IGUALTAT I LLIBERTAT: LES DESIGUALTATS ENFRONT A LA IMPARCIALITAT

conflicte posa sobre la taula la necessitat d’entendre com les persones professionals entenen les possibilitats de negociació quan les parts estan en desigualtat, quin paper hi té la persona mediadora que ha de mantenir-se en la neutralitat, i quin valor és dóna a la noció de consentiment. Partim de la crítica de la filòsofa francesa Geneviève Fraisse⁸³ a la utilització del

“consentiment” com a justificació primera i última de les desigualtats entre homes i dones en les nostres societats liberals:

“el consentiment de l’home i el consentiment d ela dona no tenen doncs, històricament, mai el mateix valor. L’home que consent sembla decidir, declarar; i la

83 Fraisse (2007), Du consentement. Paris: Seuil.

dona que consent escull, però en un espai de dependència envers una autoritat (...) Si hi ha igualtat en l’aparença de mutualitat i reciprocitat (...) amaga àmpliament la desigualtat real” (Fraisse, 2007: 30).

Hem trobat les dues postures més enfrontades sobre aquesta problemàtica, que exemplifiquem amb aquestes dues cites, ampliades amb una tercera entrevistada que recolza la segona postura:

“Mira, sobre els models teòrics, jo et diria una cosa, en quant al Centre nosaltres no li posem cap model ni cap línia, bueno una línia sí, seria la línia que tenim aquí a Europa, que és que el mediador no imposa res, el mediador pràcticament ni suggereix, sinó que el mediador ajuda a les parts. Creu que les parts tenen capacitat i potencial suficient com perquè gestionin el conflicte per elles mateixes.

La funció del mediador és ajudar, és acompanyar-les al procés i estimular la seva capacitat d’inventiva, de col·laboració, de potenciació dels seus propis recursos per a que es gestionin per ells mateixos”. (E01)

“Veig totes les mediacions que he conegut de prop per parts de companys i companyes que són molt bons mediadors, que tenen molta formació, que han anat anys a l’estranger, a Bèlgica, a França, als EUA, quan em diuen la resolució, és sempre el mateix: ha perdut la senyora en aquesta mediació. I quan els hi dic, em diuen “bueno, però ella ho ha acceptat”. Per lo tant “si ells dos han pactat això,

¿porqué no? és igual qui perdi”. No, és igual qui perdi no, casualment, i no casualment, sempre perdran elles (…) Jo crec que és immoral com s’estan fent moltes mediacions. Hi haurà gent, segur, de categoria moral, intel·lectual, que són capaços de seure i mediar i pactar, però la majoria de vegades és imposició. Jo la majoria de convenis que veig entre persones que han mediat em donen vergonya perquè acaben perdent les dones! I quan veig el mediador em contesta “Ella ha querido, es su libertad”; “¿es su libertad de dejarse pisar?”; “¿es su libertad de perder siempre?” (E08)

“La quantitat de dependències que té una dona, pel fet de ser mare, pel fet d’haver patit l’educació que ha rebut, la condiciona a sotmetre’s a situacions que probablement ell no té, aquests condicionants (...) aquesta dona té uns

condicionants que l’obliguen a acceptar situacions d’inferioritat i de més patiment que en l’altre” (E03)

“Però jo puc per lo que sigui...pel meu procés personal, perquè mira, veig aquella mirada d’aquella persona i em causa una curiositat, jo puc identificar-me més amb un que amb un altre. Jo crec que això, diguem-ne, és inevitable (...) això no és greu perquè és inherent a la condició humana, lo que és greu és que jo no controlo això i, per tant, utilitzo un tracte a favor amb el que em cau bé enlloc del que no em cau bé i per això m’he de supervisar, he de veure les meves actuacions, val? I ser conscient que precisament com que no sóc perfecte sinó que sóc imperfecte em puc caure més amb un que amb l’altre, i hauré de ser conscient de que em passa això i, per tant, saber distingir que entre la meva acció professional i les meves simpaties (...) I moltes vegades tu pots fer una feina impecable i qualsevol que t’observi pot dir “Tio, felicitats!”, però si no has aconseguit que les dues persones considerin, creguin, que tu no prens partit per cap dels dos, pues malament” (E09)

Veiem com les persones entrevistades entenen de manera molt diferent el principi deontològic de la neutralitat o la imparcialitat. És per això que, conscients que poden contribuir a reforçar certes dinàmiques desiguals, algunes persones mediadores consideren la possibilitat de certa

“neutralitat activa”, a través de l’equilibri dels temps de paraula, o de sessions de mediació individualitzades per a intentar aquest reequilibri; d’altra banda es posa l’accent en el carreró sense sortida que representa per a les persones mediadores no poder prendre partit quan hi ha una desigualtat patent entre els parts:

“Normalment, lo que podem jugar a vegades és amb els temps, nosaltres sempre diem que les persones que estan en la mediació, tenen igualtat de temps, però si hi ha una part com a més dèbil que està intervenint menys, lo que podem jugar és a fer-li més preguntes i donar-li com a una mica més de protagonisme dintre de la mediació, perquè a vegades la part més forta és com que inclòs espacialment envaeix aquell espai i omple i perd el temps, i ocupa i imposa amb els seus criteris.

Si tu com a mediador veus això , doncs d’alguna manera tu ets responsable de vetllar per el procés, has de procurar frenar a aquesta part més potent i empentar, donar ales, animar a l’altre part que està parlant amb ell” (E01)

“Si una persona...veus, intueixes que es que està condicionada per l’altra persona i, per tat, no està negociant ni està tractant amb total llibertat, un mediador ha d’intentar ser el màxim de sensible i per això hi ha vegades que lo més adequat és fer sessions individuals, val? per poder analitzar fins a quin punt aquella persona està condicionada, diguem-ne, en la seva capacitat de negociar” (E09)

“En el tema de la mediació és: els mediadors tenen l’obligació de ser neutrals.

Encara que no hi hagi maltractaments, si tu tens davant una parella on hi ha un desequilibri, del què sigui, ni que sigui psicològic, un que ha manat tota la vida, i l’altre que ha hagut de tragar, que no té ni recursos per a explicar-se. Perquè les coses que ella argumenta, per a criteri d’ell “són tonteries”; això és minimitzar les coses que elles fan sempre, i és minimitzar la violència, que també es fa (...) Si tens dues persones així, com pots ser neutral?? i si no ets neutral no ets un bon mediador!!” (E08)