ewmenyant ff£tHlt

(1)

ff£tHlt

va HoZ

ewmenyant / :í=ONS ';

N.12 **Butlletí deis Comités d'acció" d*€wa—y«mt» { C.A.C.) octubr» 1973**

Preu 10,- pta.

(2)

DE N OU E l CONVENI

QUE ÉS EL CONVENI?

- És la negociació a nivell de "Sindicatos" entre la secció eco nòmica (empresària dels centres) i la secció social (jurats i

enllaços) ' - Els acords que s^adoptin, regiran les condicions laborals dins

tot el camp de 1

^%

ensenyament, tant de mestres com de llicen- ciats

- És d"àmbit provincial, no estatal

Cal destacar que és Instat qui ha disposat quina ha de ser l

x

organització dels ensenyants; la "Unión de Trabajado_

res y Técbicos del Sindicato Provincial dp Enseñanza". També

a-uest Estat ha decidit de quina manera els ensenyants poden pla_n tejar les seves peticions dintre d

^%

un conveni i com s

^-1

ha de nego- ciar aquest;

- cada centre (que reuneixi les condicions exigides) pot elegir el seu enllaç

- és elegit un vocal que representa els enllaços de la seva zona - de tots els vocals surt una comissió (la forma d

N

elecció de la

qual queda molt poc clara) que anirà a la taula de nanociacions - cada enllaç reb una carta en la -ue "sindicatos" li demana sug-

geriments recollits entre els seus companys de cara al conveni - de tots els temes proposats les "autoridades competentes" de

Madrid decideixen aquells que ss poden tractar o no.

DE QUE TRACTA EL CONVENI?

- D*aspectes concrets sobre salaris i condicions de treball: con tractes, vacances, malalties, hores de treball i d^altres (?) de la "Ordenanza Laboral".

PERQUÈ ENS INTERESSA?

- Perquè a aquestes negociacions s^ hi jugsfl els nostres interessos - perquè el conoeni es sol convertir en un acord imposant les me-

sures positives que convenen a la part empresarial passant per sobre de les dels treballadors, imposant aquella les condicions si nosaltres no intervenim,

- perquè les negociacions sindicals dins d

^%

un estat feixista re- presenten els interessos dels que ens exploten. En el nostre cas els amos dels centres.

- pejrquè ha de ser utilitzat com un elnment més de cara a la cons cienciació dels ensenyants.

- perquè poden ser una manera de superar i*aïllament de cada mestre.

(3)

QUE HEIÏI DE DEMANAR?

fc—-

Els Comitàs d* Acció d"Ensenyants fem nostra la pla- taforma reivindicativa que es ya elaborar democràticament (i en la qual nosaltres hi larticioàrem) en distintes Assemblees enxel començamnnt de 1

%

estiu, i en les que confluiren els 3 sectors de 1*Ensenyament; estatal, privat i estatal-contractat.

PLATAFORMA REIVINDICATIVA UNITARIA

\\ T7N6AIARI5 Aplicació del 3,6; sou real de 18.020 pies. per 5 ho-

" " res de treball diari

\XZm ESTABILITAT — supressió de 1

^%

article 18 de la "Ordenanza Laboral"

LBSORAL ,.— supressió de tots els controls extro-academics

— opció del mestre a reintegrar—se el centre quan la Magistratura falla al seu favor

— conservar la plaça en cas de reconversió delcenirs

— període de prova limitat a un mes

PER A MESTRES CONTRACTATS; - contracte laboral de 2 anys, amb dret de propietat al finalitzar el con—

#• T* j» #-% 4- Q

— renovació del contracte durant el mes d^ abril

3,. ASSEGURANCES i IRTP totalment a càrrec de 1

^%

empresa

4» CATEGORIES supressió de categories, tant les derivades del- nombre d

^N

alumnes del centre com les de distinta ti tolació, amb la perspectiva del cos únic d" ensqryemte 5. DRET DE PARES I MESTRES A: llibertat de reunió

d

N

associació

d* expressió i . . vaga "; . ' 6. RETIRADA. DE LA LLEI D'EDQICACIQ; oposant a cada una de les seves

mesures i decrets una alternativa democràtica

* ^

ALTERNATIVA DEMOCRATrCA * ' 1/ Ensenyament póblic i gratuit desde í*escola-bressol fins a y

