poésies

kabyles 1904.

7-3- RINN LOUIS

Ula d netta d arumi, igmer-d snat n tezlatin Deux chansons kabyles surl’insurrection de 1871 n Said BEN DJELOUAH seg At Sidi Yahia taddart Tamokra n At Aidel de Guergour, imi amedyaz-a di snat n tezlatin-agi yewwet-d deg tegrawla d wid i tt-ixedmen lemtel n Bou-Merzaq d Cheikh Aheddad d warraw-is, akken d a en yerra tajmilt i yiserdasen irumyen am wakken i d-yusa deg tezrawt n M.BENBRAHIM.1

7-4- LUCIANI JEAN-DOMINIQUE

D asedas arumi, d anemhal ye nan lec aln yimezda , yettune sab seg wid yettnadin ad issinen

axemmem n yimezda , d a ijme -d amud n tmedyazt n tegrawla n 1871 n umedyaz Sma il AZIKIW, ifren-itt imi d i risen i we ren, awnen a as deg le u n tektiwin-nni n u areb mgal arumi.

7-5- BASSET RENET

Yura adlis L’insurrection de1871 dans les chansons populaires kabyles 1882, ula d netta d arumi iswi-ines ad i er axemmem n ugdud aqbayli ef udabu arumi, ye re ad yesse el myal ajerreb la d-yasen mgal anagraw amhersan, yexdem az an i u ris yura RINN (L.) Histoire de l’insurrection

algerienne1871 1891, abe da ef tegrawla n El-MOKRANI, yenna-d fell-as : « …Win yeb an ad er tikti i an ef tegrawla n 1871 ur yettu al ara er yidlisen maca ilaq ad i er tizlatin d tmedyazt n yimezda … ».2

7-6- MAMMERI MOULOUD

D amussnaw azzayri, gar wayen yura adlis Poémes Kabyles Anciens , deg u ric aneggaru n udlis-a yiwi-d udlis-amud n tmedyudlis-azt tudlis-a erfudlis-ant di temnudlis-a t n Leqbudlis-ayel ef 03 n yimedyudlis-azen iqbudlis-ayliyen udlis-akked krudlis-a n yi ricen i d-yiwin ef twa it n Wat Qassi d yiwen n usefru meqqren i d-yiwin ef tnekra n 1871 anda i tt-id-yeglem s telqayt, akken yura adlis Culture Savant, Culture Vecue.

1

BENBRAHIM, (M.), Op.Cit, p. 68.

2

(15)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

20 7-7-BENBRAHIM MALHA

Deg tezrawt-is n Doctorat La Poésie Populaire Kabyle et la Résistance à la Colonialisation de

1830-1962 aseggas n 1982, tiwi-d ef tmedyazt taqbaylit tansayt n tegrawla si tama n umezruy,

tasnilest, tiwi-d ef wannawen n tmedyazt tansayt akken da en i d-tiwi ef tulmisin n tmedyazt tansayt …

Tamawt

Yal amnadi ne amussnaw aberrani ur nelli ara d azzayri i ixedmen tizrawin-is ef tmedyazt tazzayrit (tasekla sumata), iswi-ines ur yelli ara d ussnan maca iswi d anadi deg tmetti d uxemmen n

ref akken ad yishil ef umsehres ad yessiwse , ad ire i iman-is akken ilaq di tmurt n Leqbayel

8-Asisen n umedyaz

Ad d-nawi awal ef umedyaz Sma il AZIKIW, talalit-is tamna t anda yedder, tamedyazt-is.

8-1-Tamna t n umedyaz

Tezga-d ladayra n Bouzeguèna deg yimixfiw n Tizi Ouezou i ef teb ed s wazal n 70 Km, i

ud-itt-id seg usamar I er Ameqqran (Bgayet), seg ugafa Ti gi Akfalu, seg umalu Ldjeur, seg un ul Illoula, ma seg un ul usamar ad naf At Ziki. D ta iwant yebnan ef tansayit; ef tem ict n tfella t d tkessawt deg udrar, s umata te ef amkan arakal igerzen.

Ma nu al er l erc n At Ziki, ad t-naf yeb a d a as n tuddar gar-asent ad d-nebder Tal avt, Agouni Filken, Taourirt B’war, Iger Amrane, At Ayat yu alen d Mansoura, Amokrez Verqis, Iger Mahdi Voukhiar. Zik l erc-agi, yella yetbe er t iwant n Bouzeguène, ma d tura yu al d ta iwant imanis, d taddart yellan d ta awalit, ur txeddem ara tadamsa, ayen ye nan tasertit x anttyimezda -is, ur-sen d aman d udrar. L erc-agi yettwassen s wa as deg tegrawla d tnekra-nni n 1871, yettune sab d amedya muca en n ujahed imi tettwassen s teb est n yimjuhad-is armi ur tessawe ara Fransa ula ad tre i tirkizin-is ne ad texdem ula d yiwet n anazzant taserdasant deg-s.

D l erc-agi i d-yefkan amedyaz Sma il AZIKIW, ahat, i wumi nezmer ad nsemmi tura amedyaz n tnekra n 1871.1

1

(16)

21 8-

2-Talalit n umedyaz

Ilul umedyaz Sma il AZIKIW di taddart iwumi qqaren Tawrirt Bbarl erc n At Ziki lwilaya n Tizi Wezzu aseggas n 1839. Ilul di twacult yellan d tigellilt, yes a sin n watmaten-is Fa ima d Sa id? ac tem i-s d agujil mba d mi yemmut baba-s aseggas 1844, d a irebba-t jeddi-s Tahar, send yu al er xwalis du l arc n At Abbas lwilaya n Bjaya 1850 ( ayen akk i yellan d isallen fell-as ur d-beggnen ara ma yella d amdan ye ran ne ala, acu kan nnan-d fell-as belli yelmed leqran).

ur xwali-s yella yiwen n umedyaz iwumi qqaren Si Hmed, d netta i s-ifeqqen i tezmert-agi yes a deg usnulfu udyiz, yefka-as afus n lem awna yesselmed-as akk ilugan ilaqen akken ad yessefru.Tamedyazt-is tiwi-d isallen ideyyanen d yigra lalen i yerzan amezruy d tsertit, ibeggen-a -d belli d amdan yeff en i berra n tmurt-is, d win i d-igemren tamussni ; ikseb-d tirmit si tmura n berra. Llan wid i d-yeqqaren iru er Lmaruk aseggas n 1860 yezra-d tamdint n Fas anda yemlal din Charle Bivi d arumi i yerran azal i tgemmi ta erfant n tefriqt n ugafa d a te jeb-as tmedyazt n Sma il AZIKIW anda i tt-id-yessedda deg udlis-is Timawit tazzayrit i d-yeff en di tmurt n Fransa aseggas n 1873.

Aseggas n 1869 yu al-d er xwali-s, asmi tekker tegrawla n 1871 i emmed ad tili d allal s wayes ara yezre rru n umennu deg ulawen n yimdanen d walla -nsen akken ad kkren ad arben ef tmurt-nsen, yettextir amkan anda ttnejma en medden abe da leswaq ayen ye an tamedyazt-is ab tawe usamar n tmurt.

