Combinació del dos àmbits d’actuació amb un volum més elevat d’activitat

Dans le document políticdeCatalunya anuari (Page 114-118)

Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals

Taula 12. Combinació del dos àmbits d’actuació amb un volum més elevat d’activitat

Primer àmbit Segon àmbit Número

més prestat més prestat de comarques Percentatge

Serveis socials Medi ambient 14 35,0

Serveis socials Assistència als ajuntaments 8 20,0

Serveis socials Turisme 3 7,5

Medi ambient Serveis socials 3 7,5

Serveis socials Cultura 2 5,0

Serveis socials Ensenyament 2 5,0

Altres 8 20,0

Total 40 100,0

Font: Fundació Carles Pi i Sunyer

possible que els ciutadans facin ús del servei que desenvolupa el consell comar-cal malgrat que el seu ajuntament, alhora, també el presti.

Els resultats de la enquesta indiquen que el percentatge d’activitats realitza-des pels consells comarcals que es dirigeixen a tots els municipis adquireix un valor força elevat: la mitjana se situa en 92,3%, la qual cosa reflecteix que, de forma general, els consells comarcals adrecen la major part de les seves activi-tats a tots els municipis independentment de les seves característiques. No obs-tant això, existeixen alguns municipis on aquest percentatge se situa en nivells molt inferiors. Per exemple, existeix un municipi que només és el receptor del 39,6% de les activitats que realitza el consell comarcal al qual pertany. Tot i així, aquests percentatges tan reduïts són molt excepcionals.

El mapa 10 ens permet observar les diferències territorials existents en el per-centatge d’activitats que els consells comarcals adrecen a cada municipi respec-te el total d’activitats que realitzen. Per tal de poder apreciar amb detall aques-tes diferències, s’han creat sis categories que classifiquen els municipis en funció del seu grau de recepció. Com es pot observar, un nombre molt elevat de municipis apareixen pintats en tonalitats fosques, en negre o gris molt fosc, fet que indica que un percentatge molt important de localitats, que representen prop del 70% del total, són receptores de més del 90% de les activitats desenvo-lupades pels consells comarcals. Alhora, cal destacar que, en alguns casos, aquests percentatges elevats de recepció es concentren en comarques concre-tes. Així, els consells comarcals de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Noguera, el Berguedà, les Garrigues, el Montsià, la Ribera d’Ebre, el Priorat, la Terra Alta i el Pla de l’Estany adrecen a tots els municipis pràcticament les mateixes activitats.

En canvi, en d’altres comarques aquesta homogeneïtat no es fa tan evident i es detecten diferències més grans en els percentatges de recepció de les activi-tats desenvolupades pels consells comarcals. Les comarques més heterogènies internament són: el Garraf, el Barcelonès, el Tarragonès, l’Alt Camp, el Segrià, el Pla d’Urgell, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Baix Penedès i el Baix Ebre. Tal com es pot observar en el mapa, aquestes comarques, en molts casos, són les que apareixen pintades d’un ventall més ampli de tonali-tats, la qual cosa indica que existeixen percentatges de prestació diferents dins la mateixa demarcació.

Ara bé, cal recordar que la comarca neix amb la voluntat de suplir les man-cances, especialment, dels municipis de dimensions més reduïdes. De fet, mal-grat les poques diferències entre municipis, s’observa que la mitjana del percen-tatge de prestació assoleix nivells inferiors, situats per sota del 80%, en els municipis amb una grandària major, especialment, en els més grans de 20.000 habitants. De la mateixa manera, els municipis amb un nombre inferior d’habitants (inferiors als 2.500 habitants) registren percentatges de prestació més elevats, situats al voltant del 94%

En resum, malgrat les diferències descrites en el mapa 10 i que els municipis d’una grandària superior acostumen a ser receptors d’un percentatge inferior de les activitats desenvolupades pels consells comarcals, les dades mostren un comportament força homogeni en tots els consells comarcals. En la major part dels casos, la major part d’activitats desenvolupades per aquests ens s’adrecen indistintament a tots els municipis que integren la comarca, la qual cosa defineix el consell comarcal com un ens supramunicipal que, amb un ventall molt ampli de funcions, assisteix i coopera de forma força generalitzada amb la major part dels municipis, independentment de les seves dimensions poblacionals.

