dimarts 25 de març · núm 1 1
dimarts 25 de març - número 1 www.quecorrilaveu.org
S U M A R I
Editorial:
"Ja teniu a les mans el número 1"
pàg 2
La necessitat i l'oportunitat d'una universitat
alternativa
pàg 2
La despesa militar dels EUA serà superior al pressupost de totes les
universitats públiques del món en un any
pàg 3
Guerra en pantalla gran, cicle de cine Agenda dels
propers actes contra la guerra
pàg 4
que corri la veu
Veure el Pla de Palau ocupat per un grup de tendes de campanya s’ha convertit aquests dies en un fet quotidià. Tot aquell que hi estigui disposat pot unir-se al grup de gent que, des del passat dijous 20 la majoria, acampen en senyal de protesta davant la Delegació del Govern a Catalunya. És una mostra més de rebuig cap a la Guerra de l’Iraq i segons Ramon, que porta des de dijous sense sortir d’allí,
“una mostra de solidaritat vers tots els refugiats que hi ha al món per culpa de la guerra: volem sentir, malgrat la distància i evidentment les diferents circumstàncies, que també estem en guerra”.
El Ramon i la resta de gent que fa vida davant la Delegació s’encarreguen també de repartir propaganda i recollir signatures a favor de l’aturada de la guerra. Tots
ells agraeixen el suport i la col·laboració dels veïns del barri i desitgen que aquells que puguin s’hi afegeixin “com abans millor”.
L'opinió d'un escut humà
També acampat allà, i en vaga de fam com altres companys, es troba el Bernat Carreras, escut humà a l’Iraq acabat d’arribar. Pel Bernat, estudiant de psicologia a la UAB,
“cal que sortim al carrer, l’important és demostrar la nostra disconformitat amb el règim, i no li podem dir d’una altra manera.
Tant debò només haguéssim de ma- nifestar-nos mitjançant els vots, però no és suficient; fer d’escut humà només ha estat un pas més”.
El Bernat afirma que “la gent de l’Iraq o bé no s’espera el que està passant o està massa acostumada a que passi: és una població que
"Refugiats" a Pla de Palau
J Gent de tota mena acampa aquests dies davant la Dele- gació del Govern en contra de la guerra
J Alguns manifestants estan disposats a fer 40 dies de vaga de fam
està sent bombardejada des de l’any 1991, amb tot el que això comporta –morts directes, càncers, leucèmia, malforma-cions...-” i afegeix que “no hem d’oblidar tampoc la qüestió de l’embar- gament, que suposa una destrossa brutal: han destruït un país que havia arribat a rebre premis de la UNESCO per la gestió d’hospitals, per exemple, i l’han convertit en un país tercermundista”. Respecte el líder iraquià Saddam Hussein, Bernat Carreras defensa la teoria que “davant una amenaça exterior, tothom busca la protecció inte- rior”, però no dubta a dir que la gent allà “no dóna suport a Saddam en absolut, però no s’hi poden oposar perquè estem parlant d’una dictadura”.
El moviment per la pau
Pel que fa al moviment per la pau que s’està vivint a l’estat espanyol, Carreras somriu: “m’omple molt, actualment la gent sembla adormida i ara que la protesta existeix, esperem que no decaigui.
La societat iraquiana se sent molt agermanada a l’espanyola i per això no entén la postura que ha pres el president del govern.
Tanmateix, coneixen la resposta massiva en contra de la guerra per part de la societat”.
Finalment, en Bernat reivindica que “defensar la població civil no és dir “sí” a Saddam; jo defenso la Pau”. I entre ritmes de tambors i clàxons, torna amb el grup per con- tinuar amb una protesta que desitja que duri el menys possible. Seria un bon senyal.
MARTAMARTÍNEZIJAUMEBUIXÓ
Un dels acampats en vaga de fam, ahir al matí/ AGÈNCIAEFE
dimarts 25 de març · núm 1
2
La protesta universitària contra la guerra iniciada pels governs dels EUA, el Regne Unit i Espanya a l’Iraq és d’una dimensió superior a la d’una reacció d’indignació de curta durada. Les assemblees de l’estudiantat -en ocasions, amb presència de professorat- s’han mostrat decidides a tirar endavant almenys una setmana de lluita farcida d’accions al carrer combinades amb la posta en pràctica d’una ‘universitat alterna- tiva’, és a dir, d’una graella d’activitats formatives crítiques d’un estil diferent de l’usat comunament a les aules. La universitat alternativa és una necessitat del moviment de protesta i una oportunitat per al futur, tant si dura una setmana com si la seva vida es perllonga.
