La relació entre estructura i agència a la teoria de l’estructuració de Giddens

Dans le document Capítol 1: Marc teòric (Page 81-86)

Capítol 1: Marc teòric

2. Model d’anàlisi

2.4. Referents en teoria social integrats al model d’anàlisi crítica del discurs

2.4.1. La relació entre estructura i agència a la teoria de l’estructuració de Giddens

La teoria de l’estructuració de Giddens presenta un model dinàmic de relació entre estructura i agència que es tradueix, en el cas del discurs, en la concepció d’una relació dialèctica entre el text, com a pràctica discursiva, i aspectes estructurals. La teoria de l’estructuració de Giddens considera l’estructura social com a mitjà i com a resultat de

85 L’exposició d’aquests conceptes clau de Bourdieu serveix també com a marc d’interpretació d’idees d’aquest autor introduïdes en apartats posteriors. Bourdieu va dedicar treballs com La economia de los intercambios lingüísticos o Language and symbolic power a l’anàlisi del llenguatge des d’una perspectiva sociològica. Algunes de les seves observacions són incorporades a l’apartat 2.5. d’aquest capítol, apartat en què s’exposen aspectes d’alguns dels procediments o esquemes d’argumentació utilitzats en aquest treball.

81 l’acció.86 Les nocions d’estructura i d’agència resumeixen alguns dels trets fonamentals de la teoria de l’estructuració. La noció d’estructura es refereix a les regles i recursos que intervenen en la reproducció de sistemes socials.87 L’estructura social se situa a les pràctiques dels agents. Això comporta que no constitueix en si mateixa una entitat externa reificada sinó que existeix com a actualitzacions recurrents realitzades mitjançant l’acció.

L’estructura es concep com un procés dinàmic. Aquest procés s’expressa a través de la noció de dualitat de l’estructura, amb què es considera que l’estructura condiciona l’acció, al mateix temps que és el resultat de la conducta dels agents. L’estructura es considera al mateix temps “constrictiva i habilitant” (Giddens 1995, 61); les propietats estructurals dels sistemes socials (les regles i els recursos) condicionen la conducta dels agents, al mateix temps que la possibiliten. Les regles i els recursos es reprodueixen mitjançant pràctiques recursives, recurrents, és a dir, mitjançant pràctiques que es repeteixen un nombre indeterminat de vegades en el temps. Les regles són propietats dels sistemes socials i es defineixen com a “tècniques o procediments generalitzables que s’apliquen en l’escenificació/reproducció de pràctiques socials” (Ibíd., 57). Per Giddens la noció de regla és molt més oberta del que la seva possible associació amb el significat de regla de joc podria suggerir, ja que les regles sempre es troben subjectes al canvi i a les transformacions socials.

86 Aquest autor anomena “dualitats” als “dualismes” o “oposicions” de l’individu i la societat, dualismes que “són fonamentals en altres escoles de pensament social” (Giddens 1995, 193). En aquest sentit Giddens és contrari a la dicotomia microsociològic/macrosociològic, ja que implica una oposició de la qual deriva la necessitat d’una tria entre perspectives, per una banda, i per l’altra, incorpora associacions com l’observació de “les activitats de l’‘agent lliure’” a la microsociologia i “dels constrenyiments estructurals” a la macrosociologia (Ibíd., 170-171). Per aquest motiu l’autor defensa una perspectiva sociològica en què la macrosociologia es construeixi “sobre microfonaments radicalment empírics”

(Ibídem). El dualisme individu/societat “es reconceptualitza com la dualitat entre obrar i estructura”

(Ibíd., 193). D’aquesta manera es considera que les propietats estructurals estan situades en les conductes dels agents socials.

87 A la teoria de l’estructuració, el concepte d’estructura es refereix a les regles i recursos socials; fa referència als aspectes socials més perdurables al llarg del temps. Però, per Giddens, el terme estructura en si mateix es troba “fora del temps i de l’espai” tret de les seves actualitzacions en l’acció; “es caracteritza per una “absència de subjecte” (Giddens 1995, 61). Les activitats portades a terme pels agents socials es troben incloses a dins del concepte de sistema social. Els sistemes socials es defineixen com les

“relacions reproduïdes entre actors o col·lectivitats” i “inclouen les activitats situades d’agents humans”, és a dir, les activitats que esdevenen en un espai i un temps concret (Ibídem). Les regles i recursos que conformen l’estructura són propietats estructurals dels sistemes socials. Les propietats estructurals es defineixen en termes generals com els “aspectes institucionalitzats, que ofereixen “solidesa” per un temps i un espai” (Ibíd., 60). Les propietats estructurals es troben situades a les pràctiques socials, a la reproducció o a l’actualització d’unes pràctiques socials que orienten la conducta dels agents. Aquelles pràctiques que mostren una major pervivència a l’espai-temps són les que es poden considerar com a institucions.

