Mohamed DJELLAOUI
Sa
εεεε
id Ucemmut
Amedyaz seg At Meddur
1899-1990
(Poésie inédite)
2018
© Editions El Amel, 2018 ISBN: 978 – 9947 - 30 - 603 - 1 Editions Elamel FAX/TEL: 026 .11. 07 .21 Email: edition_elamel@hotmail.com www.editionelamel.com
A
γγγγ
awas
Asentel
Asbt
Tizwert……….
11Tazwert ………..
15•
Anadi ussnan deg unnar n tsekla timawit……
16I - Anadi deg unnar ùù
γ
ef tmedyazt n umedyaz …..
45II - Tudert n umedyaz d twennavî-is……….
64III - Tulmisin timuta n tmedyazt-is………
81Ammud n yisefra
Ixef Amenzu :
Taqbaylit tbeddel udem
Taqbaylit tbeddel udem ……..
Taqbaylit tbeddel udem
Taqbaylit tbeddel udem
……..
……..
……..
1191.
Lxelq yessufeo………...
1212.
Qev
ε
en abrid wuccanen………….………..
1223.
Tura d nnuba n lxalat……….……..
1234.
Xviùù
γ
i l
ε
eb d yizerman ……….……
1255.
Lezzayer tugi imùù
γ
aren……….………..
1266.
Yekker-d loil bu centuf………….…………
1287.
A Bel
ε
id ad ak-neêku………...
1298.
Ufiùù
γ
-n la ttrebbin leryuc………….………..
1319.
Lqern-agi wis
ε
ecrin………...………..
13310.
L
ε
ebd vva
ε
if………....
13511.
Nekkini d amecîuê……….………….
137Ixef wis-sin :
Timsal n tegrawla 54
Timsal n tegrawla 54
Timsal n tegrawla 54
Timsal n tegrawla 54 …………...
…………...
…………...
…………...
13912.
Asmi akken tebda tewôa…….……….…..
14113.
Seb
ε
snin adfel yekkat………...
14314.
Gar temùùùùùart d u
ε
sekkriw...………....
14515.
Nekk d yimjuhad…………..………...
14717.
Lukan i d aù
γ
-yehdi Rebbi….………...
15618.
Nnan ad tezlum ivan …..….………..
15719.
Yusa-d lexbar seg udrar…...………..
15820.
Gar yimjuhad d Fransa………...
16021.
Tin yevran di Melluza………
16122.
Tin yevran deg At Jebbal ……...………….
16323.
Arrac n At Jebbal ………...……….
16724.
Σ
maruc lxyar n lqum ………
16925.
Yewwev-d lxbar yesdubu ……….
17126.
Aseggas n bu lêerbat ……….……….
17227.
Favma neù Juzika……….………...
17428.
Favma n Sumer ……….……….
175Ixef wis-tlata :
Tallit n timunnent
Tallit n timunnent
Tallit n timunnent
Tallit n timunnent ……….
……….
……….
……….
17729.
Lezzayer tezmer i yiman-is……….
17930.
Xvu-k i l
ε
eb d ddula………...
18031.
Tamettant n Bumedyen………..
18332.
Lêizeb atewri….…………..………...
18533.
Iîij n furar………...……….
18734.
Adifili n yigumiyen……….
18935.
Besmellah ad nebdu lxeîba…...…………..
19136.
£adent-i tuooal d tirni……….
19337.
Aseggas n tnin usettin………...
19538.
Wi as-yennan akka a tevru…...………….
19739.
Ifen-a
γ
ùù iggad ineolan ……….
19940.
Legôud i iêekkmen tura………..
201Ixef wis-ôôôôeb
εεεε
a : Aqejjem d u
Aqejjem d u
Aqejjem d u
Aqejjem d u
εεεεekki …
ekki
ekki
ekki
…
……….
…
…….
……...
…….
20542.
Üüifa n bururu………...
20743.
D Nican i aù
γ
-d-fican………...
21044.
I
ε
edda-d lkumisar……….………..
21245.
Ffùù
γ
en ad jahden warrac………..
21346.
H-t-a yiwen da ùù
γ
ur-nneùù
γ
……….………...
21547.
Tamart n umrabev………..
21648.
Ccadi ad iüüûafer ………...
21849.
Lêeooao………...
22050.
Sidi Mêemmed amrabev ……….…...
22151.
Lemêella n yigarfiwen ………….………..
22352.
Udem n uüaêbi ………...
22553.
Tase
ε
dit Ta
ε
rabt ………...…………..
22754.
Taêelwant a tamelêant ………..
22955.
Ha-t-a yiwen d acenna ………..
23156.
Tarzeft d-iddan si Ëelwan ………..
23357.
N
ε
ud tunîict d abuddu ………..
23558.
Yiwwas i le
ε
ben fuîbal ………...
23759.
S
ε
id Uyidir ………..………...
23960.
Rrula di Slim ………..
24161.
Lejme
ε
yusa-d Mexbut ………...
24262.
L
ε
ers d-iddan di ôemvan ………....
24463.
Ul imùùùù$elleq ………...…………..
24564.
At Jebbal maççi kifkif ………...…………..
24665.
Taqcict yettewten s ttmeô…..………..
24766.
A Mes
ε
ud a bu-yetri………..……….
24967.
£aven-aù$ wiggad d-iêuooen…………...
25068.
Taêekkayt i aù$-texdem Ëura………..
25170.
Amek akken a lla Ëedda…….…..………..
25471.
Ad kem-yeêrez Rebbi a Ëlima.….………..
25672.
Lukan maççi d bu-tira.………….…. ……
25773.
Ha-t-a yiwen d aêcayci.………
25974.
Yusa-d leoeb si Ëelwan……..…………..
26175.
Muêed-iw d-ikkren deg yiv…..………….
26276.
Tôuê teqcict ad d-tagem……..………....
26477.
Üübuê imsemmem.………
26578.
Tabêirt n uce
ε
rur ……..……….
26779.
Imensi n Tenciî ……..……….……
26980.
Deg yiccew i d-tedda nnekwa……….…
27181.
Timù
γ
arin tura ssufoent………..……..……
27382.
Tiwizi n Yineooaôen ………..
27483.
Tiwizi n Yigawawen ………..
27584.
Tama
γ
ôa n Ëmed Wa
ε
li ……….
27685.
A lba
ε
v ad yeshel Mexbut ………..
278Ixef wis-xemsa : Isefra nni
Isefra nni
Isefra nniḍḍḍḍen
Isefra nni
en
en
en ………..
………..
………..
………..
28186.
Taêekkayt yexdem udrar………....
28387.
Me$ùres yu$ùal d lyali ………...
28588.
Tissirt gar yissafen ………..…...
28789.
Ass n lêedd lewhi n setta ………...
28890.
Bib Rebbi bib tivewlin ………...
28991.
Aseggas n bu-zure
ε
……..………….…....
29092.
Ifri n waruyen ………....
29193.
Mexbut………....
29394.
Asmi akken leonaê velqen………..