És una necessitat, almenys, per tres motius. En primer lloc, perquè no podem consentir una desgràcia i una injustícia tan grans. És un deure moral i polític protestar con- tra la Guerra a Iraq. No podem res- tar impassibles, cal alterar la
normalitat -en el nostre cas l’acadèmica- perquè si no ho féssim seria entès com un consentiment per part dels governants i de la majoria de la societat.
En segon lloc, perquè sense alteració de la normalitat universitària no seria possible una protesta massiva que, a més, cal fer visible. O ¿és que algú s’imagina que, amb el ritme habitual de classes, pràctiques, treballs i exàmens, una part significativa de l’estudiantat podria organitzar-se i participar en accions de denúncia com les que ja han tingut lloc?
I en tercer lloc, perquè per ser efectiva cal que es mantingui massiva. Si només es fan assemblees i protestes al carrer es fàcil que, donada la naturalesa del moviment estudiantil, la presència dels universitaris als campus es redueixi i la participació en les accions minvi. Per evitar-ho cal que hi hagi un ventall de formes diverses de participació en la pro- testa i també en activitats
La necessitat i loportunitat duna universitat alternativa
Ahir es va iniciar el cicle
“Cinefòrum contra la guerra”, que consta de 4 pel·lícules, bèl·liques i antibèl·liques al mateix temps, que tenen com a objectiu fomen- tar el debat i la reflexió sobre l’atac a Iraq. Aquestes pel·lícules són “La chaqueta metálica” i “Te-
léfono rojo. Volamos hacia Mos- cú”, de Stanley Kubrick;
“Alemanya año cero”, de Roberto Rosellini; i “Platoon”, d’Oliver Stone (“El cazador”, prevista per dimecres, s’ha suspès amb motiu de la vaga).
La pel·lícula encarregada
d’inaugurar l’acte fou “La chaque- ta metálica”, una reflexió sobre la naturalitat de l’home en la guerra.
Els principals temes que Kubrick tracta en aquest film es van debatre amb molt d’entusiasme un cop acabà la pel·lícula: ¿la guerra fa que siguem menys éssers humans?,
¿quina és la vertadera naturalesa de l’ésser humà?
Com era d’esperar, el debat va desembocar en l’actual guerra de l’Iraq (si és que es pot anomenar guerra l’atac directe a una població pràcticament indefensa). “Una gue- Això va bé. Teniu a les nostres
mans el número 1 de Que corri la veu. Ahir, dilluns 24, la plan- tilla de la redacció anava creixent a cada hora amb gent nova i noves idees. I amb la plantilla, també el diari ha crescut i de dues planes ha passat a tenir-ne quatre.
Igual que succeeix aquí, en altres facultats del campus, estudiants, professors i PAS estem construint entre tots la universitat alternativa que volem, on aprendre no és empassar coneixements, sinó compartir-los, i on el més important es la lluita pel món que volem, contra les guerres i, sobretot, per la pau.
Perquè creiem en això, el nostre objectiu es oferir un punt de trobada on es reculli tota la informació que el campus va generant en aquests dies de lluita.
Per això es fonamental que les assemblees de les diverses facul- tats i la redacció trobem la ma- nera d’intercomunicar-nos mitjançant els contactes que ja tenim i els que encara queden per establir. Envieu-nos informació [email protected] o a [email protected] i crideu-nos per assistir als actes que organitzeu.
Que corri la veu es publica en dos formats. El diari en paper és un instrument àgil d’informació i coordinació d’activitats i, a www.quecorrilaveu.org tindrem l’espai per ampliar la informació amb articles d’opinió, més notícies i un avanç de l’agenda de la setmana.
En aquests dies en que la barbàrie i la lògica de la força aconsegueixen un cop més que éssers humans es matin entre ells, nosaltres hem de cultivar la lògica del raonament, del lliure pensament i de la pau. Fem-ho entre tots!
E d i t o r i a l
Guerra en pantalla gran
formatives crítiques i útils.
El desplegament d’un conjunt d’activitats universitàries alternatives -encaixades dins d’una graella global amb les accions de protesta- no és només una necessitat sinó que és també una oportunitat doble. Primerament, permet concentrar l’atenció del sa- ber universitari en un tema que jutgem vital per a la societat -ara el de la guerra i el d’aquesta gue- rra- i abordar-lo des de totes les disciplines. ¿Què seria d’una universitat que cultiva un saber - des de les ciències dures a les més toves- girat d’esquena al món que se suposa que ha de servir?