\ la Univarsitat. y v 11/ Escola única, unificada i laica, lligada a la realitat de les /

\ classes populars de les distintes nacionalitats de la peninsular

\ 111/ Control i gestió democràtica de 1*escola per part de pares i /

\ mestres y

V IV/ Certificat únic d"

⁴

estudis en acabar la 2§ etapa d" EGB /

(4)

Els CAE acceptem globalment aquesta platsforrna reivindicativa en tan que unitaria i emplia i considerem que en els punts d^ aquesta plataforma és on s"* ha de centrar la lluita que durem a terme durant tot el cure.Creiem, però, que caldríár" ' afegir-hi;

— 3UBILACIú{ En 1

^%

apartat d"estabilitat hen d"exigir jubilació voluntaria als 60 .anys i obligatòria als 65 anys amb sou real integre i mòbil. , . "

— respncte. a les faltes i sancionis que els mestres dels centres"

puguin pre-ndge—;l~e&~--tiec-±-&im*\s" pott juirl,jiiTUnt»?'(

ⁱ

%·rtrr·~47 "i"g3

^v

ULWLa BQ

r

Ouan es fa referència a la "conservació" de la plaça en cas de reconversió del centra.,.", cal afeoir-hi;EN LES IY1ATEIXE5 CONDICIONS,

— Davant la situació de molts ensenyants dedicats a 1

^%

ensenya- ment durant anys seçuits però sense titolació, veiem que cal reivindicar unes condicions laborals idèntioues a les dels al tres ensenyants, exigint una prova d

^>

aptitud que convalidi la titolació a aquelles persones que porten com a mínim 5 anys d" experiencia.

— Es necessari que el conveni inclogui 1* expressió concreta de NEGOCIACIÓ ANUAL ; >

Hem de tenir sempre present que totes anuestes exigències han d*estar emmarcades dins el contexte de la GRATUÏTAT, ja que no ens podem limitar a demanar unes millores que sabem, sens dubte, repercutiran en 1

^N

augment de les quotes dels pares. „_ ...

ma

- - -&a4-

^;

d·enunfrí·a»-·6ti dqUUfat .s'eTítftr-le-S^'absQfcffcs ffTlf*

,-cions d,al Ministeri de que ja s" ha" "abastat el 35%" de nens que reben ensenyament gratuit? enxprimer lloc tant a les "escuelas nacionales" com els centros privats, cal satisfer unes qUotes

que reparin Ics deficiències qconòmiques de les assignacions,

i en segon lloc el nombra d^escoles subvencionades, també di-

vulgat pel Ministeri està molt lluny d

^N

aquesta xifra: a Barce

lona ciutst hi ha 35 escoles subvencionades....

(5)

EL CONTRA CONVEN I

En les actuals negociacions ha éstat refdactát /un contracqn- veni per a éssar contraposat a l'anterior conveni i defen- sat com a base de negociació per els "nostres representants".

Comprovem fins a quin punt han estat incorporats en aquest contraconveni els punts de la plataforma reivindicativa unitaria. Els punts en que difereix de l"antic conveni són:

- art. 10. - despeses per desplaçament: si hom utilitza me- dis propis té dret a la percepció de la quanti- tat equivalent a --ransport públic.

- aruesta és una millora no absorbible.

- art 11 bis. (incorporat) "En el supuesto del art. 30 de Ta O.L., las horas de vigilancia tendrán efec- tos de retribución extraordinaria..." i "...son siempre facultativas".

