A Espanya les notificacions són

VETERINARIS W

OVB

- Balanç de farmacoyigi veterinària

A Espanya les notificacions són

escasses compjjat amb els païs< veïns

EL COL·LEGI INFORMA

Sant Francesc 2008 va ser un esdeveniment molt emotiu.

Francesc Monné i la senyora Pepita van ser homenatjats

PRODUCCIÓ ANIMAL

Esvaïts els dubtes sobre

quin document és el que

ha d'acompanyar els

bovins a l'escorxador

Técnicas Moleculares

para el Diagnostico

Veterinario

902 400 175 935 672 000

gpla@appluscorp.com

Applust- Campus UAB.

08193BELLATERRA (Barcelona)

Servicios

•• Sexaje de aves por PCR

-hlamydoplvia psiltací

•* Pacheco's Disease (PDV)

•• Avian Polyomavirus (AVP)

•• Aspergillus sp (Aspergtllosis)

• Pigeon clrcovirus (CoCí)

•» Cartary ciroovirus (CaCí) -• Marek's dtsease(MDV) -* Mycoptasma gallisapticum

Aleutians disease(ADV)

•* Canine Parvovirus (CPV-2)

•¥ Ehtitctva carns

•* Mycoplasma haemocams

•> Leishmanta

ne herpesvirus (FHV-1)

•+ Feline leukemia virus (FeLV)

•* Chlamydophila felis

•* Bordetella btDnchtsaptica

•* AD-PKD

-» Lawsoma mtraceltulans HaNcobacter

•* Cryptospondium -» Campytobacter

•¥ Salmonet/a

-* Listen a monocytogenes

•* E coli

Banco de ADN

VETERINARIS ««

*

• M.fTtilUi

Serval d« BlbllottqutB

REVISTA DEL COVB (04

Disseny ) m.iquetacio:

EditCOve Impressió idiitrlbu.

Dipòsit IPCJ.II •

Preu:

Exemplar gratuït per .ils col·legiats

EDITORIAL

Compromisos i principis de la professió entre

companys i amb la societat

L

i m i m o l'.iJirqu.ii et poden fet bé leí coso, l'ètica, la nap roabílttat, i.i pr itfSMdn.ilitat i elieny lón

• |ii.iltt,iti i|uv li.iii il'.Ki'iiipniiv-ii tetDfux l'exen tel ile l:i veterinària en cota les bronqu

Ens agrada ter bé tes coses, estar al dia i plani de futur, con fa v;im comentar en tvl daneï númerode l.i revista. Veurt Iff rifa^trnt ninirti'*wift rvnt una rpTTimínft i no com una condemna i no porüre Je vi-.t.t lea normes deoniolò^qucs Je Ni professió. M.tl^nir que de vegades U temptació

pot x-t gran, II.L de M.T d ni atií senyal d'hfentinit. Ser i blcsamhnosaliresmateixtM amb b ri>ta de companys sense rc- cócra i oQEQfXManenii i><" adequati •> J o l i u . i k raó que unn elecció hít Jc MT m compfom& i un principi.

D'altm banda, estem obligats a ser responsables amb la sodetal.

Però testan una IUJICLÓ de ritrmacovigilants que no està funLii!- nant Ji-1 KH Iv ! letí) iinmii umeLxtmcni, estudiara ltr« xifrt ['Agència Espanyola de McJicamonts i Produ U • Sani) tris i parlan! .tmbtls responsoijlesde t.irma-

¡gilancia veteiinan^ ijni1 no estem al mateix nivell que !,i resta de p.iï^)s Jel DOSCK eototn. Tut i cstorenles mateixes condicioni laxi&a !• notift iciotu iE^any:n.^i;i ri-alint'm lluny Jt- l.iLkl· i eres i/eïns. I la md no ^ Í_-IIIL-H des de cap punt de vista, .li no serveixen U-> reflexioni de falta di • mm. de desconeixement, de manca de «cúreos o d* informació 1 .i i;irm.io>\ ¡ml;inci<5 és «nu ¡u-tn;

més entre les nostres fatu lona i dur a terme una notificaci • de SAR (sosplts de reacció adveraa) aanb un inl·irtiiL- sòl iii i complet, amb tota la documentació i les proves que puguem .iptinur, oosolsin pot comportat un avenç; tínói tmbéd comptemeni 4 bndbnnació lela fitxa tècnica d'un medica' ment perevitS] -...rp,-.,. ,|t-..i.ji,iJ,ibk^ i-n un futUJ

ENS AGRADA FER BÉ LES COSES, ESTAR AL DIA I PLANTEJAR

REPTES DE FUTUR

• ACTUALITAT VETERINÀRIA RELLEU A L'IRTA

• TEMA DEL MES

LES XIFRES I LES NORMES DE LA FARMACO- VIGILÀNCfA VETERINARIA A ESPANYA

• ANIMALS DE COMPANYIA LA REALITAT DELS CENTRES D'ACOLLIDA

• SEGURETAT ALIMENTARIA QUÉ ES FA EN EL CENTRE DE NOVES TECNOLOGIES I PROCESSOS ALIMENTARIS

• PRODUCCIÓ ANIMAL

QUIN ÉS EL DOCUMENT QUE HA D'A- COMPANYAR ELS AMIMALS A L'ESCOR- XADOR

• EL COL-LEGI INFORMA

ENTREVISTA A LLUfS FERRER, RECTOR DE LA UNIVERSfTAT AUTÒNOMA DE BARCELONA SANT FRANCESC 2008

05

06

10

14

16

ÀRIA

Catalunya, la comunitat autònoma amb més presència en els Porc d'Or 2008

AQUESTS ¡'HAN CONSOLIDAT .RANGÉS DE PORO COM UN

• L'EXC .CIA. LA GALA T HA ESTAT A PAMPLONA

i'ini .1 31 granges de tol Espanya optaven

;ih premb m< presi (glosco del pon i Laco munttai autònoma que ha tingui mía

i- I.I entre els nontta n h

i.iliinv.i, nu 13 explotació naw utmtlsven í l rmmin.K mnv

HI Tort LI'I 'r de I Hamani ha rec iigui aqueci ,mv .i I.i i ir.mi.i i b*p,de ta l o c a i i w del ma- teix mun ->a.

En canvi, el Premi ,i I.i Màxima Producti- vitat, l'h.i ii any e o n -

%tt i \,i i ir.iin i ( a r t é t i c o , de Taradell (Bercctona), amb una mitjana de - ' O í LM- rrin> dcsüccatl ptr rrujii i any.

Lesexptotw lona, que s'han dividit en dru iries, optaven a premi e n i r o i-aicpt- nits: n a x u t i vúa peí ventrada, taxa de pans i I·I. •:lu. n\ u.ii numèrica.

Xina es fa responsable de la crisi de la llet contaminada

7ER CONSUMIT LLET AMINA

En un.i eaxgA I*M publicadi ;i U revtea í ir, Wcn Ii;ihíi<>. cl primer inirturrc xmè*t va reconèixer a mitjan tn i que el Go- vern central I. I | i:-- wiàtit if |Mfi i.ilincnl

. ],i llei adulterada.

l'tn.Hii I.i ranada nue i H mamenii amb IV'- dtcorcni apde v Jbetts,Weti iinm. qu* • • cotatmeni tniolei ibte taaift- i .II I.i talui i I.i vida ili' la geni .1 can> 1 d'un desenvolupament m • • 1 nat"

PRODUCTES EN DUBTE

• a 111 !• l o ' <>• t e n i r c o f t e b c e m e n i I I > • W • >

Úí .imh nii-l. líiiin. 1.1 l·i \1n.1 I I I

tembra. Mé% àt 54.000 nen* xine*o« van d.i- m de rebw rnKWiwrni IHÍ-JIL I^IIL·I dtiavei

consumit llet tnpiilscniii.iiiiiii.iii.i amb me l,iiiiin;i; emane J ' i l l - van morir.

I.i mdamma •> UNÍ habitualment en materiab a i e e t c a n a a c o n t Ifallmcna(( om

11 en l'agri ra cota a fertUiasnc Afegida 1 l^i llet, la iu>

lamina .li -nu méj conrittèni 11 il II·IUII. n'f IL-VH ela nivellí d< nitrogen 1 í--n fabeja e b d c prote&ies I Icasdc la Uei adula rad i b a m i 11,ii B sí m l ' l it d u b t e s 1 t o ) i'l ni."'ii t o b r c l a qualitat deb productes xinesos, corn Jai • u c c i r u l i O O T \ l !'•'• • nt m u l t i p l i c a r l a mitades de producret Importat» del pal tu com i-•L'min •-. pastesdentirWclet 1 jar per .1 animats.