Ma nru er tmettant-is, ad naf llan wid i d-yeqaren tella-d aseggas n 1906, maca D.LUCIANI asmi i d-yessedda tamedyazt-is deg tes unt n tefriqt 1899 yenna-d belli yemmut uqbel.1

8-3-Tamedyazt n Sma il AZIKIW

Tettune sab tmedyazt n Sma il AZIKIW tudyizt ye nan tagrawla n 1871 d wayen akk i d-tegla n ccwal ef yimdanen n Zwawa i wes eddan myal d l if d lba el n ra , imi asmi i ten-te leb Fransa tesse el fell-asen myal d lmerta ; ttxelli en tabzart, ttekksen-asen tiferkiwin-nsen am wakken ttekksen i zzawiyat cci-nsent rran ebsen-tent si le kem imi d nitenti i yessa ayen i a n tegrawla. Am wakken u alen ef yiwerra n tuddar d yim ebren n tegrawla nfan seg-sen a as er tmurt n Kalidunya taj it . Amedyaz-a iglem-d akk ine ruyen n tegrawla abe da ayen yerzan ttar n Fransa seg yizzayriyen ; imi tawa it-agi te a-d lejru di tnefsit-nsen, t iz a as deg wulawen-nsen,

(17)

ric

Awal ef tmedyazt tamensayt

22

acu kan drus ma i i -d-yiw en n tmedyazt-is imi imdanen ef en kan tamedyazt ur rrin ara lwelha-nsen er tira, ma dayen yerzan agbur n tmedyazt-agi ad naf d tin yes an udem adyani (yettawi-d a as seg wawalen n ta rabt i d-yusan sileqran).1

8-4 -Amek i a -d-tiwe tmedyazt-is

Tamedyazt taqbaylit tansayt t edda-d ef wa as n yi ewwiqen i tt-ye an ur -d-tiwi ara akken ilaq (si tama yettili-d deg-s ubeddel abe da tin i d-yusan s tira taqdimt, si tama ni en tuget-ines tru di tatut, abe da tallit-nni tamenzut n unekcum arumi, amedya d tmedyazt n Sma il AZIKIW i nefren di tezrawt-agi-nne , imi drus ma i i nes a seg-s ma nmuqqel er yimedyazen insayen s an a as n wamud imi ssefrayen ef yal ta awsa di tmetti , di yal tagnit ara sen-yettunefken, ahat imi lawan-nni n umsehres ur s in ara lweqt ad arun ayen d-qqaren yerna yella-d fell-asen l ers s ur ucengu, ayen i d-yiw en n tmedyazt n Sma il AZIKIW d amud i d-yejme S.BEN ZEKRI i yuran s usekkil a rab yefka-t i userdas D.LUCIANI(imi BEN ZEKRI lawan-nni yella ixeddem di tedbelt tafransist), akken ad t-yezrew acu kan iswi-ines ma i d ussnan ; iswi-ines ad yissin amek yettxemmim ugdud aqbayli, ay-a akk yessedda-t-id D.LUCIANI deg umagrad yura di tes unt n tefriqt La Revue Africaine 1899.2 Ad naf M.BENBRAHIM temmesla-d fell-as deg tezrawt texdem ef tmedyazt n tegrawla lawan n umsehres 1830-1962, tenna-d : « D.LUCIANI d anes amu n l ukuma d anemhal n lumur n cce b, yettune sab seg wid yettnadin ad issinen amek yella uxemmem n yimezda n tmurt n Leqbayel s usnulfu adelsan, yura amud n yisefra ne n ccnawi n leqbayel f tegrawla n 1871 di tes unt n tefriqt…LUCIANI yeffren i risen d igensisen n tmedyazt ta erfant yeqqnen er tegrawla n 1871…Seg-s i d-nekkes tikta ef umedyaz Sma il AZIKIW mi yexdem asez en i tejma t n 12 i texdem tedbelt tafransist akken ad tesse li si ccan n tjemma it bi taddart, ay-a la sab ayen i d-yenna LUCIANI».3

1

FERRAD (M.A), Op.Cit, sp.

2LUCIANI (D.J.), Chansons Kabyles de Smail AZIKKIOU, Revue africaine, V.43, 1899, p. 3

LUCIANI (J.D.) : « …Je dois celles-ci à l’obligeance de M.Mohammed Said Zekri, imam à la mosquée de Sidi

Ramdhan médersa d’Alger, qui me les remises transcrites en caractères arabes, qui m’en a affirmé l’authen ticité et m’en a facilité la traduction » in La Revue Africaine. Nº43,1899, p.197.

(18)

23

9-Asisen n wammud n tmedyazt

Ammud n tmedyazt n Sma il AZIKIW, newwi-t-id seg tes unt n La Revue Africaine, seg umagrad i yura LUCIANI.J.D Chansons Kabyles de Sma il AZIKIOU, d ammud yeb an ef 09 n yisefra yal asefru s uzwel-is, yal asefru yes a u un n tseddarin yemgarad ef yisefra nni en, u un n tseddarin yiwe armi d 22 ar 24 n tseddarin .

Tagrayt

Di tagara ad d-nini belli ur nes i ara a as n yisallen yerzan amedyaz-agi imi axeddim-is mazal ur yettwazrew ara, as ula ma llan-d fell-as sin n yixeddmen d imec , yiwen anda amazray FARRAD Mu and Arezqi yexdem yiwen n umagrad anda d-yemmesla ef tmedyazt n Sma il AZIKIW si tama n umezruy, d axeddim i d-yellan s tutlayt n ta rabt.

(19)

ricII

Tasle t n

wamud

(20)

25

Tazwart

Amedyaz ma i d amdan menwala, ur d-neqqar ara di tfekka-s, maca ahat deg wayen yettxemmil ne deg wamek yettwali timsal, amgired gar-as d wiya , ili netta tamu li-ines yettak-as udem iceb en s wacu ara yessawe ad d-yejbed lwelha, amedya ef wanect-a d amedyaz Sma il AZIKIW deg yisefra-ines yexdem ef tedyanin n 1871, anda ne re nekkenti ad s-nexdem tasle t.

1-Tasle t tasentalant

Deg tesle t-a tasentalant , niwi-d awal di tazwara ef tbadut n usentel, si tama ni en ne re ad nessefruri akk isefra i d-yeddan deg wamud ; yal asefru ef wacu i d-yettawi, acu-tt tikti-s tagejdant, acu-t usentel-is s umata : yal tikelt mi ara d-nemmesli ef usentel nettu al er yidlissen n umezruy akken ad d-nessegzi tidyanin i d-yeddan deg-s.

1-1-Isental i ef yessefra umedyaz

Sma il AZIKIW yessefra ef wa as n temsal i d-tmugger tmetti taqbaylit; anda yessefra s wa as ef tnekra n 1871 d wayen akk i cudden er-s.

1-1-1-Tanekra n 1871:

Tanekra n 1871, yiwi-d fell-as BATACHE.A deg udlis-is Aperçu Historique sur la Kabylie, ur-s tettune sab d tnekra ta erfant ta elnawt. D udem n tugin i d-yefka ugdud azzayri ef unekcum arumi. Tettune sab am waken d akemmel i tnekriwin i eddan n Bouzaamoum di Mitija, l’Imir Abdelkader di l erb, Ahmad Bay deg usamer, Boubaghla d Lalla Fadhma N’Soumer di temna t n Leqbayel, te ra-d lawan anda amsehres yumen belli yiwe er yiswi-s.