Articles adicionáis incorporats:

- la jornada laboral normal sera de 5 hores dia.ries - refernt al darrer paràgraf de l'art. 18 de la

O.L.: "En ningún caso podrá ser substituido un profesor ...aunque aumentara el n2 do miembros de la institución rsliniosa..." o "...se pre- tenda adscribir personal de la familia del pro- pietario. . . "

- quotes de S.S. i IRTP a càrrec de 1'empresa

- en cas. de malaltia, percepció del 100^ del sa— ;•>..

1 ari real. • > •

En 1'apartat de salaris:

- supressió de diferencies de retribució segons categories dels centres.

- unificació de diverses categories.,

- augment de les retribucions; en el cas de l'en-

senyament fins el ler. cicle de E.G.B., 13.000

ptes mensuals; per a la 2§. etapa de E.G.B. i

ensenyament mit;à 5.000 pts. al mes per hora

diaria.

(6)

ANÀLISI

DE L'ALTERNATTVA DEMOCRÁTICA

E l s CAE entenem que e l 2n punt de 1 ' a l t e r n a t i v a democrática s ' h a ü r f a de r e d a c t a r de l a forma següent : ESCOLA ÚNICA, UNIFICADA I LAICA QUt RLSf OSS- GUI A LES NECESSITATS DE LES CLASSES POPULARS CATALANES , perqué :

I r . - Demanar escola d n i c a com fem e l s CAE s ' h a d ' i n t e r p r e t a r com una a s - c o l a a u t o r g a n i t z a d a a C a t a l u n y a , l a q u a l cosa només sera p o s s i b l e en l a mesura qua l ' a u t o d e t e r m i n a c i ó c a t a l a n a sera un f e t acomplert»

2nrw- E l s CAE hem p a r t i c i p a t , d ' e n ç a de I n 1§ s e s s i ó p l e n à r i a , en l ' a s s e m b l e a de Catalunya i estem d ' a c o r d amb e l s 4 punts d e l sou comunicat,

A i x b , per n o s a l t r e s , s i g n i f i c a que aprovem l á i n c o r p o r a c i ó de l e s ;, u

"noves e x i g è n c i e s u n i t à r i e s " que s-'han p u b l i c a t en e l document " P e l camí de l a I I s e s s i ó de l ' A s s e m b l e a de C a t a l u n y a " , i que r e f e r n t a aquest punt d i u ( I I c a p í t o l , a p a r t a t 2 . 2 , p a r à g r a f A),. punt d ) ; e n - senyament v i n c u l a t a l a r e a l i t a t n a c i o n a l de C a t a l u n y a .

A i x í , doncs, e l s CAE considerem que aquest punt t a l com està r e - d a c t a t on 1 ' A l t e r n a t i v a democràtica queda profundament ambigu i p r o - posem per t a l a c l a r i r i c o n c r e t a r - l o sense que d e i x i l l o c a d u b t e s . 3 r . - E l s CAE com a o r g a n i t z a c i ó tenim com o b j e c t i u a n i v e l l d'ensenyants

o r g a n i t z a r e l p e r s o n a l docent de C a t a l u n y a , i som n o s a l t r e s e l s e n - senyants que v i v i m i t r e b a l l e m a Catalunya que hem de cercar l a r e s - posta adequada a l a n o s t r a p r o b l e m à t i c a *

E l s CAE proposem també que c l p u n t do fea p l a t a f o r m a que f a r e f e r e n c i a a l o " l l i - b e r t a t do pures i mosttos do : r e u n i ó , e x p r e s s i ó , a s s o c i a c i ó i vn<jjç„", s ' i n - c l o g u i en 1 ' A l t e r n a t i v a d e m o c r à t i c a , j a quo és una r e i v i n d i c a c i ó que no està a l m a t e i x n i v e l l de l o s p e t i c i o n s l a b o r a l s , s i n ó que t é un c o n t i n g u t p o l í t i c semblant a 1 ' a l t e r n a t i v a .