1 LII'.m assegura que L·I i « n ern enfortiri I.KIÓ |HTI|UÍ- tut.i l.i fiase de pmduci W

alimentària rigui nipervisada estrictament

I . l l l l l ' » '' 1 J U U l l p l a |H'I il ' • - . I I K · n l "

de la indústria aumentaría tint taofectad • ment a escala nodona] 1 tntexnacfcmaJ deapréi d 1 |w 1 d ati i . n kndúl alintentarl

• pabot, crun eh piala Espanya, han retirat <!>-• k-. bor^uea altauntselabomti amè llei importa»del pa&asüKii

Josep M ^a Monfort nou director del Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària

SUÍ OSEPTARRAGÓ DESPK DE LA SEVA MARXA V( I <RAGÓ GAI A COM-

0 ANYS DE SERVEI EN L'ADMINISTRACIÓ CATALANA

i •>•- atòria pákii» ¡ p i pu [a direcció ge- n e n l d e l IRTA. Per la seva banda, |o iraj;í'ihii iu.inik--i.il t|i)t h;t tsim un uniu (lu- n a r i privilegi havej poguí servir a C itskmya

i . • n i l . . | i < . r e n t s j ; * * '

vems i consellera hi 11 ntflnnçn i|in- li han fel mcreixL'dcir i K.i reconegui l.i col'laboncU de t o n aquells que, .d llargdekanyt, han tre- l·iilt.ti i col·laborat amb d l en l.t tasca <k L rv

¡ir. ti-r créixei i conaotidar l'IRTA.

I I I T.li M-irml·i. d Di M i i H-in lea |osep M"

M.nilipri i K ilivnr v.i .iMiimr i-l i nrri·i Je J i K 1.1>ii i!>. ni. i . t l •!• l ' I R T A ( I n s r i ï u i d e R e c e r - ca i TUL in lUhuii AgroaUmemària) Momfòn u r i ' J n . i un extens currículum professional en d camp de l.i tnvestfgacióqui I

bratperla •• tnttgmda per penonei

c-mprcsirt.il i administrativa, qui ( i ivaluai ela candidats que es v.in pnüiuuat i la con-

El certificat complementari de protecció dels medicaments no allarga la patent

AT DISTINT QUE SUSTITUEI- PATENT U N COP CADUCADA N O LI AMPLIA LA VIDA

El 2 liWrubri.- v.i u-nir lluc a Barcelona la J t i r n ; K l ; i s o h r t : l'Obtenció d e l t. -L-rt III^.IT (I plementari Je P t n u n ii'< ,k-U MtJica- ments(< * PMJ.orgsniaadaperhFunda*

I

elt poneni i ( arloa Vela» o M, cap de l'.n- i I • >. unen de pao cm qufmiquet de l'Ofli ina Esptnyab di r, tenta i Marques, qu* ra oferú uns expcul

• i. • ! n l i ï i 1.1 ( i T M [ )u l.i

Interven* Id va destn u que la Inversió en

\< i]~> q u e I n l . i ¡ I U I I I M M . I i IIIM.1. e u c t e s p e r -

• | i n - n i i i i i L - L I u . u i i t - n l \ > - u ' i l . i l l u m . I H i l l í i n i -

tre els 600 i els 900 milions (feuns,

I I ' I I'M rn>U.i ili- t i n s ;i S Bnyi

in funció del període trameortegut des de l'cntraJ;) en vigOf dv In pareni ht»s ti l'ob-

del penníi .If comerdallam

\ . i i>Min.il.ir V e l a s c o N i e t o .

NO VÀLID PER A COMBINACIONS TrevorCook,advoca) eapedallita e n d lU-y- n e U n i t , VH aKirdrir cu prtrfundil M • I pro l·li-ino uiriilii* ptactlcs i va apuntareu na e x l d c b t't TM tfWB ei rr.ii ta. I' nu: prin- .. ipi .ii ui .ii,ik tn\ q w rigui pari d'una no- v a i l i l l l l · i n . u h i ..li p i l l i , i p f a k I IIL-- l i t l l ¡ |n. 1 exemple un preducti basat en una combi n i - i i Per p a r t l e v a , N i c o l á t Ruiz, >!ni i coi

de Propiedad Industrial d I iboratoriot Dr.

Esteve^ va adarff q u el * X I'M i1- ttn cftd J e rrLiput.ii Ji^rini que ttntitnetx .i l.i pa-

ttjiu ptucegeix un mtdiceneni UBI ' en '--i|- eái li altars.

Futura explosió demogràfica a l'Europa dels 27

.. nu que el ZO35 la població aug- mentat i is 521 oailions dltabltanti Segons un Informe d e TEufoMai (' tfi l > : I. ii ; de l.i I ototmitat Europea) en i'l qual et detalla lap) - ional i·i i il peri •.U t u m p r è s e n t r e cl 200)* i i·l 2060, l'Europa deia 27 registrara una ex-

• demogràfi ZO35.

retament,ea preveu i|ut*. delí EK cuali

•Cíï milions (Thabitano, l'arribara ¡il> Í 2 I iprttont.

N o o b t t m l .nxi>, aquesta tendència ,ik i>- in L> vL-ur.i enmcada cap J l'any 2060, q u a n hi demografía descendirà tm^ t3t ^06 mi- ta que el nombre anua]

de. naixements dimtinuira durani d XÍWB SJ LIIIV>, (et i i H i - .IIIHIIU n c t n t n L-nel matebi període i superaran els nabn m e n o ,t p ; i n i r ik'1 ¿ 0 1 5 . n':iL]UL-stJi m a n e r a , i'l crebcetneni poblacional set , d :gui i un •

i i. ;• ni ! ' positiva.

Base de dades per a fàrmacs veterinaris

L'Administracit1) J"aliment-, i ftnnaca (] I )A) it li Estats Units ha publicat unu n.A.i \\»i- JL- dades rt r ' ' ' ' ' " oh medica' atena vttt rliiar ia api ovals al paíi Aques- ta base J t dades es diu Animal Dmgs 9 Vl\-\ i 6» d'accés pühlit via Internet a rru- vé» de t'adn

< li 11 p:// w ww. ;it fHWBhHl. ít!;i, >,« IV/M. r i pt s Ai n l - nwldrugtad I

El cert ador facilita recerquei tani ümplea

• un •• les init),ïiii^,mi t r i l L - r r • cMics t • irn Ingredients,propietari, !•

e s p e c i a i i i n l i k . u i i - . e n t r e d ' a l l n

=

DEL MES

Som farmacovigilants

La tarm lància veterinari;) panya encara no efectu.i prou notifi - comparar amb altiv - de la UE

VILMA FERNÁNDEZ .•.fiircó

E

• in i mi i m ni johreta ctirrc^mt b >ns adverses tant en ani-

• •. ¡ i o n en posones.

. - .1. I [abono f i

ncnl1' • notificarunaiospilade re»

ïJversa (SAR) a l'Agèntia Espan>i)la Jc Medicaments i PrtKiuctes Sanitaris

( A E M I ' S ) ii.il liihiir.itiiri p r o p i u t a r i d d m c - J i C I ' I l l K - l l I L | U L ' . S U X I J H 1 M I , | l l i l i . i , . M t s ; i t 1 . 1

SAR. Quan esdu i cenneuna tutíftctt lóàe SAR, t'està Beni fenmeovigilàiti ia, ét t >iir, elteguimt.>nc

TAMBÉ ELS VETERINARIS

Si un veterinari té informació sohre b fal- ta de l'eficàcia esperada d'un neAcsmmt,

l'ús no previst, la validesa del temps d'es- pera o els problemes ambientals derivats

• K- l'iWil'H.iiii·sr.lKihade notificar. "EbiM terinaris que exerceixen al nostre pats, com la restn de professionals sanitaris, estan obUgtti pet In legislació nacional a notifi- (;ir totes les SAR. Ho peden fer a I AEMPS o al laboratori propietari del medicamenr que se suposa que ha causat la SAR. Però nu l·io han Je notificar a l'Agència Euro-

ESTRUCTURA I RESULTATS DE FÀRMACOVIGILÀNCIA VETERINÀRIA

FM A IHT FC BAT 'AEMPS. les comunitats autònomes I eht profes- sional* untarte. Un

• 'ic com a 'gan col leglnt ui

criteri* de funciona- ment I Avalua d ï senyals detecuu FJf*' nstem.1

ïï

Veten na ris:

In llei no estableix un ter- mini màxim per notii la SAFt. Però no cornuni-

•>cioru'i,i

entre els 30001 1 els 90.000 euro», L a b o r a t o r i farmacèutic:

ha de registrar In SAR i nonfrc.it -la electrònica -

. J'AEMPS «n im

de In dau en que tin coneixement (en cas SAFt greus que han xlrigut lloc on anímala a

AEMPS:

li rep un informe SAR t'ha de regí st i

dir. d'una b raton no superior a 15 naturals, i, de faltr TEMEA en «I mait

C o m u n i t a t s autònomes:

han de regisrrar la SAR la basc de dades del sin ma dc fttmwcovlgtlancia veterinària en un tem màxim dc 20 dics des que es coneix, tKCCp;

eh CISOI que siguin g m u i-, en les per- lonei Aleshores, d ter- mini e i redueix ,i 10 di' naturals.

