Programa d'actes
DIA 5 DruMENGE a les 18 hores:
Gran Ball familiar
,Agost del 1962
~~,
amh gravaCIons . .
1
SHOW ARTISTIC
DIA 12, DIUMENGE a las 18,30 hores:
, DIA25,.DISSABTE a les 22 hores:
Gran' Ball familiar
l./HUMOR GRIS
Una vegacla bi havia un professor- d'his- toria, Tenia fama ben guanyada de [ust, 'el'incorruptible, ,de savi, Mai en la vida no havia acceptat cap recomanació, cap insí- nuació, cap regal,
Un han día, havent sopat, truca el .te- lefon., El nostre home contesta
-Diguil Qui parla?
-La Sra. de Franco.
,-COIDt Que' diu?
-Sí. La Sra. de Franco: Carmen Polo de 'Fran~o. '
-Ay, Ayl Perdone Sra. A sus pies. A
;us ordenes. QUe
seu
oieceixt-Vea" proiesor. Lo he molestado por- 'que mañana va a toma¡" Ud. examen a' un' rnucluictus; Rigoberto Mmloz, Peq-ueño; que es pllm mí, cómo le di1'fJ, /J,ás que un hijo, es como si se tratara de mí misma, No quisiera 'que' le oClwriel"a nada desagracIa- ble, sabe? Porque, imagínese. profesor que si, cu:n.u:Jde' mi misma se tratara,
"A
reci-biria :1' ogradecerta cualquier dejerencia, cualq uier benevolencia, cualqioier t'olemn"
cia que se, tenga con, l'vlmloz Pequeño. Y, asimiSmo, tieba decirle que, como si de mi Inisma se tratara, recibiria cualquier in"
justicia, cualquier .seoeridad, cualquier Tigo¡'
amh .
1
excesivo que se tuviera con este joven, al que,
repito, quiero
más que a un hijo.E! professor escoltava atabalat, emocio- nat, fet un garbuix.
-l11iTe, STa. Ha sido pm'a' mi ,un alto ho- no?' inmerecido, tm Iumor qu~ nunca en la vida pod1'é asimilm', del todo, esto de que Ud. 17tisma, en persona haya tenido la magnánima idea de hacerme oír SÍ! voz, asi como quien dice, vaya, que lIO sé cómo agradecerle tanta amabilidtut.
-P'I'OfeSOT, lo. único que quiero expresar- le es qtle mi afecto 1)O¡"Jlfwl,oz Pequeño es compartido P01' tod« la, familia,
y
1J01' lo tanto, espero que Ud. L ... • .."':'Sc'/101'1I,tenga muy en cucnta sus palo- 'bras¡ ", de acuerdo a mis torgos a¡IOS ele
experiencia, le aseguro que sabré unnar en cuenta todos sus deseos.
1 el nostre bon professor no va poder dormir en tota la nit, donant voltes i so- frint tots- els dolors del calvari en una Hui- ta espantosa entre la seva consciencia
1, a I'hora dels exameus, quan Ji toca el 'torn al Rigoberto, el professor, per co- brir tota possible escapada, féu així:
- Vegi, jove, Jo tinc una, experiencia de molts anys, i sols mírant els ulls ila cara m'adono si un alumne sap o nó sap la materia, Jo veig que voste sap malta his- toria, perqug Ji ha veig als ulls que ha estudiat i assimilitat a fons. Li faré, dones,
Universitat Autónoma de Barcelona u
Biblioteca d'Humanitats
"Etri [neguruo si no he ficat el dit en una nafm roetit del món actual, en una nuilaltiu.
estiytn,'a qu.e castiga sota [or- mes diferents,
1Je1'o
que' sem-1'1'e
es la mateixa. Les ideolo- gies, esdeuingiuies itiolotries, s'alcen C011l un :alcoTa, , entre l'esperit i la realiuu, [alsegeti l'entcniment, enccguen. Strn, encara, les barricades entl-e l'home i l'home que el deshu- nuittitzeri ipriven. la co~xisten- cia, ca?' Wt rinocertnit no pot pu;sa¡'-se .jJas d'accrd. amb qui no n'lis, ml sectm-i amb qui noés
deIn seua secta", '
TEATRE CATALA
la nostramort de cada día
DE MANUEL PE PEDROZO Direcció : JORDI ARBONÉS
gravacIOnS .
SBOW ARTISTIC
'"-1.
h"'i
'-IV:¡
:>-;:~
k¡
~~
...
:<;:<;
::::,::::,
le L
I O
CERONT
comedia en tres actes
d'EUGENE IONESCO
Versíó catalana
ele
FRANCESC ARNÓ
Estrena:
23 de setembre de 1962
Casal de Catalunya
CHACABUCO 863 T, E. 23-4141
una sola pregunta, sap? 1san tes pasqües, perque no hí ha necessitat de res més, A veure, cligui: Corn es eleien els Reis Ca-
¡{¡lics?
1, el sapastre elel Muñoz Pequeño, després de pensar s'hi :una estalla, tot balancejant el cos 'el'ull peu a I'altre, i amb el front arrugat per l'csforc mental i la concentra- cío, li respongué:
-Melchor, Caspar i Baltasar!
El profcssor fa un bot a la cadira, Clava
Ull cop ele pUTIy a la taula i exclama en un rampall d'indignació:
-1vos té creu que amb una resposta com
¡¡questa, 110m pot aprovar historia?
-No, 51'. Professor, Nol
1 el nostre home, ja més calmat, i .pensant en el temporal que s'apropa, Ji tusta l' espaLlla tot dient:
-Doncs sI, jove, sí. Es pot aprovar. 'Ja ha cree que es pot aprovarl Vagi, fill meu, va~i!