Els CAE entenem que l ' ú l t i m punt que demana " e l c e r t i f i c a t ú n i c en acabar l a 2§ etapa de l a EGB" s ' h a u r í a d ' a f e g i r e l a p l a t a f o r m a r e i v i n d i c a t i v a j a que no es p o t demanar a i x ò a l c o s t a t de l ' e s c o l a ú n i c a perquè en aquest concepte j a h i queda i m p l í c i t .

CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE CAE

(7)

/ " CENTRES % &^-e¿-*

===========DAVANT D'AQUESTES PERSPECTIVES PROPOSEM LES SEGÜENTS FORMES D'ACPJACIL' ALS CENTRES, BARRIS, POBLES'. COMARQUES , . í a n w w s a s B w a a a a a s a í í s a a · s u s í a r s a

-JL. i n f o r m a c i ó i d i s c u s s i ó a l s c e n t r e s d e l c o n t r a - c o n v e n i , de l a p l a t e f ò n t i a r e i v i n d i c a t i v a , i de 1 ' a l t e r n a t i v a d e m o c r á t i c a .

•^f- i n f o r m a c i ó i d i s c u s s i ó d ' a q u e s t s d o c u m e n t s p e r g r u p s de b a r r i s " i z o n e s *

^ ¿ - c o o r d i n a c i ó d ' a q u e s t s g r u p s de b a r r i .

• ^ - p r e s s i ó a " s i n d i c a t o s " a t r a v é s d e l s e n l l a ç o s i de t o t s e l s e n s e n y a n t s * t *\. En e l moment c u l m i n a n t de n e g o c i a c i ó c a l m o s t r a r l a n o s t r a u n i t a t i f o r ç a en

- d e f e n s a d e l s n o s t r e s i n t e r e s s o s d ' e n s e n y a n t s l l u i t a n t a l e s e s c o l e s amb a t u r s v a g u e s i amb e l q u e es c r e g u i més c o n v e n i e n t a cada b a r r i , i a l c a r r e r amb c o n c e n t r a c i o n s , m a n i f e s t a c i o n s , e t c .

I j ^ S És n e c e s s a r i p r e v e u r e , j a des de a r a , l e s p o s s i b i l i t a t s de m o b i l i t z a c i ó d e l s e n s e n y a n t s d e s p r é s de l a f i r m a d e l c o n v e n i . És m o l t p o s s i b l e , i q u a s i s e g u r , que e l c o n v e n i , u n a v e g a d a j a f i r m a t , no i n c l o g u i n i una m í n i m a p a r t de l e s a s p i r a c i o n s d e l s e n s e n y a n t s ; c a l que e s t i g u e m d i s p o s a t s a m a n t e n i r i e n c r e - m e n t a r l e s a c c i o n s de r e c o l ç a m e n t a l e s n o s t r e s r e i v i n d i c a c i o n s . No hem do m o b i l i t z a r - n o s només en un momemt d e t e r m i n a t , s i n ó que c a l p o r t a r un t r e b a l l c o n t i n u a t d u r a n t t o t e l c u r s o r g a n i t z a n t - n o s a l v o l t a n t d e l c e n t r e , b a r r i c p o b l e , p e r anar cada v e g d a més cap a l a o r g a n i t z a c i ó u n i t a r i a d e l s e n s e n y e n h s .

(8)

8 ELS CAE 1 EL CONVENI-ELS CAE I

E l s C o m i t é s d ' A c c i ó d ' E n s e n y a n t s no busquem només unes m i l l o r e s i n m e - d i a t e s de l ' e n s e n y a m e n t s i n ó q u e l l u i t e m c o n t r a e l s i s t e m a , cap e l s o c i a - l i s m e , p e r q u é entenem que és l a base i m p r e s c i n d i b l e p e r a r r i b a r a a s s o l i r una v e r i t a b l e e s c o l a p o p u l a r .

PERQUÉ PORTEM UNA LLUITA DINS LES NEGOCIACIONS DEL CONVENI ?