294Tiɣɣɣɣbula ………..
295Préface
On connait bien, aujourd’hui, grâce aux recherches de Mouloud Mammeri, les fleurons de la poésie kabyle ancienne, tels Yûsef U Qasi, Si Muh U Mhand ou Cheikh Mohand-U-Lḥusin… Mais qui connait Saɛid Ucemmut, poète des At
Meddour? Ce poète, d’une verve extraordinaire, n’est pourtant pas très éloigné de nous, puisqu’il est né en 1899 et il est mort en 1990. C’est même un contemporain ! Mais souvent, comme c’est le cas pour la plupart des poètes populaires, leur œuvre, confiée à l’oralité, n’est pas fixé par l’écriture qui, comme on le sait, permet aux productions de survivre à l’épreuve du temps.
« Combien de poètes, combien de pièces poétiques ont sombré dans l’oubli, ont été effacé par le temps, comme s’ils n’avaient jamais existé, et, pourtant, il s’agit de trésors inestimables… » écrit, Mohamed Djellaoui. Ce spécialiste de la littérature amazighe, auteur de plusieurs publications, nous offre aujourd’hui, un recueil de ce poète de la région de Haizer, aujourd’hui dans la wilaya de Bouira.
L’ouvrage est le fruit d’une longue recherche et d’un minutieux travail de transcription, il fixe, donc sauve de l’oubli, près d’une centaine de textes qui viennent enrichir la littérature kabyle. « Par ce recueil de poésies, collectés auprès de personnes qui en ont gardé le souvenir, nous avons donné, nous aussi, une seconde vie à Saɛid Ucemmut… Autrement, il aurait, lui aussi, sombré dans l’oubli, comme ont sombré des milliers d’autres poètes comme lui ».
Saɛid Ucemmut, de son vrai nom Chouimet Mohamed est
né au village Ighil-Izeggaghene, autrefois dans lεech des Ath Meddour, aujourd’hui à Haïzer, willaya de Bouira. A une année de sa naissance, il perd son père et il est pris en charge par son oncle paternel qu’il aida à s’occuper des travaux réservés alors aux enfants, comme faire paître les troupeaux, ramasser du bois
ou récolter les olives… A dix-huit ou vingt-ans, sans aucune formation, il émigra en France. Après la mort de sa mère, et comme il fallait une femme pour s’occuper de la maison et de ses sœurs, son oncle l’obligea à se marier. Il ne s’entend pas avec cette femme et ne tarde pas à en divorcer. Il en épouse une autre qui connait le même sort. Son oncle meurt en 1930 et il se retrouve livré à lui-même. Il prend une troisième femme avec qui il allait faire sa vie et avoir des enfants.
Saɛid Ucemmut appartient à une famille de poètes puisque
son père et son grand-père étaient poètes. L’inspiration lui vient un peu sur le tard, vers quarante ans, et depuis il n’a cessé de produire, relatant ses expériences, ses déboires mais aussi ses espoirs.
La collecte des poésies s’est ainsi faite : vingt-trois poésies ont été enregistrées par le poète lui-même, les autres ont été recueillies auprès de proches du poètes - sa femme ou une de ses belles-filles, aujourd’hui décédées, ou encore de gens de son village qui l’ont connu.
Les pièces sont réparties en cinq volets :
1-Taqbaylit tbeddel udem ou bouleversement des valeurs, thème fréquent de la poésie kabyle qui glorifie un passé où les valeurs étaient respectées et qui rejette un présent où ces même valeurs sont bafouées.
2-Timsal n tegrawla n 1954, la révolution de 1954. Le poète n’a pas pris les armes, mais son verbe est une arme tout aussi efficace que le fusil.
3-Tallit n timunnent : l’indépendance, avec la période de reconstruction, les difficultés des premières années, les espoirs… 4-Aqejjem d uεekki, satire et ironie, où il fustige les traîtres durant la guerre de libération
5-Isefra nniḍen, autres poèmes.
Contre les hypocrites :
Je ne joue pas avec les serpents, je ne joue pas avec les vipères !
il n’y a plus de vie, il n’y a plus d’immunité, ne reste plus que la félonie !
comme les poissons, dans la mer, fais-lui confiance, et il t’avale ! il ne reste plus que la fuite, ami, de cette époque, point d’intercesseur !
La guerre de libération nationale.
La guerre a débuté dans les Aurès
Ils sont pris le maquis, nous sommes partis, Chacun savait ce qu’il faisait.
Dans la guerre avec les Français,
Les balles sifflaient comme des abeilles ! On prit le caïd et on l’exécuta,
Il avait trahi même ses enfants…
Dans un autre poème, il traite des souffrances de la guerre :
Durant sept ans, la neige n’a cessé de tomber, Nul ne pensait que cela allait cesser !
Les uns sont morts, les autres ont été exilés,
Une partie (des gens) ont été emportés (par la maladie ?)
L’indépendance.
Le soleil point, scintillant, en février, avant mars ! Il éclaire toutes les contrées, Il commence par la Tunisie, De là, il passe vers l’Algérie.
Il chasse toute brume et tout nuage ! Les fleurs éclosent,
Ceux qui sont morts vont revivre, Même s’il n’en reste que des os !
L’indépendance, c’est aussi l’immense tâche de la reconstruction d’un pays ravagé par la guerre, les efforts que chacun devra fournir.
L’Algérie sait se débrouiller, Ses enfants se sont dressés ! Ils vont changer la situation ! (…)
Qui veut bénéficier des mérites du pèlerinage, Qu’il soit grand ou petit,
Devra subir (la course) de Minen !
L’ouvrage, qui se lit agréablement, est rédigé dans un kabyle élégant, mais à la portée de tous. Il est précédé d’une intéressante introduction sur la poésie kabyle orale. On appréciera aussi l’érudition de l’auteur qui cite les références utiles de cette littérature, Humbert, le premier à transcrire un texte berbère, au 18ième siècle, Hanoteau, auteur d’un recueil de poésie du Djurdjura, Luciani qui a transcrit des poèmes de Samaïl Azikiw… des auteurs qui ont transcrit des pièces d’autres parlers berbères, Justinard, Laoust, Basset, Galand… Sans oublier, bien entendu, les Algériens, également collecteurs de poèmes populaires, notamment kabyles : Boulifa, Bensedira, Sedkaoui… et bien entendu Mammeri auteur de textes sur la poésie kabyle et berbère,.. Un ouvrage à lire et à faire lire.
Tizwert
Neεlem neéra, belli s yinadiyen ussnanen n Mulud Mεemmri, i neüüawev di tizi n wass-a, ad nissin tiεleotin-nni n tmedyazt taqbaylit taqburt, yecban Yusef Uqasi, Si Muêend Umêend d Ccix Muêend Ulêusin… Maca anwa yessnen Saεid Ucemmut, amedyaz seg At Meddur ? Amedyaz-agi ur nelli d menwala, yerna ur yebεid ara ùef tallit-agi ideg i nella, imi ilul deg useggas 1899, yemmut di 1990. Nezmer ad d-nini d amedyaz atrar. Maca tuget n yimedyazen iùerfanen, tamedyazt-nsen tezga tegguni-tt timawit, tebεed ùef tira, tira ara tt-id-yesmenεen si tatut-nni i d as-d-heggan leεwam.