SAH VtTEftlNAftJÍ

Espècies més afectades (2007)

Canina: 738 SAR Felina; 276 SAR Ovina: 92 SAR Bovina: 69 SAR Cabres: 33 SAR Aus: 20 SAR

•

En perjoi

NOTIFICADES

pea de Medicaments (EMEA), a la qual només nasnMCen les notificacions les au- Eoritan dels tataa membres o els labora- toris en unes circumstàncies concretes", ha explicat Ramiro Casimiro, cap del ser- vei de farmacovigilància veterinària de l'AEMPS, a Veterinaris.

Es recomana fer la notificació 8 través ilel formulari europeu d'tís exclusiu per a ve- terinaris anomenm "targeta Vttdfl". S'ha d'enviar per correu, per fax o per via electrònica n l'AEMPS si s'utilitza la base de dades VIGIA-VET, una aplicació en lí- nia que, des del 2004, conté tota la infor- mació de rffffiCtfflM adverses de medica- ments veterinaris, t;im en animals COtS en humans, amb l'objectiu de tenir elements per prendre decisions a l'hora d'utilitzar aquests medicaments.

Una altra base de dades en línia és la de l'EMEA, Eudravigilan.ce, tot i que els pro- fessionuls sumurís nu poden IIUTIIII.IT .i través d'aquesta. Es va crear el 2001 i fins

No comunicar

i considerat una infra

por sancionar

Bta gtfanbé només ha estat emprada per les .iiimrirats nacionals i, recentment, JUT al- guns labciratorts.

RD 1246/2008

En la Llei 29/2006, de 26 de juliol, de ga- rantit", i úa raciona] deb medlcaineïui i i i. •.In. t « • ínitads, ei ena t-l SUcsna 11 panyol dc FannacovigÜància dc Medica ments Veteriïuni», i en L·I RL·I.II decret

1246/2008, dc 18 de |uhol. te o'«t«bleia d Ji'Sfnv<i]tiji,uiR'rit.

Aquest Reial dectet, que ja wth en vigor, introdueix muiros .iltres nOvettCi CB nfal' i in u n b e b Rtedu ¡iments wttrmnrií, com lea Kgüenti: l'obligació delí luboratoris

d'tDcioUM tu l'expedient dc registre una descripció detallada del seu sistema de far- macovi^lfinc la i l.i neceattM de mantenir

•iilii:,!!, l.i modificació deb rianea de prftfnw \6 deb inúitnifs pfriftdici de seguriï •• (IPS), ja que al COatenÇKItesU i f m de pnseïun cada sis meaoe, i l'in- crement dd pe*de la

en eliminat la caducitat de ta

dota JL1 ci)incrci;)ht:acii'i i I us pres de la pri- mera renovació. l'cr Ik-i. n< - a poden ela- borar ettaàk després dc I';iutori(2aci6 per promoure l:i p[v«-ripcii> detl mcJ i ciments veterinaris, A nitS, l'hi ha boclòa l'obtlffft- ciódc aorïfit BI al NMI-IILI la p «¡He tran»-

nltskS d'agena infecetema andí efa medi' caments.

EL SISTEMA I ELS TERMINIS El Sistema Espanyol de Fàrmac*wigjilàn- cia de Medicaments Veterinaris està inte- gBtt pot l'AEMPSi IL-S cúnumitati tuxò·

ttontet i ell professionals suiiu.iris. Un

TEMA DEL MES

comité iL-LiiiL c o m a òrgancol·legial uni- fica els criteris J e fenc tonamam i avalua i'K senyals (JctfctHts pel sistema. Hi parti- i Ipen les comunitats niïònoaiea i el Mi- nisteri de Medi Amhk-nr, i Medi Rural i Mart, a més de l'AEMPS, tot i que enca- r;i D O h a fM.it L i i n s l i l u ï t ,

"El sistema abasta iiualsevol npus de SAR, independentment de si l'ús del me- dicament Ha estat efacoed amb l'aurnrit- s c i ó d e comen laliCació o nu", explica el capdel^ervei de farmacovigiloncia ve- terinari a*le l'Agencia Espanyola del Me- dicament.

Quant als terminis establerts per fer les nocificacioai) In ha imapt-titiï w t e i a i de u-rmirm: pel i|ur fa ;ils MCUfiniiK, la llei nu estableix un termini màxim per noti- ficar la SAR. Nri nhsiant això, no corns*

rut.ir-la M l Lonsidcnu CXfflO im.i intriu i ió greu i es p< >t moc k •níir. depenent de la Rra- vetat, amb quantitats que oscil·len entre eU 30.001 i els 90,000 euros. En canvi, el laboratori Laboratori farmacèutic: ba de

e m la SAR i noti fi car-la electrón i - I iiiutir • l'AEMPS en un termini nu su- pen«raU 15 dics següents a partir tic Li da- ti en que rincm CORCfateBMnt (en ca* de SAR greus que han nnu'iif lloc cn .mimáis o persones a Espanya).

A Espanya J73SAR notificades el 2007, davant de les més de

3.000 de

.1 dada J'mterès, tal assenvalar que el RD 1246/2008 obliga els lab. irat oris far- macèutics a contractar una persona qua- lificada adequadament com a responsable de la fármaco vigilancia veterinària. "En la majoria de casos b un titulat en veterinà- ria. Amb menys frequènt la, aquesta tas- ca, la desenvolupen farmacèutics o tiii)- legs", comenta caCasimiro.

L'AEMPS inatL·ix. t-n cas de rcbrc un in- forme per SAR, l'ha de registrar i reexpe- dir, d'una hmtla, al labnraUiri titular de l'autoritiació en un termini nci Mi[H-rior ¡i 15 dies naturals, i, de Taltra, a t'EMEA en el matüix termini.

Finalment, els òrgans comptti-nts du- k-s comunitats autònomes l·i;utrien de tt'HtMnir la SAR en la liíLse de dades del sistema ,]•_•

farmacovigilàneia vettrriniiriiL t-n un ter- mini màxim di- 10 Jies des que es COOetx, excepte en els casos que siipim j;ri·ii> i Jc- reaccions en les perstmes. Aleshores, el ter- mini es redueix a lOdit-s n.iiuraU.

ESCASSA NOTIFICACIÓ

4 iirn isament, iiKilyr.it que es compta amb les mateixes c o n d i c i o n s ticni(|iii", i ]Ti>

ftssictnaU, les notificacions de SAR en farmacovigÜànda vi-iL-nnària n Espanya encarn ettSB 11 u < I T por MQ ilt- l;i ri

M de la UE. "Si comparem els nivells de notificació a Espanya (373 SAR IIÍ>M- MI adea el 2007), davant de les més de 3.000 a països com Alemanya, Frangí o e! Rej^ne Unit, aquesta diferència ran gran 00 M po) justificar purtint de les escasses ilfMjíuiiltats que pugui haver en el nom- bre de tractaments de medicaments se- guits al nostre pafs en comparació amb aquests socis comunitaris.

Les possibles causes que expliquen aques- tes diferencies són difícils de saber amb f.x.iciitud. En part pot ser degut a !n falta de tradició tie notificar les SAR, o a la fal- ta d'informació de com fer-ho. No obstant això, aquestes raons cada dia perden més pes, ja que no podem oblidar que l'obliga- ctó de notificar les SAR va quedar esta- bletta ptr L Lk-i JL-1 medkaiBcn! de l'any 1990 i que efa Qèúnm anys. l'AEMPS ha dut

me un imp urgint esforv per informar els professionals s.inituris ;i tEBVél >!(.' cur- sos, jornades, e t c " , destaca Casimiro.