I segonament, l’oferta d’activitats formatives sobre la guerra -la seva realitat, les causes, les conseqüències i la cobertura informativa que rep tot plegat- és una oportunitat per fer créixer els coneixements, els instruments i el nombre de persones que treballen per deixar en herència un altre món avui clamorosament necessari.
XAVIERGIRÓ DOCTORENCC. DELACOMUNICACIÓIPROFESSOR DEPERIODISMEESPECIALITZATPOLÍTIC
la vinyeta
(de Pinto y Chinto - La voz de Galicia)dimarts 25 de març · núm 1 3
rra mai genera noves riqueses – deia un alumne – sinó que les redistribueix. Aquests interessos, tant a la pel·lícula com a l’actual guerra, es resolen amb violència”.
Les causes també es van debatre. “A part dels interessos econòmics i geopolítics, es tracta també d’un tema personal –va apuntar un dels espectadors – Bush vol matar a Sadam perquè volia matar el seu papà, i Aznar partici- pa en aquesta guerra per aparèixer als llibres d’història”.
Els plantejaments dels
espectadors anaven del més gran optimisme a un profund derrotisme. “Els joves no pararem la guerra, però crearem una gran influència social, i reivindicarem un pensament que ha restat adormit en els darrers anys: l’anarquisme”
– afirmava un jove. “No farem res, la gent actua com corderitos i l’actitud reivindicativa que es dóna actualment no és més que una mediatització que no trigarà en desaparèixer” – deia un altre espec- tador.
JUANJOCARRASCO
Després de fer un repàs a les irregularitats comeses durant la guerra del Golf per part dels agents internacionals, el director de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB va considerar que “ara és moment de recordar l’historial de cadascú”. Fisas va destacar que de les 2.058 proves nuclears fetes en- tre 1945 i 1998 la meitat les van fer els Estats Units i que mai la radioactivitat ha estat considerada crim contra la humanitat malgrat perjudicar greument els humans i la naturalesa.
Pel que fa a les armes químiques, ni els Estats Units ni l’Estat espanyol ni França van deixar de vendre’n a l’Iraq, que les usava per aixafar el poble iranià i kurd durant la guerra entre 1980 i 1988.
Desarmament
Quant al desarmament, l’autor d’Adiós a las armas ligeras va afir- mar que les armes només en són un component, que va comparar amb el hardware informàtic. La part del software és integrada per les polítiques de defensa, estratègia i seguretat. Fisas va apostar per una reflexió sobre la concepció gene- ral de seguretat. “Si la canviem, potser no ens caldran les armes”, va dir.
El director de l’Escola de Cul- tura de Pau va afirmar que la despesa en armament mundial s’eleva a 839.000 milions de dòlars per any. Fisas va posar èmfasi en els pressupostos de despesa mili- tar dels Estats Units previstos per al 2003, que sumen 400.000 milions de dòlars, una “xifra supe- rior als pressupostos anuals de les universitats públiques del món”.
Llavors Vicenç Fisas va proposar un joc didàctic, usant una cinta rosa que va estendre per l’aula amb la col·laboració dels i
les assistents a la xerrada. Els 400.000 milions de dòlars dels EUA eren tota la cinta, o sigui, 25 metres de llargària. L’Iraq, amb un pressu-post
militar de 140 milions de dòlars, representava 8 centímetres i l’Estat espanyol, en proporció a la seva despesa militar de 8.000 milions de dòlars, n’acaparava 50 centímetres.
L'exportació armamentística Pel que fa a l’exportació arma- mentística, l’Orient Mitjà i el continent asiàtic són les dues regions líders en la compra d’armament des de fa més anys. En paraules de Fisas cal desarmar
l’Orient Mitjà a través d’un “procés global regional” ja que, com va dir, la militarització contribueix a l’engendrament de conflictes.
Vicenç Fisas va afegir que Israel és la regió més militzaritzada del pla- neta i es va preguntar perquè tants Estats prioritzen la despesa militar per sobre de l’educativa o sanitària.
Guerra injustificada
Fisas va qualificar la guerra contra l’Iraq d’”estúpida i injustificada” i es va mostrar satisfet de la mobi- lització estu- diantil i c i u t a d a n a contrària a la intervenció ar- mada. L’autor va afirmar que
“no hem aturat la guerra però hem contribuït a crear les llavors per la pau”.