« Acêal d amedyaz, acêal d avris n tmedyazt i teùba tatut, iûfev-iten zman ruêen am wakken ur d-llin ara, d igerrujen ur nesεi leqrar, d igerrujen ur d-nettwebdar ass-a». Wagi d awal i d-yenna Muêemmed Oellawi. Amassan n tsekla tamaziùt, amyaru n wacêal d adlis. Ass-a yuùal-d s udlis nniven, ideg i d-yejmeε ammud n umedyaz-agi si temnavî n Ëiéer, lwilaya n Tubiret.
Adlis-agi yella-d d lùella n unadi deg unnar, idumen acêal d aseggas, d lùella n uxeddim alqayan n usekles d tira, i d-yesmenεen si tatut azal n meyya n yisefra, d adlis i d-yernan azal i tsekla taqbaylit. « S wammud-agi n yisefra i d-nejmeε, ùer wid i d asen-d-yecfan, nefka-as ula d nekkni, i umedyaz Saεid Ucemmut tudert n lebda, wamma ha-ta teùba-t tatut akken teùba luluf n yimedyazen nniven i t-yecban ».
Saεid u Cemmut s yisem-is aêeqqani «Cwimet Muêemed», ilul di taddart n Iùil-Zeggaùen, lεerc n At Meddur, iwumi qqaren di tizi n wass-a taùiwant n Ëizer, di lwilaya n Tubiret. Yeooa-t-id baba-s d llufan, yiwen n useggas di leεmer-is, yufa leêsan ùer εemmi-s, yebda yettqabal lecùal yerzan igerdan: ikess lmal, izeddem-d iûùaren, ileqqev azemmur … Asmi yeûûawev tmenîac neù εecrin n yiseggasen di leεmer-is, yunag ùer tmurt n Fransa.
Aseggas mbeεd tamettant n yemma-s, iêettem-it εemmi-s ùer zwao, imi tlaq tmeîîut ara ibedden i uxxan d snat n ysetma-s. Yezweo, acukan tameîîut-agi ur tt-yebùi, dùa ur t-εeîîel ara
as. Iεawed zwao d tmeîîut tis snat, acukan ula d tagi yebra-as. Deg yiseggasen-nni n tlatin (30), εemmi-s yewwev leεfu n Rebbi, yufa-d iman-is d awêid. Kra n yiseggasen mbeεd, yezweo i tikkelt tis tlata, yessawev yesεa-d arrac d teêdayin.
Saεid Ucemmut icettel-d si twacult n yimedyazen, imi baba-s Sεid d jeddi-s llan d imedyazen imeqqranen, acukan tikci tasefrant ur t-id-tusi ara almi yesεa ugar n rebεin (40) n yiseggasen di lεemr-is, seg yimiren ur yehbis innan n tmedyazt, ideg i d-yemmal tirmit-is di ddunit d wayen i d-icudden ùer-s n lqerê neù n lferê.
Ajmaε n wammud n tmedyaz seg unnar n yella-d ùef sin : tlata uεecrin (23) n yisefra yeooa-ten-id umedyaz ttwaskelsen deg yiwet n tesfist s üüut-is. Ugar n sebεin (70) nniven, ttwaskelsen-d seg unnar, ùer twacult-is: tameîîut-is d teslatin-is, yewwven leεfu Rebbi di tizi n wass-a, am wakken i d-ttwaskelsen ùer wid i t-yessnen di taddart-is d tudrin i d as-d-yezzin.
Ammud i d-yettwajemεen yettwabva ùef xemsa yiêricen :
1- Taqbaylit tbeddel udem, d asentel yuùen tunti-s di
tmedyazt taqbaylit. Asentel yettarran ccan i wazalen n tmetti
tamensayt, yettεekkin ayen i d-tewwi tmetti tatrart d amaynut, ijunben isseù n lejdud.
2-Timsal n tegrawla n 1954, amedyaz ur yerfid ara leslaê,
maca asefru-s yeùleb rüaü, d lfuci ur nzeggel lùerv.
3-Tallit n timunnent, d timsal i d-tewwi timunnent n tmurt n
Lezzayer am lebni n tmurt yeôéa ucengu, uguren n yiseggasen imenza i d-yufraren, asirem s immal yessufuùen ùef lehna.
4-Aqejjem d uεekki, d isefra i swayed yettôebbi umedyaz
imdanen yefùen i yisseù n teqbaylit, neù widen yettbeddilen i tmekkêelt tayet.
5- Isefra nniven, i d-yettawin ùef temsal ur d-nettwabder
Tigi d kra n tmukkisin seg yisefra n Saεid Ucemmut : Mgal yir le
Mgal yir le Mgal yir le Mgal yir leεεεεbadbadbadbad
Xviù i lεeb d yizerman xviù i lεeb d lwafeε
Yekkfa üüeê yekkfa laman i d-yeqqimen êala lexdeε $er leêwat di lebêer cuban win tumnev ad k-yessebleε Rwel kan a gma xvu-ten lqum-agi ur yesεi amcafeε Tagrawla n 1954
Tagrawla n 1954 Tagrawla n 1954 Tagrawla n 1954
Asmi akken tebda tewôa bdanîîrad di Luris Ffùen imsebblen n rruê kul yiwen yeîîef-d amkan-is Rrüas yeùleb tizizwa
d lêerb nitni d ufransis Iwwin-d lqayed ad tezlun yeooa-n ula d arraw-is
Lmerta n tegrawla
Sebε snin adfel yekkat ur yebni êedd ad teüêu Wa yemmut wa d lmenfi nnefü irekb-it wavu
Timunnent
Yuli-d yiîij la iceεεel di fuôar zdat meùres Yevwi-d ùef lebrur kafa ha-t-a yuli-d di Tunes $er Lezzayer i d-yebda tikli lùim d usigna ad yekkes
Ma d tura zzuooyen lenwar d atefaê akked ifires
Ad d-êyun wid yemmuten ùas ma yegra-d ala iùes Tallit n timunnent d Tallit n timunnent d Tallit n timunnent d
Tallit n timunnent d tallit n lebni, yal yiwen yessefk ad dtallit n lebni, yal yiwen yessefk ad dtallit n lebni, yal yiwen yessefk ad d----tallit n lebni, yal yiwen yessefk ad d iger afus.
iger afus.iger afus. iger afus.