ELS MÉS FREQÜENTS

Sifons les dadts de l'AEMPS, uUjjrups u- rapèutics que f i a r e n amh més freqüència .i ta SAR són els antiparasitaris externs, els antiinflamatoris no L-stcroid;iis, els antimi- WuKaiM i tes vacunes. Els principaU pro- blemes notificats són: reaccions anafilac- ,, pn ihk'mes digestius, prohlemcs itàgid (convulsions,etc.) i presump- tes faltes d'eficàcia.

Segons cl butlletí de farmacovigilancia veterinària de l'AEMPS, per espècies, el 2007 la que va registrar més notificacions per SAR va ser ta canina: van sumar 738 SAR, una xifra molt per sobre de les 276 qm- ei van comunicar per a felins, l.i •*

gonn espècie en el rànquing. En produc- ciu animal hi ha més equilibri: 92 SAR per HIS ovins; 69 per als bovins; 33 per al Cttrnffli i 20 per a l'aviram. "Pel que fa a l'urigen de les notificacions, la (¡ran ma-

|i 'ti.i [HOOadaixeB ilels laboratoris rittil·irs de lai .tuinrittacions de comercialització;

1.1 rt .i.i. Jols professionals sanitaris, fona*

mi'nt;ilment veterinaris. Només excep- ckKtahaenl s'hun rebut notificacions J';)l- tnt tu tificadoa.COa propietarisd'amnvil>

1 tamaden", s'assenyala en el butlletí.

LENTREVISTA

ALFONSO LAS HERAS K de Vetennd.

'' Tenim un sistema harmonitzat"

Hi havia algun sistema de bones pràcti- ques en farmacovigilància veterinària que apliquessin les empreses farmacèu- tiques anterior al RD I 246/2008' Lany 2DM b federació europea sectorial (1FAH &J- roça) va desenvolupar h Guia de bones practiques de fanTooov^ancQ wtctinarQ.B dEsenvoàjporncnt de ti guia va comportar un giTtn pns en h bona di- recció cap a ti consolidado de ti fhmvicovigitindo veterinària a Espanya, en la qiol cant fAdministració com ef sector estem compromesos.

Què han hagut de canviar els labora- t o r i s farmacèutics per a d a p t a r s e al RD I 246/2008?

La publicació del Reial tiecnet no ha repre- sentat un repte crucial per a les empreses, ates que ja estaven treballant amb aquests requisits en els procediments europeus en els quals era aplicable In Directiva comu- nitària. És més. ei canvi que han registrat ha es- tat cap a millor, ja que ara tenim un sistema harmontaac partinc dels mateixos requisits

Quina ha estat la gran novetat per al treball diari?

L·i major flexibilitat que obre el nou Reial decret en idiomes. Les empreses poden re- metre certes parts dels expedients en anglès sense necessitat d'havcr de traduir tot al castellà.

SOLUCIÓN ORAL

paracetamol s.D.

IMÍR

s.p. veterinaria

Ctra. Vinyols Km. 4,1 - Ap. Correos. 60 • Teléfono pve977 terinaria6SO 170· - Fax 977 6SO 405 - 43330 AIUDQM$ (Tarragona)

www.spveterinaria.com

Afecta la crisi als CAAC?

Els C A A C (centres d'acollida d'animals de companyia) continuen massificats espera que la baixada de la capacitat adquisitiva estimuli l'adopció

B E R N A T G A R A U R.-.t.nr,,,

L

• n ' i i ' 11 p e * l ' i n -

cremeni de l¿i infbu i> >

• • m uf c u la 1 atguds ^ l«.-l poder ad*

quia d lo famfÜi m i·ls en hàbits envci ió, l'adopció o fi» I tol I tbandooameru d'animals de < 1 «npanyiai Actualment, a t i a de cada deu llars bar-

'HM!. jeapnsd idet de M i,< de sd u r Púbtfca de Batcetona.

Això intlii:^ un volum total de mascotes

força considerable a la ciimit. A aquesta xiíra t'ha Je sumar ta delí animali refti- giaa als diferenti centre* d'acollida. ! I 2007 hi hnvi.i L5.500 aniottU «eolito .1 Catalunya, la tercera cotruinit

ma en nombre Janimali abandonats, pei Jiirrc-rc d'AndalmUi (22.000) 1 Madrid (17.000). A més, cal sabei que a poten mès J e 50 MEUR anu Ja a 1 ausa de IB trtejporaabllltai de \t pewon qtx aban donen tu mascota, Kgona un eicudJ Je I

[ lepartament de Medi Ami rem

LA SITUACtO ALS CENTRES L'únk C A A C Je titularitat municipa] a

Barcelona UULH recull cada mes entre 100 1 ] 50 animals abandonat», gestiona entre 60 i 70 adopcions 1 retorno \\U propleca-

tan superí

J'un 30 '

s ha denunci VB

ría uní 40animals. Ai\i, [es xifres* m ivUti ¡uitetei, però BWÍ rere mes la mas-

jii i a l.i [ossera va augmentant, cota HK < eeis prà< tü ament a mr* ets centres de Catalunya. Segon* dades de í'Ajunta-

Uina, ti nombre d'adop- cions dutes íi textne ak diíéreira centres Je la ciutat va caure un Ï0 % .<l Ltarg del 2007. Tot i aist, aquests centres esran mas-

10

Mtu.ii-i t u p e n n , a b d'un l.i i i p j u T . i t . ml o>m ha denunciat el COVB. Concretament, .il (¡AACde Bai cdona a ran recolttr, entre el genet i L·I setembre del ZOOS, L.145 LVSUV Pur.mt

tqttes) mateix perí de, l'hi v;m fet 65 * adopcions i 407 retorni ali pn ipieteris. El resultan del balancés un euperèviï d'uns LOO gossos, Si ho comparen) amb any: un- iLTinrs. veiem una baixada de lea *dq

• Mr. bnta peri 1<1 nu u I, í~7 L·I 2004.

1343 ej 2005, U 9 S e l 2006 t U 3 7 d 2007.

CRISI I A D O P C I O N S

Matgrai això, fona de ta Fundada Afíi- nitv p e n e n que, per ,i tes gosssres, cenati de crisi econòmica pot serftosl tol

|viMtm. atès que put dinamltxarei flux de sortida". Éa > «.tir. i|ue .l.iv.mt l·i angada dol nivell .ul>)ui-.itiii, l.i geni ini

tiK.irp.it.ii .i l.i teva vida un nou animal nopanyta et p a decantat pei L'adop- r«hn pet bcumpm. Lapre- -il. in.i du ['Associació de Defenadeis I in i-.l, I •\nnii;il (ADDA),CatmeMèn- dci, nu fiimpiirit'ix ;u|uestu visió i entén que la dei teW d 'dontu una segons opw

i u t i i i . i l ¡i u n . i i i i r i i i i l " ii n - . i v i:> d ( ¡ l ' a d o p * i "

i i i l!jn-r diitniïin de (íualsevol càlcul econòmic1 1 i i|ii(." l í més ;i v«ure a m h la

"solidarien I lat •<• • • •• la*de ta p e t s o na íjue adopta, "l'n animal", sentencia

• li-:, "DO e s pol vLiInr.u económica- ment*.

Alfinitv i A D D A sf q u e c o i n c i d e i x e n ¡i negar que la crisi e o mòmica pugui dispa- rat els abandonamenti "Cada vct^iJ<i hi ha mos control sobre aquestea conductes i més conscienciació i responsabilít l.i societat", .iiiriiu-ii des d'Afiinity. Mén- d a ei mostra "totalmeni .i favor" d'ini- ciattvei cora el micrtixip u les plaque»

idencifícadores, que ijuden t mluir els abandonaments.

