Aplicació del procediment d’anàlisi

Dans le document Capítol 1: Marc teòric (Page 174-181)

Capítol 2: Metodologia

4. Aplicació del procediment d’anàlisi

Un cop explicades les modificacions del procediment d’anàlisi amb la seva aplicació a mode de prova sobre una part del corpus,72 explicarè breument en aquest apartat el procediment utilitzat en l’observació dels textos del corpus. El procediment d’anàlisi dels textos va començar amb l’observació, per a cada text, de la idea o objectiu principal de l’editorial, les idees secundaries i el plantejament utilitzat en cada cas, observat des

71 Per exemple, com il·lustren els autors respecte a aquest punt, l’enunciat “si el món és regit per una providència, l’estat demana un govern” (Quintilià, lb. V, cap. 10, § 89) pot tractar-se com un argument de comparació o un esquema d’inclusió de la part en el tot “el que val per al tot val per a la part” (Ibíd., 302).

72 Vegeu c.2, 2.

del punt de vista dels esquemes d

(categories temàtiques) van ser, principalment, la utilització de les idees de consens, convivència i imposició per part dels diaris. Abans de començar l

un pas previ en què havia assignat les categories temàtiques a un resum e

continguts de les hipòtesis. En aquest pas vaig comprovar que una part important dels continguts es trobaven vinculats a les idees de consens o convivència, per una banda, i d’imposició per l’altra. Per aquest motiu vaig començar a observar

del punt de vista dels esquemes d’argumentació. Els temes que van guiar l

(categories temàtiques) van ser, principalment, la utilització de les idees de consens, convivència i imposició per part dels diaris. Abans de començar l’observació, havia fet

havia assignat les categories temàtiques a un resum e

continguts de les hipòtesis. En aquest pas vaig comprovar que una part important dels continguts es trobaven vinculats a les idees de consens o convivència, per una banda, i er aquest motiu vaig començar a observar els textos des del punt de vista de la utilització d’aquestes idees per part dels diaris.

Document de treball amb el resum esquemàtic dels continguts de les hipòtesis, on es troben ombrejats aquells continguts relacionats amb els temes de consens, convivència o imposició.73

En aquest moment des procés vaig comprovar que a cada text, donada la interrelació entre els continguts, en explicar aquells fragments vinculats a les idees de imposició, altres continguts quedaven també inclosos; és a dir, que en contextualitzar textualment una idea sovint es feia referència a altres temes.

Aquest fet, juntament amb el volum textual que s’anava generant, va fer tingués en ment aquesta dicotomia a l’hora d’observar els textos.

havia assignat les categories temàtiques a un resum esquemàtic dels continguts de les hipòtesis. En aquest pas vaig comprovar que una part important dels continguts es trobaven vinculats a les idees de consens o convivència, per una banda, i els textos des del

175 De les notes preses en l’observació vaig anar elaborant progressivament un redactat centrat en els editorials publicats al llarg de 1997, el qual, després de successives revisions, va esdevenir l’apartat “Anàlisi d’editorials publicats amb la Llei de Política Lingüística”. En la redacció d’aquest apartat del treball partia de l’observació individual dels textos, encara que tenia present l’objectiu d’arribar a una visió més global, en el sentit de poder observar relacions entre continguts dels textos i els canvis en els discursos produïts al llarg del període. En la redacció de l’apartat d’anàlisi vaig decidir seguir un ordre cronològic i, si calia, anar incloent les observacions referents a les relacions entre continguts en el comentari de cada text per individual. Vaig triar aquest ordre per mirar de donar al redactat un eix clar i simple d’ordenació; donat el volum de text generat en l’observació i en la redacció de l’apartat d’anàlisi, em va semblar que seguir un eix simple i clar, com és l’ordenament cronològic, podia ajudar en la seva lectura. Per altra banda, la forma d’observació de gran part dels textos feia més senzill aquest tipus d’organització. En les revisions d’aquest apartat vaig anar completant l’anàlisi amb algunes observacions sobre relacions entre els continguts dels textos.

Un cop enllestit aquest text d’anàlisi en vaig començar un altre, centrat en les hipòtesis, al qual em referiré com a “contrastació de les hipòtesis”. L’objectiu en l’elaboració d’aquest text era comentar cadascun dels punts de les hipòtesis, matisant, ampliant o contradient, segons els casos, els seus continguts. Per a la redacció d’aquest apartat del treball vaig fer servir els continguts del text de l’anàlisi i l’eina de les xarxes d’Atlas-ti.