Vicenç Fisas va valorar positi- va-ment la xerrada, però va criti- car-ne la poca difusió. No descar- ta, però, tornar-la a repetir.
L’Escola de Cultura de Pau ha organitzat xerrades per a aquesta setmana, sobre recursos naturals i conflicte o desplaçaments forçats de població.
BERTAALARCÓN
“La universitat és el lloc ideal per pensar sobre les campanyes pel desarmament”, és una de les conclusions a les que va arri- bar Vicenç Fisas a la xerrada Desarmament per a tots d’ahir.
La xerrada ha estat organitzada per l’Escola de Cultura de Pau en suport a la setmana d’accions contra la guerra.
"La despesa militar dels EUA serà superior al pressupost de totes les universitats
públiques del món en un any"
B R E U S
Cassolada contra la Guerra a Barcelona
Barcelona.- A les 16.00h davui dilluns 24 de març, unes 300 persones shan reunit davant la Borsa de Barcelona, al Passeig de Gràcia, per fer una cassolada de protesta en contra de la guerra a Irak. Després ha començat una marxa sorollosa fins a la seu del PP, a la qual shan anat afegint manifestants fins arribar a més de 1000 persones, segons fonts de la Guàrdia Urbana. El so de xiulets, cassoles, flautes, palmes i consignes ha acompanyat els manifestants mentre pintaven víctimes del conflicte a tots els passos zebra de la ruta per conscienciar els ciutadans.
La gent ha sortit als balcons i sha solidaritzat amb la manifestació, sumant-se a la cassolada.
Plataformes Locals contra la Guerra
Gràcia
[email protected] Horta
[email protected] LHospitalet
[email protected] Badalona
[email protected] Santa Coloma
[email protected] Cornellà
[email protected] Molins de Rei
[email protected] El Prat de Llobregat
93 370 0209 Sant Joan Despí [email protected], 93 477 0516
Sant Cugat [email protected] Rubí [email protected], Terrassa [email protected] Sabadell coordinadora-
[email protected], 93 726 0904
Palau-Solità i Plegamans [email protected] Caldes dEstrach [email protected] Vilanova i la Geltrú [email protected], 93 810 0401
Tarragona
[email protected], 676 411 612 o 977 221 458
Belpuig Lleida [email protected]
Girona [email protected]
"Aquesta guerra
´és estúpida i injustificada"
Stanley Kubrick
dimarts 25 de març · núm 1
4
Consulta social
Diversos moviments socials que soposen a la intervenció militar a lIraq han proposat realitzar entre els dies 27 i 30 de març una consulta social descentralitzada sobre la guerra. Es tracta duna acció unitària convocada pel moviment social contra la guerra a nivell internacional, per mantenir la pressió contra els governs i els interessos internacionals que lestan impulsant.
Un centenar de municipis de tot lEstat espanyol ja shan adherit a aquesta iniciativa, que pretén ser un instrument perquè la ciutadania expressi la seva voluntat des de les localitats, des dels seus espais vitals dactivitat, centres de treball, destudi, doci, des dels barris i des dels carrers. Per sumar-se a la consulta, només cal acreditar-se a la pàgina web, on estan disponibles els materials necessaris (tríptics, cartells i documentació).
[www.consultaguerra.org]
Concert per la Pau
Sota el lema Aturem la guerra, aquest diumenge 30 de març es celebrarà un concert a lAvinguda Maria Cristina, a Montjuïc. Hi participaran una trentena dartistes, entre ells Gurruchaga, Labordeta, Paco Ibañez, Mª del Mar Bonet,
Comediants, La Fura dels Baus, Pepe Rubianes, Pep Sala, Discípulos de Otilia i Marc Parrot. Les entrades estan a la venda per 3 euros, amb entrada gratuïta pels menors de 12 anys i els majors de 65. Les localitats es poden comprar al Telentrada de Caixa Catalunya.
La CGT amb la vaga
La Confederació General del Treball (CGT) ha fet una crida a la vaga general contra la guerra i ha convidat la resta dorganitzacions sindicals i socials a unir-se a una mobilit-zació que hauria de produir- se conjunta i unitàriament. Segons el sindicat, la resposta social generada exigeix intensificar i mantenir el nivell de mobilització, implicant directament el món del treball.