L'EFECTE DEL MICROXIP

l . f > J i u l f t . i U - 1 ( A \ t i k - I V I I , i l¡ . i i . i i n n s -

trun nit augment progressiu dels rttorns LI. animal) p< rdul • al propiï tai is, i pte van passat dels 439 del 2004 ala 568 del 2007. Sembla que la Implantat tóprogrés- '. 1 mlctoxtp (dendñcadoi als animals Je companyia va donant els seus fruits,

ral les diverses polèmiques q«t- han acompanya] ta Implsntació d'aquest. N o obstam . n \ ò . segons V Estudi anual de l.<-

mà ^{/ /Fi}

%

l i . i

i

1

E^sflC

lii ha

bandonameni de la funda Ió \Mni¡

crespo l 2001 leí IO9,( 0G ••

24-000 gats recollits al i arrer a coi Espan- ya durani aquell any, m unes el 18 "•• • I' ¡1 gossos : L·I ï '••<.• dels u.it1- portaven el mi croxip, Aquest dispositiu permet kx iln z.ir amb i.k ilii.ii e b mimáis petduta i iden- tíncar els propietaris que a b a n d o n e n l;i seva mascota d'una manera Irtespons

EUTANASIA 1 ESTERILITZACIÓ

Quant sJs SK ritu i-, d'animats .i les g l.i normativa vigent des de genet del 2007,

niiilr estricta, ha cedait conskferable- meni d m «nbre de tocrifk Es sJs

collida de (lamkinya, però tand

rai polèmiques d m u n i c ^ 4 s c o n PalatbUso Malgrat, ates que els seus alcaldes han de feraai feutanasia davant Li taturació a les

res. I in sltrcarticle Epièmh de In U e i I n i nat ' I ii li' l'eseerilitKH tó obligatò- ria deb .inini.ils de companyia pec evitai la

luccid incontrolada i reduit els aban danaments. Aquesta mesuca ha esca) deba- tuda pel col-lectiu veterinari, que bs a p a i i< t\ KIHH ics c lenriÜques deia riscos que cotnporiaaquwitB intervendóqu

i u i i n edats puuieieiique».

Et Saló Animaladda 2008 aconseguc

prop de 400 adopcions

URETAT AUMENTARÍA

VILMA FERNANDEZ HUGO FERNANDEZ , •

Avantguarda alimentària

El CENTA (Centre de Noves Tecnologies i l'nu Alimentaris) fa recerca destinada a la innovació de la indústria alimentària

A

uní i . ; i. li. ifreqúèri' i. pobos In- mtntcs, Ti. (tomognna computada), RMN (rc-.- sonincií) mainelK t nnvk-.ir), QDS ^/unÀ- rftyriVr). ,tv*v.ttm'Jiruimic. etc. són D algunes de te* tecnologies que s'apliquen diàriament .il C E N T A > que <.-i m total' ment tura Jrl ni^tiv imaginari j rafeaste"

nal i quoti

T w i q u e prx"*1!1 iiihLi u n Doc Au c i è n c i a í i t c i i S ( u n t e n , h u í p i l , t i , u n terç l.ilxi

EKOfj nin ten; 6btka)>enreatitBt ésundeb oettnsde ncerea,deprecara i tecnolagtes throenrtrietniéi Id man. L' i

• .L·li ] N I V de Mon II és que"eetracta{funarttn d e n :

i n J i s . l r n i v n . i t ^lr , i l i u i f i H ' . M i l i i l . i ( . i i n l · i · l - l i -

quldïBebttllaremenuna» iva planta a par-

tir Jel primer trimesne del 2009), en el qual es Jit a termt; tot cl piocél Indmtrtol, áet que es recull el produce finí que .irnKi ,i l.t t.ml.i del coruunihíor*! explica N.iti·i^ < tt- bol gaau dé i 1NTA de Moneü». IV- fet, el disseny de 1'cdÜki. que u - na com une placa piltit. Os d d'una ñhtí» .< dedfa .¡.l·i i orientada ;tl proceMsmenl i l.i traruíbnna- ckS J'alimftits. EU productes entten al a m plirs c o n lio inrien e n qualievol .ilti.i ni- Juvtn.i alimentària, mltjançm) un molí Jo carrega-iJesi^rTtíBH. i Iii tvtivn UMfC0O per etnmagstietnai i·l prinl

AMB VISIÓ D'INDÚSTRIA E! CENTA és una fundat bS privada en la Ljti:il participen, ctun a patrona Instituí h i n,il». 11RTA (Instituí • [cena logiaAgroalimentaries))el< I M l M c a trt- d'Innovació ¡ Desenvolupameni

Empresarial) i la I Idí i (la '. fniveoitat de

( PIII ii i i i. iiiiit.iinctif s m b 17 u t o c i a c i o n s ,

fedeíaciotu i cenprcw del MM inr. a un centre de pecorea aptiL.iJn JL-IIÍCÍM a les no- vi-. tecnologies de tractament i piocewa- mt-rir d'alimenta IJUL- atbeiga Li maj iria t lea tecnologies méi ptometedúna que ln ha actuauneni LTI L-1 camp i-ii- l'alimenta

• . i n

Aijucsr Jcspltframent Je rccurstis tétsiob- ii-ktm bàsic Investigar per a b innovació alimentaria deb procesaos indiutrials en

Es una fundació privada en la qual participen com patrons institucionals el lrta, el Cidem i la UDG

m pro va el grau de salad les diferents partí del

Serval de Biblioteques-

Biblioteca d * V«t*nnanu

alimera m ptovrtdoa desoí» i -n-".

assenyala Nard: t ¡rebol, "treballem amb 1. gla que ].i es pm ien aplicar a esca- la miliIMnal, ¡vr 1.IL¡H,II cosadiapi tan deia equipi pa fa rw: l·i ÍII-HH'MUIIIM I cl Ji

Narcís Grébol, gerent del CENTA de Monells (Girona).

A i \ í . entre les actuacions que desenvolu- peu actualmeni fii ha I assecatgi dini di I- > 1111 -. tío, un procela Jurant el qual no nométea tnou l'.nre linóque també h¡ ha una :<ni.i fftinri Stge IIIIL-I I«.I 1:1 sistema té i|in;iaBeguretiqiik't-l procés s'a*

;'i i i .i Li i g p a c i t M d e l p i( K I I U i i p e í MII , I > -

secni. Actualment, Passecatge dinamii està en procés de ser | itental

FOSSA DE LES M A R I A N N E S Una ¡Otra de l o tecnologies més ei) cutan éi lad'altd pressions, que

la quoj i i aa repmanta un svenç molt sig- nifícatiu cu d camp de l i tegurctai .ili- IiKMlan.i Etl la foBM J». («8 Man.innes, el Ikx roét profund de la Tena, hi haumpres- lió de 1.100 ban. D'altra banda, actual' DKittdivefMS indústries Bumeni vciet IJ li queo a alguns deU teus producte» presskxa de 6.1.W Kir>, una \ilra f i e t-.s queda cur- ta •-! la cotoparetn amb db 9.000 bars que

I .1 indústria alimentària ti un Interès«

pe* n i peí lea -ilu-s pi ton ja que els iet ion presslú pateixen efectei a les ntembranei i inttacel tulais, coas poden leí la cristal-lio» \ó LK- rbifcH lípids, In pècdua de ítexibilitac, el » mea] ule les membranes, b detactívació de les funcioni d'obtcnctó ifenergia i de transpon de ions, ta coagulado de pto- ul>>]'1l,f>!n;iliques., el col-lflp6e de ib. la modificada de mlrocondris, l i detnaturalltzacld J'eniims responsa- bles de la •(ntesl, etc A i x ü comporta que, en un kUmeni cru, un bacteri com la Ltsteria monocytogtnes quedi rotal- menr desactivada i ja no representi cap

¡ ís< peí a l,i talui públii

• • enología Je procwsameni d'ali- mentí peí alta presstó pertnei exportat

¡ • mils o embottts adoban n països cosa cl Japó, Austràlia neis Estáis L lints. "Les l-.ii ii us jan&Biiej delí mercats es poden mperai en garantii un producís innoc uB,

>, menta el serení del t'.'ENTA.

i. [IH--I IÍ.I r- l'mul avantatge de les altes presti* >i ii I .ii eliminar l'íietivitat ik- roicroorganismet en cru facilita la co-

Les altes pressions fen que els microoiganisnn sota pressió pateixen efectes stibre les membranes i efectes intracelulares

merdathiM ¡" de pn due tea rnw os amb unadatadecaducitai mott posterior ata que els correspondria en oondk tons nor- mals, Gràciei .i lea altes pressions podem trobar n les neveres deb (upenru (envasáis, tíxò si) ostres, crues que duren setmanes o plan preparan induatrialroeni [lestoi per escalraT'loi .il microones, Tenint en COCBpte tol lixò, es pol pen- -..ii • ii K- l.t s f m i f i M . i i iil¡ M U Í ii f i r i » e s t a f a n t passos de gegant cap a un listema d'ex- cel-Iència industrial. "Si les empreses po*

den garantir la innocuïtat dels aliments, els ven i in.¡i ii higicnistci es podran de-

i i ter auditories. Je gestió l>

guretai alimentaria. No serè el proft üonel qui se'n reapoiuabilitsi, itnóque li. p (¡ira l'empresa per complet", reflex m

Impacte a Frankfurt

El QDS {quick-drymg-syslem) és una de Ics màquines que ha desenvolu- pat aquest centre juntament amb Mctalquimia, una de les empreses capdavanteres en tecnologia indus- trial alimentaria, amb seu a Girona.