Lezzayer tezmer i yiman-is kkren-d warraw-is
ncallah ad beddlen tikli (…)
Win yebùan lêio ad iruê meqqer neù mecîuê ad isεeddi lεid di Mini
Adlis-agi, yessiôtiêen imeùri, yettwaru s teqbaylit tafessast, yal yiwen yezmer ad t-yefhem s sshala. Yessa-t umyaru s yiwet n tezwart s wazal-is. Tazwart i d-yewwin s telqayt ùef tmedyazt timawit n teqbaylit. Azal n udlis-agi yettban-d daùen deg wayen i d-yewwi umyaru d tiùbula n tsekla timawit, bdu-tt-id si: Humber, amenzu i yuran s ufus kra n yivrisen n tsekla n tmaziùt. Di lqern wis 18 yura-d Hanuîu yiwen n udlis ùef tmedyazt taùerfant n Leqbayel n Oeroer. Lusyani yerra-d ùer tira tamedyazt n Smaεil Azikiw. Imyura nniven uran-d ivrisen n tantaliyin timazùanin nniven, Justinar, Lawust, Bassi, Galan … melba ma nettu, imassanen izzayriyen yeffùen s annar jemεen-d isefra iùerfanen, aladùa wid n teqbaylit: Bulifa, Bensidira, Sedqawi… akked Mulud Mεemmri, amyaru n wacêal d avris n tmedyazt taqbaylit d tmedyazt tamaziùt s umata. Wagi d adlis i tùuri, win i t-iùran ad t-imel i wayev.
Pr. MuêendMuêend----Akli ËaddaduMuêendMuêendAkli ËaddaduAkli Ëaddadu Akli Ëaddadu
( Tasuqilt)( Tasuqilt)( Tasuqilt) ( Tasuqilt)
II- Kra si tudert n umedyaz d twennaḍṭ-is :
Am wakken i t-id-nebder yakan, ad neεrev ad d-nawi awal di teneqqiî-agi tis snat ùef tudert n umedyaz Saεid Ucemmut d wayen akk i t-yezdin d assaùen ùer twennavî ideg i d-yedder, d kra n yisallen ùef taddart-is Iùil-Zeggaùen akked lεerc-is At Meddur((((1111)))) ideg i d-yekker.
II-1 Talallit d temẓẓẓẓi
Saεid u Cemmut s yisem-is aêeqqani «Cwimet Muêemed », ilul di taggara n lqern wis 19, ass n umenzu di yunyu deg useggas 1899, di taddart n Iùil-Zeggaùen((((2222)))), lεerc n At Meddur, iwumi qqaren di tizi n wass-a taùiwant n Ëizer, di lwilaya n Tubiret. D mmi-s n Sεid Ucemmut d Σisus Sεida.
Yekker-d d agujil s baba-s, yeooa-t-id d agrud ur yewwiv ara sin (02) n yiseggasen di leεmer-is. Baba-s, Sεid Ucemmut, seg yinaûliyen n taddart Iùil-Zeggaùen d lεerc n At Meddur, mucaε yisem-is gar medden s wayen yekseb d isseù
(1) Lεerc n At Meddur, yebva ùef tlata n lfeôqat timeqqranin : Ineooaren, At Musa,
At Dawed. Yal lfeôqa tesεa irgazen-is iùer yettuùal wawal zik-nni. Di lfeôqa n Yineooaren flalin-d yisemawen yecban : Sεid Ubôahem, Ëmed Ujebbal, Lêao Rabeê, Saεid Uyiken, Lêao Ëammuc. Di lfeôqa n At Musa banen-d wid yecban : Lêao Muê Uyedder, Lêao Σli Ulùuùec, Iêemdacen n Ugentur. Di lfeôqa n At Dawed awal yettuùal i wid yecban Si Lêao Muê Lqavi (Ben Ëmed), d kra n twaculin am At Buclaùem, d Yikeôkaren.
(2) Iùil-Zeggaùen si lferqa n Yineooaôen : Yebva d iderman d twaculin, ad d-nebder:
At Ëmed (Neoari, Smili, Laôwi), At Yisεed (Kahan, Yesεed, Cwimet, Berzan, Lwednin), At Ubrahem (Neoadi, Neoaε, Noimi), At Jebbal ( Oellawi, Oedwali)
d tissas, d baba-s n medden irkelli. Yeùli-d fell-as lehlak iùef ur yebni, yewwi-t d aterras ur yeqfil ara taεecret tis rebεa di tudert-is((((1111)))).
Si tmettant n baba-s d afella, yeggra-d d awêid netta d yemma-s Sεida. Yemmuger-iten-id lêif d lqella n temεict, d wayen akk i d asen-d yessas εemmi-s Σmer Ucemmut((((2222)))) d aùilif. Σemmi-s-agi ùas yerra yemma-s d zwao-is((((3333)))), yezga
iêeqqr-iten, yettjabi-asen-d yal sebbat i ccwal, yessaùlew ula s ayla-nsen.
Mi iwala εemmi-s wis-sin, Muê Ucemmut, lbaîel
yettεeddin fell-asen, ur t-yeqbil ara, yezga yettnadi amek ara ten-iεiwen, ilaq ad asen-d-yaf leslak, dùa igezem-itt di ôôay, ijmeε mmi-s n gma-s ar ùur-s, iwakken ad yidir yid-s, ad as-yili d amwanes. Dayen i d-yevran, yuùal Saεid d aεeggal yeεmer axxam n εemmi-s Muê, εemmi-s si tama-s yerra-d fell-as tacvaî n laman, yessuk fell-as leεnaya-s.
(1)$ef wakken i d aù-d-nnan yimsiwal-nneù deg unnar, Sεid Ucemmut yemmut ur
yeûûawev ara rebεin (40) n yiseggasen di lεemr-is, yewwi-t lehlak n îiqa mi yewwev d atarras, di tfejrit n lqern wis εecrin (20), ad yili yemmut deg useggas 1901 neù deg useggas 1902.
(2) Saεid Ucemmut yesεa sin leεmum-is : Σmer Ucemmut d Muê Ucemmut.
Amenzu yeooa-d tlata warrac : Ëmed, Mêemmed d Sεid d snat tullas: Melxir d Taklit. Wis sin yemmut d amengur.
(3) Di tmetti taqbaylit, d ayen yellan, d ayen i d-mmalent leεwayed, mi ara yemmet
yiwen seg watmaten, yeooa-d tameîîut tesεa dderya, yerna mazal-itt meééiyet, d leêlal ùef yiwen seg watmaten-is ad tt-yerr ad tuùal d zwao-is. Qqaren iwakken ad yerr tacvaî n laman ùef dderya n gma-s.
Syen d afella bdan ttibninen wussan-is, imi ula d yemma-s tuùal tufa lehna ùer Σemmi-s Σmer. Σemmi-s Muê ur nesεi ara dderya, iêesb-it amzun d mmi-s, netta i d-yeggran d agujil, iêseb-it bêal baba-s.