Els mitjans, observats
Un grup destudiants de periodisme de la UAB ha format una comissió que sencarregarà danalitzar la cobertura mediàtica de la guerra a lIraq. Lobjectiu és fer un seguiment constant de les informacions que publiquen les emissores de ràdio i televisió i els diaris, per tal de detectar les manipulacions, els abusos, les rutines productives i la propaganda, i fer propostes
constructives per a la millora de la cobertura dels conflictes bèl·lics. Les conclusions de les seves anàlisis es presentaran properament en aques- ta publicació, així com a la pàgina web www.quecorrilaveu.org i a tots els fòrums universitaris i extrauniversitaris que ho desitgin.
El Diari per la Pau amb l'Autònoma
Lassociació Fora de Quadre, que sencarrega voluntàriament de la creació de Diari per la Pau, ha ofert les seves planes per donar suport a les manifestacions contra la Guerra que sestan fent des de lAutònoma aquests dies. Dos representants daquest grup van passar ahir per la nostra universitat per explicar com funciona un diari alternatiu com el seu. Davant la demanada dels estudiants van cedir el seu espai per difondre aquelles informacions que els fem arribar i que el seu espai els permeti. No estem sols, ni ho estarem.
Tot pel No a la guerra a Econòmiques
Un dels actes que van fer ahir a les 12.30h va consistir a formar a terra, amb els cossos de unes 60
persones, el missatge «PAU, NO A LA GUERRA». La voluntarietat del acte fou el més destacable perquè, tot la calor que feia al pati de la facultat, la gent va anar omplint els forats buits. Un cop tots col·locats ens vam estirar del tot i vam cridar
«No a la Guerra» al ritme de les palmes. Fou un acte més perquè es vegi que els universitaris volem la pau i demanem una movilització important, sense cap tipus de por ni vergonya.
Apagada contra la Guerra
Amb la intenció de simular un bombardeig el proper 27 de març de 2003 hi ha convocada una apagada de llums a tot lEstat Espanyol. Lacte començarà a les 22.00h i tindrà una durada de 15 minuts. Ecologistes en acció promouen aquesta activitat simbòlica i fan una crida per a que tots els ciutadans suneixin, ja que és una manera simple de demostrar la quantitat de gent que no accepta la política militarista del govern espanyol.
[Font: www.fundacioperlapau.org/
iraq/ ]
REDACCIÓ
breus
DIMARTS 25
Reportatge sobre els
interessos de la família Bush a les petroleres
Hora: 12.00
Lloc: Aula Magna de la Facultat de Dret
Tot seguit, xerrada amb Francesc de Carreras sobre aspectes constitucionals de latac a lIraq.
Conferència de Jaume Botey, escut humà i professor de la facultat de Ciències de leducació
Hora: 12.30
Lloc: Sala dactes de la Facultat de Ciències de lEducació Xerrada: «Guerra, petroli i recursos energètics», a càrrec de Martínez Alier
Hora: 12.30
Lloc: Sala de Graus de la Facultat
dEconòmiques
Xerrada-debat: «Contra la guerra permanent, podem construir la pau des de la societat?»
Hora: 13.30
Lloc: Aula 6 de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.
Recollida de fems i abocament a la seu del PP
Hora: 16.00
Lloc: Facultat de Veterinària Es tornarà a la facultat al vespre, on es faran diferents activitats per acabar amb una tancada. Cal portar espelmes, sac de dormir, menjar i beguda comunitari...
Projecció de «Teléfono Rojo», de Stanley Kubrick
Hora: 16.00
Lloc: Cinema de la Plaça Cívica Ambientada en la Guerra Freda tracta de forma molt irònica les relacions entre les grans potències.
DIMECRES 26
Xerrada: «Moviments contra la guerra», a càrrec dAlbert Recio Hora: 10.30
Com aprendre a desfilar a càrrec de les Militars Pallasso
(Comissió de Performances) Hora: 11.00
Lloc: Davant del Bar de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB
Carmenyolada popular a lA18.
Hora: 12.00
Lloc: Pl.de les Oliveres (Facultat de Ciències de lEducació) Abans de la tallada hi haurà una performance de laula de dansa de la UAB. Porteu menjar de sobres per la gent que estigui aturada als cotxes. Allà es farà un taller de de samarretes.
Porteu també roba negra o blanca tacada de sang.
Projecció de «Alemania año 0», de Roberto Rosellini Hora: 16.00
Lloc: Cinema de la Plaça Cívica UAB
Tancada de llums i cassolada contra la guerra
Hora: 22.00 Lloc: Barcelona