Amsehres arumi ye re akken ad yesse bes ne ad yesse el tanekra-agi s wudem-is a elnaw, a isemma-as ra n ddin* i xedmen yimdanen menwala ne s ur yi ella ne iqerra n tuddar i yufan afus s ur wid n berra, maca tilawat dayen ni en : l er asertan ye a tanekra n 1871 ad tes u anamek asertan. Agdud yeb a ra ; b an ad kksen ddel ef yiman-nsen, ya ad ddren akken ilaq ne ad mmten ef tmurt-nsen.

Tanekra-agi te ef azal n useggas; si yennayer 1871 armi d 20 yennayer 1872 anda d- ran wazal n 340 n yimennu en taredsa i ten-yifen si yal tama ( azal n 80000 n yiserdasen).

Ayen yes edda ugdud azzayri ef ufus arumi d a as; ama s tebzar ttxelli en, ama s tukksa n tferkiwin-nsen, lla , ffad, lehlakat, ikemmel-as ujra i d-iwwten ef tmurt deg yiseggasen n 1865

(21)

ric II

Tasle

wammud

26

armi d 1868, ayen ye an ad tio lay tem ict melba ma nettu znezla i d-iwwten tamurt tegla s wa as n lmeytin.1

Deg usefru-agi, amedyaz iglem-d acu ye ran di tagrawla n 1871, tessenger merra imdanen ter a-ten deg wammas, ayen ye an amedyaz ad yessefru, ad d-yini ayen i t-yeqqer en d wayen yett ulfu daxxel-is.

Wa d useb in d leflas Yer an medden deg wammas

Ay ixf-iw bed asefru

Deg usefru-agi kan, amedyaz yesteqsay ef ssebba n umennu ne n tnekra n 1871, iglem-d tagnit ideg ttidiren yimdanen lad a wid yettwalasen tabzert. Amedya i d-iteddun ay-agi.

Acu n ssebba n ddwas ekkun-a madden fell-as

Asmi ye leq lbiru

Alba di ddin yettwalas Alba d yir aterras Tekkat tem art-is yettru

Im ebber n lawan-nni i wumi semman yurumyen Lxalifa A med ELMUQRANI, asmi iwala yir li ala anda w en, yessuter lem awna ur udayen fkan-as adrim yefka-t i yifella en akken ad refden iman-nsen ; asmi ur ssaw en ara yifell en ad rren tabzert-nsen ssar en akk ayla d tferka n wudayen-nni, d agi i yebda usurif amenzu i tnekra anda nnejma en la rac msefhamen ad kkren er l ihad, am waken i d-yusa di tseddarin i d-iteddun.2

Ass-nni mi eddan tilas Jem en di le rac kul-ass

Iyyaw er l ihad

1-BATACHE (A.), Aperçu historique sur la kabylie, LA VIE DR CHIKH EL HADDAD et l’insurréction de 1871, éd EL AMEL,

2010, p.p.135-136. ² -1995 300 -301

(22)

27

Llan syadi lkeyyas Nnumen gezmen aqer as

Deg zzman amezwaru

Nnan i rray d amessas Am irgazen am tullas Bu ttarix xas ad yaru

Mi ru di ddewla bu rkas Yettawi a win deg u erwas Win i essen wellah! ad ten-iru!

Tagara n usefru yekfa-t s dde wa er Rebbi akken ad yissifses fell-asen ta kemt. Awin ifezen i ef wass

Ned a-k s aba lkiyyas S lfe l-ik ay tferru

Barka-a addewla I met as Tarba t i men as

Lxu as d bururu

1-1-2-Tajma t n 12

Deg usefru-agi, amedyaz yemmesla-d ef tejma t n nac (12) i terra Fransa d aqerru ef yimdanen, tekkes amkan i tejma t n taddart; aqerru n tejma t n12 d amesba li, d amla bi akken i id-yeglem umedyaz, akken d a en id-id-yeglem akk udmawen n lba el d tmu eqranit i tessemres tejma t-agi ef yimdanen : ur in tilawin (tu al), im aren, tim arin, tullas,atg.

Tajma t-agi n 12 mi te ef le kem n tedbelt tessaxdam rrcawi akken ad s len cra n Rebbi d Nnbi, imi timetti n lawan-nni turez s wa as er tesre t .

(23)

ric II

Tasle

wammud

28

Ad d-ne ku, ay arrac ef tejma t n nac Brizidan-is d amla b

I lba el inuda le rac I tudrin akked le wac Ur ye i ula d a zaybi ama en i tu al tifrac aq din ulac Ssuq-nsen d imerbi I l aq yettnuz am leqmac I lba el d aberqac Amek ara ne me wabi

Deg wamur wis sin n usefru-agi, yiwi-d awal ef yimdanen yellan d iqerra n tuddar, teddun s aq, s an azal, ccan, tirrugza d lhiba, d imdanen n tidet s an azal, ur-sen lba el ulac, asmi I sen-yettwakkes rray d le kem u alen ddarayen iman-nsen seg wid ur niswi imi tella deffir-nsen Fransa tessel ay-iten.

Izem yellan d aberqac Yekcem deg leclac Yedduri deg le wabi

Yeggad awtul s tferrac Ne izirdiw s uxbac Yeff en fell-as s u erbi

Tteqqsen alba am le nac Ur yezmir ed ad d-yini lac

(24)

29

Lxuf i yeggezmen rrqabi

1-1-3-Les juges de paix

Asmi te li tejma t n nac, Fransa tesbed le kem amaynut yebnan ef lqa i d rejman-is; lqa i-agi d win yellan d a eqqi, lxedma-is zeddiget, acu kan rejman-is d yir netta, acku ur s- yessawa ara izen akken ilaq, yeqqar-as kan ayen yeb a.

rejman-agi (a erki) iglem-it-id umedyaz, yenna-d fell-as d win ur neswi ara, yeffe i ccra n Rebbi d Nnbi (d asekran ), adabu texdem-as ccan d wazal.

Mi teb el tejma t tru Gran-a -d lfuru Yiwe -d lweqt laman

Juj d bbi qa i cle Lxedma-as wellah ma tfu

Lukan ur yes i trejman

Ad d-yas er le kem cbu Ad yeqqim alama iru

Ur ye ri d acu ye ran

D asekran ur yesfull Itess ccrab deg uqeddu Ddewla tewqem-as ccan

1-1-4-Inazbayen: Mouhand Ameqqran Uqasi d li Uqasi :

Yiwi-d deg-s taqsi n tmurt n Leqbayel anda llan sin-agi n yinazbayen .