Va causar sensació l'any 2007 a la fi- ra de processos industrials de trac- tament de la carn més important del món: l'IFFA.

Es tracta d'un sistema que permet l'assecatge ràpid (en 48 hores) d'em- botits que no són d'alta gamma. La clau és que el producte ha de tenir un gruix limitat abans de treure l'ai- gua de dins cap a fora.

r JaJÈ .ODUCCIÓ ANIMAL

Amb certificat veterinari

L'annex XI del Reial decret 3454/2000 continuarà en vigor fins que la sala contenciosa administrativa de l'Audiència N a c i o n a l n o e m e t r à u n a s e n t è n c i a d e f i n i t i v a

M M t la tnppnu hb I i M IÉ p .1. I > i iil.il arM :

Mullir J, U fifl.»»i«t IMPJ rn ¿I KgltlK LIC l'pluMpilrt O ni 4lln .t.n.ij![ieiii*.iil laplrnenl nífüdt .'

D

HM HIMUII i f c t n ifiB' ^ ir MÍHM jKknfm

p ( . ' O K I dats ¡iJMtaicafcnniu poMU* In ilajo pcnuaili nil.jRluM.iLV

Kaat^l'waMaeafWnilr 1*1.1.111 iTiïï MmtlkM

p

I i I l i <li l'ii ni li'i i i ni l í n l i ï i i i

» , * U f U / . I \ m J, r.l J , . í i , « » f t r .

\*n»*lopl.«pfl

• BtrvttM • flíi Liti 'i* 0 M M | i JÍ-IUIV i

11,m prítuu * nsWrj

Ȓ MW*rn Jt jlf i nwim

M c l j u n , HIK el. «iinuli «iiemnii' « m m »>r / « >MMWJ«I rumíi.i

í • !Ulií·l»ail»Utl·mh™dbc»n>iTrtl·Llliitlll^>ihiniT·(líi1«l·l·tl!iiil)>.l1rípi7r· p m t m ,1

1 [ J NLI hui C1LI1 nm:lAlh «rrih nmikpnwnii •ulnnljjli1 I Vil íruff «IÍIAAÍ íruijjjtu rtin müi/lL

1 I" n í U ull I m» rrtfnl» Jim ui n ' ki. pnulkin rn I r p pivUL 10 Lip i PK Idáiuui Lfuv 1 i f l pcniw in l i iJ'iinanulalii·itc Jcilaicin.ihliial.'iri·.Jc I n IncliMi n> l'iniclc M i ,lcl Hci·1 ilnrrt U f l l m . * » 4 t (BM. ad «Ml >'HtjhMani In cnmüdatt I B I * » J< pu<UKÍ*

( » i M n B [ i w^li » « . L t u « l > i i⁽L t i rndiHiiiiHliiB^Ka per li ucrific. «ml>

WT fa P tplMm fcfcl #1IP11' ^ftdfwcw f w Adfu Cu API nVjimit rprlnnp ilTup w* |«

• f « í JW íVaf PtamM H M M t * . T * í

• a b a n a r áVarfaWrlai KfaaparfMrfAante 4

^••KllldlblvMlialiaiB

. prttfmw rjottWm to n i t j u i Anvcn I revors del document que ha

cf .acompanyar els .vurrult a Test untador.

T

•• 2008 1) tquest > manei i reculli i.il com entpula el procedüaenl adml- cüseratiu, l,i interioi uc tria •!• 11 iaia - on tencioM adaünistrath .i de l'Audiència

• ii il que v i sufpendfc, j11'1" r:uins d e « e g a i e t a l alimentària i garantií

. JIM .!. i • • insumidora, l'Ordre mia • rial del 5 d'octubre ét 2007, que s

d cettíficat veterinari que ha d'a- companyai els anünoU que ion entila dats a t'escorxad «

L'Ordre ministLTi;tl pretn-ni:. Ktpondn .i l.i rrrlantnt 16 delí ramnden • ¡w con

?.iJerL-n t-t < ertiíii ti vctertnsrj un requi

•nit t.(it:ilinfnr p r e s e u i i l i l · l i - , . i q w i re que li,i de s e t el ramadet mateix qui i I.-I •

L'Ordre ministerial pretenia respondre a la reclamació dels ramaders

dñquJ la Idoneïtaj deb animals que hfl erial peí .il consum hum;i.

VIA JUDICIAL

l l i onaell (íeneral de Col·legia Veteri- , • I I -ji.il p. i (< X ï C V E ) vy recorrer ii.i aquesta i 1rtir<.-1 VB sol·licitar-neb

• i i - i ! h i i m i c l a r . E l C G C V E s n > i i . ¡>i

:ii(it(.stl·i l·lispostció Incorre en nul·litat àt ple dret) atès que < antravé a una norma (I\-;I ds rang superior com Os lacotnunii i ii i. Lofn u i lluent, cl Reclamen! (CE) námero 853/20CH d d ParLameru Euro- peu i del (:< nivell, de 29 d'abril de 2004, i.(iw ettableiX normes espL'cífiqut-s d'hi-

i!iLTK- dels .ilimirnt·* d'origen .uiim.tl.

En oi recurs es raonava qjue l'í hdrc mi- nisterial inckicis negativament en l'm- terèspúblic, ares que afecta ta scguretai iltnn-ht.'in.i i l<i jií.ir.ititi.i de 1-t s;ilut Ji·ls cotuumidon. I recordava, .i nn;-, que el Tribunal de Primera Enflftm la de la Uhtú Europea, davarti una denum la di França, el setembre de JOC17 )ÍI havia niípès cautebumetu ti ftexibllltracióde mesures peral control de l'EEB adopta- des per l.i Comissió Kur..] i dte-

m- ,K|iit.-.t.i 1lex¡hilit:¡ifió "rc- un perill pvr .i )/i nlui humana*.

A mev i'lnc uli.) L(ue l'Est;» espanyol I».i . l i Incomplert l'obligació d'informat prèviament la Comissió de l;i U n i u I u i, i|'f.i siihiv l:i luirinu i ibjei te de tex un pi'i-i|LK* l·i institut ii'i p i-s examlnar*ne I • i ompatibilitai amb IB normativa i o En conseqüència, la iaia contencíoia ad- minktratíva de l'Audiència Nacional ha estimat la petició J H ConseB General i h¡i declarat que té lloc In mesura (amelar de Mispensióáe la \ ígenda de l'Ordre ob- K ir. ui- "sense i • r. ¡utj« el fi nu del priiblL-m.t". Això vol ilir .)ia-, linv que el tribunal no emetrà una sentència d tiva, t'annex XI JL·I Rejul d

H54/2OOO continuara en i Igoi B mt !*£*•

t ii etpanyoL

La 1L-.0I11LH1 ¡udidal planteja dubto to- ITI- vjuin ha de- M.T <.-! document 411è ha d'acompanyai ek remugants .»l'escorxa- dor. U n col-iegial \ ,1 consultai 1 ( 1 >\ | Í 1 aquest, mitjançant d (ibnsell li Col·legiï Veterinaris de Catalunya

En el recurs >nava que l'Ordre ministerial incideix negativament en l'interès públic

(< ï V< V va aconseguir la rt-i.p<>M¿( del Depan.imc-nt J'Agricultura, Alimentaciú 1 Acció Rural ( D A R ) <k- la GeneraUtac l'annex X I (reprochan .il co»tat) és l'únic

•.!•>. miii·iir v;^lid per iicunipanyar els a n i - mals a l'escorxador.