82 Les regles estan lligades a l’acció social, a la consciència pràctica dels agents. A la teoria de l’estructuració es considera que els éssers humans són agents socials “experts”

(Ibíd., 58) en un saber de tipus pràctic, que apliquen a les seves interaccions quotidianes. Són “agents entesos” (Ibíd., 307) que disposen d’un ampli coneixement de les condicions i de les conseqüències de les seves accions. En aquest sentit les regles es corresponen amb un coneixement de tipus metodològic, ja que ajuden a entendre els procediments i els hàbits o rutines de la vida quotidiana. Constitueixen un tipus de coneixement orientat a la pràctica, ja que capacita als agents per a respondre a les diferents circumstàncies socials que es poden trobar en el seu dia a dia. Aquesta

“consciència pràctica” (Ibídem) generalment no s’expressa de forma discursiva, tot i que potencialment els agents podrien fer-ho. La raó es troba en el fet que normalment aquests no es veuen apel·lats a explicar o a justificar uns coneixements pràctics socialment compartits. En aquest sentit, la racionalització de la conducta mitjançant l’expressió discursiva d’aquesta consciència pràctica generalment es produiria quan l’acció no s’adeqüés a les convencions socials o als hàbits de la persona o del grup.

L’agència és l’altre concepte bàsic en la teoria de l’estructuració de Giddens. Per aquest autor, el model de l’agència es conforma amb tres components fonamentals: el registre reflexiu de l’acció, la racionalització de l’acció i la motivació de l’acció. Els límits d’aquests tres components es troben en les condicions inadvertides (unacknowledged conditions) i les conseqüències no buscades (unintended consequences) de l’acció. Les condicions inadvertides de l’acció fan referència a causes individuals no conscients que influeixen en l’acció i les conseqüències no buscades als efectes de l’acció no esperats o no prevists per l’agent.

El primer component del model, el registre reflexiu de l’acció (reflexive monitoring of action), es refereix al fet que els éssers humans són agents informats que coneixen les condicions i les conseqüències de les seves accions i que són capaços de descriure-les i d’explicar-les. Els agents socials observen i registren el curs de les seves activitats i les dels altres, però també aspectes socials i físics dels contextos en què es mouen.

Segueixen les activitats dels altres alhora que esperen que els altres facin el mateix amb les seves. El coneixement dels agents és de tipus complex i es troba integrat a la consciència pràctica en les accions del dia a dia. La major part de les accions

83 quotidianes es corresponen amb activitats rutinàries que, de cara a l’agent, tenen l’efecte de donar-li seguritat, en reduir l’ansietat que pot comportar la presa de decisions i la incertesa sobre el comportament dels altres.

A més d’observar el curs de les seves accions i de les dels demés, i d’esperar reciprocitat, Giddens afirma que els actors socials les racionalitzen. La racionalització de l’acció per part dels agents implica la “comprensió teòrica” (Ibídem) de les bases de la seva activitat. Els agents són capaços d’explicar la majoria de les seves accions. Però la capacitat d’explicar una acció pròpia no es refereix a donar raons sobre components particulars de la conducta, ni al fet que aquestes raons puguin ser sempre expressades de forma discursiva. Giddens considera que comprendre la pròpia acció no és sinònim d’explicar discursivament les raons per a cadascun dels “ítems particulars de conducta”

(Ibíd., 43). Tanmateix, es pressuposa que els agents podran donar compte de les seves accions si se’ls requereix. Aquest tipus de requeriment generalment no es produirà en el transcurs de les activitats quotidianes, sinó en aquelles conductes que no segueixin les convencions socials o els “modes habituals de conducta” d’una persona (Ibíd., 307).

El tercer component del model d’agència de Giddens és la motivació. A diferència de la consciència pràctica (aquella que dóna a l’agent coneixements sobre allò que es pot fer) i de la consciència discursiva (aquella que permet l’agent expressar verbalment les condicions socials de la seva acció), els motius no poden ser explicats pels agents amb la mateixa claredat que les intencions o les raons de la seva acció. La motivació es refereix al desig que mou l’acció. Denota el potencial de l’acció, però no la manera en què l’acció serà portada a terme. Les accions actualitzen permanentment l’estructura social i responen, segons els casos, a les motivacions dels agents; en el cas dels hàbits quotidians, la motivació té una presència limitada, ja que “gran part de la nostra conducta del dia a dia no està directament motivada” (Ibíd., 6).