Mu and Ameqqran Uqasi d amezwaru, n an-t yi etmaniyen; xedmen-as taxazabit aseggas n 1820 uqbel akk ad d-le qen yirumyen di Sibou, ye a-d arraw-is gar-asen Belqasem Uqasi irewlen er xwal-is asmi n an baba-s yekkat mgal i etmaniyen. Asmi i d-kecmen yirumyen yessawel Dday Husin i l ihad, iger ti ri netta d Husin Za mum i tmurt n Leqbayel, yexdem l ihad-ines 18 n

(25)

ric II

Tasle

wammud

30

yiseggasen di Metti a, Blida seg 1830 armi d 1848 yes a a as n yi dawen : netta yettenna mgal arumi, le rac usan-d mgal-is, ayen i t-ye an ad ibeddel tikli ad yu al d arumi ye a akk ljihad-is, asmi iwala Limir Abdelqader isellem iman-is, Ahmed Bay fen-t s waya yu al d ax im n win ara d-yekkren mgal irumyen armi d asmi yemmut deg 1854 aseggas-agi i yemmut Buba la d a d netta i t-yewwten. Belqasem yes a yiwen n gma-s di Tunes (ay-a i ye an amedyaz ad d-yebder Tunes deg usefru-agi), gma-s qqaren-as li Uqasi, ula d netta yerwel asmi yemmut baba-s, asmi yesla s ra yexdem adek Ben A rab, iru -d er Lezzayer yiwi-d yid-s lem awna ama d lesla ama dirgazen, yekka daxxel n ra -nni n 1856 d rad s wacu i d-kecmen er yirumyen er l erc n At Ziki. D a deg sin n yisefra i d-yiwi ef yinazbayen-agi, yemmesla-d fell-asen s telqayt: ama ef tirrugza-nsen d lhiba d tissas s an, yenna-d belli d irgazen n wawal nnu en ef tmurt-nsen.

Mu and Ameqqran n At Qasi I ddheb n trusi

Lfe a bu ubzim ul iq

Mi yerra znad yeffussi Lbaru u r i Netta i teddu d ttel iq

Yebda ra deg Wat Qasi A yezwer tissi Kul l erc yebda ye ewwiq

1-1-5-Lmut n Baca a

Amedyaz d agi yemmeslay-d ef lmut n Mu amed Lmeqqrani i yellan d Baca a n lawan-nni, asmi yessekker ra mgal irumyen, ra i ye fen 50 n wussan, ass n 05 Maggu 1871, isardasen irumyen xed en-t-id asmi iru ad ye al hur netta d yimdukkal-is, d a wwtent-id s r n an-t yem el di Wat abbas.1 At Meqqran am lbzan

S tesmag d uzlan Men ir win irefden a udef

¹ 2010

65

(26)

31

Mi d-ye li usalas n zzan Lafrik d ime za Din ass-nni iyerrefref

1-1-6-Li ala n tmetti d umedde n Nnbi

Sma il AZIKIW, yebda asefru s la ef Nnbi d ucekker-ines d umedde n yisem-is s lew ayef igerzen: bu nnur, meb id ireq, eb lbureq, udem acureq. Akken da en yed a er Rebbi ad yessifses fell-asen tagnit, si tama ni en yekcem di li ala n tmetti i ibeddlen anda abent terkizin n tmetti; te li erma d nnif yu al deg umkan-is nnfaq d lba el d rrba, ula d imdanen beddlen ( i um ccrab gar-asen).

Ur nufi ed d a essaq Nuda deg leswaq

erma yifi-tt rruz

Win yeswan ccrab yetqelleq Ye a d amnafeq Yezger nnuba-s dlgazuz

Win ye an ar d ifelleq Iles-is i erreq Yeb a ad i ac s udebbuz

Tettuqqet lex ara di tmetti: i ab l eq, kfant le wayed, iglem-d l il-agi amaynut, icebbeh-it er lbeq imi d yir dderya, s len leqder n yimawlan .

Dderya n tura d lbeq Mi imeqqer ak-ixenneq Yenna-as ad t-yewwet s udzuz

(27)

ric II

Tasle

wammud

32

Ne ad yeffe d aserreq Ma iru d amsewweq I nnefqa-ines er wuruz

Zzman ef madden akk ye yeq Nezga-d n ewweq D usbi en akk am ube uz er tagara yed a er Rebbi ad yemmet, uqbel ad i er ktar n way-a.

1-1-6-Tasertit tamhersant:

D agi amedyaz yu al armi d tallit-nni asmi d-tekcem Fransa er tmurt n Lezzayer, yemmesla-d akk ef wayen tes edda tmurt ef ufus n umsehres, yuder-d akk le naf n tmu eqranit d tekrit i tessemres ef yimdanen; ur in ula d wid yemmuten imi keflen ula d lemqaber, ti gi tu al d le ram, iwin taferka armi imdanen zzenzen ula d lmal, tmurt, atg.

Tewwim lemqaber d cmul Ula anda yeqqen u yul Wagi d le jeb ay tennam

Bu t en deg-sent imul Yezzenz-itent d amedlul Mi t ar l aba d le ram

Ul-im a Fransa med ul Imi txezre s amehbul

(28)

33

Tamawt

Timetti tansayt teqqen a as er tdiyyanit, ay-a ssbegnen-t-id yimedyazen deg yisefra-nsen, imi tuget deg-sen ad ten-af ama di tazwara ama di tagara ssemrasen awalen ne tifyar i d-yettawin lat d umedda n Nnbi. Ay-a nemlal-it-id deg wamud n tmedyazt i d-negmer n umedyaz Sma il AZIKIW, imi yugem-d a as si leqran ibder-d aba d lanbiya, ad naf amedyaz-a yal tikelt ikeffu asefru s unaji d dd awi er Rebbi.

1-2-Iferdisen n ugbur

Dagi ad d-nemmeslay ef kra n yiferdisen yerzan agbur.

1-2-1-Amawal

Tamedyazt taqbaylit tansayt, am wakken ne ra, tiwi-d a as si tutlayin ni en ama si ta rabt ama si tefransist, abe da ta rabt imi tettune sab d tutlayt n leqran akken da en amur ameqqran n yimedyazen lemden leqran di tem emrin d a ad naf amedyaz Sma il AZIKIW am yal amedyaz ansay yesseqdec awalen si tutlayin-agi.

Awalen n ta rabt: amejhul, cc ur, lqelb, leqmac, lem ac, lebruj, le nac, wab, le wabi, rrqabi, zzman, lac, atg.

Awalen yeqqnen er ddin: amalat l abi, ta allit rem an, le req s ufan, rsul, nnbi, sidna Nu , sidna Yusef, ddin bismi llah, atg.

Awalen n tefransist: juges de paix, brizidan (président).

Akken da en ara naf yesseqdec a as n wawalen iqburen ur nettwaseqdac ara tura: leclac, ulciq, ssusi, ttel iq, a riq, amrecci, a far, ime as ankali, rmali, atg.

Amedya: ad naf awal ssusi yemmal-d ayen i wumi qqaren s ta rabt zzawiya ne “ ariqa”. D agi ad d-nemmesli ef kra n yiferdisen yerzan agbur.

(29)

ric II

Tasle

wammud

34

1-2-2-Tumnayt

Am waken i tt-id-yesbadu SAL I: « D tugna yeqqnen er ubeddel n yinumak n wawalen, yerna

ur yelli wassa gar-asen (ma i am wid n tay isemt d tengisemt). Llan wid iwalan tumnayt amzun d takanit wezzilen (mi ara yettwakkes wallal n tkanit»1.