A N N E X X t

i • m i ni nafrariaqu fe refefin·

1 LI ,iU .mini ils L|f l'cspècif bovina, ovina i caprina dddnata .1 eacotxadon In» lou una llista de díveraet malalties que ñgun n en e l R e i d decret I 4 7 ^ 3 , a n i e # d e l I EB Addicionalment, es ouuugneti eb rernps

D per a tnittíiinvnts íimh medkamemi LJ»«: s'hum Jt HI ve- tcnn.in ubacriu un eerfificM en d qual ta curuitar tcxtUHlnit-m que d l .imni.iUquces maiderenapce»pw»ei m-

< rlft BtgaipbdegttPttríóalconiuinhuni í

Cronologia

Any 2000. El Reial decret 3454/2000 csubloin i regula cl Pro- gr-ama integral coordin.it de vigilancia i control de Ics encef.ilo- p.itics espongiformes transmissibles dels animals. El decret afo- gabf un document, l'annex XI. que ¿s una autorització sanrúra ïignnda per un vcierirari que gnrnnteix que els animals sófi ap-

tes pera) consum hm

Octubre del 2007. El Ministeri de 1.1 Presidencia aprova l'Or- dre 2893. de 5 d'octubre, qtic suprimeix el certificat vetci irun que ha d'acompanyar els animals que són traslladats a l'escorxa- dor; substitueix l'autorització del veterinari per una ded signada pel responsable/titular de l'explotació ramadera. El CCC- VE recorre contra In decisió governamental.

Mai]; del 2008 La sala contenciosa a d ministra uva de l'Audicn-

eia Nacional suspèn l'Ordre 2893, de 5 d'octubre cautelarment per móns de seguretat alimentària 1 garantia de la salut dels con- sumidors.

Agost del 2008. R BOE publica Li resolució judi. <

Setembre del 2006 Un col -Icgiat consulta al COVB quin 61 el document que Iw d'acompanyar els animals a l'escorxador. El COVB fa la consulta al DAR a través del CCVC.

Octubre del 2008 El CCVC reenvía la resposta de! DAR al COVB. El document és cl que es reprodueix al costat d'aques- tes línies.

Anys 2010-2011' Possible rciolució definitiva de la sala con- tenciosa administrativa de l'Audiència Nacional.

EL COL·LEGI INFORMA

L'ENTREVISTA

LLUÍS FERRER I CAUBET

Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

"Ciència i salut animal no són estudis de veterinària ni tenen competències veterinàries"

VILMA FERNANDEZ • • ! •. A N A PALMA iiotff-11I.1

Es veterinari i professor. L'any 2009, possi- blement desprès del Nadal, deixarà el des- patx que ha ocupat durant els darrers sec anys: el del rector de ta Universitat Autò- noma de Barcelona (UAB>

Quin és el balanç d'aquests set anys.

com a r e c t o r !

Han estat set anys molt intensos, de forta dedicació a In Universitat Treballar per a ía UAB dóna moltes satisfaccions. S'ha apro- fundit forca en el model d'universitat d'in- vestigació que vol ser l'Autònoma: d'una bandí, hem enfortit el campus de recerca amb la incorporació de nous centres (s'ha posat en marxa un centre de recerca en na- no cec no logia, se n'inaugurarà un altre de re- cerca de sanitat animal, s'està acabant el cen- tre de recerca d'agrogenòmica,etc.).A més, s'ha impulsat molc la internacionalització:

hem fet una carrera académica orientada a captar talent de l'exterior, oberta i gens en- dogámica. Tambe hem avançat molt en el model social de la Universitat: la UAB té una fundació que ha crescut molt aquests set anys amb programes per a la discapaci- tat i de voluntaria!, entre d'altres.

Tot i que no és responsabilitat de la Universitat, tom a rector, què li sembla que els universitaris d'ara no superin el llistó gramatical de fa dècades, segons el qual si es feien dues faltes d'ortografia o tres de puntuació se suspenia?

N o es un problema general de tots els uni- versitaris. És veritat que el patró de forma- ció dels universitaris ha canviat fa 25 anys, era impensable, perquè l'ortografia, la gramà- tica i la redacció es treballava més en tots els nivells educatius. Ara l'ús de l'ordinador, del mòbil i de les noves tecnologies ha forçat una certa relaxació. Hem de tornar a ere-

U " " F " ~ "

dp l'UAB.

ballar en tots els nivells, des de l'escola fins al doctorat, per aconseguir un bon conei- xement escrit i oral de totes tes llengües {català, cnscell.i. anglès, etc.) Cal recuperar tot el rigor.

Hem de tomar a tre- ballar a tots els nivells en l'ús correcte de la llengua escrita i oral

L'aplkació del Pla de Bolonya no està sent del tot pacífica. Com s'està vivint el canvi a la Unlversi- tatí

Hi ha un grup petit d'estudiants que fa una protesta molt activa, i això és el que ha sor- tit en e l ; mitjans de comunicació. Però és un grup que no només está en desacord amb el Pla de Bolonya.sinó que potser tam- bé ho esca amb cl model de societat que te- nim. Això es legítim.

Però també hi ha col íectius més amplis

als quals preocupa ei canvi que comporta el ña, i arxó és raonable. El professorat t l'a- lumnat estan preocupats perquè és un can- vi molt important que requereix més re- cursos econòmics, i per al qua) hem de tenir les eines necessàries i la formació adequa- da i apllcar-ho a diferents estudis i facultats.

Aquests canvis, evidentment, generen ten- sions. Però si s'aplica bé, i amb els recursos suficients, cl Pla de Bolonya serà una millo- ra en la formació universitària superior. És un tipus d'ensenyament de més qualitat i va- lor. A més, l'elaboració d'una xarxa d'uni- versitats públiques europees en la qual els estudiants es puguin moure és un pas en- davant importantíssim.

Quins avantatges té el Pla de Bo- lonya? Hi ha estudiants que valo- ren el fet que no podran estudiar, fins i tot hi ha antics universitaris que opinen que amb el Pla de Bo- lonya no podran tornar a la Uni- versitat.

El nou model de l'Espai Europeu d'Educa- ció Superior impulsa un sistema d'estudis al llarg de tota la vida, de manera que es pu- gui estudiar,Incorporar-se al mercat labora), tornar a estudiar, estudiar un màster o en règim de temps pa reial. Té en compte el re- coneixement de tots els estudis. El sistema de crèdits és homologable a cota la Unió Europea; l'estudiant va acumulant cursos i crèdits que se li van reconeixent

Ès cert que el sistema de treball demana una dedicació i. en alguns casos, una inten- sa relació professor-estudiant i que canvia el model tradicional, sobretot el de! sud d'Europa (Espanya. Italia, França i Portugal), basat en classes i exàmens. Cal trobar fór- mules diverses, perqué hi haurà estudiants que avançaran més lentament Nosaltres, a la UAB.a l'Escola Universitària d'Estudis Em- presarials de Sabadell, hem posat en marxa vies de progressió lenca.

En el col·lectiu veterinari no ha agradat gaire la creació del títol universitari de ciència I salut ani- mal (CSA) de Lleida, atès que aquests estudiants, un cop hauran superat els estudis de CSA, podran accedir a places dels dos últims anys de la Facultat de Veterinària de la UAB, I l'opinió és que encara hi haurà més titulats en una pro- fessió ja molt saturada.

La Facultat de Veterinària de la UAB continuarà formant el mateix nombre de veterinaris

CSA no són escudis de veterinària, i els alum- nes no tenen competències veterinàries ni poden exercir de veterinaris. És un títol sem- blant al que ja hi ha a molts països anglosa- xons i que es diu animal science (zootecnia 0 producció animal).

Els titulats tenen capacitat per portar ex- plotacions i per treballar a l'empresa agro- pecuaria. El que s'ha fet és acordar que fins un màxim de 30 persones l'any puguin ac- cedir als estudis de veterinària, de la qual s'- ha reduït el nombre de places d'ingrés, per la qual cosa la facultat de la UAS continuarà formant el mateix nombre de veterinaris.

1 c o m és p o s s i b l e q u e n o s'hagi c o m p t a t a m b l ' o r g a n i t z a c i ó c o l · l e - hospital veterinariunkaE

No és un títol de veterinària, sinó un tí- tol reconvertit de perit agrícola i sanitat agropecuaria de la Universitat de Lleida, i van considerar que no calia parlar-ne.

De tota manera, ara estem fent un ajust del pla d'estudis perquè no creï confusió amb veterinària I hem comptat amb l'or- ganitzacló col legial: d'una banda, hem parlat amb el president del Consell Ge- neral de Cot tegis Veterinaris d'Espan- ya (CGCVE);de l'altra, la planificació dels es- tudis es fe conjuntament amb persones del Col legi de Veterinaris Jo he mantingut

ma el professor

irnar a fer de profewor de veteriná- 7) mateix assegura que no li queden d'ocupar un carree pubhc.Toi I que

leb scus resultat* coni

! la UAB.I'únicquo vol és redelar-se, .nvestigar i ensenyar. Un íop h fet cl traspàs al pròxim equip efe govern, Lluíi Ferrer viatjarà al Canadà, on passarà un any com n alumne i investigador.

