• Aucun résultat trouvé

Àmbit d’actuació de les lleis aprovades

Dans le document políticdeCatalunya anuari (Page 38-42)

Lucía Medina i Maria Freixanet 1

Taula 3. Àmbit d’actuació de les lleis aprovades

Àmbit Nombre de lleis

Àmbit social

-Infraestructures i territori 1

Treball i seguretat social

-Cultura i mitjans de comunicació 1

Educació i recerca

-Justícia i seguretat pública 2

Economia i sectors econòmics 1

Institucions, administració pública i pressupost 4

Medi ambient 1

Total 10

L'àmbit social:salut, acció social, ciutadania i cooperació internacional.

Les infraestructures i el territori:infraestructures, energia, habitatge, urbanisme, carreteres i obres públiques.

El treball i la seguretat social:àmbit laboral i seguretat social.

La cultura i els mitjans de comunicació:societat de la informació, cultura, esport, lleure i cultes religiosos.

L'educació i la recerca:ensenyament i investigació.

La justícia i la seguretat pública:emergències, cossos de policia, presons, seguretat pública, dret privat i dret civil de Catalunya.

L'economia i els sectors econòmics:comerç, consum i defensa del consumidor, competència, turisme, joc, regu-lació dels mercats i dels sectors econòmics i reguregu-lació d'entitats privades.

Les institucions, l'Administració pública i el pressupost:organització administrativa de la Generalitat, corpora-cions de dret públic, funció pública, règim local, institucorpora-cions bàsiques de la Generalitat, acció exterior, pressu-post, finances i patrimoni.

El medi ambient:regulació mediambiental, protecció de la natura, sostenibilitat, gestió de residus, sanejament, depuradores i sequera.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Parlament de Catalunya

administratives. En aquest sentit, el conjunt de lleis aprovades són coherents amb les prioritats polítiques del govern de CiU. No obstant, cal tenir en compte que la federació nacionalista liderava el Parlament amb una majoria còmoda però no suficient per tirar endavant els seus projectes, i per tant va haver de comptar amb altres suports, que principalment van provenir del Partit Popu-lar i del diputat no adscrit Joan Laporta.

Una eclosió de decrets llei

L’Estatut estableix que el Govern pot dictar disposicions legislatives provi-sionals sota la forma de decret llei en casos d'una necessitat extraordinària i urgent, i fixa les matèries que no poden ésser objecte de regulació sota aques-ta formula.

Un cop promulgats pel Govern, els decrets llei tenen una vigència de tren-ta dies hàbils. Dins d’aquest termini el Parlament els pot validar, amb la qual cosa mantenen la vigència, o els pot derogar.

L’ús d’aquesta figura ha anat en augment des del començament de la crisi, ja que permet als governs legislar de forma ràpida i unilateral. L’any 2012 pre-sencia una eclosió sense precedents de la promulgació de decrets llei per part Taula 4. Decrets llei

Decret llei 1/2012,de 26 de juny, de mesures per complir el Pla econòmic financer de reequi-libri de la Generalitat de Catalunya i altres necessitats derivades de la conjuntura econòmi-cofinancera

Decret llei 2/2012,de 25 de setembre, sobre millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes

Decret llei 3/2012,de 16 d’octubre, de reordenació urgent de determinades garanties finan-ceres del sector públic de la Generalitat de Catalunya i de modificacions tributàries

Decret llei 4/2012,de 30 d’octubre, de mesures en matèria d’horaris comercials i determina-des activitats de promoció

Decret llei 5/2012,del 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit Decret llei 6/2012,de 27 de desembre, modificació de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa Decret llei 7/2012,de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l’impost sobre el patrimoni

Decret llei 8/2012,de 27 de desembre, de modificació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions

Font: Parlament de Catalunya

del Govern de la Generalitat, que en dicta vuit. Val a dir que aquesta figura legislativa ha tendit a ser molt criticada per l’abús que en solen fer els execu-tius, en acollir-se a una interpretació laxa del principi de necessitat extraordi-nària i urgent.

Precisament, d’aquests vuit decrets llei que s’aproven, la meitat responen a la preocupació de legislar aspectes estretament lligats a la conjuntura eco-nòmicofinancera.

Així, el decret llei 1/2012 permet augmentar el límit d’endeutament de la Generalitat per facilitar la privatització de la gestió d’algunes empreses públi-ques d’infraestructures, tot assumint els seus passius. Concretament es tracta de les empreses Aigües del Ter-Llobregat, TABASA Infraestructures i Serveis de Mobilitat (que gestiona els túnels de Vallvidrera) i Túnel del Cadí.