Amedya seg usefru amezwaru

*Ilba el d aqerdac* Yesserwes lba el er uqerdac, melba ma yessexdem allal n userwes.

Tumnayt temgarad ef tkanit, imi di tkanit yettil-d wallal n userwes. Amedya ef tkanit:

*Il eq yettnuz am leqmac* Icebbe l eq er leqmac yettnuzun di ssuq, l eq yu al ur yeswi ara.

Allal n userwes

*Tteqqsen alba am le nac* Icebbe yir imdanen dilexdayem-nsen er yizerman yetteqqsen

Allal n userwes

1-2-3-Allus

D a awed n wawalen ama di tazwara n yifyar ama di tlemmast, ama di tagara, ad d-nefk amedya : Di tazwara win yettmeyyizen, essi

Win ye ran ssusi Win ifehmen ad yett eqqiq

(30)

35

Di tlemmast Zzenzen medden le rus Rnan ula d lbus

Tagnit ef medden tezwar Di tagara, ulac amedya deg wamud I d-niwi.

1-2-4-Amside

Amside ye na taseddast n yifyar; yessefk ad mse faren sin n yifyar ne ugar, wa ad yili lebni n essa-nsen d yiwen.

Amedya: Yekcem deg leclac bnan ef yiwet n t essa Yedduri di le wabi (amyag, tanze t, isem)

1-2-5-Taseddast

Taseddast d lebni n yifyar, amud i d-niwi yebna ef yiwen n wudem; drus anda myezwaren wawalen.

Amedya: *Di amrawa i yu am iq* l el-is ilaq ad tili akka*Yu am iq di amrawa* * *Alba di ddin yettwalas* *yettwalas walba di

Tamawt 01

Abeggen n yisental i ef ttwabnan yi risen-agi n tmedyazt i d-niwi ma i dayen isehlen, yew er fell-a ad ten-id-nbeggen s ttbut, . acku yal tikelt ilaq ad nu al er yi risen n umezruy, akken da en risen-agi mqaraben, tikta ttemcubbakent deg ugbur n yal a ris, timu liwin ttemyekcament ayen yettawin er timsullest deg yinumak. MOUKHLIS Mohamed deg wawal-is ef tesle t tasentalant n tmedyazt yenna-d:«Yes eb ma i ef unagmay ad yawe ad d-ibeggen isental n yi risen n tmedyazt s

wudem ubriz, imi anect-n icud er tikta d usugenn umedyaz, tikta-agi d usugen i yettemgiriden seg ris er waye ».1

1 -MOUKHLIS (M.), Introduction à la poésie tamazight : analyse thèmatique de tamedyazt, in actes de la quatrième

(31)

ric II

Tasle

wammud

36

Tamawt 02

Ayen ye nan taseddart, ad naf txulef ci tamedyazt tansayt imi yal asefru i edda i wu un n tseddarin i nennum di tmedyazt tansayt d a ad naf kra n yisefra s an armi 22 ar 24 n tseddarin ay-a yessawe -a er yiwet n tikti ne er yiwen n usteqsi i d-yeqqaren :Ayadra nezmer ad nessismel tamedyazt-agi deg tewsit n teqsi t? Imi ad naf BENBRAHIM Malha, deg tezrawt-is La Poésie

Populaire Kabyle et la Resistance à la Colonisation de 1830-1962, temmesla-d ef wannawen

udyizen anda d-tegla taqsi t tenna-d fell-as :Tiqsi in d ullis ezzifen s wudem n tmedyazt…am tmedyazt i d-negmer yes an 40 ar 50 n yifyar yebnan ef yiwet n tme rut(a-b) ne (a-a-b). Annaw-agi n tmedyazt yes tun iqin (7-7) ne (7-5-7), anda ara d-naf HANOTEAU (A.) 1867 igmer-d ammud meqqren n tmedyazt-a yes an assa er uzbu ne er tnekra.

Syin tkemmel-d awal tenna-d : 03 ar 05 n yifyar imenza n yal ullis rzan kan taqsi t, as ula ma ur in ara akk assa er usentel n usefru, seg wullis er waye ad d-naf ifyar-agi tettili-d deg-sen dde wa er Rebbi d Nnbi; ay-a ama di tazwara ama di tagara n yisefra.

Ihi, la sab tazrawt-agi n BENBRAHIM.M : Kra n tulmisin tes a-tent tmedyazt nufa-tent ula di teqsi in, sway-a nezmer ad nessismel tamedyazt-agi deg tewsit n teq iqt,

Sma il AZIKIW, s tesle t-agi tasentalant i nexdem, yessawe a -d-yefk isallen i an ef tnekra-nni n 1871, s wudem iceb en s wa as, iglem-d akk ayen ye ran s telqayt di kra kan n yisefra.

(32)

37

2- Tasle t ta essant

Deg tesle t-agi niwi-d awal ef t essa n usefru d unamek-is; nemmeslay-d ef usefru d tseddart, ifyar, tame rut d wakat, yal tikelt nettu al er wamud nettak-d imedyaten ef yal asefru

2-1-Tabadut n t essa

A as n yimnadiyen i ixedmen ef tmi rant-agi n t essa, llant-d wa as n tbadutin fell-as, ttemxillifent seg umnadi er waye , acu kan anamek i ttawint d yiwen, gar tbadutin-agi ad d-nebder tin i d-yefka AQUIEN Michèle, yenna-d belli tami rant-agi n t essa d tagejdant deg tezrawin d-yettilin ef tmedyazt, abe da ameslay udyiz.1

Michéle yessedda-d yiwet n tukkist i d-yiwi seg udlis n GENETTE.G. yemmesla-d fell-as yenna-d : Yal tazrawt n yisnulfuyen uyenna-dyizen yessefk ayenna-d byenna-dun s wayes iwumi qqaren ta essa n umeslay udyiz. 2

2-2-Anamek n usefru

A as n yinumak i s-yettunefken, gar-asen ad naf :

2-2-1- ur SAL I Mu end AKli

Asefru a ar-is FR.

Awal-agi asefru, ur nezmir ara ad t-nessemres ef yiwen kan n enf udyiz i yiman-is, yemmal-d yal annaw uyemmal-dyiz yellan ama ezzif ama wezzil, yemmal-yemmal-d tal a tasekkat, ma na-s yes a tlata n tseddarin, yal taseddart tes a tlata n yifyar, amezwaru d wis sin s an yiwet n tme , wis tlata yemxallaf.

ur SAL I asefru yezmer ad yilid izli, d a a, d taq it, d acewwiq atg, ttemcaraken akk ama deg ugbur ama deg u ru udyiz.3

1-AQUIEN (M.), Dictionnaire de poétique, Ed Le livre de poche, 2010, p.p286-287.

2 -*Toute etude des grandes créations poétiques devait commoncer par concéderer ce que l’on appelé récemment la

structure du langage poétique.* in

(33)

ric II

Tasle

wammud

38

2-2-2- ur AMRI Djamal

U la d amnadi-agi yefka-as azal I usefru di tezrawt-is, yemmesla-d fell-as yenna-d:

«Asefru d lebni n unamek-is lqayen yesdewwix, yezzuzun, yesduqqus, yessakay amseflid yettak

ljehd I wawal ur u eddad-is deg yisefra nettaf tilufa i d-yessuffu si daxxel-is, fi el ad yili ucuddu deg-sent deg way-a nettaf deg usefru amgired i ized en gar usefru d waye , yettili gar umedyaz d waye deg umgired n tudert d tmu li tasugnant gar yimedyazen»1.