II-2 Tinigt ɣɣɣer tmurt n Fransa ɣ
Saεid i d-yeooa baba-s d agrud, yufa leêsan ùer εemmi-s Muê, ikemmel ittnerni di laman, yebda yettqabal lecùal n uxxam, yettεawan εemmi-s di yal tamsalt : ikess lmal, izeddem-d iûùaren, ileqqev azemmur, yesway tibêirin... Asmi yeûûawev tmenîac neù εecrin n yiseggasen di leεmer-is, yunag ùer tmurt n Fransa, am wakken ttinigen akk ilmeéyen n tallit-nni ùer tmura n beôôa, aladùa send îrad agraùlan wis sin (1914-1918).
Acukan εemmi-s ur yeûbira ara ùef leùyab-is, iêulfa s umkan i d-yeooa d ilem, lecùal qqwan-d fell-as maççi d ayen ara iqazem weêd-s, daùa yezga yettceyyiε ùur-s iwakken ad d-yuùal.
S tiùri-agi n εemmi-s, ur iεeîîel ara yerfed-d tabalizt n tuùalin ùer tmurt. Yeqqimen di tmurt n lùerba azal n tlata n yiseggasen, yuùal ikcem-d tamurt lewhi n useggas-nni n 1922, yeîîef amkan-is deg uqabel n lecùal-nni i iwulef yettqabal-iten uqbel ad yinig ùer tmurt n Fransa.
Acukan, zzman ihegga-as-d tiyita nniven yugaren akk tiyevnin, imi kra n yiseggasen kan mbeεd tuùalin-is si tinigt, yeùli-d lehlak d ameqqran ùef yemma-s, lehlak itt-yewwin sanga ur d-tettuùal. Temmut werεad tewwiv settin n yiseggasen di leεmer-is, teooa-d deffir-s snat tullas meééiyen: Melxir d Taklit i d-tesεa sùur Σemmi-s Σmer.
Saεid s wayen akka i as-d-yevran yeggujel abrid meôtayen, yegra-d d aêutrif ur yesεi lwali, iêulfa s teεkemt tettaééay ùef yiri-s, εemmi-s yettiwsir, tulla-s d timeεvar, izdeù-itent waîan si tlallit((((1111)))).
II-3 Zwaǧǧǧǧat d dderya
Aseggas mbeεd tamettant n yemma-s, iêettem-it εemmi-s ùer zwao, yewwi-aεemmi-s-d yiwet n tmeîîut qqaren-aεemmi-s «Taêelwant ». Têelwant-agi ur tt-yebùi, ur d as-d-tezgi ùef lxaîer, dùa ur t-εeîîel ara yebra-as, yerra-tt s imawlan-is.
Ur d-yezzi ara useggas, yeggul εemmi-s ad as-d-yawi tamettut tis snat ara iqablen lecùal n uxxam, tin ar as-isekkren leqrar.
(1)Snat n ysetma-s-agi s yemma-s, lulent-d xuûûent di ûûeêa. Melxir tuven aîan n tiselbi, i tt-yeggunin almi temmut, Taklit ùas akken qlilet ûûaha-s, yusa-tt-id nnûib-is tezweo.
Dayen i d-yevran, yewwi-as-d tameîîut tayev qqaren-as «Tagawawt » seg Yiwaviyen. Tagawawt-agi tekka yid-s sin n yiseggasen, yezga ccwal yundi gar-asen. Mi tewwev tfidi s iùes, tnufeq s imawlan-is, dùa d tinn-a i d sseba n berru.
Deg yiseggasen-nni n tlatin (30), εemmi-s Muê i t-id-irebban yewwev leεfu n Rebbi. Imir, yufa-d iman-is d awêid i tikkelt nniven, axxam d lxali, snat n ysetma-s ùef yiri, yerna d timeεlal di ûûeêêa. Ihi yessefk fell-as ad yexdem leqrar i yiman-is.
Di leowahi-nni 1934, yezweo i tikkelt tis tlata, yuù yiwet n tmeîîut seg At Salem, si lεerc n At Meddur, qqaren-as «Σuda n Salem ». Tameîîut-agi d tamenzut i t-yesferken, tesεa-d yid-s tlata tullas (Sεida, Ëjila d Taseεdit) d tlata warrac (Muê, Sεid d Σmer). Σuda n Salem tqeîîeb akk lecùal-is, tebded i uxxam-lecùal-is, acukan ùef teùzi n yiseggasen, tùevl-itt dderya, akked lecùal ur nkeffu, tebda tεeggu cwiî cwiî, almi nneqvaεen fell-as lecùal.
Saεid, yufa-d iman-is yettewêttem ad d-yernu fell-as takna, yerna ula d nettat teqbel-as annect-nni. Di taggara n yiseggasen-nni n rebεin, yezweo i tikkelt tis rebεa d yiwet n tmeîîut seg At Jebbal, qqaren-as «Taseεdit Taεrabt », d uletma-s n umjahed n taddart Iùil-Zeggaùen, Mêemmed Ujebbal.
Tamettut-agi tis rebεa ula d nettat tesferk-it akken iwata, tesεa-d yid-s snat n tullas (Taklit d Σdidi) d sin warrac (Mêemmed d Σli). Taseεdit Taεrabt d nettat i d taneggarut di zwaoat-is, tεac-d yid-s ugar n tlatin n yiseggasen, teêver i tmettant-is, d nettat i yerran fell-as akal.
II-4 Tafellaḥḥḥḥt akked lḥḥḥirfat ḥ
Saεid Ucemmut ilul-d d afellaê, yezdi-t wassaù ioehden s akal-is, yekseb lmelk wessiεen ama deg Yiùil Yiεemmrac deg uéaùer, ama di Leêwac deg Wat lêao Σli deg udrar.
Yekseb tamussni tameqqrant di lxedma n wakal, yessen-as i tfellaêt i d-yettilin ùef teùzi n rebεa lefûul, i d-yettaken lùellat n useggas am yirden d timéin, lfarina d uûaùur, neù tafellaêt n tebêirin s wayen akk i d-ttakent n leùallat akked leôzaq.
Tibêirin-is, zgant ufrarent-d ùef tebêirin n loiran-is, mkul lxir deg-sent yella : Lfakiya si mkul ûûenf, am : lxux d ttefaê, ôôeman d lberquq, tiéurin d tbexsisin … Rnu ùer-s ayen i d-yettak wakal-is n lxevra yewwan, i d-yettεebbi d icwura ùef leswaq, am : ifelfel d tumatic, tajilbant d llubyan, lebûel d lbaîaîa …. .
$er tama n lexdma-agi n wakal i d as-d-yettaken yal lxir, Saεid Ucemmut yerna yekseb lêirfat nniven ur ksiben ara imezdaù n taddart-is : Lêirfa tamenzut i swayed mucaε d lxedma n uûùar, qqaren-as : «Saεid aneooar ».
Yetteffeù ùer téegwa n taddart-is d tudrin i as-d-izin, yettawi-d ayen yetteêwioi d aûùar((((1111)))). Si téegwa igezzem-d tagda, tulmut, ifiùéeé, akkeruc d uûefûaf, yettawi-ten-id ùef umerkub s axxam-is.