114 APC 2012 Institut de Ciències Polítiques i Socials

Mapa 10. Percentatge de recepció municipal de les activitats realitzades pels consells comarcals sobre el total d’activitats

Font: Fundació Carles Pi i Sunyer

Menys del 75%

Entre el 75% i el 80%

Entre el 80% i el 85%

Entre el 85% i el 90%

Entre el 90% i el 95%

Mes del 95%

La despesa dels consells comarcals segons àmbits d’actuació Per tal de poder aprofundir en la despesa destinada a cada àmbit d’actuació, s’han vinculat les activitats del consells amb una política o programa de despe-sa. Aquest sistema permet quantificar, de manera aproximada, la despesa des-tinada a cada activitat establerta. Alhora, també permet realitzar una anàlisi con-junta de la classificació econòmica i per programes, fet que ofereix una perspectiva diferent a la descrita fins al moment. Malauradament, aquesta anà-lisi no es pot aplicar a la totalitat de consells comarcals ja que per fer-ho és necessari disposar de les dues classificacions de la despesa de forma conjunta i amb el màxim grau de desagregació possible per ambdós casos. Així, 34 con-sells comarcals han facilitat la informació seguint aquests criteris. Aquest fet permet treballar amb el 85% del total de consells comarcals. La informació des-crita en aquest apartat s’ha tractat a partir de les obligacions reconegudes netes.

Abans d’entrar en la descripció d’aquesta anàlisi, cal recordar que tota la informació descrita en aquest apartat s’ha calculat a partir dels comptes gene-rals de l’ens matriu (consell comarcal) per a l’any 2010. Per tant, totes aquelles activitats que es canalitzen a través d’organismes dependents del consell comar-cal o a través d’altres ens com mancomunitats o consorcis no queden reflecti-des ni comptabilitzareflecti-des en l’estudi.

El gràfic 13 indica la despesa total que els consells comarcals van efectuar l’any 2010 en obligacions reconegudes netes (en€) per les activitats que, en con-junt, van superar el milió d’euros. Com es pot observar, malgrat l’existència de més de vint àmbits d’actuació diferents, un percentatge molt elevat de la des-pesa d’aquests ens es concentra, principalment, en quatre àrees d’actuació:

ensenyament, medi ambient, serveis socials i ordenació del territori i urbanis-me. De fet, aproximadament, les tres cinquenes parts del total de la despesa emesa pels consells comarcals l’any 2010 es concentrava en aquestes àrees, la qual cosa mostra que, tot i la multiplicitat d’activitats desenvolupades, existeixen quatre àmbits prioritaris econòmicament.

Com es pot observar, la despesa dedicada a ensenyament ascendeix a més de 100 milions d’euros, la de medi ambient a 86 milions, la de serveis socials a 53 i la d’ordenació del territori i urbanisme a 48. La despesa destinada a la resta d’activitats se situa en valors molt inferiors a la dels àmbits principals.

A banda dels quatre àmbits principals, ocupació, cultura, pressupostos, tri-buts i comptes, i turisme són activitats amb una certa rellevància des del punt

de vista econòmic; la seva despesa oscil·la entre 10 i 3,7 milions d’euros per al total de consells comarcals. Tanmateix, cal tenir present que l’activitat de pressupostos, tributs i comptes és possible que inclogui despesa derivada del desenvolupament d’activitats dedicades al funcionament econòmic del propi ens. La informació disponible impedeix discernir quin percentatge d’aquestes expenses es dedica a oferir suport a d’altres ajuntaments i quin percentatge es dedica al funcionament econòmic del consell comarcal.

Les activitats de sanitat, habitatge, telecomunicacions i noves tecnologies, salut pública, desenvolupament econòmic, esports, i transport i mobilitat tenen una des-pesa que no arriba en cap cas als tres milions d’euros per al total de consells comarcals. Les activitats que no van superar en el conjunt de consells comarcals el milió d’euros es presenten de forma agregada i s’han anomenat “altres activitats classificades”. Formen part d’aquest grup les actuacions en matèria d’agricultura i ramaderia, energia, seguretat, comerç, consum, participació i indústria.

116 APC 2012 Institut de Ciències Polítiques i Socials

Gràfic 13. Despesa total emesa pels consells comarcals en obligacions

Dans le document políticdeCatalunya anuari (Page 114-118)