Ma nu al er wamud i d-negmer n umedyaz Sma il AZIKIW, ad t-na yeb a ef 09 n yisefra , yal yes a azwel-is mgaraden deg wac al n tseddarin yes a yal yiwen .

Amedya:

Asefru amezwar Tadyant n 1871 Asefru wis Lejma

Asefru wis kra Les juges de paix

Asefru wis ukuz Mu amed Ameqqran Uqasi

2-3- Taseddart

Deg usegzawal n SAL I, taseddart d taggayt n ufyir yeddukkulen ama s tme rut ama s tuddsa n yifyar ; akken da en yezmer d asentel ara ten-yesdukklen.2

Deg wamud n tmedyazt i d-negmer ad naf u un n tseddarin yettemgirid seg usefru er waye , yal taseddart tettkemmil taye deg yiwen n usefru:

Asefru 01 09 n tseddarin Asefru 02 11 n tseddarin Asefru 03 07 n tseddarin Asefru 04 20 n tseddarin Asefru 05 18 n tseddarin Asefru 06 09 n tseddarin

1 AMRI (D.), Anadi di tmedyazt( tasle t n udyiz di tmedyazt n teqbaylit) idlisen-nne , Ed HCA, 2007, sb. 11. 2 SAL I (M.A.), Op, Cit.p.

(34)

39

Asefru 07 18 n tseddarin Asefru 08 24 n tseddarin

Asefru 09 14 n tseddarin

MD Aqla di zzman amerbu

Am lqum n Sidna Nu Nggad l req n ufan

2-4-Afyir

2-4-1- ur SAL I

«Afyir d tayunt gar tayunin i yessuddsen asefru.

Di tira, tayunt-agi tettwaru iman-is s yiwen n ujerrid. Taggayt n yifyar( i yesdukkel wakat ne tesdukkel tme rut ne asentel tettak-d taseddart, taggayt n tseddarin tettak-d asefru.

S umata, llant snat n tmu liwin i d-isfehmen d acu i d afir.

Tamezwarut, teqqar-d : akken ad yili wafir issefk ad t-id-iqabel wafir ni en. Ma sub, ur yrzmir ara ad yili yiwen n wafir iman-is(xer um ad ilin sin n yifyar ). D assa -nni n umgada gar-asen i as-ittaken i yal yiwen deg-sen azal n wafir. Ittusemma mi ara ilint snat n tefyar msawant deg wakat ne deg wanya(ne deg wakat akked unya) ttu alent di snat yid-sent d ifyar : d a dal-nni edlent i tent-yerran akken.

Ma d tamu li tis snat, afir, r-s d ini i afaren yiwen n uzenzi n wakat.

Di teqbaylit, llan sin n lesnaf n yifyar. Afir a erfi d wafir uddis. Ittune sab wafir d a erfi mi ara yili yemmed mebla ma yefreq d i icen.

Ma d afir uddis, yeb a d i ricen ; ittusemma yebna ef sin ne tlata n yi ricen ».1 Deg wamud n tmedyazt n Sma il AZIKIW ad naf yiwen kan n enf n yifyar, d afir ilelli.

b- ur MAMMERI (M.), Afir yebna ef sin n yiferdisen tun iqin akked tme rut2.

1SAL I (M.A.), Asegzawal ame yan n tsekla(petit dicionnaire de littérature), Ed L’ODYSSEE, 2012, p.p.16-17. 2 -Mammeri (M.), Culture savante, culture vecue, Ed Tala, Alger, 1991, p.84.

(35)

ric II

Tasle

wammud

40

Afir ilelli

« Qqaren ef yifyf d ilelliyenmi ara yes u yal yiwen deg-sen akat iman-is ne mi ara 75mgaraden yifyar n yiwen n usefru deg lebni n tkatit-nsen. Me sub, ur teq id ara tkatit n ya n ywen n uefru s yilugan n wansay n medyazt. Tuddsa n enf-agi n yisefra, tettili-d kan s unamek ne sunya n yifyar ( ne di sin) .1

Amedya i d-nefka, nekkes-it-id seg usefru wis ukuz(4) : Mu amed Ameqqran Uqasi MD Mu ed Ameqqran n Ayt Qasi. afir ilelli

I ddheb n ttrussi, afir ilelli Lfe a bu ubzim ul iq afir ilelli

Ma lah, a bab lkursi. afir ilelli Lbay atunsi, afir ilelli

Di amrawa i yu am iq afir ilelli

2-5-Tame ut

Tame rut am wakken i tt-id-yesbadu SAL I : « Dallus n imesli ne n trugma n yimesla (am tun iqt) di tagara n yifyar. Iwakken ad tili tme rut, issefk xer um ad ilin sin n yifyar i deg i yella wallus-agidi tagara-nsen.

S umata di tmedyazt n teqbaylit llan sin n le naf n tme rut ( la sab n wac al n yimesla i d-yettwalsen)i d-yettu alen s wa as ».2

S tira yettwassnen zik, llant snat n tal iwin i d-yettu alen a as. Yiwet, tebna ef umse fer n n snat n tme rutin A-B, taye , tebna amwakka :A-A-B3.

(A-A-B), d tame rut i wumi qqaren *tame ut tamexlu t*, d tal a n tme rut i ef yebna akk wamud n tmedyazt i d-niwi, yal asefru tame rut-is ur tettbeddil ara seg mi ara yebdu armi yessali

1 -SAL I (M.A.), Op.Cit, p.18. 2Ibid, p.18.

(36)

41 Asefru 01 MD

Wa d useb in d leflas

Yer a medden deg wammas tame rut(s-s-u) Ayixf-iw bed asefru

Llan syadi lkiyyas

Nnumen ggezmen tame rut(s-s-u) Deg zman amezwaru

Barka-a a ddewla imet as

Tarba t imen as tame rut(s-s-u) Lxu as d bururu

Deg umedya-agi i d-nefka, nekkes-d seg usefru amezwaru kra n tseddarin, yiwet si tazwara, yiwet si tlemmast, taye si tagara, ma nger tamawt tame rut n usefru-agi akk ur tbeddel ara (s-s-u) , snat n tergalin d te ra.

Asefru 02

Amedya-agi ur yemxallaf ara ef umedya amezwaru, tame ut-is(A-A-B), acu kan dagi tbeddel tergelt d te ra yellan deg umedya-nni amezwaru.

MD Ad d-ne ku, ay arrac

ef tejma t n nac tame rut(c-c-i) Brizidan d amla bi

(37)

ric II

Tasle

wammud

42

A wi ur ne lem ac

Kkes fell-a a amac tame rut(c-c-i) Ula ma d jjuj d bbi

Asefru 03, asefru 06, asefru 08, asefru 09 bnan akk ef yiwet n tme rut, tin iwumi qqaren-as *tame rut n tergelt*, xas ula ma tusa-d s tal a n tme rut tamexlu t.