Lεedda-agi akk i d-yegzem, yettancar-it s imencaren netta d sin warraw-is (Sεid akked Muê), yessufuù-d tilewêin, iseg d-iûenneε tiwwura d levwaq, timneîîwin d yifeggayen, tifelwin d teôbutin, iûnedyaq n teslatin((((2222)))), neù ayen yeεnan alallen n tfellaêt am : Tfelwin n usizdeg n nneεma, lmaεun n tgerza, rryac n tesyar n waman, iqecwalen d tqecwalin… .
(1) $ef waya ara naf Saεid Ucemmut ikôeh icambiven, yettεasan tiéegwa, i
ixeddmen lexîeyya i kra n win d-igezzmen tagda d wayen nniven. Yecna-ten-id acêal tikkelt deg yisefra-s, yekkat-d deg-sen, yettbeggin-iten-id ur sεin tissas.
(2) Üûenε-agi n yiûnedyaq n teslatin, mucaεet mliê ùef ufus n Saεid Ucemmut,
ttaqsadent-id si yal taddart, ulac tislit yeddan mebùir ma tewwi «Aûenduq yevbeε
Ucemmut ». Ttawint-tt-id tidma ula deg urar-nsent, ideg qqarent : A Saεid a bu-ûûenεa
i uûenduq wenneε lmeftaê Bessif iyi-fka baba yeêzen uxelxal n ddeê Rkub seroen-d i meyya ad dduù ul-iw yejreê
Lêirfa tis snat, terza « nnqec n uéru », iseg d-iûûenneε iùuraf n lemεaneûrat n zzit d yiùuraf n tesyar n nneεma. Iùuraf-agi d imdewren am teryact, meqqrit nezzah, maççi menwala ad ten-yevbeε, yettùima sin ar tlata wagguren di nooer n yiwen n uùaref.
Am wakken ineooer daùen aéru n tesyar n ufus, i ssaxdament tlawin deg yixxamen-nsent, ulac axxam ur tent-nesεi, yis-sent iéavent tidma kra n yimùan yecban : lêemmeé, tajilbant d yiwzan.
Saεid Ucemmut s lêirfat-agi i d-nebder, yerra-d tiùri i wayen tteêwioin imezdaù n tudrin lawan-nni di lεerc n At Meddur neù di leεruc nniven i d as-d-yezzin. Ayen tteêwioin di temsal n lbenyan n yixxamen, neù di temsal n tfellaêt i d-yettilin ùef teùzi n useggas, neù deg wayen akk yessishilen tamεict n umdan di tudert-is n yal ass.
II-5 Tikci-s tasefrant
Saεid Ucemmut, yesεa assaù ioehden ùer twacult Iεemrac. Tawacult-agi i d-yefkan amedyaz ameqqran «Σli Uεemmruc » i d-yufraren s tmedyazt-is di tneûfit-nni tis snat n lqern wis ttaεîac (19). Amedyaz-agi n At Meddur yettwabder-d deg waîas n yidlisen i d-uran kra n yinagmayen,
am udlis n Adulf Hanuîu, i d-yessizreg deg useggas 1867((((1111)))), neù adlis n Yusef Nasib i d-yeffùen deg useggas 1993.((((2222))))....
Am wakken i d-llan imedyazen nniven di twacult n Yiεemmrac d twacult n At Cemmut, acukan teùba-ten timawit s leεyub-is, yiwen ur d-yewwiv tizi n wass-a. Imsiwal i d-nemlal deg unnar n unadi, ttabdaren-aù-d kra n yismawen n yimedyazen, acukan mi ar asen-nevleb ad aù-d-inin kra seg yisefra-nsen, qqaren-aù-d ulac akk wid i d asen-d-yecfan.
Akken yebùu yili, Saεid Ucemmut icettel-d si twacult n yimedyazen. Qqaren-d baba-s Sεid Ucemmut d amedyaz, jeddi-s daùen d amedyaz ameqqran, acukan ssefran merra ùef tizi n tewser. Ula d Saεid Ucemmut ur t-id-tusi ara tikci tasefrant almi yesεa ugar n rebεin (40) n yiseggasen di lεemr-is.
Tameîîut-is Taseεdit Taεrabt uroin tettu iv-nni ideg yeffeù seg uxxam ttnaûfa n yiv, êedd ur yeεlim sanda yerra, almi d-yuùal tafejrit, terkeb-it-id tawla taûemmavî, tirgigit tiwwev lêedd-is. Tenna-k: «ddleù-t s wayen akk sεiù d iêuyak, baqi ur teffiù ara tawla. Azekka-nni yetêaya-d cwiî,
(1) A. Hanoteau, « Poésies populaires de la Kabylie du Djurdjura », Imprimerie
impériale, 1867, voir pp. 317-324.
(2) Y. Nacib, « Anthologie de la poésie kabyle », éd. Andalouses, Alger, 1993. Voir
tekkes-as tirgigit, acukan yeqqim d agugam ur d-yentiq ara ugar n snat ledwar, nenna-as akk yettwazdeù »((((1111)))).
Tkemmel tenna-d: « Acukan mi d-yenîeq syen d afella, neîqen-d yid-s isefra, seg wass-nni almi yewwev leεfu n Rebbi, ur yeêbis yimi-s ùef yinnan d usefru … acu iyi-ùaven, yeqqim d takurt deg ul-iw, imi yemmut yegla s sser-is, ar ass-a ur neεlim d ass-acu i d ass-as-d-yevrass-an iv-nni, ass-ar ass-ass-ass-a ur neεlim sanda yettùab, mi ara yetteffeù, sya ùer da, seg uxxam taneûfit n yiv, yettuùal-d tafejrit!!»((((2222))))
Ay adra ula d Saεid ucemmut meryuê, yeffeù-d ùer-s lmelk n tmedyazt, am wakken i d-yeffeù s imedyazen nniven
yecban Si Muêend Umêend, Sliman Σazem d Lbacir
Amellaê((((3333))))?.
Ahat ttbut n waya, yella di tmedyazt-is s timad-is, imi mkul mi ara yestefteê timenna n usefru-s, d aqdim neù d amaynut, ibeddu-t-id s tefyar yecban : « YennaYennaYennaYenna----akakakak », «NnanNnanNnan Nnan----ak
akak
ak». Tifyar-agi yettals-asent-d di tazwara n yal afyir neù taseddart n usefru. Ma neddem-d deg umedya asefru wis setta (06) seg wammud-is, ad naf akka i t-id-yeqqar :
(1) D awal i d aù-d-tenna di tdiwennit i d as-nexdem nekk d tneùmast Zhur, deg
waggur n merùres 1992 deg uxxam-is.
(2) D awal i d-tenna di tdiwennit n meùres 1992.