La reflexivitat de les pràctiques quotidianes i la intervenció del llenguatge en aquest fet són aspectes que Fairclough incorpora al marc teòric de l’anàlisi crítica del discurs (Chouliaraki, Fairclough 1999). Les representacions que es fa l’agent de les seves pràctiques i de les pràctiques dels altres formen part “d’un món pre-interpretat”88 subjecte a permanent actualització. La reflexivitat de les pràctiques inclou el llenguatge

88 Cita de Giddens (1976, 170) estreta de Chouliaraki, Fairclough (1999, 26).

84 en el seu ús, però també el paper del llenguatge en la construcció de sentit, en la representació o interpretació del món: “la reflexivitat de la pràctica implica que totes les pràctiques tenen un aspecte discursiu irreductible, no només en el sentit que totes les pràctiques impliquen l’ús del llenguatge fins a cert punt ..., sinó també en el sentit que les construccions discursives de pràctiques són elles mateixes parts de pràctiques”

(Chouliaraki, Fairclough 1999, 26).89

La reflexivitat de les pràctiques socials, aquesta construcció de sentit al voltant de les pròpies accions i les dels altres, forma part d’un món predeterminat que es troba en constant actualització. En aquest sentit, des de l’anàlisi crítica del discurs, se subratllen els processos de lluita entre grups socials per a la construcció d’interpretacions favorables als propis interessos. El coneixement reflexiu de les practiques socials depèn de la posició dels agents a dins la xarxa de relacions de poder90 i en aquest sentit són

“coneixements situats, coneixements generats a partir de les posicions particulars a dins d’una pràctica o fora d’ella...i són el mateix recursos per i interessos en lluita”

(Ibídem).91 Des d’aquesta perspectiva en què “les construccions discursives de pràctiques” es troben condicionades per la posició dels agents a dins la xarxa de relacions de poder, s’incorpora el concepte d’ideologia en la versió de John Thompson, com a construccions de sentit que sustenten les relacions de dominació (Ibídem).92

La teoria de l’estructuració de Giddens parteix de la interrelació dinàmica entre estructura i agència. L’estructura, com a regles i recursos que condicionen i possibiliten l’acció, es considera el resultat de l’agència. Per la seva banda, els agents són éssers

89 Text en anglès: “the reflexivity of practice entails that all practices have an irreducible discursive aspect, not only in the sense that all practices involve use of language to some degree ..., but also in the sense that discursive constructions of practices are themselves parts of practices”.

90 La posició de l’agent dins aquesta xarxa de relacions de poder i la incidència d’aquesta posició en les seves accions es contemplen a través dels conceptes de camp, capital i habitus de Bourdieu, que s’explicaran a l’apartat següent. Aquests conceptes també els incorpora Fairclough, autor que assenyala que la capacitat de Bourdieu per connectar allò abstracte amb allò empíric pot aportar un marc d’anàlisi més concret a teories que utilitzen el concepte o la idea d’espai social, de manera que “teories socials més generals de l’espai-temps, com ara les de Harvey i Giddens ... poden ser explorades en termes concrets i sobre la base de dades empíriques” (Chouliaraki, Fairclough 1999, 114. Text en anglès: “more general social theories of time-space, such as those of Harvey and Giddens ... can be explored in concrete terms and on the basis of empirical data”).

91 Text en anglès: “positioned knowledges, knowledges generated from particular positions within a practice or outside it...and they are both resources for and stakes in struggle”.

92 Thompson es refereix al concepte d’ideologia com “les maneres en què el significat transmès per les formes simbòliques serveix per establir i sostenir relacions de dominació” (Thompson 1990, 58. Text en anglès: “the ways in which the meaning mobilized by symbolic forms serves to establish and sustain relations of domination”).

85 informats que tenen coneixements pràctics sobre les condicions i les conseqüències de les seves accions. Els aspectes més rutinaris de l’acció i les seves connexions amb estructures socials constituïdes d’acord amb les relacions de poder existents entre individus i grups socials, s’observen a través del concepte d’habitus de Bourdieu.

Aquest autor observa les bases d’aquestes relacions de poder des d’un punt de vista crític, mostrant les interrelacions entre les relacions de poder i la capacitat per construir realitat social a través del llenguatge.

Dans le document Capítol 1: Marc teòric (Page 81-86)