Asefru03 MD Aqla di zzman amerbu

Am lqum n Sidna Nu tame rut ( -n) Neggad le req s ufan

Asefru 06 MD Nekk asmi he leqran

Ta allit Ram an tame rut (n-n-f) emde Rebbi d l aref

Asefru 08 MD la ef-k a Nnbi bu tisas

Ay i lmen eq tame rut (q-q-z) D abninan axir n l uz

Asefru 09 MD Dderya n tura d lbeq

Mi meqqer ak-ixneq tame rut (l-l-m) Yenna-as ad t-yewwet s uzduz

(38)

43

Deg usefru-agi, yella-d ci n umgired deg tme rut, imi di tazwara tella-d tme ut I xel en (i-i-q), tbeddel er tseddarin tineggura tu al d tame rut s tergelt (r-r-q).

MD Tissas n yizem awe ci

Mi iqeddem l aci tame rut(i-i-q) Win ye yan yezwir s am iq

Yetti aqelmun ru far

B an amecrar tame rut(r-r-q) Yendelbu llebsa n rqiq

Asefru 07 MD Reb a waguren texsi

Tiyersi i cudden tefsi tama rut(i-i-r) A lil u ezfan la mar

Zzenzen medden le rus

Rnan ula d lbus tame rut(s-s-r) Tagnit ef medden tezwar

Tameqqrant deg nkasi

D lhemwin yellan d asbaysi tama rut(i-i-r) D netta ay d ssebba n lefqar

Deg umedya-agi n usefru wis 07, ad naf akk tiseddarin yebna-tent ef yiwet n tme rut (i-i-r), acu kan yessemxillef taseddart tis 06, tame rut-is tettfakka s tergelt (s-s-r).

(39)

ric II

Tasle

wammud

44

2-6-Akat

Akken i t-id-yesbadu SAL I : « D tuddsa tagensayt n wafir. Di teqbaylit, akat, yebna ef um an d usuddes n tun iqin deg wafir ».

Amedya seg usefru wis 04 :

Yebda ra deg WAT QASI Ay yezwer tissi Kul l erc yebda ye ewwiq

Am an n tun iqin

Yeb da ra deg wat qa si//a yez war ti ssi//kul l erc yeb da ye e wwiq 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Akat n wafir

Yeb da ra deg wat qa si//a yez war ti ssi//kul l erc yeb da ye e wwiq 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 1 2 3 4 5 6 7

Afir-agi n Sma il AZIKIW, yes a 19 n tun iqin, akat-ines 7-5-7. Akat-is, d tuddsa n tun iqin di tlata n yi ricen-agi.

Amedya seg usefru 01:

Wa ed useb in d leflas Yer a medden deg wammas

A yixf-iw bed asefru

Am an n tun iqin

Wa e du seb in dlef las//yer a me dden deg wa mmas//a yix fiw be da se fru 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

(40)

45 Akat n wafir

Wa e du seb in dlef las//yer a me dden deg wa mmas //a yix fiw be da se fru 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 Afir-agi, yes a 21 n tun iqin, akat-is 7-7-7.

Tagrayt

Lebni n usefru d yiwet seg limarat i ef tre a tansayit, neb a ad d-nini s lebni n usefru, ayen akk icudden er t essa n usefru n tulmisin i t-ye an yemxallaf ef lesnaf n tesrit, am tme rut, afir, tiseddarin, d akat. Timsal-agi merra ttbegginent-d lsas amenzu i ef yettwabna usefru aqbayli ansay.

er tagara n tesle t-agi ad d-nini belli akk isefra-agi n wamud id-niwi, bnan ef yiwen n enf n wafir (afir ilelli), s an akk yiwen n unagraw, acu kan tame rut tettbeddil seg usefru d waye .

(41)

Tagrayt

tamatut

(42)

47 Tagrayt tamatut

Tazrawt-nne Tasle t tasentalant d t essant n tmedyazt n Sma il Azikiw, tiwe -d er tagara-s anda ara d-nbeggen igemma i er nessawe i a -d yellan d iswi segmi d-nefren asentel-agi. Asenteli i -yiwin ad d-negmer ammud n yisefra n umedyaz-agi seg “La Revue africaine” anda i ten-d-yejme LUCIANI.J.D deg umagrad iwumi isemma “Les chansons

kabyles de Sma il AZIKIW” .

Tazrawt-agi nebna-tt ef kra n yisteqqsiyen: D acu-tt tmedyazt-agi n Sma il AZIKIW? D acu-ten yisental i ef d-tettawi, d wamek d-tella t essa-ines ? Tiririt ef yisteqsiyen-agi nebna-tt ef tarrayt n SAL I M.A, i d-yiwi ef tesle t tasentalant, akken da en nsenned tiririt-nne

ef kra n yidlisen n umezruy.

Seg yigemma imenza nessawe ad naru isefra n umedyaz-agi s tira tamaynut, imi nufa-ten ttwarun s tira taqdimt. Ammud-agi n yisefra i tezmer ad te bu tatut am wakken te ba isefra n yimedyaze nni en, ru en ur d-banen ara. S uxeddim nexdem nefka tudert n lebda i yisefra n Sma il AZIKIW, yerna ne ya-d isem-is ara d-yernun ljehd iwurti asefran aqbayli n tallit tansayt.

Deg u ric wis sin n tesle t ; tasle t n usentel d tesle t n t essa. Deg wayen ye nan isental, nuf ammud n yisefra n tmedyazt-agi ibeggen-a -d belli agbur n yi risen-is icud s amezruy yes a assa er d tmetti ideg yedder d wayen akk i ac n yine ruyen i d-i eddan ef temna t n Leqbayel di tallit-nni. Tuget n yisefra-ines yebna ugbur-nsen ef lmerta d l if d tmu eqranit tedder tmetti taqbaylit lawan n umsehres, rnu er-s deg wammud-agi nufa belli llan wa as n yisefra izwal-nsen mmalen-d srid asentel, akken llan wiya yemxallaf uzwel d usentel i ef i d-yettawi usefru. Ma d amawal n yisefra-ines, ad naf am yal tamedyazt tansayt yestuqqet deg-s awalen n ta rabt, awalen n tefransist, awalen yeqqnen er ddin, imi timetti taqbaylit tre a ef tdiyyanit akken da en yesseqdec a as n wawalen iqburen ur d-negri ara tura di timawit.

Deg tesle t ta essant, nf tamedyazt n Sma il AZIKIW ur txulef ara tamedyazt tansayt, anda yessemres yiwen n unagraw n tme rut (a.a.b) yettune saben d tulmist tagejdant i ef tebna tmedyazt tansayt, akken da en u un n yifyar n yal taseddart ur zaden ara ef kra (03) n yifyar (imi am waken nezra di tmedyazt tansayt, ttilin (03) n yifyar i tseddart).

