• Aucun résultat trouvé

III Col·loquis de Vic

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Partager "III Col·loquis de Vic"

Copied!
2
0
0

Texte intégral

(1)

175

NOTÍCIES

«Was ist Philosophie im Mittelalter?». El Xè Congrés Internacional de Filosofia Me- dieval de la SIEPM

Com cada quatre anys, la «Société Internationale pour l’Étude de la Philo- sophie Médiévale» organitzà el seu con- grés mundial, en aquesta desena edició a Erfurt, del 25 al 30 d’agost de 1997.

El Congrés, amb el títol Was ist Philoso- phie im Mittelalter?, i amb més de sis-cents participants vinguts d’arreu del món, pretenia d’aprofundir en el concepte de

«filosofia medieval». Amb aquest objectiu, els organitzadors van preveure tres tipus d’activitats: les conferències plenàries, les sessions especials i les comissions.

Les conferències, l’activitat central del matí, foren encarregades a destaca- díssims especialistes: Wolfgang Kluxen (Bonn), Calvin G. Normore (Toronto), Alain de Libera (Paris), Luca Bianchi (Pa- dova), J. E. Murdoch (Cambridge, MA), Albert Zimmermann (Köln), Ruedi Im- bach (Fribourg), Francesco del Punta (Pisa), Carlos Steel (Leuven), Jan A. Ärs- ten (Köln), Stephen D. Dumont (Toron- to), Jorge J. E. Gracia (Buffalo, NY) i tractaren bàsicament del concepte de fi- losofia en determinats autors i/o en de- terminades èpoques.

Les sessions especials, dedicades monogràficament a autors (per exemple, n’hi hagué una, Filosofía y filosofías en la Edad Media hispana, amb comunicacions sobre Ramon Llull, Arnau de Vilanova i Ramon Sibiuda) o a problemes concrets (v. g. Aristotelism in the Middle Ages, Au- tour de la censure du 7 mars 1277 o Augus- tinus und Thomas von Aquin), ocuparen les primeres hores de les tardes.

A més de les conferències i les ses- sions de treball, es constituïren grups de treball sobre «edicions de textos» (pre- sidit per C. Leonardi), «filosofia i cièn- cia en terres islàmiques» (C. Burnett),

«comentaris medievals d’Aristòtil» (G.

Verbeke), «filosofia jueva» (A. L. Ivry), el «trivium» (S. Ebbesen), «història de les ciències i filosofia a l’Edat mitjana» (G.

Beaujouan), «tractament electrònic de documents i estudi de textos medievals»

(P. Tombeur) i «filosofia bizantina» (L.

Benakis), que s’anaren trobant en el de- curs del Congrés.

El darrer dia del Congrés tingué lloc l’assemblea, en el transcurs de la qual els socis de la SIEPM renovaren part de la junta. No cal dir, com és habitual en congressos d’aquest nivell, que hi hagué previstes activitats culturals de tot tipus:

excursions, visites, recepcions, etc.

Només una petita part de les comuni- cacions seran incloses en les actes del Con- grés, que seran publicades dins «Miscellanea Mediaevalia», però els participants, i els es- tudiosos en general, tingueren a disposi- ció un resum de totes les ponències i comunicacions en el volum 4 (1997) de les «Acta Academiae Scientiarum»

Jaume Mensa i Valls Averroes y los Averroísmos. Notícia del

«III Congreso de Filosofía Medieval»

Els dies 17 i 18 de desembre de 1998 tingué lloc a Saragossa (en el magnífic

«Centro de Exposiciones y Congresos»

d’Ibercaja), el III Congrés de la «Socie- dad de Filosofía Medieval» (SOFIME),

(2)

176

dedicat principalment a Averrois -en ocasió del VIII centenari de la seva mort- i a la seva influència en la filoso- fia medieval. Els ponents foren recone- guts especialistes en la matèria: Miguel Cruz Hernández, Josep Puig Montada, Miquel Forcada, Josep Ignasi Saranya- na, José Luis Corral Lafuente i Miguel Ángel Granada. A més de les conferèn- cies, hi hagué una trentena de comunica- cions, distribuïdes en tres seccions: Averroes:

filosofía. Ciencia, Huella de Averroes:

transmisión, teología, averroísmos i Sección abierta: pensamiento y cultura medieval.

Els assistents (més de cent cinquanta, entre estudiants -que podien convalidar la seva participació per crèdits de docto- rat-, congressistes i conferenciants) po- gueren gaudir també d’activitats culturals complementàries, com, per exemple, la visita guiada a l’Aljafería i a La Seo.

Jaume Mensa i Valls

comunicacions i una selecció del diàleg posterior a cada intervenció. Malgrat les limitacions, esperem que segueixin essent una mostra suficient de la vitalitat i con- trovèrsia que trobàrem aquells dos dies agradablement acollits a la capital d’Osona.