A diferència de l’anàlisi, text en què els continguts estan exposats de forma `més seqüenciada, a l’apartat de contrastació de les hipòtesis vaig intentar tenir una visió més global del corpus, tot i incloure també comentaris específics per il·lustrar idees, o seguir en algun cas un esquema d’exposició agrupant els continguts per diaris, per ordre cronològic o per premsa feta a Catalunya i premsa estatal, segons els casos.

En aquesta última etapa de l’observació que va consistir en la redacció i revisió d’aquest últim text, vaig fer algun petit canvi sobre el redactat de les hipòtesis.74 Les hipòtesis les havia plantejat en tres apartats: Hipòtesi 1 (sobre els efectes del poder polític en la legitimitat atribuïda a les llengües); Hipòtesi 2 (sobre les estratègies d’argumentació i les relacions entre continguts dels textos); i Hipòtesi 3 (sobre les referències als canvis

74 Les modificacions van ser respecte a les hipòtesis que havia presentat als dos últims Informes per a la Comissió de Seguiment del Doctorat.

176 estructurals als textos observats). La primera hipòtesi incloïa també alguna referència als canvis en els discursos produïts al llarg del període, i la tercera hipòtesi estava centrada en la referència i utilització dels canvis demogràfics i econòmics als textos editorials. En aquest apartat de contrastació de les hipòtesis, vaig organitzar les hipòtesis també en tres blocs, però fent reduccions, ampliacions i reorganitzacions dels continguts. La primera hipòtesi passa a estar centrada únicament en els canvis observats en els textos al llarg del període (no en els canvis al llarg del període i en la representació dels poders polítics); la segona, en la representació dels poders autonòmic i estatal en relació amb l’elaboració de lleis lingüístiques a Catalunya; la tercera hipòtesi passa a estar centrada en les principals estratègies d’argumentació utilitzades a la premsa feta a Catalunya. La relació entre continguts dels textos editorials passa a ser un objectiu transversal al qual es fa referència en qualsevol de les tres hipòtesis. Queden fora de la formulació de les hipòtesis (no de l’observació dels textos), les principals estratègies d’argumentació utilitzades a la premsa estatal, i la utilització dels canvis demogràfics i econòmics als discursos.75

Els continguts inicials de les hipòtesis referents a les estratègies d’argumentació (inicialment segona hipòtesi, finalment tercera) no es van acabar de redactar en el cas de la premsa estatal. Per dos motius. Per una banda, i principalment, per evitar reiteracions, ja que després d’haver exposat continguts referents a les hipòtesis anteriors (canvis en els discursos produïts al llarg del període i representació dels poders polítics autonòmic i estatal) una part important de les observacions que s’haguessin inclòs en aquest apartat ja havien sigut exposades (sobretot en la representació del poder autonòmic). Per l’altra (i aquest motiu reforçava l’anterior), per les dimensions que havia adquirit el text. Tanmateix, es va mantenir aquest apartat en el cas de la premsa feta a Catalunya, ja que vaig voler donar prioritat a l’acció del poder autonòmic davant la del poder estatal, i a la premsa feta a Catalunya, davant la premsa estatal.

75 En aquest apartat del treball, les hipòtesis organitzen l’exposició de les idees, és a dir, s’hi comenten els continguts expressats a la hipòtesi, però no només aquests continguts. També es comenten d’altres relacionats, la qual cosa fa que aquests aspectes que inicialment queden fora de la redacció de les hipòtesis, com ara les estratègies d’argumentació utilitzades per la premsa estatal, igualment es comenten al llarg d’aquest apartat.

177 La utilització de canvis demogràfics o econòmics també va quedar fora de la redacció d’aquest apartat, tot i que no de l’observació.76 Aquesta hipòtesi afirmava que els canvis demogràfics es feien servir als discursos per reivindicar com a pròpia la llengua castellana a Catalunya i per equiparar el castellà a Catalunya amb altres llengües en la defensa de l’extensió legal del català, i que els aspectes econòmics s’utilitzaven per destinar recursos a la promoció de la llengua catalana, s’han trobat poques referències explícites, entre les quals es confirma que en època de creixement econòmic també hi ha un diari que critica com a excessius els recursos del Govern destinats a la promoció del català.78 Als textos observats, les referències a aquests canvis socials són en general molt minses, motiu pel qual només s’ha inclòs en algun cas una breu observació en el comentari d’altres aspectes.