No ei peca que cl proper equip de govern de la UAB faci el mateix que ell. perquè en

les persones també canvia et ptan- tejamont. ja que"cacbseu te el seu tarannà".

una reunió amb el rector de Lleida en la qual ha quedat clar que CSA no tindrà com- petències veterinàries. Per tant. el pla d'es- tudis s'acabarà de definir amb el coneixe- ment de la professió veterinària,

S'ha ampliat l'Hospital Clínic Ve- terinari de la UAB. Durant un temps, aquest equipament va ai- xecar sospites entre especialistes de petits animals que opinaven que els feia la competència.

És un hospital veterinari únic a Espanya pels serveis i per ta missió que té; d'una banda, perquè s'hi fa docència ¡.de l'altra, pel fet que la Facultat de ta UAB és l'única que for- ma especialistes veterinaris d'acord amb el sistema europeu de col Hegi especialista. És un sistema homologat a ia Unió Europea que consisteix en quatre art/s de dedicació intensiva a la formació clínica. A més, tam- be s'hi investiga. Precisament ara s'estan duem a terme unes proves de terapia ge- nica per a la diabetis dels gossos.

La consulta és una part petita del que. fem a l'hospital. Jo penso que ha de ser una ri- quesa t un orgull per al sistema de clíniques veterinàries de Catalunya. L'efecte que té sobre et nombre de visites d'una clínica quat- sevol es mínim.

Quin paper creu que han de tenir ara els col·legis professionals!

En la majoria de casos avancen cap a la modernització i cap al que demana ta pro- fessió: facilitar el bon exercici professio- nal amb formació continuada,informació als col legiats i taules de negociació per a probtemes professionals compartits i ela- borar codis deontologies, ètics, etc.

EL COL·LEGI INFORMA

Alta emotivitat a la festa dels veterinaris de Barcelona

Francesc Monné va ser nomenat president d'honor. També es va un diploma d'agraïment a Marí i García

iccd

VILMA FERNANDEZ HUGO FERNANDEZ F" A-;f

L

ttg] de -Mm Frau ew d'Anit

! ii 11 p r i m e n en l¡t qual l.i n o v i presidenta d d i Áil-le- gi Oficial de Veterinaria de BaneJoosO ' IVB) María fereeaMota, ha actual • unfitrfcina. La finca «a tenir llis. d 4 J a tafece -i l-i l - t . i l n . n de MruL-v L·i\ L-l l·ii-u J t s c u r s d e

que v.i n-r M i r . i . m .igra H i presents,

.il> més joves. "NOM- -I ho í m béi ra ijue la i n t e n c i ó \\i <•••", v> dit feferini t e a la seva n o v a miastó ili 11 •• 11 • tntdcl (X )VB.

En l'aparnn d'homenatges, Maria fer i Mnr;i va Lnnu'tn,vir ;imh l.i primen urun Krtpreaa d d dia i ea dir "La hittòria ! n íema esta pU-na Ji- ^ i . n ^ n o m s , d e K r a n s p e r s t > n ¡ i l i i ; i t s ,Lk - i : i i i K > M > s . . . i . l sones que pav^-n s e n e ii-r motL I •IWJ'M·

quettet penooes 0> M.irí;i (hada Garda,

:uda per la íamíli.i veterinària 11 ion ,1 tenyots depila. Es un petsonaQte tm- portam BII D! legi Oficial de Veterinarií de Barceli na; va començat a debollai ami i ,•1 O 'VI'.1 IMSieiia íelseumarii (o an,qtíe era w deixar el t974i vas» s a r i » iii.il r tu L¡IH- va iR-Kill-ir ix-r si I * 'I le- yi |K in s-,i HL-SIii mar rnik-r;. de <.r,.i i]

méfi J e tlnr lutt!. Ics t isqticíi ;idminisnati mentnsque la tenyoea Pepita t'encs*

mgnva de mantextli d Col-legi a punt.

Por roí això, m u li Ilmn-m un diploma rfment, l't-s^tit del OOVB i un petti obcequi" l'homenatjada, moll e m nada, \.i manifestat i t"i<- l a persones prujiL'iws que ela veterinari» han ustat la egDfu t.iiuili.i i que sentía un gran efe re peí coa eU profenionali i lessevet l o r v • ". • • ••• i p o d n v i i n i I i n v q u e v e , p i - r í ' s i p u c t i ' r l i · i , I n M - i i - " . \ . i « . m u I n u r i - M.un l .¡.i. 1.1 (farda,

MEDALLES

A continuació, el programa de b cele- brado i i n l ' i t «.-I Qiurameni di- medalles de plata i diplomes que iicrvJitcn d i ve- terinaria col'legi&a que .«:jhen di- com- pliróS .mv*. i compten,com a mínim, .nnh 2í •nysdecol·legtacto, En aquesta edició v,m tei guardonats France* LJeonarRo- ca i Eduard Ferro. Un copea van lliurar lea medalles de | I i homenatjarels gtaa emèiita, aquelli que hancoav píen 50.¡i' tquefl ,m\

van rebre la raedall i d'or del C O \ ¡ diploma » reditatiu Ivn- Batfagon :

hiin. JüM-p Mntit.KH's Ahur.i i An Pascual Rodi ia

PRESIDENT D'HONOR

La gran torpreí i obretoi peí a l'home

n . i l | . i i . v.i | l i el IIMIIH-Ii.nin.'iit i l f [:r ; i t l -

ce* (víonní i (Irga c o n .i presiden) d1-

"La historia en oca- sions està plena de grans noms, de grans personalitats... i de persones que passen sense fer soroll."

n o n « del ( X )VB I tespréi que i i iun\

d'aquest any abandonés la president la del Col·legi, que ha < icupai en tres oca- sions, \.\ d a ñ e n del 2001 ul 2008, el (u- lioldi·l ZOOS v i sei e s oilii pretidentde la Comissió Permanent Je I Consell di- Col·legiï V^·tcrinrlrl^ de Catalunya

(CCVC).

El C C V C és l'organioació Í\W retmeix els col·legis professional* veteiinarU dtp

Ics quatre províncies catalana

Reconeixements 2008

President d'honor:

Francesc Mormé i Orga Diploma d'agraïment:

Mana Gràcia Garcia Martos Germán Sancho Cordero Col·legiats empriti:

Arasi.ish Paiciiiil Rodóti Jaume Garriga Sampom

Jojep Montañés Altura Llu is Casas Casanovas Pere Balfogon Esteban Medalla de plau Antoni Espadiiirula Codina Vicente Gaya Santiago Josep Gou Torrent

Miguel Hwreroj Roca EduardTorrw Fernindei

EL SITGES DE RUSIÑOL

San) li i n tese 2008 va tenir com a esce- nari l.i vila marinera de Sitges, cr plena

k 11 r ui d. I.ÍÏ |omada ^-i començaf amb una mina i l'eajdésia de Smit B,»rtü- meu i Siint.i Tecla; duyiít ei v,i paani •<

li pafl n é l iúdkíi i cultural: Li visita lla mtiaeutdeCau Ferr¿ii i Marícel.

f:l píilau de Maricel, al cnstat del Rüt^

dc l.i i alma, ac ull ie pinacotet -i munici- pal, que reuneix obres d'artistes vincu- la i il.i de*del Romanticisme iim .il segle \^, eapeciafanent ili·ls repn

te l'anomenada CSÍ ois luminista,

¡¿ítm Ji>,in Ki>n; i S o l t r ii A r t ; i J i li tntdevüa. t:ntrt' L·IS noodernistet ili-st^i nuen Santiago Rusifio], [oaquírn de Mi«

ró i Ramon Casas.

I i-s refétènctea • Santia^1 Rusiruil Jtir.mi la v Í^ILI ala doa museus M'm constants, El l'inii'i i escriptor barceloní va snibai .1 Sitgei e] I ^i )i, on va comprai iluo ^ taet d C | v ^ i , i J i > r s , (. ' . i n I i n l . i 1 1 .111 S I R V E l 1984 li"- v.i unir tores dues i va crear el Ciiu Ferrat, un dels punts dt- referència del Modernisme a Catalunya-