En segon lloc, el decret llei 3/2012 rebaixa la quota del tribut per als establi-ments turístics a fi d’incloure-hi el 10 per cent de l’IVA al preu final que paga-rà el turista, ja que en el moment de l’aprovació d’aquesta taxa es desconeixia la pujada de l’IVA que aprovaria el Govern espanyol.

Per altra banda, el decret llei 5/2012 crea un impost sobre els dipòsits ban-caris de les entitats que operen a Catalunya amb l’objectiu de disposar d’un nou recurs per garantir la liquiditat a les arques de la Generalitat. És un impost que grava bancs i caixes, no els dipositaris, i amb la creació del tribut es pre-tén el blindatge d’un espai fiscal davant el Govern central, tot aprofitant la sen-tència del Tribunal Constitucional que permet a les autonomies establir el seus propis tributs sobre aquesta matèria.

Per últim, el decret llei 7/2012 estableix dues modificacions que afecten l’impost sobre el patrimoni amb l’objectiu d’incrementar els ingressos i com-plir així amb els objectius d’estabilitat pressupostària. Aquest decret llei, fruit de l’acord d’estabilitat entre CiU i ERC per a la nova legislatura, redueix de 700.000€ a 500.000€ el patrimoni mínim exempt, i modifica els tipus imposi-tius, que augmenten en un 10 per cent en el cas del gravamen per als patrimo-nis de més de 10 milions d’euros i en un 5 per cent per a la resta.

En un altre ordre de coses, dos dels decrets llei aprovats regulen l’àmbit laboral i de la seguretat social.

El decret llei 2/2012 modifica la prestació d’incapacitat temporal dels tre-balladors de la Generalitat, que passaran a cobrar el sou íntegre a partir de

38 APC 2012 Institut de Ciències Polítiques i Socials

la tercera setmana de baixa laboral. Aquesta qüestió ja fou regulada a la Llei 5/2012, de mesures fiscals, financeres i administratives, que establia que durant els tres primers mesos de baixa laboral es percebria el 100 per cent de la retribució, i el 75 per cent a partir del dia 91. Aquesta norma significà una pèrdua pel que fa a la cobertura salarial dels períodes d’inhabilitació dels treballadors, que fins aquest moment havia estat del cent per cent del seu salari. Tanmateix, amb el Reial decret aprovat pel Govern central, la cobertura es va reduir més encara, en fixar-se una retribució del zero per cent del primer al tercer dia, del 60 per cent del quart al vintè, i del 75 per cent a partir del dia 21. Amb el decret llei 2/2012, la Generalitat jugà amb els marges que li permetia la normativa estatal i en millora la cobertura, esta-blint una retribució del 50 per cent del primer al tercer dia, del 75 per cent del quart al vintè, i a partir del dia 21 i durant tot el període d’incapacitat tem-poral, del 100 per cent.

Per la seva banda, el decret llei 4/2012 de mesures en matèria d’horaris comercials busca preservar el model comercial català davant el Reial decret llei espanyol d’ordenació dels equipaments comercials, a l’espera de resoldre els conflictes competencials amb l’Estat. El decret llei manté un màxim de 72 hores setmanals d’obertura de dilluns a dissabte, vuit dies festius anuals d’obertura autoritzada i determina que els establiments no podran realitzar cap activitat entre les 22 i les 7 hores. Continuen exclosos d’aquest horari general els establiments d’alimentació amb una superfície de fins a 150m2i els establiments comercials de les mateixes dimensions a poblacions de menys de 5.000 habitants.

Finalment, i regulant aspectes de naturalesa molt concreta, el decret llei 6/2012 prorroga fins el 2015 que no sigui motiu de sanció l’exercici de pro-fessions dins l’àmbit esportiu sense la titulació exigida, mentre que el decret llei 8/2012 amplia en dos anys el termini per protocol·litzar davant de notari els tes-taments davant dels rectors de parròquia a fi de garantir-ne la seva validesa.

La legislació que no va reeixir

Més enllà dels projectes de llei del Govern i de les tres proposicions de llei que van prosperar, durant el 2012 el Parlament va desestimar vint-i-una pro-posicions de llei presentades pels grups parlamentaris, i quatre iniciatives legislatives populars promogudes per la ciutadania.

40 APC 2012 Institut de Ciències Polítiques i Socials

Dans le document políticdeCatalunya anuari (Page 38-42)