(3)Imedyazen-agi meôôa, yedda fell-asen wawal, belli ur ssefran ara almi d-yeffeù
Yenna Yenna Yenna Yenna----ak: ak: ak: ak:
Yekker-d loil bu centuf ikecm-aù lxuf
nemxallaf nekkni yid-sen
Yenna Yenna Yenna Yenna----ak: ak: ak: ak:
Uùalen-aù am yizerman ur sεin laman nettaggad ad aù-qqsen Yenna Yenna Yenna Yenna----ak: ak: ak: ak:
A ccix Ben Σebderreêman a bab n lberhan
menε-aù seg yifassen-nsen
Akka i la d-tettili tmenna n yisefra-s s lekmal-nsen, ibeddu-ten merra s tefyar-agi. Annect-a iban-aù-d s ûûut-is di tesfift-nni tawêiî i d-yeooa uqbel tamettant-is. Llan kra seg yimsefliden-is i t-yesteqsan ayen i d-yettalles tifyar: «YannaYanna----YannaYanna ak
akak
ak » d «NNNNnanananannnn----akakakak » di tùessa n yisefra-s?. Yenna-asen-d: «D awal-nsen, d nitni i t-id-yemmalen »((((1111)))). Ihi d anwi wigi i d as-d-yemmalen awal, ma maççi d lemluk neù cwaîen n tmedyazt?!.
Seg yiseggasen-nni n rebεin (40), tettnerni deg-s tikci-agi tasefrant, yettimùur ccan-is d amedyaz, isem-is inuda
leεrac, yeîîef taqacuct di tmetti, ttcawaren-t medden, tthabin cnawi-ines. Win ara d-yawi deg usefru ad yeddu fell-as wawal: Awal n yisseù ma yuklal-it, neù awal n tibuxûa ma yessas-it-id. Awal n umedyaz si zman aqdim yeùleb tirûaûin : Ma yella tarûaût tneqq amdan yiwet n tikkelt, asefru n umedyaz ineqq-it yal ass.
II-6 Amedyaz d tegrawla n 54:
Akken kan tebda tegrawla, ur tԑeîîel ara tnuda-d akk tudrin n tmurt n Leqbayel, ulac taddart ur d-nefki ara imjuhad yulin s adrar, ulac tawacult ur ncurek ara s cci d terwiêin di ligira n 54. Taddart n umedyaz, Iùil-Zeggaùen, gar tudrin n lεerc n At Meddur i ixedmen tagrawla n 54 akken iwata, tefka-d irgazen itewôiyen, sebblen tiôwiêin-nsen ùef tmurt n Lezzayer((((1)))).
Imezdaù-is ggren-d affus n tallelt i yimjuhad swayen akk iwumi zemmren, leddin-asen tiwwura n yixxamen-nsen mkul mi ara teêres fell-asen tegnit. $ef waya i d aù-d-tenna Lεeloa Umusa tameîîut n umaùras Oallawi Mêemmed, i d-yeddren tiswiεin-nni n lêeôs i d-yessas uôumi: « Akken kan
(1)Taddart n Yiùil-Zeggaùen tefka-d tesεa (09) n yimaùras (ccuhada) : Sin seg At
Jebbal, si tawacult Oellawi (Mêemmed d Σmaruc). Sebεa seg At Ubrahem : setta si twacult Neoaε (Σmaruc, Sliman, Σmer, Qasi, Σli, Ëmimi). Yiwen si twacult Neoimi (Sεid). Rnu ùer-sen ugar n xemsa n yimjuhad i d-yeddren tallit n timunnent.
tebda lgirra, axxam-nneù deg Yiùil-Zeggaùen yeqqel d rifij i yimjuhad: Nettnawal-asen, nesseça-ten, nessirid, nettxivi llebsa-nsen, nettԑassa fell-asen, nessewjad-asen-d ayen akk i tteêwijin… Imezdaù n taddart ttemsefhamen d yimjuhad s tcelliqin n lkettan : Mi ara terfed tεessast tacelliqt tamellat, imjuhad zemren ad d-assen ùer rifij ad ççen ad swen. Mi ara tettwerfed tcelliqt tabarkan, lԑesker ha-t-an yessirkli-d neù itezzi di taddart, imjuhad ur ilaq ara ad d-rzun ùer rifij »((((1111)))).
Amedyaz Saεid Ucemmut d yiwen seg yimezdaù n taddart-agi i d-yellan ùer tama n tewôa d yimjuhad. $as ur yerfid leslaê, ur yuli s adrar, maca icurek s nneya d lebùi, di yal tamsalt i tteêwioin yimjuhad s imezdaù n tudrin lawan-nni: Yesseççay, yesnusay, yettmuddu lictirak am netta am wiyevnin, yerna yettwellih win ara t-id-iqesden i nnûeê seg yimjuhad d yixdimen-nsen.
Assaù gar-as d yimjuhad d assaù ioehden aîas, yebna ùef leqder d laman((((2222)))), ùas akken llan kra n yimucar di taddart-is i yebùan ad sfesden assaù-agi n ûûfa i t-yezdin d yimjuhad,
(1) D ayen i d-nessekles ùer temùart Lεeloa Umusa deg unnar n unadi. D tamùart i d-yeddren s timad-is akk tiswiεin-nni n lêeôs i d-tessas tegrawla n 54.
(2)Gar yimsiwal i d-nemlal deg unnar n unadi, i d aù-d-iwekkden assaù-agi n ûûfa
gar-as d yimjuhad ad d-nebder Muê Uêmed i d aù-d-yennan : « Σemmi Saεid êemlent nezzah yimjuhad, mkul mi ara d-εeddin ùer taddart-is Iùil-Zeggaùen ssaqsayen-d fell-as d amenzu, ttêibin ad ééren, aladùa amjahed Sliman Uyusef i t-yettεuzzun, yettarra-as leqder d ameqqran.
ccetkan yis, nnan-asen : « Ha-t-an yiwen da ùur-nneù ur neéri, d acu i t-yuùen, la yesfuti akk di medden »((((1111)))). Dùa ceyyεen-d ùer-s yimjuhad iôuê yemlal-iten-id di teégi n Bekkur((((2222)))).
Yeêka-d umedyaz Saεid Ucemmut amek i d-tella temlilit-nni, d acu i d as-d-nnan, d acu i d asen-yenna((((3333)))). Di taggara, mi asen-d-iban belli yeûfa uεerqub-is, iqenneε-iten s wawal-is, fkan-as-d tlata u εecrin n myatefrak (23) d lweεda, nnan-as ad taùev aqendur, ad taùev tiüebavin, mi teéulev ad aù-tefkev ddaεwa n lxir. Dùa yenna-asen : « Jmaεliman fi jmaεliman, ar d-awim tiqlal, ma ulac nekk teéram anga lliù, uùalet-d ûerùet-iyi ». Ikemmel yenna-asen, s wawal n tmedyazt, d kenwi i d :
Irgazen at yiwen n wawal ibedden i umecεal
ncallah ad d-êyun ddin
Yum lêisab ad têevrem Nnbi-nneù ad t-érem
di loennet ad tzedùem leêüin
(1) D awal n umedyaz wali asebtar 147.
(2)Bekkur d yiwen n umkan i d-yezgan deg yiwet n teégi, ur nebεid ara ùef uxxam
ideg yezdeù umedyaz di taddart Iùil-Zeggaùen.