Per últim, a la hipòtesi centrada en els poders polítics autonòmic i estatal (inicialment primera hipòtesi, finalment segona), vaig substituir “els efectes” d’aquests poders per

“la representació” d’aquests poders, objectiu més ajustat a les possibilitats de l’anàlisi referència a aspectes estructurals, a relacions entre continguts dels textos (intertextualitat) i al text (dimensió on vaig afegir els esquemes d’argumentació com a categories d’anàlisi). Dins aquest esquema l’observació de referències als canvis socials estructurals venia a completar l’observació dels canvis produïts als discursos. Com s’assenyalarà a continuació, aquest apartat no el vaig elaborar donada les escasses referències trobades als editorials del corpus, tot i que sí que el vaig tenir present en l’observació dels textos.

77 La Vanguardia, en un editorial publicat l’any 2006 i en referència a un altre tema, afirma la vitalitat del castellà a la societat catalana i l’adquisició diària de nous parlants.

78 Aquest seria el cas d’un editorial que publica El Mundo l’any 2006 (“El desorbitado impulso del catalán”, el Mundo, 25-3-2006), en què el diari qualifica de menyspreu no destinar recursos també al castellà, llengua que afirma com la més parlada. En un editorial publicat l’any 1997, l’Avui critica el fet de reduir les politiques dirigides a estendre o promoure l’ús del català a destinar més recursos publics, plantejament que qualifica d’ofensiu. Per últim, en un editorial que publica El País l’any 1997, aquest diari també fa una referència de passada a destinar més recursos a l’ensenyament, com un dels potencials de la Llei de Normalització de 1983 encara per acabar de desenvolupar. Aquesta afirmació no apareix com un objectiu del text, sinó com a argument en contra de l’elaboració d’una nova llei.

178 valoració positiva o negativa en relació amb la legislació lingüística. El bloc dedicat a la segona hipòtesi és el més extens, sobretot en les observacions referents a la representació de la legislació feta a Catalunya o del poder polític català per part dels diaris.

Els editorials del corpus d’anàlisi corresponen amb aquells textos que van publicar La Vanguardia, El Periódico, l’Avui, El País, El Mundo i l’ABC coincidint amb els següents esdeveniments: aprovació de la Llei de Normalització pel Parlament de Catalunya (abril de l’any 1983), presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat sobre aquesta llei (juliol de 1983),79 resolució d’aquest recurs per part del Tribunal Constitucional (juny de 1986), Sentència del Tribunal Constitucional sobre la immersió lingüística a les escoles (desembre de 1994),80 procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística (any 1997), tramitació al Congrés dels Diputats de l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya (començament de 2006), i, per últim, Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (juny de 2010).81 S’analitzen un total de 57 textos editorials, 16 dels quals corresponen a la dècada dels anys ‘80 i primera meitat dels anys ‘90, 23 d’ells són publicats al llarg del procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística, i 18 pertanyen a la primera dècada de 2000.82

En la tria dels editorials vaig intentar mantenir una compensació entre el número de textos seleccionats de cada diari per a cada esdeveniment.83 Aquells casos en què un mitjà té menys textos que la resta, es deu al fet que no vaig trobar editorials publicats

79 El Govern del PSOE presenta el recurs d’inconstitucionalitat sobre els continguts de la Llei de Normalització que deien que la Generalitat podia actuar d’ofici en la defensa dels drets lingüístics dels ciutadans continguts a l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de 1979 i que, en cas d’incompatibilitat en la interpretació de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, la versió en català tenia preeminència sobre la seva traducció al castellà.

80 L’origen d’aquesta Sentència es troba en la denuncia d’uns pares al model lingüístic aplicat a les escoles a Catalunya. Al començament de 1994, el Tribunal Suprem presentava un recurs d’inconstitucionalitat sobre alguns articles de la Llei de Normalització. La sentència del Tribunal Constitucional sobre aquest recurs es dicta al desembre d’aquell any.

81 També s’inclouen dos comentaris en relació amb dos editorials publicats per El Mundo i per La Vanguardia al desembre de 2010, coincidint amb una Sentència dictada pel Tribunal Suprem en què, per primer cop, s’aplica la jurisprudència derivada de la Sentència sobre l’Estatut en relació a la immersió. La resta de diaris observats també publiquen editorials coincidint amb aquesta Sentència del Suprem.

Tanmateix, les referències a aquests editorials d’El Mundo i de La Vanguardia no es fan tant en relació a l’esdeveniment en si mateix, sinó que, més aviat, s’utilitzen per il·lustrar el que s’observa com una tendència en alguns dels editorials que publiquen aquests dos diaris mesos abans.