(43)

Tagrayt tamatut

48

Tagara n tesle t, nessawe ad nessismel tamedyazt-agi n Sma il AZIKIW la sab tazrawt n

BENBRAHIM M. Deg enf n tqessi t; d taqessi t i d-yusan s wudem n tmedyazt. . Ihi, d tigi s umata i d igemma i er tessawe tezrawt-agi-nne ef tesle t n tmedyazt Sma il

(44)
(45)

Amawal

50

Awal s tefransist

Awal s teqbaylit

-Chef

-Courant

-Indice

-Cas

-Phénomène

-Matière

-Fidélité

-Agent

-Administration

-Qualité

-Locale

-Impôt

-Retaite

-Financier

-Conseillern.m

-Représentation

-Violence

-Energie

-Poste

-

-

ella

-Adruy

-Amatar

-Tajrut

-Tumant

-Tanga

-Takdit

-Ameggi

-Tadbelt

-Ta ara

-Tadigant

-Tabzert

-Tasta t

-Anazraf

-Anis amu

-Tagensest

-Takrit

-Azuren

-Tanazzant

-

(46)

51

-Achèvement

-Résistance

-Allusion

-Géste

-Récitant

-Akufu

-Azbu

-Awehhi

-As al

-Amsawal

Ayen ye nan amawal, nesseqdec yiwen n umawal n HADADOU Mouhand Akli, Dictionnaire

(47)
(48)

53

-Idlisen n tefransist

1-BATACHE, (A.), Aperçu historique sur la Kabylie, LA VIE DE CHEKH

ELHADDAD ET L’insurrection de 1871, éd EL-AMEL, 2010.

2-BOUAMARA, (K.), Si Lbachir Amellah(1861-1930), un poète-chanteur

célébré de Kabylie, éd Talantikit, Bédjaia, Algerie, 2004.

3-MAMMERI, (M.), Poèmes Kabyles Anciens, éd Mahdi, 2009.

4-NACIB, (Y.), Anthologie de la poésie kabyle, éd Andalouses, Alger, 1993.

5-YACIN, (T.), L’Izli ou l’amour chanté en kabyle, éd Bouchène, Awal, Alger,

1990.

-Idlisen n tmazi t

1-AT MENSOUR, (R.), Isefra n At zik, Poémes kabyles d’Antan,version

bilingue, HCA, 2014

2-HAMRI, (DJ.), Anadi di tmedyazt (Tasle t n udyiz di tmedyazt n teqbaylit),

idlisen-nne , éd HCA, 2007.

3-SALHI, (M.A.), Kra ntsura i t uri n tsekla, 1- ef tsekla d t uri, éd Tira, 2015.

4-SALHI, (M.A.), Kra n tsura i t uri n tsekla, 2-ta uri n tneqqist d usefru, éd

Tira, 2015.

-

Idlisen n ta rabt

1

-1995

.

2

-1

1979

.

3

-2009

4

-1830

-1925

2010

.

6

.

2013

.

(49)

bula

54

Imawalen d yisegzawalen

1-AQUIEN, (M.), Dictionnaire de poétique, éd Le livre de poche, 2010.

2-Bouchikhi, (A.), Petit dictionnaire de l’analyse littéraire, éd Afrique-Orient,

2009.

3-DEMOUGIN, (J.), Dictionnaire historique, thématique et technique des

littérature, littérature française et étrangère ancienne et moderne, librairie

Larousse, Paris, 1989.

4-JOUBERT. (J.L.), La poésie, éd ARMAND COLIN, 2009.

5- HADADOU (M.A.), Dictionnaire des racines berbères, suivi d’un index

français-berbère des termes relevés, HCA, Alger, 2006-2007.

6-GARDES-TAMINE (J.), et HUMBERT(M.C.), Dictionnaire de critique

littéraire, éd Gérés, Tunis, 1998.

7-SALHI, (M.A.), Asegzawal ame yan n tsekla (Petit dictionnaire de

littérature), éd L’Odyssee, Tizi Ouzou2012.

Tizrawin

1-BENBRAHIM, (M.), LA Poesie Populaire Kabyle et la Resistance a la

Colonisation de 1830 a 1962, Thèse de Doctorat 3eme cycle, Paris, 1982.

2-HAMRI (B.), La poésie amazighe de l’Atlas central marocain : approche

culturelle et analytique, thèse de Doctorat, Fès, Maroc, 2005.

3-IDRICI (N.), Tamedyazt n tme ut n Tizi Mlil- af i Tasa dit d amedya,

(50)

55

Imagraden

1-FARRAD, (M.A.),Tamu li, El- Chourouk, 20-01-2008.

2-LUCIANI, (J.D.), Chansons Kabyles de Smail Azikkiou, Revue africaine,

T.43, 1899, p.p.17-33 et p.p.142-171, T.44, 1900, p.p.44-59, Alger, Adolphe

Jourdan.

3-MOUKHLIS (M.), Introduction à la poésie Tamazight: analyse thématique

de tamedyazt, in actes de quatrième rencontre (du29 juillet au 05 aout 1991),

Agadir, Maroc, 1996.

Internet

1-http://frwikipedea. Org wiki/Jean-Dominique Luciani.

2-www.Ummoto.dz/IMO/pdf/Salhi. Pdf.

3-

http://www.

Depeche de

(51)
(52)

58

AMUD N TMEDYAZT SMA ILAZIKIW :

A-TADYANT N 1871

Wa d u seb in d leflas.

Yer a medden deg wammas.

A yixef-iw bed asefru.

Acu ay d ssebba n ddwa-s.

ekkun-a medden fell-as.

Asmi ye leq lbiru.

Alba

di ddin yettwalas.

Alba

d yir aterras.

Tekkat tem art-is tettru.

Ass-nni mi eddan tilas.

Jem en di le rac kul-ass.

Iyyaw er l ihad, siru.

Llan syadi lkeyyas.

Nnumen gezmen aqer as.

(53)

Ammud

59

Nnan i rray damessas.

Am irgazen am tullas.

Bu ttarix xas ad yaru.

Mi iru di ddewla bu urkas.

Yettawi a win deg u erwas.

Win i essen wellah !ad ten-iru !

Awin iferzen i

ef wass.

Nad a-k s

aba lkiyyas.

Slfe l-ik ay tferru.

Barka-a a ddewla imet as.

Tarba t i menjas.

Ilxu as d bururu.

(54)

60

B-LEJMA

Ad d-ne ku ,ay arrac.

ef tejma at n nac.

Brizidan-is d amla bi.

Ilba el i nuda le rac.

Itudrin akked le wac.

Ur ye

i ula d a zaybi.

ama en i tu

al tifrac.

aq din-a ulac.

Ssuq-nsen d imerbi.

Uli tajma t n warrac.

ifa d lefrac.

Tt emmilen l

abi.

I l aq yettnuz am leqmac.

Ilba el d aberqac.

Références

Documents relatifs

Dans ce cas, on dit aussi que B est un multiple

Pollen- based climate reconstruction show increasing annual precipitation mainly driven by late spring precipitation .This marks the onset of lower seasonality, related to a change

[r]

Nous avons étudié par calculs ab initio en appliquant la méthode FP-LAPW, la stabilité des phases précipitées dans l’alliage CuNiSi, cette méthode implémentée sur le code

[r]

Nous remercions tous les participants pour leur présence et avons le plaisir de vous présenter le bureau qui sera à votre disposition cette année.. PHOTO FRAME COLLAGE

[r]

[r]