D tidet dayen i d-yevran, mi tewwi tmurt n Lezzayer timunnent-is di 62, yusa-d ùur-s yiwen n umjahed seg yimjuhad-nni iêevren timlilt n wass-nni, yenna-as : Ma tecfiv a Σemmi Saεid asmi akken i d aù-teggulev di Bekkur « s jmaεliman fi jmaεliman, ar d-awim tiqlal, ma ulac nekk teéram anga lliù uùalet-d ûerùet-iyi». Ihi ass-a yeffeù wawal-ik, tamurt terbeê tiqlal, nek ur d-usiù ara ad k-ûerùeù, usiù-d ad k-waεdeù i tikkelt nniven((((1111)))).
Assaù-agi n laman d leqder i t-yezdin d yimjuhad s umata, yettban-d loehd-ines akter ùer yimjuhad n taddart-is. Assaù-agi uohid i t-yezdin d yimjuhad n taddart-is, ad t-id-nbeggen s ttbut, mi ara d-nawi awal ùef usentel n tegrawla n 54 di temdyazt-is deg uêric i d-iteddun.
II-7 Amedyaz ɣɣɣef tizi n tewser : ɣ
«Ayen akk i d-nedder, ùas ééay nrefd-it, nezmer-as nedda ùer zdat. Ma d tigi n tewser, qessiê-it, ôéay-it ur sεint tifrat». Wagi d awal i d as-d-yenna umedyaz i yiwet seg temsiwal-nneù, Σica Muê, mi tôuê terza fell-as, mi yewwev tizi n tewser.
$as akken yedder ugar n 90 n yiseggasen di leεmer, maca yezga yejgugul deg ussan, ur yumin ara mavi ad k-fun
fell-as lecùal. Yezga ibehhez ddunit, yettsewwiq, ineqqec, iteééu, isses tibêirin, iêedder di tejmmuεa, iferru timsal…. akken i tt-ikemmel almi d aseggas aneggaru si tudert-is.
Ass n umenzu di tuber seg useggas 1989, tevra-d yid-s tedyant iùef ur yebni ara, terra-t ùer tesga n karaf. Taûebêit n wass-nni n umenzu di tuber, yeffeù-d ad yessired ad yeééal lefjer am leεwayed-is. Mi d-yewwev s amnaô n tewwurt, yettaken s azrug, yeccev yeùli, dùa yeôôeé si tmeccact.
Taôuzi-agi tbeddel merra tudert-is, asgen i t-yeggunin ur d as-yezmir ara, netta iwulfen tikli, netta ur d-neêbis ara mavi ùef uxeddim ùef tùzi n 89 n yiseggasen, ass-a yewwev-d wass anyewwev-da yettewêttem fell-as ayewwev-d yuùal s aênac.
Taggara am ta ur tt-yeqbil wallaù-is, ur tt-yewwi wul-is, yezga yeqqar i yiméura i d-yettasen ùer-s ad t-ééren di tesga n waîîan-is : «Tagi d tuzya n leεqel, ur yezmir êedd ad tt-yeqbel ». Di lbal-is yeêûa, yeεlem belli taggara-s tewwev-d, ûûfer ileêq-d, yessaram kan ad tixfif teεkemt fell-as akked yiεeggalen n twacult-is.
Aseggas s lekmal-is i t-yurez karaf deg uxxam. Imdanen i t-yesnen d wid ur t-nessin, ttasen-d ùur-s si mkul amkan, amedyaz Saεid Ucemmut εziz fell-asen aîas, cfan-d merra amek yessexdam awal, amek i iferru timsal, lemmer yettnuzu
leεmer ad as-t-id-aùen, maca annect-n ur yelli gar yifassen-nsen.
Mkul mi ttεeddin fella-s wussan di tesga n karaf, loehd-is yettanqas, ifadden keffun, amedyaz yettaser aksum. Almi d-yewwev wass n 22 di ctember aseggas 1990, tewwev lamana bab-is, amedyaz yewwev leεfu n Rebbi.
Azekka-nni, tennùel-d lεama n At Meddur ùer Tiùilt n Yiεemmrac, iwakken ad rren leεfu d ôôaêma i umedyaz-nsen, ad t-walin i tikkelt taneggarut uqbel ad t-yeôbu wakal, ad iôuê sanda ur d-yuùal yiwen.
$ef lewhi n îîhur, yettwenîel umedyaz Saεid Ucemmut di tjebbant n Ëmed Usliman di taddart n Slim, isuma-d iéekwan n lejdud-is «Iεemmrac».
Tanagit n yimsiwal ùùùùef umedyaz
Amùar-agi-nneù, ùas yewεer, izi ur yettrus fell-as, maεna ul-is ênin, iêemmel arraw-is, iêemmel axxam-is, iêemmel cceùl-is, acukan mevyur, melken-t isefra, yezga isewweq lmux-is, almi tikwal ur yeggan uvan, yettmagar tiwkilin-is.
Saεid Ucemmut, sneù-t mliê, d aveggal-nneù, d amdan aêeqqi, yekreh lbaîel d ééur, d bab n wawal, ttêibin medden ad t-ciwren. Cerkent-iyi yid-s teswiεin n uqeccem d umεezber s yisefra, netta ad d-yini, nekk ad d-iniù, maεna mebla reffu d uùunzu
D anwa ur nessin xali Saεid, ttasen-d ùer-s medden si mkul amviq, ttêibin ad as-slen, awal-is ijebber inehhu, immal-d abriimmal-d i win yellan immal-d lùafel. Nekk amaεezza-iw aimmal-d sleù i yisefra-is, ttawiù-ten d aεwin, heddreù yis-sen kull ass.
L
L
L
L
εεεε
el
el
el
elǧa Umusa
ǧa Umusa
ǧa Umusa
ǧa Umusa
ΣΣΣΣ
ica Mu
ica Muḥ
ica Mu
ica Mu
ḥ
ḥ
ḥ
Tase
Tase
Tase
Nekk zgiù ùer tama n Σemmi Sεid, mkul mi ara d-yini asefru ad t-leqfeù, tikwal üüawaveù-t kan akken yeêma i win ùef i t-id-yenna, iwakken ad d-nessis tignatin n uqesser d zzehwan. Σemmi Saεid, ad fell-as yeεfu Rebbi, yettêbbi aqeccem d nnecraêa.
Lemmer llan tawilat agi n tura di lawan-is, zemreù ad ak-d-iniù talli maççi yiwet n tektabt ara yesεu. D yiwen n lεebd ara yeqqimen di tarix akken ilaq. Tura xali Saεid ayen d-nelêeq deg-s, ad t-irêem Rebbi, d yiwen n urgaz i yellan yuki, yettkacaf, yettwali mebεid. Ayen akk akken i ùef d-icar, niwwev ùur-s di tizi n wass-a. Xali Saεid d yiwen n lεebd iêemmlen tamurt-is mliê, yesεan rruê n lmuwaîana.