82 Vegeu taules als annexos.

83 Per a la llista dels editorials observats i la seva distribució en el temps, vegeu annexos.

179 per aquest diari coincidint amb l’esdeveniment concret. Però també pot haver-hi una certa descompensació en el sentit contrari. Per exemple, en els textos seleccionats al llarg de l’any 1997 (coincidint amb el procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística), l’objectiu era mantenir el nombre de quatre editorials per a cada mitjà, dos dels quals corresponents a l’inici de les converses entre els partits (febrer) i a l’aprovació de la Llei (desembre). Tanmateix, en el cas de l’Avui, l’ABC, El País i El Periódico, faig comentaris o referències a algun text més, tot i no haver fet l’observació de l’editorial en el seu conjunt.84 Aquestes referències en general es deuen a que, bé la majoria dels diaris tracten un esdeveniment concret i aquesta inclusió permet ubicar el posicionament del diari davant l’esdeveniment, o bé perquè hi ha algun fragment d’un editorial no inclòs a l’anàlisi que es troba directament relacionat amb continguts d’alguna hipòtesi, encara que la resta de continguts del text puguin tenir menys relació amb els objectius generals del treball que altres textos seleccionats del mateix diari. Una altra descompensació, en el sentit d’incloure editorials de més, apareix a l’any 2006 amb editorials d’El Mundo; si bé amb la resta de diaris els textos es limiten a un màxim de dos (un menor nombre es deu a no haver trobat més editorials relacionats amb la llengua en aquestes dates), aquest diari té un de més i es comenta un paràgraf d’un quart text. Tanmateix, per raó que al començament del període no hi ha textos d’aquest diari (es funda l’any 1989) i al llarg del procés d’elaboració de la Llei de Política Lingüística en té un de menys, vaig considerar que aquests editorials de 2006 podien compensar els textos del període en el seu conjunt.

Al capítol dedicat a l’anàlisi empírica que començarà tot seguit, les cites de fragments de textos editorials s’assenyalaran amb cometes angleses (“...”). Però, en aquells casos en què al mateix editorial apareix una cita, independentment del tipus de cometa utilitzada, el fragment de text citat pel diari s’assenyalarà amb cometa simple (‘...’).

Cada cita de fragment de text editorial va seguida de la respectiva referència, apareixent, en aquest ordre, el títol del text, el diari, la data de publicació i la referència de la frase o frases citades. Per a la referència a les frases s’utilitzaran dos nombres

84 En concret, aquests editorials són “Instrumentalización del catalán” (ABC, 18-4-1997), “Falsa crispació” (Avui, Avui, 19-4-1997), “Lengua y convivencia” (El País, 22-4-97) i “Vuelve la moda de firmar manifiestos” (El Periódico, 30-4-1997). A l’apartat d’anàlisi es comenten alguns aspectes dels tres primers amb relació al context. El comentari referent a “Vuelve la moda de firmar manifiestos” apareix intercalat entre l’anàlisi dels textos del corpus, seguint l’ordre cronològic.

180 cardinals, el primer dels quals indica el número de paràgraf i el segon, el número de frase dins aquest paràgraf (per exemple, “2.1.”, per indicar, del segon paràgraf, la primera frase). En aquells casos en què la cita incorpori dues o més frases, s’indicarà la primera i la ultima frase de la cita, separades per guió quan les frases siguin consecutives (per exemple, “1.1.-1.3.” per indicar, del primer paràgraf, de la primera a la tercera frase, ambdues incloses). En canvi, quan les frases citades no siguin consecutives, apareixeran separades per comes i/o conjunció copulativa, segons requereixi (per exemple, “1.1., 1.3. i 2.1”, per indicar, del primer paràgraf, la primera i la tercera frase, i del segon, la primera frase). Aquestes convencions també podran aparèixer combinades (per exemple, “1.1.-1.3. i 2.1” per indicar, del primer paràgraf, de la primera a la tercera frase, i del segon, la primera frase). Per altra banda, l’omissió de fragments de text editorial a dins d’una cita, s’assenyalarà amb punts suspensius quan el fragment sigui menor d’una frase, i amb punts suspensius entre claudàtors (“[...]”) quan l’omissió sigui major. Per últim, a l’apartat de “contrastació de les hipòtesis” cada bloc d’observacions serà precedit per la hipòtesi o la part de la hipòtesi a la qual faci referència.

Dans le document Capítol 1: Marc teòric (Page 174-181)