: » - S i és l ' e s t a t q u i ha d i i f c t a t q u i n a h a v i a de s e r l a n o s t r a o r g a n i t z a c i ó " r e - p r e s e n t a t i v a " ( " U n i d n de T r b a j a d o r e s y T é c n i c o s d e l S i n d i c a t o P r o v i n c i a l de E n s e ñ a n z a " ) ,

S i és 1 ' e s t a t q u i h a d i s p o s a t en q u i n e s c o n d i c i o n s s ' h a de n e g o c i a r e l c o n -

>

v e n i ,

^ ^ S i és o i m a t e i x e s t a t q u i ha d e c i d i t com s ' h a v i e n de f o r m u l a r l e s p e t i c i o p s . CTDIÏ1 ÉS QUE ELS CAE UTILITZEM AQUEST IY1ECANISIÏ1E ?

• No c r e i e m pàs q u e s i en a q u e s t a n o v a n e g o c i a c i ó s ' e n s " c o n c e d i s s i n " e l s p u n t s r e i v i n d i c a t i u s , q u e c o n j u n t a m e n t amb a l t r e s m e s t r e s i a l t r e s o r g a n i t z a c i o n s d ' e n s e n y o n t s e x i g i m , t i n g u é s s i m l a - n o s t r a s i t u a c i ó r e s o l t a .

• No c r e i e m en cap moment, que s i g u i a t r a v e r s do moconismoa l e g a l s cem e q u o s t q ü e o b t i n d r e m e l s n o s t r e s o b j e c t i u s .

• No c o n f i e m gens n i m i c a on l ' e f i c à c i a d ' a q u e s t c o n v e n i , p e r q u è sabem m o l t bé q u e n i e l " S i n d i c a t o " , n i e l s " v o c a l e s e l e g i d o s " , n i e l s "Tomas p r o p u e s t o s "

p e r l e s " A u t o r i d a d e s c o m p e t e n t e s " , r e p r e s e n t e n i d f o n s e n e l s n o s t r e s i n t e - r e s s o s .

E l q u e s i v e i e m m o l t c l a r , és que l a ú n i c a f o r ç a v e r i t a b l e e s t à en l a n o s t r a l l u i t a i en l a n o s t r a o r g a n i t z a c i ó de eda d i a , i en l a u n i ó de t o t s e l s e n s e n y o n t s - c o n j u n t a m e n t amb l a c l a s s e o b r e r a i l e s a l t r e s c l a s s e s p o - p u l a r s - en l l u i t a c o n t r a e l s i s t e m a f e i x i s t a e s p a n y o l .

Ej.s CAE p o r t e m una l l u i t a d i n s l e s n e g o c i a c i o n s d e l c o n v e n i n o m é s ~ p o r q u à c r e i e m q u e a i x b p e r m e t :

- D e n u n c i a r l a i n e f i c à c i a d o l " S i n d i c a t o " , q u e ós un r e f l e x e mí5s do t o t e l s i s t e m a e s p a n y o l a c t u a l .

- R e u n i r un nombre e l e v a t d ' o n s e n y a n t s p e r d i s c u t i r e l s p u n t s r e i v i n d i c a t i u s i p e r t a n t : CONSCIENCIAR-NOS TOTS DE LA NOSTRA SITUACIÓ LABORAL.

- A v a n ç a r un g r a ó més on l a l l u i t a p e r LA TRANSFORMACIÓ TOTAL DE L'ENSENYAMENT.

ÉS p e r a q u e s t e s r a o n s que a r a l a l l u i t a os c e n t r a on a q u e s t f e t , i que en a l t r e s o c a s i o n s es c e n t r a r à on m e c a n i s m e s s e m b l a n t s ; p o r o no o b l i d e m on cap moment que a i x b només és un IMTDft MÉS , i que és on l o l l u i t a d i a r i o amb e l s nompanys d o l c e n t r o , d o l b a r r i o d e l p o b l o , i on l o d i s c u s s i ó d e m o c r à t i c a do l o s n o s t r e s f o r - mes de l l u i t a Ón r a u l a NOSTRA FORÇA.