Després de l’obertura, a càrrec de l’Excm. Sr. Jacint Codina, alcalde de Vic, i de la presentació de les actes dels ante- riors COL.LOQUIS1, el Dr. Ramon Valls, de la Universitat de Barcelona, pronuncià la lliçó d’obertura titulada: “La llei i la cultu- ra”. La tarda del primer dia es dedicà al primer àmbit, “Mite i Cultura”, presidit pel Dr. Salvi Turró (UB) i com a secretari el Dr. Ignasi Roviró (URL). En aquest àm- bit el Dr. Lluís Duch presentà la ponència

“Mite i cultura”, que va ser contestada pel Sr. Segimon Serrallonga amb la interven- ció “El mite del foc o del progrés”.

L’endemà matí, el segon àmbit

“Cultura i cultura popular” va reunir la ponència del Dr. Josep M. Pujol (URV)

“Introducció a una història dels folklores”, i la contraponència del Dr. Jaume Aiats (UV) dedicada especialment al registre musical. La sessió i presentació de comu- nicacions i dels diàlegs va ser presidida pel Sr. Just Palma (Ajuntament de Vic) i com a secretari el Dr. Josep Monserrat (URL).

La tarda del segon dia es dedicà a “Ins- titucions i cultura”, àmbit presidit pel Sr.

Xavier Solà (Consell Comarcal) i el Sr.

Antoni Bosch (SCF) com a secretari. La ponència i la contraponència van anar a càrrec del Sr. Enric Pujol i el Sr. Jordi Galí respectivament. Les seves reflexions, les comunicacions posteriors i el diàleg van anar confluïnt en el tema amb el qual es clourien els tercers COL·LOQUIS, “Cultura i història”, lliçó de cloenda que, a càrrec del Dr. Jordi Sales (UB), encetava també el tema dels quarts, “La història”. La inter- venció final de l’Il.lm. Sr. President del Consell Comarcal d’Osona refermava en els assistents la legítima satisfacció d’una trobada reeixida i apostava pel compro- mís de les institucions per tal de continuar l’aventura dels COL·LOQUISDE VIC.

Ignasi Roviró Alemany Josep Monserrat Molas

III Col·loquis de Vic

Els tercers COL·LOQUISDE VIC, dedi- cats a la Cultura, van cel.lebrar-se els dies 8 i 9 d’octubre de 1998 a l’edifici del Sucre. Organitzats per l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona, el Patronat d’Estudis Osonencs, la Facul- tat de Filosofia de la Universitat de Bar- celona, la Universitat Ramon Llull, la Societat Catalana de Filosofia i el Cen- tre d’Estudis Carles Cardó, estan asso- lint aquella continuïtat que, tot i no ser vells, permet dir d’ells que ja no són “flor d’un dia”. Atents a la finalitat que per- segueixen, la d’afavorir el diàleg i la co- neixença d’idees entre representats del món universitari i de la cultura, han pro- curat millorar la seva estructura i funcio- nament. Així, en aquesta tercera edició es van substituir les ponències per un conjunt de ponència i contraponència que ja des de l’inici mateix de l’àmbit a tractar donaven el marc general de discus- sió. Com en edicions anteriors d’aquestes actes, mantindrem la integritat dels tex- tos de les ponències, un resum de les

1. COL.LOQUISDE VIC I: La ciutat, Barcelona, Barcelonesa d’Edicions, 1997. COL.LOQUIS DE VIC II: La llei, Barcelona, Barcelonesa d’Edicions, 1998. El volum corresponent als ter- cers col·loquis té la seva aparició prevista l'octubre de 1999, a les edicions de la Universitat de Barcelona.

Références

Documents relatifs

a) Estar en posesión de un título universitario oficial español, o de otro país integrante del Espacio Europeo de Educación Superior, que habilite para el acceso

La segona investigació (Durán 2013) es pregunta per la noció de mode verbal que elaboren els estudiants de la secundària obligatòria (53 alumnes de primer, ter- cer i quart

Les pràctiques que es porten a terme a la universitat sota la denominació de tuto- ria també són molt variades, de manera que poden incloure tant accions d’atenció individualitzada

A partir de les dades recollides, es presenta aquest article, amb el propòsit d’estudiar la relació entre la motivació dels estudiants, la seva participació en el

a) Que, durante el periodo de formación necesario para obtener el título de doctor, el doctorando haya hecho una estancia mínima de tres meses fuera del Estado español en

L’ús del català com a llengua principal de la docència en grups amb estudiants nouvinguts, amb sensibilitat per totes les llengües del grup classe i amb l’objectiu d’enriquir

Esta normativa también regula otros aspectos relacionados con la movilidad, como los procedimientos de reconocimiento y de adaptación entre los estudios de primer y/o segundo

Para abordar de forma práctica la cuestión del sexismo en el lenguaje, hay que detectar de entrada en qué documentos es más relevante actuar (documentos normativos, con autoría de